Esclavitut - Historial de revisions

Lluísm en 09:29 5 jun 2024

2024-06-05T09:29:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:29 5 jun 2024
Llínea 163:		Llínea 163:
	{{cita\|Democràcia i capitalisme partixen de creences molt diferents sobre l'adequada distribució del poder. La primera es basa en la distribució equitativa del poder polític, ''«un home, un vot»'', mentres que el capitalisme creu que és deure dels econòmicament aptes expulsar als no aptes fora del negoci i eliminar-los. La ''«supervivència del més apte»'' i les desigualtats en el poder de compra són la base de l'eficiència capitalista. El primer és el lucre personal i per tant les empreses es fan eficients per a enriquir-se. Per a dir-ho en la seua forma més crua, el capitalisme és perfectament compatible en l'esclavitut, la democràcia no.<ref name=autogenerated2 />}}		{{cita\|Democràcia i capitalisme partixen de creences molt diferents sobre l'adequada distribució del poder. La primera es basa en la distribució equitativa del poder polític, ''«un home, un vot»'', mentres que el capitalisme creu que és deure dels econòmicament aptes expulsar als no aptes fora del negoci i eliminar-los. La ''«supervivència del més apte»'' i les desigualtats en el poder de compra són la base de l'eficiència capitalista. El primer és el lucre personal i per tant les empreses es fan eficients per a enriquir-se. Per a dir-ho en la seua forma més crua, el capitalisme és perfectament compatible en l'esclavitut, la democràcia no.<ref name=autogenerated2 />}}

	Els [[veganisme\|vegans]] consideren que l'explotació animal és una forma d'esclavitut basada en un criteri arbitrari: l'espècie animal ([[especisme]]).		Els [[veganisme\|vegans]] consideren que l'explotació animal és una forma d'esclavitut basada en un criteri arbitrari: l'espècie animal ([[especisme]]).

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:42:05Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:43:39Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:43 28 ago 2023
Llínea 13:		Llínea 13:

	== L'esclavitut en l'antiguetat ==		== L'esclavitut en l'antiguetat ==
	Els primers escrits en els que es té constància de la presència d'esclaus en una gran civilisació és en [[Mesopotàmia]] durant l'época [[sumèria]], si be molt llimitada. En l'[[Antic Egipte]] un número d'esclaus suficient com per a tindre certa importància social es va donar a soles en alguns periodos, especialment en l'Imperi Nou. L'orige dels esclaus provenia de les conquistes i no existia una regulació jurídica sobre els mateixos. Estava un atre periodo també ~~cridat~~ [[Cicle de Ceso]].		Els primers escrits en els que es té constància de la presència d'esclaus en una gran civilisació és en [[Mesopotàmia]] durant l'época [[sumèria]], si be molt llimitada. En l'[[Antic Egipte]] un número d'esclaus suficient com per a tindre certa importància social es va donar a soles en alguns periodos, especialment en l'Imperi Nou. L'orige dels esclaus provenia de les conquistes i no existia una regulació jurídica sobre els mateixos. Estava un atre periodo també nomenat [[Cicle de Ceso]].

	[[File:Slaves ruvuma.jpg\|thumb\|250px\|Comerç àrap d'esclaus]]		[[File:Slaves ruvuma.jpg\|thumb\|250px\|Comerç àrap d'esclaus]]

Valencian: Text reemplaça - 'Carib' a 'Carip'

2022-08-30T23:27:03Z

Text reemplaça - 'Carib' a 'Carip'

← Revisió anterior		Revisió de 23:27 30 ago 2022
Llínea 24:		Llínea 24:

	== El comerç negrer ==		== El comerç negrer ==
	[[File:Triangular trade.png\|thumb\|350px\|El '''[[comerç triangular]] ''' serví econòmicament els interessos de les colònies americanes i era base del sistema de producció de les plantacions aixina com del creiximent preindustrial en [[Europa]]. Es tracta del camí dels barcos entre els ports d'[[Anglaterra]], [[Portugal]], [[Espanya]] i [[França]], cap al [[~~Carib~~]], una vegada carregats per la costa oest d'[[Àfrica]].]]		[[File:Triangular trade.png\|thumb\|350px\|El '''[[comerç triangular]] ''' serví econòmicament els interessos de les colònies americanes i era base del sistema de producció de les plantacions aixina com del creiximent preindustrial en [[Europa]]. Es tracta del camí dels barcos entre els ports d'[[Anglaterra]], [[Portugal]], [[Espanya]] i [[França]], cap al [[Carip]], una vegada carregats per la costa oest d'[[Àfrica]].]]
	En l'arribada i conquista d'[[Amèrica]], per part dels europeus, es traçaren plans d'expansió que exigien mà d'obra barata. En un principi s'esclavisà als pobles indígenes americans pero la llegislació espanyola es va plantejar molt pronte la solicitut de dita pràctica (gràcies als escrits de [[Bartolomé de les Casas]] i de l'[[Escola de Salamanca]]), i feu que s' ''importaren'' persones esclavisades d'[[Àfrica]], que ademés tenien major resistència física i a les malalties, especialment les tropicals, començant aixina un comerç a gran escala d'esclaus africans: el ''comerç negrer''.		En l'arribada i conquista d'[[Amèrica]], per part dels europeus, es traçaren plans d'expansió que exigien mà d'obra barata. En un principi s'esclavisà als pobles indígenes americans pero la llegislació espanyola es va plantejar molt pronte la solicitut de dita pràctica (gràcies als escrits de [[Bartolomé de les Casas]] i de l'[[Escola de Salamanca]]), i feu que s' ''importaren'' persones esclavisades d'[[Àfrica]], que ademés tenien major resistència física i a les malalties, especialment les tropicals, començant aixina un comerç a gran escala d'esclaus africans: el ''comerç negrer''.

	Cap al [[sigle XVII]] n'hi hagué un gran increment en el número d'esclaus degut a la seua importància com a mà d'obra, en les explotacions agrícoles de gran extensió (sistema de plantacions) en [[Amèrica del Nort]], [[Amèrica del Sur\|del Sur]] i, principalment, en el [[~~Carib~~]]. Segons l'historiador britànic [[Eric Hobsbawm]] la sifra d'esclaus africans transportats a Amèrica seria d'un milló en el [[sigle XVI]], tres millons en el XVII i durant el [[sigle XVIII]] arribaria als 7 millons, permetent una enorme [[acumulació de capital]] de cara al desenroll del [[capitalisme]] europeu durant la [[Revolució industrial]].<ref> [[Eric Hobsbawm]] ''Industria y Imperio'', Editorial Crítica, 2001 p.48</ref>		Cap al [[sigle XVII]] n'hi hagué un gran increment en el número d'esclaus degut a la seua importància com a mà d'obra, en les explotacions agrícoles de gran extensió (sistema de plantacions) en [[Amèrica del Nort]], [[Amèrica del Sur\|del Sur]] i, principalment, en el [[Carip]]. Segons l'historiador britànic [[Eric Hobsbawm]] la sifra d'esclaus africans transportats a Amèrica seria d'un milló en el [[sigle XVI]], tres millons en el XVII i durant el [[sigle XVIII]] arribaria als 7 millons, permetent una enorme [[acumulació de capital]] de cara al desenroll del [[capitalisme]] europeu durant la [[Revolució industrial]].<ref> [[Eric Hobsbawm]] ''Industria y Imperio'', Editorial Crítica, 2001 p.48</ref>

	Est increment en el ''comerç negrer'' fon acompanyat, en la majoria dels cassos, per una forta ideologia [[racisme\|racista]]: els negres eren considerats sers inferiors, assimilats a sovint a animals, sense tan sols poder ser considerats subjectes de dret i per tant considerats, jurídicament, com a coses. Encara que especialment, el debat estava inicialment en si els individus de raça negra tenien [[ànima]] humana, ya que en cas afirmatiu esta activitat seria considerada illegal per l'Iglésia, lo qual va portar a un fort moviment per a afirmar que els subjectes de raça negra no tenen ànima. En el cas dels indígenes d'Amèrica s'havia decidit que tenen ànima per lo que no se'ls podia esclavisar. De fet era costum en moltes plantacions explotar a l'esclau baix severes condicions fins a la seua mort, puix eixia més barat comprar nous esclaus que millorar les seues condicions de vida. La font d'esclaus fon [[Àfrica]], i l'[[Illa de Gorée]], colònia francesa, fon el lloc precís a on es va establir el mercat d'esclaus, també conegut com el lloc sense retorn i a on se separaven definitivament les famílies desintegrades per l'esclavitut.		Est increment en el ''comerç negrer'' fon acompanyat, en la majoria dels cassos, per una forta ideologia [[racisme\|racista]]: els negres eren considerats sers inferiors, assimilats a sovint a animals, sense tan sols poder ser considerats subjectes de dret i per tant considerats, jurídicament, com a coses. Encara que especialment, el debat estava inicialment en si els individus de raça negra tenien [[ànima]] humana, ya que en cas afirmatiu esta activitat seria considerada illegal per l'Iglésia, lo qual va portar a un fort moviment per a afirmar que els subjectes de raça negra no tenen ànima. En el cas dels indígenes d'Amèrica s'havia decidit que tenen ànima per lo que no se'ls podia esclavisar. De fet era costum en moltes plantacions explotar a l'esclau baix severes condicions fins a la seua mort, puix eixia més barat comprar nous esclaus que millorar les seues condicions de vida. La font d'esclaus fon [[Àfrica]], i l'[[Illa de Gorée]], colònia francesa, fon el lloc precís a on es va establir el mercat d'esclaus, també conegut com el lloc sense retorn i a on se separaven definitivament les famílies desintegrades per l'esclavitut.
Llínea 34:		Llínea 34:

	== Les sifres de La Tracta ==		== Les sifres de La Tracta ==
	El número de persones esclavisades procedents d'Àfrica varia, segons distintes estimacions entre els 10 i els 28 millons de persones,<ref>[http://news.Bbc.Co.uk/hi/spanish/news/newsid_1525000/1525099.stm Sifres de l'esclavitut]</ref> encara que hi ha els que parlen de 60 millons. Fins a 1850, almenys 13 millons{{cita requerida}} anren a parar a les colònies d'Amèrica, especialment Amèrica del Nort i el ~~Carib~~. Ademés l'investigador Enrique Peregalli, calcula que hi hauria que afegir un 25% de morts durant les captures i un atre 25% durant el viage per l'Atlàntic.<ref>[http://www.debtwatch.org/documents/formacio/esclavitud.Pdf La esclavitud: América conquistada, Africa esclavizada]</ref> També es calcula que uns 17 millons varen ser venuts en l'Índic, Mig Orient i el nort d'Àfrica.		El número de persones esclavisades procedents d'Àfrica varia, segons distintes estimacions entre els 10 i els 28 millons de persones,<ref>[http://news.Bbc.Co.uk/hi/spanish/news/newsid_1525000/1525099.stm Sifres de l'esclavitut]</ref> encara que hi ha els que parlen de 60 millons. Fins a 1850, almenys 13 millons{{cita requerida}} anren a parar a les colònies d'Amèrica, especialment Amèrica del Nort i el Carip. Ademés l'investigador Enrique Peregalli, calcula que hi hauria que afegir un 25% de morts durant les captures i un atre 25% durant el viage per l'Atlàntic.<ref>[http://www.debtwatch.org/documents/formacio/esclavitud.Pdf La esclavitud: América conquistada, Africa esclavizada]</ref> També es calcula que uns 17 millons varen ser venuts en l'Índic, Mig Orient i el nort d'Àfrica.

	Les principals potències esclavistes que varen estar implicades en el comerç i transport de persones esclavisades procedents d'Àfrica en La Tracta Atlàntica, serien segons estimacions:<ref>Thomas, Hugh. The Slave Trade, 1997.</ref>		Les principals potències esclavistes que varen estar implicades en el comerç i transport de persones esclavisades procedents d'Àfrica en La Tracta Atlàntica, serien segons estimacions:<ref>Thomas, Hugh. The Slave Trade, 1997.</ref>

Jose2: Text reemplaça - 'n mes ' a 'n més '

2022-04-30T20:15:38Z

Text reemplaça - 'n mes ' a 'n més '

← Revisió anterior		Revisió de 20:15 30 abr 2022
Llínea 77:		Llínea 77:
	Precisament, l'oposició ad este proyecte de llei abolicioniste fon un dels elements més visibles, en la prensa conservadora, de crítica al rei Amadeu, retraent-li que no s'enfrontara de forma dubtosament constitucional, a un Parlament dominat per una aliança, en esta qüestió, de [[monàrquic-progressistes]] (com el mateix cap de govern Ruiz Zorrilla) i de [[republica]]ns (com Castelar o Pi Margall). Segons el [[Diari de Barcelona]], el [[7 de febrer]] de [[1873]] s'haguera produït un [[colp militar]] si el rei l'haguera llegitimat en el seu soport. En el seu lloc, Amadeu ratificà l'orde del govern de dissoldre l'arma d'artilleria. A continuació, el [[11 de febrer]], [[abdicació\|abdicà]].		Precisament, l'oposició ad este proyecte de llei abolicioniste fon un dels elements més visibles, en la prensa conservadora, de crítica al rei Amadeu, retraent-li que no s'enfrontara de forma dubtosament constitucional, a un Parlament dominat per una aliança, en esta qüestió, de [[monàrquic-progressistes]] (com el mateix cap de govern Ruiz Zorrilla) i de [[republica]]ns (com Castelar o Pi Margall). Segons el [[Diari de Barcelona]], el [[7 de febrer]] de [[1873]] s'haguera produït un [[colp militar]] si el rei l'haguera llegitimat en el seu soport. En el seu lloc, Amadeu ratificà l'orde del govern de dissoldre l'arma d'artilleria. A continuació, el [[11 de febrer]], [[abdicació\|abdicà]].

	La llei per la qual s'abolia l'esclavitut en Puerto Rico fon finalment aprovada el [[25 de març]] de 1873, un ~~mes~~ despuix de l'abdicació del rei i d'haver-se votat la proclamació de la [[Primera República Espanyola]]. Cuba hagué d'esperar set anys més, ya que la definitiva abolició no va arribar fins al [[17 de febrer]] de [[1880]], ya en el regnat d'[[Alfons XII]].		La llei per la qual s'abolia l'esclavitut en Puerto Rico fon finalment aprovada el [[25 de març]] de 1873, un més despuix de l'abdicació del rei i d'haver-se votat la proclamació de la [[Primera República Espanyola]]. Cuba hagué d'esperar set anys més, ya que la definitiva abolició no va arribar fins al [[17 de febrer]] de [[1880]], ya en el regnat d'[[Alfons XII]].

	[[File:Slavecontract doc.jpg\|thumb\|250px\|right\|Contracte esclaviste [[Lima]] / [[Perú]] 13.10.[[1794]]]]		[[File:Slavecontract doc.jpg\|thumb\|250px\|right\|Contracte esclaviste [[Lima]] / [[Perú]] 13.10.[[1794]]]]

Jose2: /* L'esclavitut en l'antiguetat */

2021-07-28T12:23:59Z

L'esclavitut en l'antiguetat

← Revisió anterior		Revisió de 12:23 28 jul 2021
Llínea 14:		Llínea 14:
	== L'esclavitut en l'antiguetat ==		== L'esclavitut en l'antiguetat ==
	Els primers escrits en els que es té constància de la presència d'esclaus en una gran civilisació és en [[Mesopotàmia]] durant l'época [[sumèria]], si be molt llimitada. En l'[[Antic Egipte]] un número d'esclaus suficient com per a tindre certa importància social es va donar a soles en alguns periodos, especialment en l'Imperi Nou. L'orige dels esclaus provenia de les conquistes i no existia una regulació jurídica sobre els mateixos. Estava un atre periodo també cridat [[Cicle de Ceso]].		Els primers escrits en els que es té constància de la presència d'esclaus en una gran civilisació és en [[Mesopotàmia]] durant l'época [[sumèria]], si be molt llimitada. En l'[[Antic Egipte]] un número d'esclaus suficient com per a tindre certa importància social es va donar a soles en alguns periodos, especialment en l'Imperi Nou. L'orige dels esclaus provenia de les conquistes i no existia una regulació jurídica sobre els mateixos. Estava un atre periodo també cridat [[Cicle de Ceso]].

			[[File:Slaves ruvuma.jpg\|thumb\|250px\|Comerç àrap d'esclaus]]

	L'esclavitut com a pràctica social i econòmica fon usual en l'antiguetat greco-romana, i les dos poden considerar-se les primeres societats "esclavistes" a l'estar sustentada la seua base econòmica per este sistema. L'[[estatus social]] i el paper dels esclaus era considerat inferior o inexistent en relació a una persona lliure. La societat de l'[[Antiga Grècia]] tenia fonamentada filosòficament l'[[Esclavitut en l'Antiga Grècia\|esclavitut]] que, per a [[Aristòtel]] era la garantia indispensable per a que els hòmens lliures pogueren dedicar el seu temps a la política i bon govern de la ciutat. En l'[[Antiga Roma]] la pràctica de l'esclavitut es regula, en algunes ocasions al mínim detall, establint-se la [[manumisió]] com a fòrmula de lliberació dels esclaus, sempre en causa. Del [[sigle V a. C.\|sigle V a. C.]] al [[sigle I]] és l'época de més implantació i extensió de l'esclavitut. Durant l'[[Imperi Romà]] escomença a remetre sobretot per l'esgotament de les fonts tradicionals de suministrament de nous esclaus com a resultat de la finalisació de l'expansió territorial romana ([[sigle I]]).		L'esclavitut com a pràctica social i econòmica fon usual en l'antiguetat greco-romana, i les dos poden considerar-se les primeres societats "esclavistes" a l'estar sustentada la seua base econòmica per este sistema. L'[[estatus social]] i el paper dels esclaus era considerat inferior o inexistent en relació a una persona lliure. La societat de l'[[Antiga Grècia]] tenia fonamentada filosòficament l'[[Esclavitut en l'Antiga Grècia\|esclavitut]] que, per a [[Aristòtel]] era la garantia indispensable per a que els hòmens lliures pogueren dedicar el seu temps a la política i bon govern de la ciutat. En l'[[Antiga Roma]] la pràctica de l'esclavitut es regula, en algunes ocasions al mínim detall, establint-se la [[manumisió]] com a fòrmula de lliberació dels esclaus, sempre en causa. Del [[sigle V a. C.\|sigle V a. C.]] al [[sigle I]] és l'época de més implantació i extensió de l'esclavitut. Durant l'[[Imperi Romà]] escomença a remetre sobretot per l'esgotament de les fonts tradicionals de suministrament de nous esclaus com a resultat de la finalisació de l'expansió territorial romana ([[sigle I]]).

Jose2: /* Espanya */

2021-07-28T12:21:52Z

Espanya

← Revisió anterior		Revisió de 12:21 28 jul 2021
Llínea 77:		Llínea 77:
	La llei per la qual s'abolia l'esclavitut en Puerto Rico fon finalment aprovada el [[25 de març]] de 1873, un mes despuix de l'abdicació del rei i d'haver-se votat la proclamació de la [[Primera República Espanyola]]. Cuba hagué d'esperar set anys més, ya que la definitiva abolició no va arribar fins al [[17 de febrer]] de [[1880]], ya en el regnat d'[[Alfons XII]].		La llei per la qual s'abolia l'esclavitut en Puerto Rico fon finalment aprovada el [[25 de març]] de 1873, un mes despuix de l'abdicació del rei i d'haver-se votat la proclamació de la [[Primera República Espanyola]]. Cuba hagué d'esperar set anys més, ya que la definitiva abolició no va arribar fins al [[17 de febrer]] de [[1880]], ya en el regnat d'[[Alfons XII]].

	[[~~Image~~:~~438px-~~Slavecontract doc.jpg\|thumb\|250px\|right\|Contracte esclaviste [[Lima]] / [[Perú]] 13.10.[[1794]]]]		[[File:Slavecontract doc.jpg\|thumb\|250px\|right\|Contracte esclaviste [[Lima]] / [[Perú]] 13.10.[[1794]]]]


	=== Argentina ===		=== Argentina ===

Jose2: /* El comerç negrer */

2021-07-28T12:20:41Z

El comerç negrer

← Revisió anterior		Revisió de 12:20 28 jul 2021
Llínea 22:		Llínea 22:

	== El comerç negrer ==		== El comerç negrer ==
	[[~~Image~~:~~800px-~~Triangular trade.png\|thumb\|350px\|El '''[[comerç triangular]] ''' serví econòmicament els interessos de les colònies americanes i era base del sistema de producció de les plantacions aixina com del creiximent preindustrial en [[Europa]]. Es tracta del camí dels barcos entre els ports d'[[Anglaterra]], [[Portugal]], [[Espanya]] i [[França]], cap al [[Carib]], una vegada carregats per la costa oest d'[[Àfrica]].]]		[[File:Triangular trade.png\|thumb\|350px\|El '''[[comerç triangular]] ''' serví econòmicament els interessos de les colònies americanes i era base del sistema de producció de les plantacions aixina com del creiximent preindustrial en [[Europa]]. Es tracta del camí dels barcos entre els ports d'[[Anglaterra]], [[Portugal]], [[Espanya]] i [[França]], cap al [[Carib]], una vegada carregats per la costa oest d'[[Àfrica]].]]
	En l'arribada i conquista d'[[Amèrica]], per part dels europeus, es traçaren plans d'expansió que exigien mà d'obra barata. En un principi s'esclavisà als pobles indígenes americans pero la llegislació espanyola es va plantejar molt pronte la solicitut de dita pràctica (gràcies als escrits de [[Bartolomé de les Casas]] i de l'[[Escola de Salamanca]]), i feu que s' ''importaren'' persones esclavisades d'[[Àfrica]], que ademés tenien major resistència física i a les malalties, especialment les tropicals, començant aixina un comerç a gran escala d'esclaus africans: el ''comerç negrer''.		En l'arribada i conquista d'[[Amèrica]], per part dels europeus, es traçaren plans d'expansió que exigien mà d'obra barata. En un principi s'esclavisà als pobles indígenes americans pero la llegislació espanyola es va plantejar molt pronte la solicitut de dita pràctica (gràcies als escrits de [[Bartolomé de les Casas]] i de l'[[Escola de Salamanca]]), i feu que s' ''importaren'' persones esclavisades d'[[Àfrica]], que ademés tenien major resistència física i a les malalties, especialment les tropicals, començant aixina un comerç a gran escala d'esclaus africans: el ''comerç negrer''.

Jose2 en 12:19 28 jul 2021

2021-07-28T12:19:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:19 28 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~024debret~~.jpg\|thumb\|250px\|right\|<center>L'esclavitut de [[Jean-baptiste Debret]]</center>]]		[[File:Slavery in Brazil, by Jean-Baptiste Debret (1768-1848).jpg\|thumb\|250px\|right\|<center>L'esclavitut de [[Jean-baptiste Debret]]</center>]]
	'''Esclavitut''' és la situació en la qual un [[persona\|individu]] està devall el [[propietat\|domini]] d'un atre, perdent la [[capacitat]] de dispondre [[llibertat\|lliurement]] de si mateix.		'''Esclavitut''' és la situació en la qual un [[persona\|individu]] està devall el [[propietat\|domini]] d'un atre, perdent la [[capacitat]] de dispondre [[llibertat\|lliurement]] de si mateix.

Jose2: Text reemplaça - 'i on ' a 'i a on '

2021-05-28T11:25:44Z

Text reemplaça - 'i on ' a 'i a on '

← Revisió anterior		Revisió de 11:25 28 maig 2021
Llínea 27:		Llínea 27:
	Cap al [[sigle XVII]] n'hi hagué un gran increment en el número d'esclaus degut a la seua importància com a mà d'obra, en les explotacions agrícoles de gran extensió (sistema de plantacions) en [[Amèrica del Nort]], [[Amèrica del Sur\|del Sur]] i, principalment, en el [[Carib]]. Segons l'historiador britànic [[Eric Hobsbawm]] la sifra d'esclaus africans transportats a Amèrica seria d'un milló en el [[sigle XVI]], tres millons en el XVII i durant el [[sigle XVIII]] arribaria als 7 millons, permetent una enorme [[acumulació de capital]] de cara al desenroll del [[capitalisme]] europeu durant la [[Revolució industrial]].<ref> [[Eric Hobsbawm]] ''Industria y Imperio'', Editorial Crítica, 2001 p.48</ref>		Cap al [[sigle XVII]] n'hi hagué un gran increment en el número d'esclaus degut a la seua importància com a mà d'obra, en les explotacions agrícoles de gran extensió (sistema de plantacions) en [[Amèrica del Nort]], [[Amèrica del Sur\|del Sur]] i, principalment, en el [[Carib]]. Segons l'historiador britànic [[Eric Hobsbawm]] la sifra d'esclaus africans transportats a Amèrica seria d'un milló en el [[sigle XVI]], tres millons en el XVII i durant el [[sigle XVIII]] arribaria als 7 millons, permetent una enorme [[acumulació de capital]] de cara al desenroll del [[capitalisme]] europeu durant la [[Revolució industrial]].<ref> [[Eric Hobsbawm]] ''Industria y Imperio'', Editorial Crítica, 2001 p.48</ref>

	Est increment en el ''comerç negrer'' fon acompanyat, en la majoria dels cassos, per una forta ideologia [[racisme\|racista]]: els negres eren considerats sers inferiors, assimilats a sovint a animals, sense tan sols poder ser considerats subjectes de dret i per tant considerats, jurídicament, com a coses. Encara que especialment, el debat estava inicialment en si els individus de raça negra tenien [[ànima]] humana, ya que en cas afirmatiu esta activitat seria considerada illegal per l'Iglésia, lo qual va portar a un fort moviment per a afirmar que els subjectes de raça negra no tenen ànima. En el cas dels indígenes d'Amèrica s'havia decidit que tenen ànima per lo que no se'ls podia esclavisar. De fet era costum en moltes plantacions explotar a l'esclau baix severes condicions fins a la seua mort, puix eixia més barat comprar nous esclaus que millorar les seues condicions de vida. La font d'esclaus fon [[Àfrica]], i l'[[Illa de Gorée]], colònia francesa, fon el lloc precís a on es va establir el mercat d'esclaus, també conegut com el lloc sense retorn i on se separaven definitivament les famílies desintegrades per l'esclavitut.		Est increment en el ''comerç negrer'' fon acompanyat, en la majoria dels cassos, per una forta ideologia [[racisme\|racista]]: els negres eren considerats sers inferiors, assimilats a sovint a animals, sense tan sols poder ser considerats subjectes de dret i per tant considerats, jurídicament, com a coses. Encara que especialment, el debat estava inicialment en si els individus de raça negra tenien [[ànima]] humana, ya que en cas afirmatiu esta activitat seria considerada illegal per l'Iglésia, lo qual va portar a un fort moviment per a afirmar que els subjectes de raça negra no tenen ànima. En el cas dels indígenes d'Amèrica s'havia decidit que tenen ànima per lo que no se'ls podia esclavisar. De fet era costum en moltes plantacions explotar a l'esclau baix severes condicions fins a la seua mort, puix eixia més barat comprar nous esclaus que millorar les seues condicions de vida. La font d'esclaus fon [[Àfrica]], i l'[[Illa de Gorée]], colònia francesa, fon el lloc precís a on es va establir el mercat d'esclaus, també conegut com el lloc sense retorn i a on se separaven definitivament les famílies desintegrades per l'esclavitut.

	De forma semblant els [[Poble àrap\|àraps]] mantingueren un important tràfic d'esclaus africans, tant a través de rutes creuant el [[Sàhara]] com a través de la costa oriental d'[[Àfrica]], fonamentalment l'Illa de [[Zanzíbar]]. Este comerç s'estengué des del [[sigle VII]] fins al [[sigle XX]] i va conseguir proporcions semblants o superiors al comerç negrer de l'Atlàntic.		De forma semblant els [[Poble àrap\|àraps]] mantingueren un important tràfic d'esclaus africans, tant a través de rutes creuant el [[Sàhara]] com a través de la costa oriental d'[[Àfrica]], fonamentalment l'Illa de [[Zanzíbar]]. Este comerç s'estengué des del [[sigle VII]] fins al [[sigle XX]] i va conseguir proporcions semblants o superiors al comerç negrer de l'Atlàntic.

← Revisió anterior		Revisió de 11:25 28 maig 2021
Llínea 27:		Llínea 27:
	Cap al [[sigle XVII]] n'hi hagué un gran increment en el número d'esclaus degut a la seua importància com a mà d'obra, en les explotacions agrícoles de gran extensió (sistema de plantacions) en [[Amèrica del Nort]], [[Amèrica del Sur\|del Sur]] i, principalment, en el [[Carib]]. Segons l'historiador britànic [[Eric Hobsbawm]] la sifra d'esclaus africans transportats a Amèrica seria d'un milló en el [[sigle XVI]], tres millons en el XVII i durant el [[sigle XVIII]] arribaria als 7 millons, permetent una enorme [[acumulació de capital]] de cara al desenroll del [[capitalisme]] europeu durant la [[Revolució industrial]].<ref> [[Eric Hobsbawm]] ''Industria y Imperio'', Editorial Crítica, 2001 p.48</ref>		Cap al [[sigle XVII]] n'hi hagué un gran increment en el número d'esclaus degut a la seua importància com a mà d'obra, en les explotacions agrícoles de gran extensió (sistema de plantacions) en [[Amèrica del Nort]], [[Amèrica del Sur\|del Sur]] i, principalment, en el [[Carib]]. Segons l'historiador britànic [[Eric Hobsbawm]] la sifra d'esclaus africans transportats a Amèrica seria d'un milló en el [[sigle XVI]], tres millons en el XVII i durant el [[sigle XVIII]] arribaria als 7 millons, permetent una enorme [[acumulació de capital]] de cara al desenroll del [[capitalisme]] europeu durant la [[Revolució industrial]].<ref> [[Eric Hobsbawm]] ''Industria y Imperio'', Editorial Crítica, 2001 p.48</ref>

	Est increment en el ''comerç negrer'' fon acompanyat, en la majoria dels cassos, per una forta ideologia [[racisme\|racista]]: els negres eren considerats sers inferiors, assimilats a sovint a animals, sense tan sols poder ser considerats subjectes de dret i per tant considerats, jurídicament, com a coses. Encara que especialment, el debat estava inicialment en si els individus de raça negra tenien [[ànima]] humana, ya que en cas afirmatiu esta activitat seria considerada illegal per l'Iglésia, lo qual va portar a un fort moviment per a afirmar que els subjectes de raça negra no tenen ànima. En el cas dels indígenes d'Amèrica s'havia decidit que tenen ànima per lo que no se'ls podia esclavisar. De fet era costum en moltes plantacions explotar a l'esclau baix severes condicions fins a la seua mort, puix eixia més barat comprar nous esclaus que millorar les seues condicions de vida. La font d'esclaus fon [[Àfrica]], i l'[[Illa de Gorée]], colònia francesa, fon el lloc precís a on es va establir el mercat d'esclaus, també conegut com el lloc sense retorn i on se separaven definitivament les famílies desintegrades per l'esclavitut.		Est increment en el ''comerç negrer'' fon acompanyat, en la majoria dels cassos, per una forta ideologia [[racisme\|racista]]: els negres eren considerats sers inferiors, assimilats a sovint a animals, sense tan sols poder ser considerats subjectes de dret i per tant considerats, jurídicament, com a coses. Encara que especialment, el debat estava inicialment en si els individus de raça negra tenien [[ànima]] humana, ya que en cas afirmatiu esta activitat seria considerada illegal per l'Iglésia, lo qual va portar a un fort moviment per a afirmar que els subjectes de raça negra no tenen ànima. En el cas dels indígenes d'Amèrica s'havia decidit que tenen ànima per lo que no se'ls podia esclavisar. De fet era costum en moltes plantacions explotar a l'esclau baix severes condicions fins a la seua mort, puix eixia més barat comprar nous esclaus que millorar les seues condicions de vida. La font d'esclaus fon [[Àfrica]], i l'[[Illa de Gorée]], colònia francesa, fon el lloc precís a on es va establir el mercat d'esclaus, també conegut com el lloc sense retorn i a on se separaven definitivament les famílies desintegrades per l'esclavitut.

	De forma semblant els [[Poble àrap\|àraps]] mantingueren un important tràfic d'esclaus africans, tant a través de rutes creuant el [[Sàhara]] com a través de la costa oriental d'[[Àfrica]], fonamentalment l'Illa de [[Zanzíbar]]. Este comerç s'estengué des del [[sigle VII]] fins al [[sigle XX]] i va conseguir proporcions semblants o superiors al comerç negrer de l'Atlàntic.		De forma semblant els [[Poble àrap\|àraps]] mantingueren un important tràfic d'esclaus africans, tant a través de rutes creuant el [[Sàhara]] com a través de la costa oriental d'[[Àfrica]], fonamentalment l'Illa de [[Zanzíbar]]. Este comerç s'estengué des del [[sigle VII]] fins al [[sigle XX]] i va conseguir proporcions semblants o superiors al comerç negrer de l'Atlàntic.

← Revisió anterior		Revisió de 17:42 28 ago 2023
Llínea 19:		Llínea 19:
	L'esclavitut com a pràctica social i econòmica fon usual en l'antiguetat greco-romana, i les dos poden considerar-se les primeres societats "esclavistes" a l'estar sustentada la seua base econòmica per este sistema. L'[[estatus social]] i el paper dels esclaus era considerat inferior o inexistent en relació a una persona lliure. La societat de l'[[Antiga Grècia]] tenia fonamentada filosòficament l'[[Esclavitut en l'Antiga Grècia\|esclavitut]] que, per a [[Aristòtel]] era la garantia indispensable per a que els hòmens lliures pogueren dedicar el seu temps a la política i bon govern de la ciutat. En l'[[Antiga Roma]] la pràctica de l'esclavitut es regula, en algunes ocasions al mínim detall, establint-se la [[manumisió]] com a fòrmula de lliberació dels esclaus, sempre en causa. Del [[sigle V a. C.\|sigle V a. C.]] al [[sigle I]] és l'época de més implantació i extensió de l'esclavitut. Durant l'[[Imperi Romà]] escomença a remetre sobretot per l'esgotament de les fonts tradicionals de suministrament de nous esclaus com a resultat de la finalisació de l'expansió territorial romana ([[sigle I]]).		L'esclavitut com a pràctica social i econòmica fon usual en l'antiguetat greco-romana, i les dos poden considerar-se les primeres societats "esclavistes" a l'estar sustentada la seua base econòmica per este sistema. L'[[estatus social]] i el paper dels esclaus era considerat inferior o inexistent en relació a una persona lliure. La societat de l'[[Antiga Grècia]] tenia fonamentada filosòficament l'[[Esclavitut en l'Antiga Grècia\|esclavitut]] que, per a [[Aristòtel]] era la garantia indispensable per a que els hòmens lliures pogueren dedicar el seu temps a la política i bon govern de la ciutat. En l'[[Antiga Roma]] la pràctica de l'esclavitut es regula, en algunes ocasions al mínim detall, establint-se la [[manumisió]] com a fòrmula de lliberació dels esclaus, sempre en causa. Del [[sigle V a. C.\|sigle V a. C.]] al [[sigle I]] és l'época de més implantació i extensió de l'esclavitut. Durant l'[[Imperi Romà]] escomença a remetre sobretot per l'esgotament de les fonts tradicionals de suministrament de nous esclaus com a resultat de la finalisació de l'expansió territorial romana ([[sigle I]]).

	En [[Europa]] durant l'[[Edat Mija]] l'esclavitut desapareix sent substituïda per la [[serf\|servitut]]. Hi ha un intens debat entre [[historiadors]] respecte a la [[cronologia]], les causes i les formes en que es produí este fet. Les postures que situen la desaparició del [[esclavisme\|sistema esclaviste]] en data més primerenca, en l'época de les invasions bàrbares del [[sigle V]], serien les dels historiadors [[marxiste]]s, inclòs el propi [[Karl Marx]]; per un atre costat autors com [[Georges Duby]] o [[Pierre Bonnassie]], recolzats en una ingent documentació, la situen en el [[sigle XI]], al mig de la ~~cridada~~ [[revolució feudal]]. Segons est últim autor l'auge de l'esclavisme es donaria en el [[sigle VII]], en plena [[Alta Edat Mija]].<ref> [[Pierre Bonnassie]], ''de l'esclavisme al feudalisme en l'Europa occidental'', Editorial Crítica, 1993, Barcelona, Pp.14-29.</ref>		En [[Europa]] durant l'[[Edat Mija]] l'esclavitut desapareix sent substituïda per la [[serf\|servitut]]. Hi ha un intens debat entre [[historiadors]] respecte a la [[cronologia]], les causes i les formes en que es produí este fet. Les postures que situen la desaparició del [[esclavisme\|sistema esclaviste]] en data més primerenca, en l'época de les invasions bàrbares del [[sigle V]], serien les dels historiadors [[marxiste]]s, inclòs el propi [[Karl Marx]]; per un atre costat autors com [[Georges Duby]] o [[Pierre Bonnassie]], recolzats en una ingent documentació, la situen en el [[sigle XI]], al mig de la nomenada [[revolució feudal]]. Segons est últim autor l'auge de l'esclavisme es donaria en el [[sigle VII]], en plena [[Alta Edat Mija]].<ref> [[Pierre Bonnassie]], ''de l'esclavisme al feudalisme en l'Europa occidental'', Editorial Crítica, 1993, Barcelona, Pp.14-29.</ref>

	En tot cas els serfs, a diferència dels esclaus, eren lliures, o més be semi-lliures, i gojaven d'una série de drets pero estaven lligats per compromisos de treball a la terra i al senyor feudal. En el món [[musulmà]] i en [[Bisanci]] també es va mantindre la tradició arreplegant els antics costums romans. A finals del [[sigle XV]], l'esclavitut en Europa era molt reduïda, encara que això més per raons d'escassea que per desenroll moral o filosòfic, ya que la mateixa fon traslladada i sumament estesa en el nou continent per les potències europees.		En tot cas els serfs, a diferència dels esclaus, eren lliures, o més be semi-lliures, i gojaven d'una série de drets pero estaven lligats per compromisos de treball a la terra i al senyor feudal. En el món [[musulmà]] i en [[Bisanci]] també es va mantindre la tradició arreplegant els antics costums romans. A finals del [[sigle XV]], l'esclavitut en Europa era molt reduïda, encara que això més per raons d'escassea que per desenroll moral o filosòfic, ya que la mateixa fon traslladada i sumament estesa en el nou continent per les potències europees.
Llínea 71:		Llínea 71:
	El [[2 d'abril]] de [[1865]] es crea la ''Societat Abolicionista Espanyola'' per iniciativa del facendat [[Puerto Rico\|portorriqueny]] [[Julio Vizcarrondo]], traslladat a la península despuix d'haver lliberat als seus esclaus. El [[10 de decembre]] del mateix any funda el seu periòdic “L'abolicioniste”. En el soport de polítics que varen forjar la [[Revolució de 1868]], “La Gloriosa” que destronà a [[Isabel II]].		El [[2 d'abril]] de [[1865]] es crea la ''Societat Abolicionista Espanyola'' per iniciativa del facendat [[Puerto Rico\|portorriqueny]] [[Julio Vizcarrondo]], traslladat a la península despuix d'haver lliberat als seus esclaus. El [[10 de decembre]] del mateix any funda el seu periòdic “L'abolicioniste”. En el soport de polítics que varen forjar la [[Revolució de 1868]], “La Gloriosa” que destronà a [[Isabel II]].

	Com a conseqüència d'això, en [[1870]], sent ministre d'ultramar [[Segimundo Moret]], es va promulgar una llei ~~cridada~~ de “[[llibertat de ventres]]” que concedia la llibertat als futurs fills de les esclaves i que irrità als esclavistes. En [[1872]] el govern de [[Ruiz Zorrilla]] va elaborar un proyecte de llei d'abolició de l'esclavitut en [[Puerto Rico]].		Com a conseqüència d'això, en [[1870]], sent ministre d'ultramar [[Segimundo Moret]], es va promulgar una llei nomenada de “[[llibertat de ventres]]” que concedia la llibertat als futurs fills de les esclaves i que irrità als esclavistes. En [[1872]] el govern de [[Ruiz Zorrilla]] va elaborar un proyecte de llei d'abolició de l'esclavitut en [[Puerto Rico]].

	Contra este proyecte es deslligà una feroç oposició. Per a coordinar l'acció opositora es varen crear en unes quantes ciutats com [[Madrit]], [[Santander (Cantàbria)\|Santander]], [[Cadis]], o [[Barcelona]] ''Circulos Hispano Ultramarinos de ex-residentes de las Antillas'' i es va impulsar també la constitució en unes quantes ciutats de la “Lliga Nacional” antiabolicionista. Instigaren insubordinacions de la noblea al rei [[Amadeu de Saboya]], conspiracions, campanyes de prensa i manifestacions dels carrers, com la del [[11 de decembre]] en Madrit, que va tindre com a rèplica la que va organisar en esta ciutat la [[Societat Abolicionista Espanyola]] el [[10 de giner]] de [[1873]]. Tal crispació s'explica, puix es vea en la lliberació dels 31.000 esclaus portorriquenys, un temut preàmbul de la lliberació dels quasi 400.000 esclaus cubans.		Contra este proyecte es deslligà una feroç oposició. Per a coordinar l'acció opositora es varen crear en unes quantes ciutats com [[Madrit]], [[Santander (Cantàbria)\|Santander]], [[Cadis]], o [[Barcelona]] ''Circulos Hispano Ultramarinos de ex-residentes de las Antillas'' i es va impulsar també la constitució en unes quantes ciutats de la “Lliga Nacional” antiabolicionista. Instigaren insubordinacions de la noblea al rei [[Amadeu de Saboya]], conspiracions, campanyes de prensa i manifestacions dels carrers, com la del [[11 de decembre]] en Madrit, que va tindre com a rèplica la que va organisar en esta ciutat la [[Societat Abolicionista Espanyola]] el [[10 de giner]] de [[1873]]. Tal crispació s'explica, puix es vea en la lliberació dels 31.000 esclaus portorriquenys, un temut preàmbul de la lliberació dels quasi 400.000 esclaus cubans.
Llínea 148:		Llínea 148:
	En [[1885]], a causa de la pressió eixercida per l'opinió pública i la posició abolicionista europea es promulga la Llei Saraiva - Cotegipe (coneguda com a Llei dels Sexagenaris) que donava la llibertat als esclaus en més de 60 anys.		En [[1885]], a causa de la pressió eixercida per l'opinió pública i la posició abolicionista europea es promulga la Llei Saraiva - Cotegipe (coneguda com a Llei dels Sexagenaris) que donava la llibertat als esclaus en més de 60 anys.

	Per fi, un [[13 de maig]] de [[1888]] El Govern Imperial, a través de la [[Isabel I de Bragança\|Princesa Isabel]], firmà la ~~cridada~~ [[Llei Àurea]] que abolí l'esclavitut en Brasil.		Per fi, un [[13 de maig]] de [[1888]] El Govern Imperial, a través de la [[Isabel I de Bragança\|Princesa Isabel]], firmà la nomenada [[Llei Àurea]] que abolí l'esclavitut en Brasil.

	=== Estats Units d'Amèrica ===		=== Estats Units d'Amèrica ===
	En [[Estats Units]] l'esclavitut és abolida primer en el nort industrial, sent esta una de les causes de la ~~cridada~~ [[Guerra de Secessió]], per a finalment abolir-se en tot el territori al caure derrotat el sur en [[1865]] pel president [[Abraham Lincoln]].		En [[Estats Units]] l'esclavitut és abolida primer en el nort industrial, sent esta una de les causes de la nomenada [[Guerra de Secessió]], per a finalment abolir-se en tot el territori al caure derrotat el sur en [[1865]] pel president [[Abraham Lincoln]].

	== L'esclavitut en l'actualitat ==		== L'esclavitut en l'actualitat ==