Ermita de Sant Isidre (Castelló) - Historial de revisions

Reval en 19:18 16 jul 2023

2023-07-16T19:18:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:18 16 jul 2023
Llínea 21:		Llínea 21:
	== Referències ==		== Referències ==
	* Ficha BRL. Generalitat Valenciana. Conselleria de Educació, Investigació, Cultura i Deport		* Ficha BRL. Generalitat Valenciana. Conselleria de Educació, Investigació, Cultura i Deport

			== Bibliografia ==
			* Andreu Hernández, Mª Dolores. "Las Ermitas de Castellón. 2006

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 19:17 16 jul 2023

2023-07-16T19:17:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:17 16 jul 2023
Llínea 18:		Llínea 18:

	Des d'un punt de vista artístic, l'element interior més destacable és el retaule datat de l'any [[1652]] (donado per Francisco Mercer Mas en [[1672]]) i obra de l'escultor valencià, Antonio López (contractat pel prior i el procurador de la “Casa i Ermita de San Isidro i San Pedro). En un primer moment en el retaule podia contemplar-se un quadro (anònim) del [[sigle XVII]] que representava als sants titulars del temple, Sant Isidre llaurador i Sant Pere. Un atre llenç de l'época, atribuït a Urbano Fos és el que representa a Sant Miquel i Sant Roc. Per a la seua protecció durant la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] de [[1936]], els quadros es varen portar a la [[Concatedral de Santa Maria de Castelló\|Concatedral de Santa Maria]], a on encara permaneixen en el seu museu.		Des d'un punt de vista artístic, l'element interior més destacable és el retaule datat de l'any [[1652]] (donado per Francisco Mercer Mas en [[1672]]) i obra de l'escultor valencià, Antonio López (contractat pel prior i el procurador de la “Casa i Ermita de San Isidro i San Pedro). En un primer moment en el retaule podia contemplar-se un quadro (anònim) del [[sigle XVII]] que representava als sants titulars del temple, Sant Isidre llaurador i Sant Pere. Un atre llenç de l'época, atribuït a Urbano Fos és el que representa a Sant Miquel i Sant Roc. Per a la seua protecció durant la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] de [[1936]], els quadros es varen portar a la [[Concatedral de Santa Maria de Castelló\|Concatedral de Santa Maria]], a on encara permaneixen en el seu museu.

			== Referències ==
			* Ficha BRL. Generalitat Valenciana. Conselleria de Educació, Investigació, Cultura i Deport

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 19:16 16 jul 2023

2023-07-16T19:16:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:16 16 jul 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Ermita de San Isidro y San Pedro - Castellon.jpg\|thumb\|250px\|Ermita de Sant Isidre]]

	L''''ermita de Sant Isidre''' o de Sant Isidre del Censal, se troba situada en el camí vell de la mar, en la partida de Censal, que té el seu orige en el Caminàs direcció al [[Grau de Castelló]], en la ciutat de [[Castelló de la Plana]], en la comarca de la [[Plana Alta]].		L''''ermita de Sant Isidre''' o de Sant Isidre del Censal, se troba situada en el camí vell de la mar, en la partida de Censal, que té el seu orige en el Caminàs direcció al [[Grau de Castelló]], en la ciutat de [[Castelló de la Plana]], en la comarca de la [[Plana Alta]].

Llínea 18:		Llínea 20:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Ermita de Sant Isidre de Castelló de la Plana}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ermita_de_San_Isidro_(Castell%C3%B3n_de_la_Plana) Ermita de Sant Isidre (Castelló) en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ermita_de_San_Isidro_(Castell%C3%B3n_de_la_Plana) Ermita de Sant Isidre (Castelló) en Wikipedia]

Jose2: Text reemplaça - ' només ' a ' a soles '

2020-06-24T11:10:43Z

Text reemplaça - ' només ' a ' a soles '

← Revisió anterior		Revisió de 11:10 24 jun 2020
Llínea 3:		Llínea 3:
	== Història ==		== Història ==

	L'inici de la construcció de l'[[ermita]] fon en una donació realisada, en l'any [[1628]] per part d'un llaurador de la zona, Antonio Castell, dels terrenys a on s'assenta l'ermita, a la Confraria de Llauradors, en l'intenció de que en ells s'elevaren una ermita dedicada als sants Isidre, patró dels llauradors, i [[Sant Pere\|Pere]], patró dels peixcadors. Actualment el sant títular és ~~només~~ [[Sant Isidre]].		L'inici de la construcció de l'[[ermita]] fon en una donació realisada, en l'any [[1628]] per part d'un llaurador de la zona, Antonio Castell, dels terrenys a on s'assenta l'ermita, a la Confraria de Llauradors, en l'intenció de que en ells s'elevaren una ermita dedicada als sants Isidre, patró dels llauradors, i [[Sant Pere\|Pere]], patró dels peixcadors. Actualment el sant títular és a soles [[Sant Isidre]].

	Esta donació es va vore enriquida per atres aportacions de veïns de la zona com la realisada per la donzella Úrsula Mas. Aixina, escomencen les obres de la primera ermita el 10 de juny de [[1630]] (encara que alguns autors parlen de [[1631]]) i es varen finalisar en [[1644]].		Esta donació es va vore enriquida per atres aportacions de veïns de la zona com la realisada per la donzella Úrsula Mas. Aixina, escomencen les obres de la primera ermita el 10 de juny de [[1630]] (encara que alguns autors parlen de [[1631]]) i es varen finalisar en [[1644]].

Jose2 en 16:13 1 set 2019

2019-09-01T16:13:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:13 1 set 2019
Llínea 3:		Llínea 3:
	== Història ==		== Història ==

	L'inici de la construcció de l'ermita fon en una donació realisada, en l'any [[1628]] per part d'un llaurador de la zona, Antonio Castell, dels terrenys on s'assenta l'ermita, a la Confraria de Llauradors, en l'intenció de que en ells s'elevaren una ermita dedicada als sants Isidre, patró dels llauradors, i [[Sant Pere\|Pere]], patró dels peixcadors. Actualment el sant títular és només [[Sant Isidre]]. Esta donació es va vore enriquida per atres aportacions de veïns de la zona com la realisada per la donzella Úrsula Mas. Aixina, ~~es comencen~~ les obres de la primera ermita el 10 de juny de [[1630]] (encara que alguns autors parlen de [[1631]]) i es varen finalisar en [[1644]]. A lo llarc de l'història ha sofrit diverses intervencions, moltes relacionades en el seu us. Aixina, despuix d'haver segut utilisada com a hospital durant l'epidèmia de còlera de [[1885]], en l'any [[1892]] es va rehabilitar per a tornar a utilisar-se com a lloc de cult. En [[1972]] fon cedida a les Entitats Agràries de la ciutat, lo que va ajudar a una nova restauració que li va permetre alcançar un perfecte estat de conservació, fon restaurada l'any [[1978]].		L'inici de la construcció de l'[[ermita]] fon en una donació realisada, en l'any [[1628]] per part d'un llaurador de la zona, Antonio Castell, dels terrenys a on s'assenta l'ermita, a la Confraria de Llauradors, en l'intenció de que en ells s'elevaren una ermita dedicada als sants Isidre, patró dels llauradors, i [[Sant Pere\|Pere]], patró dels peixcadors. Actualment el sant títular és només [[Sant Isidre]].

			Esta donació es va vore enriquida per atres aportacions de veïns de la zona com la realisada per la donzella Úrsula Mas. Aixina, escomencen les obres de la primera ermita el 10 de juny de [[1630]] (encara que alguns autors parlen de [[1631]]) i es varen finalisar en [[1644]].

			A lo llarc de l'història ha sofrit diverses intervencions, moltes relacionades en el seu us. Aixina, despuix d'haver segut utilisada com a hospital durant l'epidèmia de còlera de [[1885]], en l'any [[1892]] es va rehabilitar per a tornar a utilisar-se com a lloc de cult. En [[1972]] fon cedida a les Entitats Agràries de la ciutat, lo que va ajudar a una nova restauració que li va permetre alcançar un perfecte estat de conservació, fon restaurada l'any [[1978]].

	== Descripció ==		== Descripció ==

	L'ermita s'alçà en época barroca pero en la seua construcció perviuen característiques pròpies d'estil gòtic com el cas dels nervis de l'arc d'accés al presbiteri. El conjunt està format pel temple i per una zona ajardinada i arborada, que s'estén a la seua entorn, aixina com un pou que presenta en brocal de pedra, tot això dins d'una zona amurallada per un ~~menut~~ mur de pedra i tela metàlica. L'ermita presenta una frontera àmplia arrematada en un campanar de paret en buit per a una sola campana i terminada en un creu de forja. Ademés presenta porche previ, molt obert, subjecte tan sol per quatre fins pilars en la part més externa, sobre els que reposa la coberta, d'una sola aigua (a diferència de la coberta del restant de l'ermita que és a dos aigües) i arrematada en teula. Protegida per este porche s'obri la senzilla porta d'accés al temple, en forma d'arc de mig punt, en làpides de pedra i escudellers correguts a abdós costats de la mateixa. El conjunt es complementa en l'anexa casa de l'eremita.		L'ermita s'alçà en época barroca pero en la seua construcció perviuen característiques pròpies d'estil gòtic com el cas dels nervis de l'arc d'accés al presbiteri. El conjunt està format pel temple i per una zona ajardinada i arborada, que s'estén a la seua entorn, aixina com un pou que presenta en brocal de pedra, tot això dins d'una zona amurallada per un chicotet mur de pedra i tela metàlica. L'ermita presenta una frontera àmplia arrematada en un campanar de paret en buit per a una sola campana i terminada en un creu de forja. Ademés presenta porche previ, molt obert, subjecte tan sol per quatre fins pilars en la part més externa, sobre els que reposa la coberta, d'una sola aigua (a diferència de la coberta del restant de l'ermita que és a dos aigües) i arrematada en teula. Protegida per este porche s'obri la senzilla porta d'accés al temple, en forma d'arc de mig punt, en làpides de pedra i escudellers correguts a abdós costats de la mateixa. El conjunt es complementa en l'anexa casa de l'eremita.

	Per la seua banda interiorment es pot destacar junt a certs elements gòtics (poc comuns en les ermites de la zona de Castelló), uns atres més a l'us de la zona. Presenta planta de nau única dividida en tres corsies i prebisteri (que resulta un dels elements més cridaners de l'edifici. De forma rectangular i de menor altura que el restant de la nau, i al que s'accedix a través d'un arc triumfal recolzat en pilastres adossades i cobert en volta de traceria, en floró central en image del sant de l'advocació, Sant Isidre) tot això cobert en sostre de fusta soportada per arcs, en doble alvertent.		Per la seua banda interiorment es pot destacar junt a certs elements gòtics (poc comuns en les ermites de la zona de Castelló), uns atres més a l'us de la zona. Presenta planta de nau única dividida en tres corsies i prebisteri (que resulta un dels elements més cridaners de l'edifici. De forma rectangular i de menor altura que el restant de la nau, i al que s'accedix a través d'un arc triumfal recolzat en pilastres adossades i cobert en volta de traceria, en floró central en image del sant de l'advocació, Sant Isidre) tot això cobert en sostre de fusta soportada per arcs, en doble alvertent.

	Des d'un punt de vista artístic, l'element interior més destacable és el retaule datat de [[1652]] (donado per Francisco Mercer Mas en [[1672]]) i obra de l'escultor valencià, Antonio López (contractat pel prior i el procurador de la “Casa i Ermita de San Isidro i San Pedro). En un primer moment en el retaule podia contemplar-se un quadro (anònim) del [[sigle XVII]] que representava als sants titulars del temple, Sant Isidre llaurador i Sant Pere. Un atre llenç de l'época, atribuït a Urbano Fos és el que representa a Sant Miquel i Sant Roc. Per a la seua protecció durant la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] de [[1936]], els quadros es varen portar a la [[Concatedral de Santa Maria de Castelló\|Concatedral de Santa Maria]], on encara permaneixen en el seu museu.		Des d'un punt de vista artístic, l'element interior més destacable és el retaule datat de l'any [[1652]] (donado per Francisco Mercer Mas en [[1672]]) i obra de l'escultor valencià, Antonio López (contractat pel prior i el procurador de la “Casa i Ermita de San Isidro i San Pedro). En un primer moment en el retaule podia contemplar-se un quadro (anònim) del [[sigle XVII]] que representava als sants titulars del temple, Sant Isidre llaurador i Sant Pere. Un atre llenç de l'época, atribuït a Urbano Fos és el que representa a Sant Miquel i Sant Roc. Per a la seua protecció durant la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] de [[1936]], els quadros es varen portar a la [[Concatedral de Santa Maria de Castelló\|Concatedral de Santa Maria]], a on encara permaneixen en el seu museu.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Descripció */

2019-08-30T17:23:53Z

Descripció

← Revisió anterior		Revisió de 17:23 30 ago 2019
Llínea 11:		Llínea 11:
	Per la seua banda interiorment es pot destacar junt a certs elements gòtics (poc comuns en les ermites de la zona de Castelló), uns atres més a l'us de la zona. Presenta planta de nau única dividida en tres corsies i prebisteri (que resulta un dels elements més cridaners de l'edifici. De forma rectangular i de menor altura que el restant de la nau, i al que s'accedix a través d'un arc triumfal recolzat en pilastres adossades i cobert en volta de traceria, en floró central en image del sant de l'advocació, Sant Isidre) tot això cobert en sostre de fusta soportada per arcs, en doble alvertent.		Per la seua banda interiorment es pot destacar junt a certs elements gòtics (poc comuns en les ermites de la zona de Castelló), uns atres més a l'us de la zona. Presenta planta de nau única dividida en tres corsies i prebisteri (que resulta un dels elements més cridaners de l'edifici. De forma rectangular i de menor altura que el restant de la nau, i al que s'accedix a través d'un arc triumfal recolzat en pilastres adossades i cobert en volta de traceria, en floró central en image del sant de l'advocació, Sant Isidre) tot això cobert en sostre de fusta soportada per arcs, en doble alvertent.

	Des d'un punt de vista artístic, l'element interior més destacable és el retaule datat de [[1652]] (donado per Francisco Mercer Mas en [[1672]]) i obra de l'escultor valencià, Antonio López (contractat pel prior i el procurador de la “Casa i Ermita de San Isidro i San Pedro). En un primer moment en el retaule podia contemplar-se un quadro (anònim) del [[sigle XVII]] que representava als sants titulars del temple, Sant Isidre llaurador i Sant Pere. Un atre llenç de l'época, atribuït a Urbano Fos és el que representa a Sant Miquel i Sant Roc. Per a la seua protecció durant la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] de [[1936]], els quadros es varen portar a la [[Concatedral de Santa ~~María~~ de Castelló\|Concatedral de Santa Maria]], on encara permaneixen en el seu museu.		Des d'un punt de vista artístic, l'element interior més destacable és el retaule datat de [[1652]] (donado per Francisco Mercer Mas en [[1672]]) i obra de l'escultor valencià, Antonio López (contractat pel prior i el procurador de la “Casa i Ermita de San Isidro i San Pedro). En un primer moment en el retaule podia contemplar-se un quadro (anònim) del [[sigle XVII]] que representava als sants titulars del temple, Sant Isidre llaurador i Sant Pere. Un atre llenç de l'época, atribuït a Urbano Fos és el que representa a Sant Miquel i Sant Roc. Per a la seua protecció durant la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] de [[1936]], els quadros es varen portar a la [[Concatedral de Santa Maria de Castelló\|Concatedral de Santa Maria]], on encara permaneixen en el seu museu.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 17:23 30 ago 2019

2019-08-30T17:23:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:23 30 ago 2019
Llínea 4:		Llínea 4:

	L'inici de la construcció de l'ermita fon en una donació realisada, en l'any [[1628]] per part d'un llaurador de la zona, Antonio Castell, dels terrenys on s'assenta l'ermita, a la Confraria de Llauradors, en l'intenció de que en ells s'elevaren una ermita dedicada als sants Isidre, patró dels llauradors, i [[Sant Pere\|Pere]], patró dels peixcadors. Actualment el sant títular és només [[Sant Isidre]]. Esta donació es va vore enriquida per atres aportacions de veïns de la zona com la realisada per la donzella Úrsula Mas. Aixina, es comencen les obres de la primera ermita el 10 de juny de [[1630]] (encara que alguns autors parlen de [[1631]]) i es varen finalisar en [[1644]]. A lo llarc de l'història ha sofrit diverses intervencions, moltes relacionades en el seu us. Aixina, despuix d'haver segut utilisada com a hospital durant l'epidèmia de còlera de [[1885]], en l'any [[1892]] es va rehabilitar per a tornar a utilisar-se com a lloc de cult. En [[1972]] fon cedida a les Entitats Agràries de la ciutat, lo que va ajudar a una nova restauració que li va permetre alcançar un perfecte estat de conservació, fon restaurada l'any [[1978]].		L'inici de la construcció de l'ermita fon en una donació realisada, en l'any [[1628]] per part d'un llaurador de la zona, Antonio Castell, dels terrenys on s'assenta l'ermita, a la Confraria de Llauradors, en l'intenció de que en ells s'elevaren una ermita dedicada als sants Isidre, patró dels llauradors, i [[Sant Pere\|Pere]], patró dels peixcadors. Actualment el sant títular és només [[Sant Isidre]]. Esta donació es va vore enriquida per atres aportacions de veïns de la zona com la realisada per la donzella Úrsula Mas. Aixina, es comencen les obres de la primera ermita el 10 de juny de [[1630]] (encara que alguns autors parlen de [[1631]]) i es varen finalisar en [[1644]]. A lo llarc de l'història ha sofrit diverses intervencions, moltes relacionades en el seu us. Aixina, despuix d'haver segut utilisada com a hospital durant l'epidèmia de còlera de [[1885]], en l'any [[1892]] es va rehabilitar per a tornar a utilisar-se com a lloc de cult. En [[1972]] fon cedida a les Entitats Agràries de la ciutat, lo que va ajudar a una nova restauració que li va permetre alcançar un perfecte estat de conservació, fon restaurada l'any [[1978]].

			== Descripció ==

			L'ermita s'alçà en época barroca pero en la seua construcció perviuen característiques pròpies d'estil gòtic com el cas dels nervis de l'arc d'accés al presbiteri. El conjunt està format pel temple i per una zona ajardinada i arborada, que s'estén a la seua entorn, aixina com un pou que presenta en brocal de pedra, tot això dins d'una zona amurallada per un menut mur de pedra i tela metàlica. L'ermita presenta una frontera àmplia arrematada en un campanar de paret en buit per a una sola campana i terminada en un creu de forja. Ademés presenta porche previ, molt obert, subjecte tan sol per quatre fins pilars en la part més externa, sobre els que reposa la coberta, d'una sola aigua (a diferència de la coberta del restant de l'ermita que és a dos aigües) i arrematada en teula. Protegida per este porche s'obri la senzilla porta d'accés al temple, en forma d'arc de mig punt, en làpides de pedra i escudellers correguts a abdós costats de la mateixa. El conjunt es complementa en l'anexa casa de l'eremita.

			Per la seua banda interiorment es pot destacar junt a certs elements gòtics (poc comuns en les ermites de la zona de Castelló), uns atres més a l'us de la zona. Presenta planta de nau única dividida en tres corsies i prebisteri (que resulta un dels elements més cridaners de l'edifici. De forma rectangular i de menor altura que el restant de la nau, i al que s'accedix a través d'un arc triumfal recolzat en pilastres adossades i cobert en volta de traceria, en floró central en image del sant de l'advocació, Sant Isidre) tot això cobert en sostre de fusta soportada per arcs, en doble alvertent.

			Des d'un punt de vista artístic, l'element interior més destacable és el retaule datat de [[1652]] (donado per Francisco Mercer Mas en [[1672]]) i obra de l'escultor valencià, Antonio López (contractat pel prior i el procurador de la “Casa i Ermita de San Isidro i San Pedro). En un primer moment en el retaule podia contemplar-se un quadro (anònim) del [[sigle XVII]] que representava als sants titulars del temple, Sant Isidre llaurador i Sant Pere. Un atre llenç de l'época, atribuït a Urbano Fos és el que representa a Sant Miquel i Sant Roc. Per a la seua protecció durant la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] de [[1936]], els quadros es varen portar a la [[Concatedral de Santa María de Castelló\|Concatedral de Santa Maria]], on encara permaneixen en el seu museu.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 15:58 30 ago 2019

2019-08-30T15:58:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:58 30 ago 2019
Llínea 8:		Llínea 8:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ermita_de_San_Isidro_(Castell%C3%B3n_de_la_Plana) Ermita de Sant Isidre (Castelló) en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ermita_de_San_Isidro_(Castell%C3%B3n_de_la_Plana) Ermita de Sant Isidre (Castelló) en Wikipedia]

			[[Categoria:Arquitectura]]
			[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
			[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
			[[Categoria:Religió]]
			[[Categoria:Catolicisme]]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «L''''ermita de Sant Isidre''' o de Sant Isidre del Censal, se troba situada en el camí vell de la mar, en la partida de Censal, que té el seu orige en el Cami...»

2019-08-30T15:57:53Z

Pàgina nova, en el contingut: «L''''ermita de Sant Isidre''' o de Sant Isidre del Censal, se troba situada en el camí vell de la mar, en la partida de Censal, que té el seu orige en el Cami...»

Pàgina nova

L''''ermita de Sant Isidre''' o de Sant Isidre del Censal, se troba situada en el camí vell de la mar, en la partida de Censal, que té el seu orige en el Caminàs direcció al [[Grau de Castelló]], en la ciutat de [[Castelló de la Plana]], en la comarca de la [[Plana Alta]].

== Història ==

L'inici de la construcció de l'ermita fon en una donació realisada, en l'any [[1628]] per part d'un llaurador de la zona, Antonio Castell, dels terrenys on s'assenta l'ermita, a la Confraria de Llauradors, en l'intenció de que en ells s'elevaren una ermita dedicada als sants Isidre, patró dels llauradors, i [[Sant Pere|Pere]], patró dels peixcadors. Actualment el sant títular és només [[Sant Isidre]]. Esta donació es va vore enriquida per atres aportacions de veïns de la zona com la realisada per la donzella Úrsula Mas. Aixina, es comencen les obres de la primera ermita el 10 de juny de [[1630]] (encara que alguns autors parlen de [[1631]]) i es varen finalisar en [[1644]]. A lo llarc de l'història ha sofrit diverses intervencions, moltes relacionades en el seu us. Aixina, despuix d'haver segut utilisada com a hospital durant l'epidèmia de còlera de [[1885]], en l'any [[1892]] es va rehabilitar per a tornar a utilisar-se com a lloc de cult. En [[1972]] fon cedida a les Entitats Agràries de la ciutat, lo que va ajudar a una nova restauració que li va permetre alcançar un perfecte estat de conservació, fon restaurada l'any [[1978]].

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ermita_de_San_Isidro_(Castell%C3%B3n_de_la_Plana) Ermita de Sant Isidre (Castelló) en Wikipedia]