Ermita de Nostra Senyora de l'Horta (Ademús) - Historial de revisions

Lluísm en 18:33 15 feb 2026

2026-02-15T18:33:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:33 15 feb 2026
Llínea 39:		Llínea 39:

	De l'any [[1673]] data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en [[esgrafiat]], d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de [[rajola\|rajoletes]] del [[sigle XVIII]] que rodeja el mateix presbiteri.		De l'any [[1673]] data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en [[esgrafiat]], d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de [[rajola\|rajoletes]] del [[sigle XVIII]] que rodeja el mateix presbiteri.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Reval en 18:58 3 dec 2025

2025-12-03T18:58:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 3 dec 2025
Llínea 39:		Llínea 39:

	De l'any [[1673]] data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en [[esgrafiat]], d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de [[rajola\|rajoletes]] del [[sigle XVIII]] que rodeja el mateix presbiteri.		De l'any [[1673]] data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en [[esgrafiat]], d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de [[rajola\|rajoletes]] del [[sigle XVIII]] que rodeja el mateix presbiteri.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Lluísm en 17:05 14 nov 2025

2025-11-14T17:05:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 14 nov 2025
Llínea 39:		Llínea 39:

	De l'any [[1673]] data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en [[esgrafiat]], d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de [[rajola\|rajoletes]] del [[sigle XVIII]] que rodeja el mateix presbiteri.		De l'any [[1673]] data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en [[esgrafiat]], d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de [[rajola\|rajoletes]] del [[sigle XVIII]] que rodeja el mateix presbiteri.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Jose2 en 11:08 25 abr 2022

2022-04-25T11:08:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 25 abr 2022
Llínea 26:		Llínea 26:
	\|peu_p =		\|peu_p =
	\|}}		\|}}

	L''''Ermita de Nostra Senyora de l'Horta''' constituïx l'edifici més antic de la vila de [[Ademús]], en la capital de la comarca valenciana d'[[Ademús]] i una de les joyes del [[arquitectura romànica\|romànic]] valencià. Situada en un privilegiat emplaçament, entre el riu [[Túria]] i l'antic Camí real, va ser erigida en el [[sigle XIV]] segons modos constructius del sigle precedent.		L''''Ermita de Nostra Senyora de l'Horta''' constituïx l'edifici més antic de la vila de [[Ademús]], en la capital de la comarca valenciana d'[[Ademús]] i una de les joyes del [[arquitectura romànica\|romànic]] valencià. Situada en un privilegiat emplaçament, entre el riu [[Túria]] i l'antic Camí real, va ser erigida en el [[sigle XIV]] segons modos constructius del sigle precedent.

Jose2 en 11:08 25 abr 2022

2022-04-25T11:08:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 25 abr 2022
Llínea 39:		Llínea 39:
	A lo llarc de la seua prolongada història l'edifici va sofrir algunes transformacions. Aixina, la capçalera es va vore ampliada en el [[sigle XVI]] en l'adició de dos capelles laterals cobertes en voltes gòtiques, que varen acollir en el seu interior el panteó de dos famílies de notables ademusers, els Árguedas i els Visiedo.		A lo llarc de la seua prolongada història l'edifici va sofrir algunes transformacions. Aixina, la capçalera es va vore ampliada en el [[sigle XVI]] en l'adició de dos capelles laterals cobertes en voltes gòtiques, que varen acollir en el seu interior el panteó de dos famílies de notables ademusers, els Árguedas i els Visiedo.

	De [[1673]] data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en [[esgrafiat]], d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de [[rajola\|rajoletes]] del [[sigle XVIII]] que rodeja el mateix presbiteri.		De l'any [[1673]] data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en [[esgrafiat]], d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de [[rajola\|rajoletes]] del [[sigle XVIII]] que rodeja el mateix presbiteri.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 19:04 22 maig 2021

2021-05-22T19:04:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:04 22 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Edifici		{{Edifici
	\|nom = Ermita de Nostra Senyora de l'Horta		\|nom = Ermita de Nostra Senyora de l'Horta
	\|archiu = ~~Verge de l'Horta -Ademús-~~.JPG~~\|thumb\|\|Ermita de La nostra Senyora de l'Horta. Sigle XIV. .]]~~		\|archiu = Vergehor.JPG
	\|mida_archiu = ~~375px~~		\|mida_archiu = 275px
	\|peu =		\|peu =
	\|tipo_edifici = Ermita		\|tipo_edifici = Ermita

Jose2: Text reemplaça - ' historia ' a ' història '

2018-08-09T20:01:53Z

Text reemplaça - ' historia ' a ' història '

← Revisió anterior		Revisió de 20:01 9 ago 2018
Llínea 37:		Llínea 37:

	== Història ==		== Història ==
	A lo llarc de la seua prolongada ~~historia~~ l'edifici va sofrir algunes transformacions. Aixina, la capçalera es va vore ampliada en el [[sigle XVI]] en l'adició de dos capelles laterals cobertes en voltes gòtiques, que varen acollir en el seu interior el panteó de dos famílies de notables ademusers, els Árguedas i els Visiedo.		A lo llarc de la seua prolongada història l'edifici va sofrir algunes transformacions. Aixina, la capçalera es va vore ampliada en el [[sigle XVI]] en l'adició de dos capelles laterals cobertes en voltes gòtiques, que varen acollir en el seu interior el panteó de dos famílies de notables ademusers, els Árguedas i els Visiedo.

	De [[1673]] data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en [[esgrafiat]], d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de [[rajola\|rajoletes]] del [[sigle XVIII]] que rodeja el mateix presbiteri.		De [[1673]] data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en [[esgrafiat]], d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de [[rajola\|rajoletes]] del [[sigle XVIII]] que rodeja el mateix presbiteri.

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T14:43:02Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 14:43 22 feb 2018
Llínea 34:		Llínea 34:
	L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos séries d'arcs romànics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantíssima pintura mural gòtica de María Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. Conserva el cor de [[fusta]], als peus del temple, sobre l'entrada.		L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos séries d'arcs romànics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantíssima pintura mural gòtica de María Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. Conserva el cor de [[fusta]], als peus del temple, sobre l'entrada.

	De l'exterior destaca el seu porche ~~sostingut~~ per dos grosses columnes toscanes, la boga de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició [[romànica]] en una inscripció moderna en [[hebreu]] del Salm V, 8.		De l'exterior destaca el seu porche sostengut per dos grosses columnes toscanes, la boga de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició [[romànica]] en una inscripció moderna en [[hebreu]] del Salm V, 8.

	== Història ==		== Història ==

Jose2 en 15:05 8 oct 2016

2016-10-08T15:05:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:05 8 oct 2016
Llínea 27:		Llínea 27:
	\|}}		\|}}

	La '''Ermita de Nostra Senyora de l'Horta''' constituïx l'edifici més antic de la vila de [[Ademús]], en la capital de la comarca valenciana d'[[Ademús]] i una de les joyes del [[arquitectura romànica\|romànic]] valencià. Situada en un privilegiat emplaçament, entre el riu [[Túria]] i l'antic Camí real, va ser erigida en el sigle XIV segons modos constructius del sigle precedent.		L''''Ermita de Nostra Senyora de l'Horta''' constituïx l'edifici més antic de la vila de [[Ademús]], en la capital de la comarca valenciana d'[[Ademús]] i una de les joyes del [[arquitectura romànica\|romànic]] valencià. Situada en un privilegiat emplaçament, entre el riu [[Túria]] i l'antic Camí real, va ser erigida en el [[sigle XIV]] segons modos constructius del sigle precedent.

	És [[Be de Rellevància Local]] en identificador número 46.09.001-002<ref>http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/detalles_brl.asp?idinmueble=1923</ref>.		És [[Be de Rellevància Local]] en identificador número 46.09.001-002<ref>http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/detalles_brl.asp?idinmueble=1923</ref>.

	== Descripció ==		== Descripció ==
	L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos séries d'arcs romànics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantíssima pintura mural gòtica de María Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. Conserva el cor de fusta, als peus del temple, sobre l'entrada.		L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos séries d'arcs romànics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantíssima pintura mural gòtica de María Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. Conserva el cor de [[fusta]], als peus del temple, sobre l'entrada.

	De l'exterior destaca el seu porche sostingut per dos grosses columnes toscanes, la boga de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició [[romànica]] en una inscripció moderna en hebreu del Salm V, 8.		De l'exterior destaca el seu porche sostingut per dos grosses columnes toscanes, la boga de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició [[romànica]] en una inscripció moderna en [[hebreu]] del Salm V, 8.

	== Història ==		== Història ==
	A lo llarc de la seua prolongada historia l'edifici va sofrir algunes transformacions. Aixina, la capçalera es va vore ampliada en el sigle XVI en l'adició de dos capelles laterals cobertes en voltes gòtiques, que varen acollir en el seu interior el panteó de dos famílies de notables ademusers, els Árguedas i els Visiedo.		A lo llarc de la seua prolongada historia l'edifici va sofrir algunes transformacions. Aixina, la capçalera es va vore ampliada en el [[sigle XVI]] en l'adició de dos capelles laterals cobertes en voltes gòtiques, que varen acollir en el seu interior el panteó de dos famílies de notables ademusers, els Árguedas i els Visiedo.

	De 1673 data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en [[esgrafiat]], d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de rajoletes del sigle XVIII que rodeja el mateix presbiteri.		De [[1673]] data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en [[esgrafiat]], d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de [[rajola\|rajoletes]] del [[sigle XVIII]] que rodeja el mateix presbiteri.

	== Referències ==		== Referències ==
Llínea 48:		Llínea 48:
	* Eslava Blasco, Raúl: [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/05-La+ermita+de+la+Huerta+de+Ademuz.pdf "La ermita de la Virgen de la Huerta de Ademuz y su evolución a través del tiempo"], a la revista ''ABABOL'', nº 5. Pp. 18-24. Ademús, 1996 {{es}}		* Eslava Blasco, Raúl: [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/05-La+ermita+de+la+Huerta+de+Ademuz.pdf "La ermita de la Virgen de la Huerta de Ademuz y su evolución a través del tiempo"], a la revista ''ABABOL'', nº 5. Pp. 18-24. Ademús, 1996 {{es}}

	[[Categoria:~~Ermites d'Espanya del sigle XIV\|Ademús~~]]		[[Categoria:Arquitectura]]
	[[Categoria:~~Ermites de la província~~ de Valéncia~~\|Ademús~~]]		[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
	[[Categoria:~~Iglésies gòtiques de la Comunitat Valenciana~~]]		[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
			[[Categoria:Religió]]
			[[Categoria:Catolicisme]]
	[[Categoria:Ademús]]		[[Categoria:Ademús]]
	[[Categoria:Rincón d'Ademús]]		[[Categoria:Rincón d'Ademús]]
	~~[[Categoria:Arquitectura en la Comunitat Valenciana en el sigle XIV]]~~
	[[Categoria:Bens de Rellevància Local de la província de Valéncia]]		[[Categoria:Bens de Rellevància Local de la província de Valéncia]]

Chabi en 12:59 8 oct 2016

2016-10-08T12:59:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:59 8 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Edifici		{{Edifici
	\|nom = Ermita de Nostra Senyora de l'Horta		\|nom = Ermita de Nostra Senyora de l'Horta
	\|archiu = ~~[[Archiu:~~Verge de l'Horta -Ademús-.JPG\|thumb\|\|Ermita de La nostra Senyora de l'Horta. Sigle XIV. .]]		\|archiu = Verge de l'Horta -Ademús-.JPG\|thumb\|\|Ermita de La nostra Senyora de l'Horta. Sigle XIV. .]]
	\|mida_archiu = 375px		\|mida_archiu = 375px
	\|peu =		\|peu =