Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:21:15Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:21 8 jul 2026
Llínea 12:		Llínea 12:
	== Característiques ==		== Característiques ==

	Els aspectes distintius d'esta [[Phocidae\|foca sense pabelló auditiu]] inclou [[Aleta (zoologia)\|aletes]] frontals quadrades i grossos [[bigot]]s en la seua [[~~hocico~~]]. Els adults posseïxen un to gris amarronado, més obscur en la seua esquena; ocasionalment en una taques en l'esquena o punts obscurs en els seus flancs. Ocasionalment el seu [[cara]] i [[coll]] són de color rojós-amarronado. Les crío de la foca barbuda naixen en una pell grisa-amarronada en manchones blancs escampats en la seua esquena i cap. La foca barbuda és l'única de la subfamília [[Phocinae]] que posseïx dos parells de [[peçó\|peçons]], una característica que també es presenta en les [[Monachus\|foques monge]].		Els aspectes distintius d'esta [[Phocidae\|foca sense pabelló auditiu]] inclou [[Aleta (zoologia)\|aletes]] frontals quadrades i grossos [[bigot]]s en la seua [[morro]]. Els adults posseïxen un to gris amarronado, més obscur en la seua esquena; ocasionalment en una taques en l'esquena o punts obscurs en els seus flancs. Ocasionalment el seu [[cara]] i [[coll]] són de color rojós-amarronado. Les crío de la foca barbuda naixen en una pell grisa-amarronada en manchones blancs escampats en la seua esquena i cap. La foca barbuda és l'única de la subfamília [[Phocinae]] que posseïx dos parells de [[peçó\|peçons]], una característica que també es presenta en les [[Monachus\|foques monge]].

	Alcança una llongitut de 2.25 m a 2.7 m medida de l'extrem del seu ~~hocico~~ fins a la seua coa, aplegant a pesar entre 275 kg a 340 kg. Abdós sexes tenen dimensions similars.		Alcança una llongitut de 2.25 m a 2.7 m medida de l'extrem del seu morro fins a la seua coa, aplegant a pesar entre 275 kg a 340 kg. Abdós sexes tenen dimensions similars.

	Esta espècie és la font d'aliment primària del [[orso polar]] i dels [[inuit]] de les costes àrtiques. El nom [[inuktitut]] de la foca és ugyuk o oogrook. La pell de la foca s'utilisa per a recobrir un pot en armassó de fusta denominat [[umiak]].		Esta espècie és la font d'aliment primària del [[orso polar]] i dels [[inuit]] de les costes àrtiques. El nom [[inuktitut]] de la foca és ugyuk o oogrook. La pell de la foca s'utilisa per a recobrir un pot en armassó de fusta denominat [[umiak]].

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T13:43:33Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Seal by Christopher Michel.jpg|miniatura|foca barbuda (''Erignathus barbatus'')]]

La '''foca barbuda''' ('''''Erignathus barbatus''''') és una [[espècie]] de [[mamífer]] [[Pinnipedia|pinnípedo]] de la [[família (biologia)|família]] [[Phocidae]]. És de tamany mijà i habita en el [[Oceà Àrtic]] i en les seues proximitats.

== Taxonomia ==

L'espècie és l'única integrant del gènero ''Erignathus'' i pren el seu nom [[Genus|genèric]] de dos paraules gregues (''eri'' i ''gnathos'') que fan referència a la seua [[mandíbula]] prominent. L'atra part del seu nom [[Taxonomia de Linneo|linneano]] significa [[barba|barbuda]] i fa referència a la seua característica més distintiva, les seues molt abundants i conspicuos [[bigot]]s. Es reconeixen dos subespecies de foca barbuda:
* ''[[Erignathus barbatus barbatus]]''
* ''[[Erignathus barbatus nautica]]''

== Característiques ==

Els aspectes distintius d'esta [[Phocidae|foca sense pabelló auditiu]] inclou [[Aleta (zoologia)|aletes]] frontals quadrades i grossos [[bigot]]s en la seua [[hocico]]. Els adults posseïxen un to gris amarronado, més obscur en la seua esquena; ocasionalment en una taques en l'esquena o punts obscurs en els seus flancs. Ocasionalment el seu [[cara]] i [[coll]] són de color rojós-amarronado. Les crío de la foca barbuda naixen en una pell grisa-amarronada en manchones blancs escampats en la seua esquena i cap. La foca barbuda és l'única de la subfamília [[Phocinae]] que posseïx dos parells de [[peçó|peçons]], una característica que també es presenta en les [[Monachus|foques monge]].

Alcança una llongitut de 2.25 m a 2.7 m medida de l'extrem del seu hocico fins a la seua coa, aplegant a pesar entre 275 kg a 340 kg. Abdós sexes tenen dimensions similars.

Esta espècie és la font d'aliment primària del [[orso polar]] i dels [[inuit]] de les costes àrtiques. El nom [[inuktitut]] de la foca és ugyuk o oogrook. La pell de la foca s'utilisa per a recobrir un pot en armassó de fusta denominat [[umiak]].

El cos de la foca barbuda posseïx un contingut gras d'entre el 30% al 40%.

== Caça i dieta ==

Primàriament [[Zona bentónica|bentónica]], la foca barbuda s'alimenta d'una varietat d'assuts menuts que troba en el fondo de l'oceà, inclosos [[pechina]]s, [[calamar]]és, i [[peix|peixos]]. Els seus bigots li servixen a guisa de sensors dels #sediment blans del fondo marí. Els adults no se sumergixen a grans profunditats, preferint zones costeres de no més de 300 m de profunditat. No obstant els cadells menors a un any d'edat, s'aventuren a profunditats de fins a 450 m.

== Reproducció i cicle de vida ==

La foca barbuda dona a llum en primavera. En el [[Àrtic canadenc]], les femelles donen a llum els seus cadells durant el més de maig. Mentres que en [[Alaska]], alguna cosa més al sur, la majoria de les crío naix a fins d'abril. Les crío naixen sobre menuts trossos de gèl a la deriva en aigües poc profundes, pesant en nàixer uns 30 a 40 kg. A les poques hores de nàixer la crío entra a l'aigua, i ràpidament es transformen en aveats buceadores. Les mares atenen a les seues crío durant 18 a 24 dies, durant este lapsus els cadells creixen un promig de 3.3 kg per dia. Durant esta época, els cadells consumixen en promig uns huit litros de llet per dia. Al moment del desmame, les crío han creixcut fins a alcançar un pes d'uns cent kg.

Just ans que els cadells siguen desmamats, comença un nou cicle de apareamiento. Les femelles ovulan al final del seu periodo de amantamiento, pero permaneixen junt als seus cadells, llistes per a defendre'ls. Durant la temporada de apareamiento, els machos "canten," emetent una nota prolongada ondulante que conclou en una espècie de gemec o sospir. Este sò pot servir per a atraure a les femelles, o pot ser utilisat pels machos per a reclamar el seu territori o la seua disponibilitat per a reproduir-se. Els machos ocupen les mateixes àrees any rere any.<ref>{{cita lliure | títul = Encyclopedia of the Arctic | autor = Nuttal, et al. | editorial = Routlelege | ubicació = New York, NY | any = 2005}}</ref>

De la mateixa manera que molts mamífers de l'àrtic, la foca barbuda posseïx una estratègia reproductiva denominada [[implantació diferida]]. Açò significa que el [[blastocito]] no s'implanta fins a dos mesos despuix d'haver-se realisat la fertilisació, implantant-se més a sovint en el més de juliol. Per lo tant el periodo total de [[gestació]] és d'uns onze mesos despuix de la fecundació, si ben el periodo actiu de gestació és de nou mesos posteriors a l'implantació.<ref>{{cita lliure | autor = Perry, Judith I. | títul = Seals of the World | editorial = Comstock Publishing Associates | ubicació = Ithaca, NY | any = 1983 | pàgines = 103}}</ref>

== Estat de conservació ==

En 2008, el Servici Nacional de Peixca Marina (''[[National Marine Fisheries Service]]'') dels [[Estats Units]] va iniciar una revisió de l'estatus de l'espècie segons la Llei per a la Protecció de Mamífers Marins (''[[Endangered Species Act]]'') (EIXA) per a determinar si és justiflicable l'inclusió d'esta espècie com amenaçada.<ref>National Oceanic and Atmospheric
Administration. [http://www.nmfs.noaa.gov/pr/pdfs/fr/fr73-16617-ribbonseal.pdf Federal Register /Vol. 73, No. 61. 2008]. Consultat el 13 de decembre de 2010.</ref>

== Subespecies ==
Existixen dos subespecies reconegudes d'esta foca:
* ''[[Erignathus barbatus barbatus]]''
* ''[[Erignathus barbatus nautica]]''

== Referències ==
{{listaref}}
* [http://www.nmfs.noaa.gov/pr/species/mammals/pinnipeds/beardedseal.htm O.S. National Marine Fisheries Service bearded seal webpage]

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Erignathus barbatus - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer