Avenza: Creació de la pàgina

2026-06-09T07:52:40Z

Creació de la pàgina

Pàgina nova

Eric Voegelin (naixcut Erich Hermann Wilhelm Vögelin, alemà: [ˈføːgəliːn]; 3 de giner de 1901 – 19 de giner de 1985) fon un filòsof polític germà-nortamericà. Naixqué a Colónia i es formà en ciències polítiques en l'[[Universitat de Viena]], a on aplegà a ser professor associat de ciències polítiques en la facultat de dret. En 1938, ell i la seua esposa fugiren de les forces nazis que havien entrat en [[Viena]]. Emigraren a [[Estats Units]], a on varen obtindre la ciutadania en 1944. Passà la major part de la seua carrera acadèmica en l'Universitat Estatal de Luisiana, l'Universitat Ludwig-Maximilian de Munich i l'Institució Hoover de l'[[Universitat de Stanford]].

== Primers anys ==
Voegelin naixqué a Colónia el 3 de giner de 1901. Els seus pares es traslladaren a Viena en 1910, i posteriorment estudià en l'Universitat de Viena. Els directors de la seua tesis doctoral foren [[Hans Kelsen]] i [[Othmar Spann]]. Despuix d'obtindre la seua habilitació en 1928, impartí classes de teoria política i [[sociologia]]. En [[Àustria]], Voegelin entaulà amistats duradores en [[Alfred Schütz]]<ref>Szakolczai, Arpad (January 25, 2013). [https://voegelinview.com/voegelin-schuetz-correspondence-review-pt-1/ "Eric Voegelin and Alfred Schütz: A Friendship That Lasted a Lifetime"]. ''VoegelinView''. Archived from the original on October 4, 2020. Consultat 9 de juny de 2026.</ref> i en [[Friedrich Hayek]].<ref>Federici, Michael. ''Eric Voegelin: The Restoration of Order'', ISI Books, 2002, p. 1</ref>

== Carrera ==
Com a resultat de l'Anschluss en 1938, Voegelin fon destituït del seu puesto. Evitant per poc ser arrestat per la [[Gestapo]] i despuix d'una breu estància a [[Suïssa]], aplegà a Estats Units. Ensenyà en vàries universitats abans d'incorporar-se en 1942 al Departament de Govern de l'Universitat Estatal de Luisiana. Voegelin va permanéixer en Baton Rouge fins a 1958, any en que acceptà una oferta de l'Universitat Ludwig-Maximilian de Munich per a ocupar l'antiga càtedra de ciències polítiques de [[Max Weber]], que havia permaneixcut vacant des de la mort de Weber en 1920. En Munich, fundà l'''Institut für Politische Wissenschaft''. Voegelin retornà a Estats Units en 1969 per a incorporar-se a l'Institució Hoover sobre Guerra, Revolució i Pau de l'Universitat de Stanford com Henry Salvatori Fellow. Allí continuà el seu treball fins a la seua mort. Fon membre de la ''Philadelphia Society''.<ref>''[https://web.archive.org/web/20120118151439/http://phillysoc.org/DistinguishedMembers.pdf Distinguished members]'' (PDF), The Philadelphia society, archived from the original (PDF) on January 18, 2012</ref>

Encara que alguns han considerat que els seus llibres són obscurs, segons el seu alumne [[Ellis Sandoz]], era «''un conferenciant extraordinàriament clar, en el dò d'explicar en total inteligibilitat les teories més abstruses, fent-les comprensibles i fascinants''» per als seus estudiants.<ref>Ellis Sandoz: "Eric Voegelin, January 3, 1901 – January 19, 1985", ''Political Science Reviewer'' 16 (1986).</ref>

== Obra ==
En l'última etapa de la seua vida, Voegelin es dedicà a explicar la violència política endèmica del sigle XX, en un esforç que ha segut descrit de diverses maneres com una filosofia de la política, de l'història o de la consciència. En la ''Weltanschauung'' de Voegelin, «va atribuir a una interpretació utòpica errònea del cristianisme l'orige de moviments totalitaris com el nazisme i el comunisme».<ref>McDonald, Marci (October 2004). [https://thewalrus.ca/the-man-behind-stephen-harper/?ref=the-man-behind-stephen-harper-tom-flanagan&page= "The Man Behind Stephen Harper"]. ''The Walrus''. CA. Archived from the original on November 7, 2014. Retrieved January 18, 2013.</ref> Voegelin evità adoptar qualsevol etiqueta ideològica o categorisació que llectors i seguidors intentaren impondre a la seua obra. No obstant, el seu pensament cobrà especial rellevància durant la Guerra Freda i fon adoptat principalment per sectors conservadors.

Voegelin publicà decenes de llibres, ensajos i resenyes a lo llarc de la seua vida. Una de les seues primeres obres fon ''Die politischen Religionen'' (1938; ''Les religions polítiques''), sobre les ideologies totalitàries com a religions polítiques per les seues similituts estructurals en la religió. Escrigué l'obra en varis volums (en llengua anglesa) ''Order and History'', la publicació de la qual començà en 1956 i que va permanéixer incompleta a la seua mort, 29 anys despuix. Les seues conferències Charles Walgreen de 1951, publicades com ''The New Science of Politics'', es consideren en ocasions un prolegomen a esta série i seguixen sent la seua obra més coneguda. Deixà numerosos manuscrits sense publicar, entre ells una història de les idees polítiques, que posteriorment ha segut editada en huit volums.

''Order and History'' fon concebuda originalment com un examen en cinc volums de l'història de l'orde, motivat per l'experiència personal de Voegelin front al desorde de la seua época. Els tres primers volums, ''Israel and Revelation'', ''The World of the Polis'' i ''Plat and Aristotle'', varen aparéixer en ràpida successió en 1956 i 1957, i es centraren en les manifestacions de l'orde en l'antic Propenc Oriente i en [[Antiga Grècia|Grècia]].

Voegelin es trobà llavors en dificultats que ralentisaren la publicació. Açò, combinat en les seues responsabilitats administratives en l'universitat i el seu treball relacionat en el nou institut, va fer que transcorregueren dèsset anys entre el tercer i el quart volum. Les seues noves preocupacions quedaren reflectides en la colecció alemana de 1966 ''Anamnesis: Zur Theorie der Geschichte und Politik''. El quart volum, ''The Ecumenic Age'', va aparéixer en 1974. Trencava en el patró cronològic dels volums anteriors en investigar les simbolisacions de l'orde en un arc temporal que anava des de la Llista Real Sumeria fins a [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]]. El treball en el volum final, ''In Search of Order'', ocupà els últims dies de Voegelin i fon publicat póstumamente en 1987.

Un dels principals plantejaments de Voegelin en la seua obra tardana és que la nostra experiència de la transcendència transmet un sentit d'orde. Encara que la transcendència mai pot definir-se ni descriure's per complet, pot expressar-se per mig de símbols. Un determinat sentit d'orde transcendent servix de base per a un orde polític concret. Aixina, una filosofia de la consciència pot convertir-se en una filosofia de la política. Les intuïcions poden acabar fosilisant-se en forma de dogma.

A Voegelin li interessen més les qüestions [[Ontologia|ontològiques]] que sorgixen d'estes experiències que les preguntes [[Epistemologia|epistemològiques]] sobre cóm sabem si una visió de l'orde és verdadera o no. Per a Voegelin, l'essència de la veritat és la confiança. Tota filosofia comença en l'experiència de lo diví. Ya que Deu és experimentat com bo, pot confiar-se en que la realitat és cognoscible. A partir de la possibilitat del coneiximent, Voegelin sosté que existixen dos modos: l'intencionalitat i la lluminositat. Les visions de l'orde pertanyen a esta última categoria. La veritat de qualsevol visió es confirma per la seua ortodòxia, per lo que Voegelin denomina, en to irònic, la seua falta d'originalitat.

L'obra de Voegelin no encaixa en cap classificació estàndar, encara que alguns dels seus llectors han trobat similituts en treballs contemporàneus de, per eixemple, [[Hans Jonas]], [[Ernst Cassirer]], [[Martin Heidegger]] i [[Hans-Georg Gadamer]]. Voegelin a sovint acunya térmens o utilisa atres antics en nous significats. No obstant, existixen patrons en la seua obra en els que el llector pot familiarizarse ràpidament.

Segons Ellis Sandoz, Voegelin be podria ser el principal filòsof d'Amèrica, i se li compara en raó en les ments més destacades del nostre sigle i, potser, de milenis sancers.<ref>Ellis Sandoz: "Eric Voegelin, January 3, 1901 – January 19, 1985", ''Political Science Reviewer'' 16 (1986).</ref> [[Thomas Altizer|Thomas]] [[Thomas Altizer|Altizer]] ha afirmat que ''Order and History'' «algun dia podria ser considerada l'obra més important d'estudi de l'Antic Testament jamai escrita en els Estats Units», afegint que resulta notable que haja segut escrita per un científic polític i filòsof.<ref>Thomas J.J. Altizer: [https://web.archive.org/web/20211209172602/https://pdf.zlibcdn.com/dtoken/d1c88a08a6d8bb052ece9bec72bbd937/jaarel/XLIII.4.757.pdf A New History and a New But Ancient God? A Review-Essay] ''Journal of the American Academy of Religion'', 1975 Vol. XLIII; Iss. 4. Archived from the original on 9 December 2021 on the Wayback Machine.</ref>

Entre els indicis d'un creixent interés per l'obra de Voegelin es troben la bibliografia internacional de 305 pàgines publicada en 2000 per l'editorial de Munich ''Wilhelm Fink Verlag''; l'existència de centres d'investigació dedicats en universitats d'Estats Units, Alemània, Itàlia i el Regne Unit; l'aparició de traduccions recents a diversos idiomes, des del portugués fins al japonés; i la publicació d'una colecció de 34 volums de les seues obres principals per la University of Missouri Press, aixina com de diverses obres primàries i secundàries oferides per l'Eric-Voegelin-Archiv de la LMU de Munich (Ludwig-Maximilians-Universität München).

== Recepció ==
Eugene Webb criticà la concepció de la ''gnosis'' de Voegelin i el seu anàlisis del [[gnosticisme]] en general. En l'artícul «''Voegelin's Gnosticism Reconsidered''», Webb explicà que el concepte de gnosticisme de Voegelin fon concebut «''no principalment per a descriure fenomens antics, sino per a ajudar-nos a comprendre alguns moderns, per als quals l'evidència és molt més clara''». Webb continua: «la categoria (de gnosticisme) té una utilitat llimitada per al propòsit al que ell la va destinar… i el fet de que l'idea de gnosticisme com tal s'haja tornat tan problemàtica i complexa en els últims anys deuria, com a mínim, socavar l'intent de Voegelin de traçar una llínea històrica de descendència des de fonts antigues fins als fenomens moderns que va tractar de clarificar per mig d'elles».<ref>(2005), "Voegelin's "Gnosticism" Reconsidered", ''Political Science Reviewer'', '''34'''</ref>

Ya que Voegelin aplicà el concepte de ''gnosis'' a una àmplia varietat d'ideologies i moviments com el marxisme, el comunisme, el nacionalsocialisme, el progressisme, el lliberalisme i l'humanisme,<ref>Voegelin, Eric (1987). ''[https://books.google.es/books?id=kNfBCKFB8WMC&redir_esc=y The new science of politics : an introduction]'' (pbk.). Chicago: University of Chicago Press. pp. 128ff., 173ffn. ISBN <bdi>978-0-22686114-2</bdi>. OCLC 16992786. Archived from the original on January 20, 2023. Retrieved December 21, 2022.</ref> els seus crítics han sostingut que el seu concepte de ''gnosis'' carix de precisió teòrica.<ref>Jabloner, Clemens (2013). ''Secular religion : Rezeption und Kritik von Hans Kelsens Auseinandersetzung mit Religion und Wissenschaft''. Wien: Manz. pp. 19–42. ISBN <bdi>9783214147556</bdi>. OCLC 864572584.</ref> <ref>Jabloner, Clemens (2013). ''Secular religion : Rezeption und Kritik von Hans Kelsens Auseinandersetzung mit Religion und Wissenschaft''. Wien: Manz. pp. 19–42. ISBN <bdi>9783214147556</bdi>. OCLC 864572584.</ref> Per això, segons estos crítics, la noció de ''gnosis'' de Voegelin difícilment pot servir com a base científica per a un anàlisis dels moviments polítics. Afirmen, més be, que el terme «gnosticisme» tal com ho ampra Voegelin funciona més com un terme descalificador, de la mateixa manera que «en el nivell més baix de la propaganda, els qui no s'ajusten a la pròpia opinió són tachats de comunistes».<ref>Kelsen, Hans; Voegelin, Eric (2004). Arnold, Eckhart (ed.). ''A new science of politics : Hans Kelsen's reply to Eric Voegelin's "New science of politics" : a contribution to the critique of ideology''. Frankfurt: Ontos Verlag. p. 107. ISBN <bdi>978-3-11032737-3</bdi>. OCLC 607253659.</ref>

== Bibliografia seleccionada ==

* ''Über die Form des amerikanischen Geistes'', Tübingen 1928
* ''Rasse und Staat''. Mohr Siebeck, Tübingen 1933
* ''Die Rassenidee in der Geistesgeschichte von Ray bis Carus''. Junker & Dünnhaupt Berlin 1933
* ''Der autoritäre Staat'', Wien 1936
* ''Die politischen Religionen''. Bermann Fischer, Stockholm 1939. Neuauflage München 1996
* ''The New Science of Politics. An Introduction'', Chicago University Press, Chicago 1952
* ''Order and History'', 5 Bde. Baton Rouge 1956–1987
* ''Wissenschaft, Politik und Gnosis'', München 1959, English translation: ''Science, Politics and Gnosticism'', Regnery Publishing Inc., Washington DC, 1968
* ''Anamnesis. Zur Theorie der Geschichte und Politik'', München 1966
* ''From Enlightment to Revolution'', Durham 1975
* ''Autobiographische Reflexionen'', Hg. Peter J. Opitz. München 1994
* ''Das Volk Gottes. Sektenbewegungen und der Geist der Moderne'', München 1994
* ''Der Gottesmord. Zur Genese und Gestalt der modernen politischen Gnosis'', München 1999
* ''Ordnung und Geschichte'', 10 Bde. Hg. Dietmar Herz & Peter Opitz, München 2001–2005
* ''Die Neue Wissenschaft der Politik'', München 2004
* ''Anamnesis. Zur Theorie von Geschichte und Politik'', Freiburg 2005
* ''Das Drama des Menschseins'', Passagen, Wien 2007 ISBN <bdi>978-3851657241</bdi>
* ''Das Jüngste Gericht Friedrich Nietzsches.'' Matthes & Seitz, Berlin 2007, ISBN <bdi>978-3882218879</bdi>
* ''Conversations with Eric Voegelin'', Mitschrift von vier Vorlesungen in Montreal in den Jahren 1965, 1967, 1970, 1976. Thomas More Institute, Montreal 1980
* ''Briefwechsel 1939–1949: Eric Voegelin und Hermann Broch'', In: Sinn und Form, Heft 2/2008, S. 149–174
* ''Briefwechsel, Eric Voegelin und Karl Löwith'', In: Sinn und Form, Heft 6/2007, S. 764–794
* ''Realitätsfinsternis''. Übers. Dora Fischer-Barnicol, Hg. und Nachwort Peter J.Opitz. Matthes & Seitz, Berlin 2010 ISBN <bdi>978-3882216967</bdi>
* ''Was ist Geschichte?'' Übers. Dora Fischer-Barnicol, Hg. und Vorwort Peter J.Opitz. Matthes & Seitz, Berlin 2015 ISBN <bdi>978-3882210460</bdi>
* ''Glaube und Wissen. Der Briefwechsel zwischen Eric Voegelin und Leo Strauss von 1934 bis 1964.'' Hg. Peter J. Opitz; Wilhelm Fink, München 2010 ISBN <bdi>978-3770549672</bdi>
* ''Luther und Calvin. Die große Verwirrung.'' Hg. Peter J. Opitz. Wilhelm Fink, München 2011, ISBN <bdi>978-3770551590</bdi>
* ''Die Natur des Rechts.'' Übers. und Nachwort Thomas Nawrath. Matthes & Seitz Berlin, Berlin 2012, ISBN <bdi>978-3882216172</bdi>

==== ''Rezension'' ====

* ''Die Ursprünge des Totalitarismus,'' Rezension zu Arendts Totalitarismus-Buch, in: ''Über den Totalitarismus. Texte Hannah Arendts aus den Jahren 1951 und 1953.'' S. 33–42. Übers. Ursula Ludz. Hg. Ingeborg Nordmann. HAIT, Dresden 1998 [[Especial:FontsDeLlibres/3931648176|ISBN 3931648176]]

==== ''The Collected Works'' of Eric Voegelin ====

* Volume 1: ''On the Form of the American Mind'', editat per Jürgen Gebhardt i Barry Cooper
* Volume 2: ''Race and State,'' editat per Klaus Vondung
* Volume 3: ''The History of the Race Idea: From Ray to Carus'', editat per Klaus Vondung
* Volume 4: ''The Authoritarian State: An Essay on the Problem of the Austrian State'', editat per Gilbert Weiss
* Volume 5: ''Modernity without Restraint: The Political Religions; The New Science of Politics; and Science, Politics, and Gnosticism'', editat per Manfred Henningsen
* Volume 6: ''Anamnesis: On the Theory of History and Politics'', editat per David Walsh
* Volume 7: ''Published Essays, 1922–1928'', editat per Thomas W. Heilke i John von Heyking
* Volume 8: ''Published Essays, 1929–1933,'' editat per Thomas W. Heilke i John von Heyking
* Volume 9: ''Published Essays, 1934–1939'', editat per Thomas W. Heilke
* Volume 10: ''Published Essays, 1940–1952'', editat per Ellis Sandoz
* Volume 11: ''Published Essays, 1953–1965'', editat per Ellis Sandoz
* Volume 12: ''Published Essays, 1966–1985'', editat per Ellis Sandoz
* Volume 13: ''Selected Book Reviews,'' editat per Jodi Cockerill i Barry Cooper
* Volume 14: ''Order and History'', Volume I, ''Israel and Revelation'', editat per Maurice P. Hogan
* Volume 15: ''Order and History'', Volume II, ''The World of the Polis'', editat per Athanasios Moulakis
* Volume 16: ''Order and History,'' Volume III, ''Plato and Aristotle'', editat per Dante Germino
* Volume 17: ''Order and History'', Volume IV, ''The Ecumenic Age'', editat per Michael Franz
* Volume 18: ''Order and History,'' Volume V, In ''Search of Order'', editat per Ellis Sandoz
* Volume 19: History of Political Ideas, Volume I, Hellenism, Rome, and Early Christianity, editat per [[Athanisios Moulakis]]
* Volume 20: History of Political Ideas, Volume II, The Middle Ages to Aquinas, editat per Peter von Sivers
* Volume 21: History of Political Ideas, Volume III, The Later Middle Ages, editat per David Walsh
* Volume 22: History of Political Ideas, Volume IV, Renaissance and Reformation, editat per David L. Morse i William M. Thompson
* Volume 23: History of Political Ideas, Volume V, Religion and the Rise of Modernity, editat per James L. Wiser
* Volume 24: History of Political Ideas, Volume VI, Revolution and the New Science, editat per Barry Cooper
* Volume 25: History of Political Ideas, Volume VII, The New Order and Last Orientation, editat per Jürgen Gebhardt i Thomas A. Hollweck
* Volume 26: History of Political Ideas, Volume VIII, Crisis and the Apocalypse of Man, editat per David Walsh
* Volume 27: Nature of the Law and Related Legal Writings, editat per Robert Anthony Pascal, James Lee Babin i John William Corrington
* Volume 28: What Is History? And Other Late Unpublished Writings, editat per Thomas A. Hollweck i Paul Caringella
* Volume 29: Selected Correspondence, 1924–1949, editat ab una introducció per Thomas Hollweck
* Volume 30: Selected Correspondence, 1950–1984, editat ab una introducció per Thomas Hollweck
* Volume 31: Hitler and the Germans, editat per Detlev Clemens i Brendan Purcell
* Volume 32: The Theory of Governance and Other Miscellaneous Papers, 1921–1938, editat per William Petropulos i Gilbert Weiss
* Volume 33: The Drama of Humanity and Other Miscellaneous Papers, 1939–1985, editat per William Petropulos i Gilbert Weiss
* Volume 34: Autobiographical Reflections: Revised Edition, ab un Glossari de Voegelin i un Index Cumulatiu, editat ab introduccions per Ellis Sandoz

== Vore també ==

* [[Leo Strauss]]

== Referències ==
<references />

Eric Voegelin - Historial de revisions

Avenza: Creació de la pàgina