https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Erethizon_dorsatumErethizon dorsatum - Historial de revisions2026-07-08T16:07:29ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Erethizon_dorsatum&diff=499439&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer2026-07-08T13:19:14Z<p>Bot: Creant artícul sobre el mamífer</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:Porcupine NPS11952.jpg|miniatura|ursón (''Erethizon dorsatum'')]]<br />
El '''ursón''' o '''puercoespín nortamericà''' ('''''Erethizon dorsatum''''') és una [[espècie]] de [[Rodentia|rosegador]] [[Hystricomorpha|histricomorfo]] de la [[família (biologia)|família]] [[Erethizontidae]] estesa pels boscs d'[[Alaska]], [[Canadà]] i el noroest dels [[Estats Units]]. És una de les dèu espècies de puercoespines d'Amèrica, distribuïdes en cinc gèneros. El [[castor]] és l'únic rosegador nortamericà de major tamany. És l'única espècie del gènero Erethizon. El ursón és, futuramente, la primera [[espècie invasora]] que va a ser trobada en la [[Serra Nort (Madrit)|Serra Nort]] de la [[Comunitat de Madrit]]. Els ancestros del ursón varen creuar el [[Atlàntic]] des d'[[Àfrica]] fins a [[Brasil]] fa 30 millons d'anys i després migaron a [[Norteamérica]] per mig del [[Gran Intercanvi Americà]].<br />
<br />
== Etimologia ==<br />
La paraula "puercoespín" ve de l'antiga paraula francesa ''porcespin,'' que significa porc espinós. Les seues raïls deriven de les paraules en [[llatí]] ''porcus'' (porc) i ''spina'' (espines). També se li coneix com puercoespín canadenc o puercoespín comú. Els [[Indígenes d'Amèrica|natius americans]] tenien molts noms per a esta espècie, com per eixemple, ''pahin'' que significa [[Púa (zoologia)|púa]].<br />
<br />
== Taxonomia i evolució ==<br />
El ursón migró des de [[Amèrica del Sur|Sudamérica]], a on tots els puercoespines del Nou Món varen evolucionar. El gènero ''Erethizon'' va aparéixer en Norteamérica poc en acabant de que els dos continents s'uniren en el periodo [[Era Cenozoica|Terciario]]. Atres histricomorfos també migraron, pero ''Erethizon'' va ser l'únic que va conseguir sobreviure nort de [[Mèxic]].<br />
<br />
=== Subespecies ===<br />
Existixen sèt [[Subespecie|subespecies]] de ''I. dorsatum.'' La més comuna és sense dubte ''I. d. dorsatum,'' que habita des de [[Nova Escòcia]] fins a [[Alberta]] i des de [[#Virginia]] fins al riu [[Riu Yukón|Yukón]]. ''I. d. pinicium'' ocupa un territori relativament menut en el nordest de [[Quebec]]. ''I. d. couesi'' és el que viu més al sur, des del nort de Mèxic fins a [[Colorat]], ''I. d. bruneri'' habita des de l'oest d'[[Arkansas]] fins a [[Montana]]. Les tres últimes són ''I. d. epixanthum'', ''I. d. nigrescens i I. d. myops.''<br />
<br />
== Descripció ==<br />
Els puercoespines són normalment de color negre o marró obscur, en algunes zones de color blanc. Tenen un cos rechoncho, una cara menuda, pates curtes i una [[coa]] curta i grossa. Este tàxon és el més gran entre els puercoespines del Nou Món i un dels majors rosegadors de Norteamérica, solament superat en tamany pel [[Castor canadensis|castor americà]] (''castor canadensis''). El seu [[llongitut]] cap-cos és de 60 a 90 [[Centímetro|cm]], sense contar la coa, que medix entre 14,5 i 30 cm. El seu [[pes]] ronda entre els 3,5 i 18 [[Quilogram|kg]].<br />
<br />
El ursón és l'únic [[Mammalia|mamífer]] natiu de Norteamérica en [[Antibiòtic|antibiòtics]] en la seua pell. Els utilisa per a evitar [[Infecció|infeccions]] quan un puercoespín cau d'un arbre i es clava les seues pròpies púas en caure al sol. Els puercoespines, [[Mephitis mephitis|mofetas]] i [[Gulo gulo|galimes]] són els únics mamífers nortamericans de color negre i blanc, ya que són els únics que es beneficien d'avisar a atres animals sobre qué són i on es troben en l'obscuritat de la [[nit]].<br />
<br />
=== Púas ===<br />
La característica més distintiva del ursón és sense dubte el seu abric de púas. Un espècimen adult sol tindre aproximadament unes 30,000 púas que cobrixen tot el seu cos, a excepció de la seua pancha, cara i pates. Les utilisa principalment para [[Defenses contra la depredación|defendre's]], i a pesar de la [[creència popular]], els puercoespines no poden llançar els seus púas, pero quan són amenaçats, contrauen els [[Múscul|músculs]] propencs a la [[pell]], #lo que fa que les espines s'alcen cap a dalt.<br />
<br />
=== Pudor ===<br />
De la mateixa manera que les [[Mephitidae|mofetas]], el puercoespín nortamericà té un fort [[olor]] per a aüixar als [[Depredación|depredadors]].<br />
<br />
=== Distribució i hàbitat ===<br />
Esta espècie habita des de Canadà i Alaska fins al [[nort]] de Mèxic es troben en [[Bosc|boscs]] [[Bosc mixt|mixts]] i de [[Bosc de coníferes|coníferes]], pero també s'han adaptat a atres hàbitats com la [[taiga]] i els [[Desert|deserts]]. Fan els seus guaridas en troncs buits o en zones rocoses.<br />
<br />
== Ecologia ==<br />
<br />
=== Alimentació ===<br />
<br />
En [[estiu]], s'alimenten de ramitas, raïls, tallos i bayas, mentres que en [[hivern]], solen menjar agulles de [[Pinidae|coníferes]] i [[Corfa|corfa d'arbre]]. Són molt selectius en elegir el seu menjar, per eixemple, de cada 1,000 arbres en les [[montanyes de Catskill]], un ursón només s'alimentarà d'1-2 [[Tilia|tiles]] i d'1 [[Populus grandidentata|àlber]].<br />
<br />
=== Comportament ===<br />
Els puercoespines tenen mala [[Visió|vista]] i són de moviments llents. Són principalment nocturns i solen descansar en els [[Arbre|arbres]]. No [[Hibernación|hibernan]], i són animals solitaris, a diferència de la majoria dels [[Herbívor|herbívors]] que solen moure's en [[Manada|manades]] per a protegir-se dels depredadors.<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{listaref}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat}}<br />
{{Wikispecies}}<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]</div>ValBOT