ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T07:12:15Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Equus quagga quagga, coloured.jpg|miniatura|cuaga (''Equus quagga quagga'')]]
{{atres usos|Quagga (enrutador)}}

La '''cuaga''' o '''quagga''' ('''''Equus quagga quagga''''') és una [[subespecie]] [[extinció|extinta]] de [[zebra comuna]] (''Equus quagga'')<ref name="Max">{{Cite news|last=Max|first=D. T.|title=Ca You Reviu an Extinct Animal?|url=https://www.nytimes.com/2006/01/01/magazine/01taxidermy.html?pagewanted=all&_r=0|access-dona't=3 de març de 2014|newspaper=The New York Claves|dona't=1 de giner de 2006}}</ref><ref>{{Cite web|url=http://www.oxforddictionaries.com/definition/english/quagga|title=Oxford Dictionaries|access-dona't=13 d'agost de 2014|publisher=Oxford University Press|archive-url=https://web.archive.org/web/20120818051343/http://oxforddictionaries.com/definition/english/quagga|archive-dona't=18 d'agost de 2012}}</ref> que era [[endèmica]] de [[Suràfrica]] fins que va ser caçada fins a la seua extinció a finals de el {{sigle|XIX||s}}. Per molt temps es va creure que era una espècie diferent pero els estudis en [[ADN mitocondrial]] recolzen l'idea de que era solament una subespecie de la zebra comuna. Atres estudis han sugerit que era més be la [[clina]] o [[ecotipo]] més meridional de l'espècie.

Es creu que la cuaga media prop de 257 cm de llongitut i uns 125 – 135 cm d'altura fins als muscles. Es distinguia d'atres [[zebra]]s pel patró llimitat de ralles principalment pardas i blanques, majorment en la part frontal del cos. La part posterior era de color pardo i sense ralles, més pareguda a la d'un cavall. La distribució de les ralles variava considerablement entre els individus. Poc se sap sobre el comportament de la cuaga, pero es va poder haver congregat en manades de 30 a 50 eixemplars. Es diu que les cuagas eren salvages i vivaces, encara que també li les considerava més dòcils que els seus parents, les [[Equus quagga burchellii|zebres de Burchell]]. Li les trobava en grans números en la zona del [[Karoo]] de la [[província de la Veta]] i la part més austral del [[Estat lliure d'Orange]] en Suràfrica.

En acabant de que començara la colonisació europea de Suràfrica, la cuaga va ser caçada en gran mida, ya que competia en els animals domèstics per les pastures. Algunes varen ser dutes a zoològics d'Europa, pero els programes de criança no varen ser exitosos. L'última població salvage va viure en l'Estat lliure d'Orange; la cuaga estava extinta en la naturalea per a 1878. L'últim eixemplar captiu va morir en Ámsterdam el 12 d'agost de 1883. Solament una cuaga va ser fotografiada viva, i solament queden 23 pells de l'animal en l'actualitat. En 1984, la cuaga es va convertir en el primer animal extint que el seu [[ADN]] va ser analisat. Per una atra part, el [[Proyecte Quagga]] ha intentat criar zebres de Burchell en patrons de rayado similars als de la cuaga.

==Taxonomia==
S'ha sugerit històricament que el nom ''cuaga'' es deriva de la paraula [[khoikhoi]] para ''[[zebra]]'' ([[#cf.]] en el terme del [[idioma tsoa]] {{lang|hio|llkoaah}}, 'zebra'<ref>{{Cite book |last=Möller |first=Lucie |title=Of the same breath: indigenous animal and plau names |year=2017 |url= |location=Bloemfontein |publisher=Sun Press |page= |isbn=978-1-928424-02-4}}</ref>), sent per lo tant una paraula [[onomatopèyica]], que s'assembla a les cridades de la cuaga, que es transcriben variadamente com "kwa-ha-ha",<ref name=skinner>{{Cite book |last=Skinner |first=J. D. |title=The Mammals of the Southern African Subregion |url=https://archive.org/details/mammalsofsouther0000skin |year=2005 |publisher=[[Cambridge University Press]] |location=Cambridge |isbn=978-0-521-84418-5 |pages=[https://archive.org/details/mammalsofsouther0000skin/page/n614 537]–546 |edition=3rd |author2=Chimimba, C. T |chapter=Equidae}}</ref> "kwahaah",<ref name=Max/> o també "oug-ga".<ref name="1911 quagga"/> El nom s'usa encara coloquialmente per a la zebra comuna.<ref name=skinner />

La cuaga va ser classificada originalment com una [[espècie]] separada, ''Equus quagga'', en 1778 pel naturaliste neerlandés [[Pieter Boddaert]].<ref>{{Cite book|author1=Groves, C. |author2=Grubb, P. |year=2011|title=Ungulate Taxonomy|publisher=Johns Hopkins University Press|page=16|isbn=978-1-4214-0093-8}}</ref> Tradicionalment, tant la cuaga com les zebres comunes i de montanya eren situades en el [[subgénero]] ''[[Hippotigris]]''.<ref name="Hippotigris" /> Des de llavors hi ha hagut molt debat sobre l'estatus de la cuaga en relació en la zebra comuna. El zoólogo britànic [[Reginald Innes Pocock]] en 1902 va ser potser el primer en sugerir que la cuaga era una [[subespecie]] de la zebra comuna. Ya que la cuaga va ser descrita i classificada científicament abans que la zebra comuna, el [[nom trinomial]] per a la cuaga queda com ''I. quagga quagga'' baixe este esquema, i les atres subespecies de la zebra comuna se situen baix l'espècie ''I. quagga''.<ref name="Azzaroli"/>

Històricament, la taxonomia de la cuaga va ser complicada degut a que es creïa que la població més meridional extinta de la zebra de Burchell (''Equus quagga burchellii'', anteriorment ''Equus burchellii burchellii'') era una subespecie diferent (també a voltes considerada com una espècie pròpia, ''I. burchellii''). L'actual població del nort, la "zebra de Damara", va ser més vesprada nomenada com ''Equus quagga antiquorum'', la qual cosa significa que hui en dia és també referida a ''I. q. burchellii'', ya que després es va establir que són el mateix [[tàxon]]. La població extinta va ser considerada per molt temps com molt propenca als cuagas, ya que també mostrava una reducció del rayado en les seues zones posteriors.<ref name="Hippotigris"/> Com un eixemple d'açò, Shortridge va situar als dos en el subgénero ara obsolet ''Quagga'', en 1934.<ref>{{Cite journal |last1=Groves |first1=C. P. |last2=Willoughby |first2=D. P. |doi=10.1515/mamm.1981.45.3.321 |title=Studies on the taxonomy and phylogeny of the genus ''Equus''. 1. Subgeneric classification of the recent species |journal=Mammalia |volume=45 |issue=3 |pages=321–354 |year=1981 |s2cid=83546368 }}</ref> Molts experts sugerixen que les dos subespecies representen els dos extrems d'una [[clina]].

Atres subespecies de les zebres comunes varen ser reconegudes com a membres de ''Equus quagga'' pels primers investigadors, encara que hi ha molta confusió sobre quins de les espècies eren vàlides.<ref>{{Cite journal |last1=St. Leger |first1=J. |title =LXVII.—On ''Equus quagga'' of South-western and Eastern Africa |doi=10.1080/00222933208673614 |journal=[[Journal of Natural History]] |séries=Series 10 |volume=10 |issue=60 |pages=587–593 |year=1932 }}</ref> Les subespecies de cuaga varen ser descrites sobre la base de diferències en els patrons de rayado, pero estes diferències són resultat de la variació individual dins de les mateixes poblacions. Algunes de les subespecies i inclús espècies, tals com ''I. q. danielli'' i ''Hippotigris isabellinus,'' varen ser basades solament en ilustracions (iconotipos) de #espècimen inusuals de cuagas.<ref>{{Cite journal |last1=Schlawe |first1=L. |last2=Wozniak |first2=W. |title=Über die ausgerotteten Steppenzebras von Südafrika QUAGGA und DAUW, ''Equus quagga quagga'' |journal=Zeitschrift dones Kölner Zoos |volume=2 |language=de |pages=97–128 |year=2010 }}</ref><ref>{{Cite book |doi=10.5962/bhl.title.21334 |title=The Natural History of Horses: The Equidae or Genus ''Equus'' of Authors |year=1841 |last1=Smith |first1=C. H. |page=388 |publisher=W.H. Lizars |location=Edinburgh|url=https://www.archive.org/download/naturalhistoryof1841smit/naturalhistoryof1841smit.pdf }}</ref> Un estudi [[craneometría|craneométrico]] de 1980 va semblar confirmar les seues afinitats en el cavall (''[[Equus ferus caballus]]''), pero els estudis [[Morfologia (biologia)|morfològics]] han senyalat que açò és erròneu. L'estudiar esquelets a partir dels #espècimen disecados pot ser problemàtic, ya que els primers taxidermistas a voltes usaven cràneus d'[[asno]]s i cavalls dins dels seus #espècimen quan els originals no estaven disponibles.

===Evolució===

La cuaga està mal representada en el registre fòssil, i l'identificació dels seus fòssils és incerta, ya que varen ser recolectats en una época en la que el nom "cuaga" es referia a totes les zebres.<ref name="skinner" /> S'ha afirmat que els cràneus fosilizados de ''[[Equus mauritanicus]]'' procedents d'Argèlia mostren afinitats en la cuaga i la zebra comuna, pero poden estar massa danyats com per a permetre definir conclusions a partir d'ells.<ref name="Azzaroli">{{Cite journal |last1=Azzaroli |first1=A. |last2=Stanyon |first2=R. |doi=10.1007/BF03001000 |title=Specific identity and taxonomic position of the extinct Quagga |journal=Rendiconti Lincei |volume=2 |issue=4 |pages=425 |year=1991 |s2cid=87344101 }}</ref>

La cuaga va ser el primer animal extint del que es va fer un anàlisis d'[[ADN]],<ref name="1984 quagga">{{Cite journal |doi=10.1038/312282a0 |last1=Higuchi |first1=R. |last2=Bowman |first2=B. |last3=Freiberger |first3=M. |last4=Ryder |first4=O. A. |last5=Wilson |first5=A. C. |title=DNA sequences from the quagga, an extinct member of the horse family |journal=Nature |volume=312 |issue=5991 |pages=282–284 |year=1984 |pmid=6504142 |bibcode=1984Natur.312..282H |s2cid=4313241 }}</ref> i este estudi de 1984 va impulsar el camp de l'estudi del [[ADN antic]]. Est va confirmar que la cuaga estava més cercanamente relacionada en les zebres que en els cavalls,<ref name="smithsonian"/> i que la cuaga i la zebra de montanya (''[[Equus zebra]]'') compartien un ancestro comú que va viure fa entre 3 i 4 millons d'anys.<ref name="1984 quagga"/> Un estudi [[inmunología|immunológico]] publicat l'any següent va trobar que la cuaga era més propenca a la zebra comuna.<ref>{{Cite journal |last1=Lowenstein |first1=J. M. |last2=Ryder |first2=O. A. |doi=10.1007/BF01951724 |title=Immunological systematics of the extinct quagga (Equidae) |journal=Experientia |volume=41 |issue=9 |pages=1192–1193 |year=1985 |pmid=4043335 |s2cid=27281662 }}</ref> Un estudi de 1987 va sugerir que el [[ADN mitocondrial]] de la cuaga va divergir en un lapsus d'aproximadament 2 per cent per millons d'anys, similar al d'atres espècies de mamífers, i va confirmar de nou la propenca relació en la zebra comuna.<ref>{{Cite journal |last1=Higuchi |first1=R. G. |last2=Wrischnik |first2=L. A. |last3=Oakes |first3=I. |last4=George |first4=M. |last5=Tong |first5=B. |last6=Wilson |first6=A. C. |doi=10.1007/BF02603111 |title=Mitochondrial DNA of the extinct quagga: Relatedness and extent of postmortem change |journal=Journal of Molecular Evolution |volume=25 |issue=4 |pages=283–287 |year=1987 |pmid=2822938 |bibcode=1987JMolE..25..283H|s2cid=28973189 }}</ref>

Els estudis morfològics posteriors varen aplegar a conclusions diferents. Un anàlisis de 1999 de mides craneanas va trobar que la cuaga era tan diferent de la zebra comuna com lo és esta última sobre la zebra de montanya.<ref name="smithsonian"/> Un estudi de 2004 usant pells i cràneus va sugerir en canvi que la cuaga no era una espècie diferent, sino una subespecie de la zebra comuna.<ref name="Hippotigris">{{Cite journal |last1=Groves |first1=C. P. |last2=Bell |first2=C. H. |doi=10.1078/1616-5047-00133 |title=New investigations on the taxonomy of the zebras genus ''Equus'', subgenus ''Hippotigris'' |journal=Mammalian Biology - Zeitschrift für Säugetierkunde |volume=69 |issue=3 |pages=182 |year=2004 |bibcode=2004MamBi..69..182G }}</ref> A pesar d'estes troballes, molts autors varen continuar tractant a la zebra comuna i a la cuaga com a espècies separades.<ref name=skinner/>

Un [[genètica|estudi genètic]] publicat en 2005 va confirmar l'estatus subespecífico de la cuaga. Est va mostrar també que la cuaga tenia poca diversitat genètica, i que va divergir de les atres subespecies de zebres comunes fa a penes entre 2{{Esd}}990{{Esd}}000 i 120{{Esd}}000 anys, durant el [[Pleistoceno]], i possiblement en el penúltim màxim glacial. El seu distintiu patró de pelaje potser va evolucionar ràpidament per l'aïllament geogràfic o com una adaptació a un ambient més sec. Adicionalment, les subespecies de zebra comuna tendixen a ser menys rayadas quant més al sur vixquen, i d'entre totes la cuaga era la que vivia justament més al sur. Uns atres [[ungulat]]s africans grans varen divergir en espècies o subespecies separades durant este periodo també, provablement pel mateix canvi climàtic.<ref name="smithsonian">{{Cite journal |last1=Hofreiter |first1=M. |last2=Caccone |first2=A. |last3=Fleischer |first3=R. C. |last4=Glaberman |first4=S. |last5=Rohland |first5=N. |last6=Leonard |first6=J. A. |doi=10.1098/rsbl.2005.0323 |title=A rapid loss of stripes: The evolutionary history of the extinct quagga |journal=Biology Letters |volume=1 |issue=3 |pages=291–295 |year=2005 |pmid=17148190 |pmc=1617154}}</ref>

El [[cladograma]] simplificat mostrat a continuació es basa en l'anàlisis de 2005 (alguns tàxons varen compartir [[haplotipo]]s i, per lo tant, no varen poder ser diferenciats):<ref name="smithsonian"/>

Un estudi genètic de 2018 de poblacions de zebres comunes va confirmar de nou que la cuaga és un membre d'eixa espècie. No obstant, no va trobar evidència de diferenciació subespecífica en base en diferències morfològiques entre les poblacions meridionals de zebres, incloent a la cuaga. Les poblacions modernes de zebres comunes poden haver-se originat en el sur d'Àfrica, i la cuaga sembla haver divergit menys sobre les poblacions veïnes que la població actual que viu més al nort, en el noreste d'[[Uganda]]. En canvi, l'estudi va recolzar que hi ha un continu genètic de nort a sur de zebres comunes, sent la població ugandesa la més diferenciada. La zebres de [[Namíbia]] semblen ser les més propenques genèticament a la cuaga.<ref name="PedersenAlbrechtsen2018">{{Cite journal |last1=Pedersen |first1=Casper-Emil T. |last2=Albrechtsen |first2=Anders |last3=Etter |first3=Paul D. |last4=Johnson |first4=Eric A. |last5=Orlando |first5=Ludovic |last6=Chikhi |first6=Lounes |last7=Siegismund |first7=Hans R. |last8=Heller |first8=Rasmus |title=A southern African origin and cryptic structure in the highly mobile plains zebra |journal=Nature Ecology & Evolution |volume=2 |issue=3 |pages=491–498 |issn=2397-334X |doi=10.1038/s41559-017-0453-7 |pmid=29358610 |dona't=2018-01-22 |bibcode=2018NatEE...2..491P |s2cid=3333849 }}</ref>

==Descripció==

Es creu que la cuaga alcançava fins a 257 centímetros de llongitut i una altura de 125 – 135 centímetros fins als muscles. En base en les mides de pells, s'ha registrat que les egües eren significativament més llargues i lleument més altes que els machos, mentres que els machos de les zebres actuals són els més grans.<ref name="Dimorphism">{{Cite journal |last1=Heywood |first1=P. |title=Sexual dimorphism of body size in taxidermy specimens of ''Equus quagga quagga'' Boddaert (Equidae) |journal=Journal of Natural History |dona't=2019 |volume=53 |issue=45–46 |pages=2757–2761 |doi=10.1080/00222933.2020.1736678|bibcode=2019JNatH..53.2757H |s2cid=216402084 }}</ref> El seu patró de pelaje era únic entre els [[équido]]s: similar a una zebra en la part frontal i més semblat a un cavall en la zona posterior.<ref name="smithsonian"/> Tenia ralles blanques i pardas en el cap i coll, parts superiors color marró i una pancha, coa i pates blancs. Les ralles eren més notòries en el cap i coll, i es tornaven gradualment més tènues cap al tors, mesclant-se en el marró rojós de l'esquena i els costats, fins a desaparéixer a lo llarc de l'esquena. Sembla haver tingut un alt grau de [[Polimorfisme (biologia)|polimorfisme]], en eixemplars casi desprovistos de ralles i uns atres en patrons semblats als de l'extinta població meridional de la zebra de Burchell, en la que les ralles cobrien casi tot el cos exceptuant les parts posteriors, les pates i la pancha. També tenia una ampla ralla obscura en l'esquena. Tenia una [[crin]] alta en ralles pardas i blanques.<ref name="1911 quagga">{{EB1911|wstitle=Quagga}}</ref>

L'única cuaga que va ser fotografiada en vida era una egua del zoològic de la [[Societat Zoológica de Londres]]. Es coneixen fotografies d'este eixemplar, preses entre 1863 i 1870.<ref>{{Cite journal | last = Huber | first = W. | title = Dokumentation der fünf bekannten Lebendaufnahmen vom Quagga, ''Equus quagga quagga'' Gmelin, 1788 (Mammalia, Perissodactyla, Equidae) | journal = Spixiana | volume = 17 | pages = 193–199 | language = de | year = 1994 }}</ref> Sobre la base de les fotografies i descripcions escrites, molts observadors varen sugerir que les ralles de la cuaga eren clares sobre un fondo obscur, a diferència d'atres zebres. El naturaliste alemà [[Reinhold Rau]], pioner del [[Proyecte Quagga]], va afirmar que açò era una [[ilusió òptica]]: el color base és un blanc crema i les ralles són obscures i amples.

En viure en l'extrem sur de la distribució de la zebra comuna, la cuaga tenia un pelaje d'hivern que mudava anualment. Es va descriure el seu cràneu en un perfil recte i una [[diastema]] cóncava, i sent relativament ample en un [[occipucio]] estret.<ref name="Hippotigris"/><ref name="Kingdon">{{Cite book|author=Kingdon, J.|year=1988|title=East African Mammals: An Atles of Evolution in Africa, Volume 3, Part B: Large Mammals|url=https://archive.org/details/eastafricanmamma0003jona|publisher=University of Chicago Press|page=[https://archive.org/details/eastafricanmamma0003jona/page/n148 139]|isbn=978-0-226-43722-4}}</ref> Com ocorre en atres zebres comunes, la cuaga no tenia una [[papada]] en la seua gola com ocorre en la zebra de montanya.<ref name="Azzaroli"/> L'estudi morfològic de 2004 va determinar que les característiques de l'esquelet de la població meridional de la zebra de Burchell i la cuaga se sobreponen, i que són impossibles de distinguir entre sí. Alguns #espècimen també semblen haver segut intermijos entre els dos respecte al seu patró de rayado, i les poblacions modernes de zebres de Burchell encara mostren un rayado llimitat. Per lo tant, es pot concloure que les dos subespecies presentaven una gradació morfològica entre abdós. De fet, encara hi ha #espècimen disecados de cuagas i de la zebra meridional de Burchell tan similars que és impossible identificar-los definitivament, ya que no es varen registrar senyes de la seua procedència.<ref name="Hippotigris"/>

== Referències ==
<references />

[[Categoria:Mamífers d'Àfrica]]

Equus quagga quagga - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer