Epicureisme - Historial de revisions

Reval en 17:21 16 feb 2026

2026-02-16T17:21:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:21 16 feb 2026
Llínea 7:		Llínea 7:
	Encara que l'epicureisme és una forma d'hedonisme en la mida en que declara que el plaer és el seu únic objectiu intrínsec, el concepte de que l'absència de dolor i por constituïx el major plaure, i el seu defensa d'una [[Vida senzilla\|vida simple]], ho fan molt diferent del "hedonisme" entés coloquialment.		Encara que l'epicureisme és una forma d'hedonisme en la mida en que declara que el plaer és el seu únic objectiu intrínsec, el concepte de que l'absència de dolor i por constituïx el major plaure, i el seu defensa d'una [[Vida senzilla\|vida simple]], ho fan molt diferent del "hedonisme" entés coloquialment.

	L'epicureisme va florir en l'era helenística tardana i durant l'era romana, i es varen establir moltes comunitats epicúreas, com les d'[[Antioquía del Orontes\|Antioquía]], [[Aleixandria]], [[Rodes]] i [[Herculà]]. A fins del [[sigle III]], l'epicureisme casi va desaparéixer, i se li varen opondre atres filosofia (principalment el [[neoplatonisme ]]) que llavors estaven en auge. L'interés per l'epicureisme va resucitar en l'[[Ilustració]] i continua en l'[[Edat Contemporànea]].		L'epicureisme va florir en l'era helenística tardana i durant l'era romana, i es varen establir moltes comunitats epicúreas, com les d'[[Antioquía del Orontes\|Antioquía]], [[Aleixandria]], [[Rodes]] i [[Herculà]]. A fins del [[sigle III]], l'epicureisme casi va desaparéixer, i se li varen opondre atres filosofia (principalment el [[neoplatonisme ]]) que llavors estaven en auge. L'interés per l'epicureisme va resucitar en l'[[Ilustració]] i continua en l'[[Edat Contemporànea]].

	[[Categoria:Epicureisme\| ]]		[[Categoria:Epicureisme\| ]]
	[[Categoria:Llaïcisme]]		[[Categoria:Llaïcisme]]
	[[Categoria:Doctrines filosòfiques]]		[[Categoria:Doctrines filosòfiques]]

Lluísm en 08:40 31 maig 2024

2024-05-31T08:40:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:40 31 maig 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	Encara que l'epicureisme és una forma d'hedonisme en la mida en que declara que el plaer és el seu únic objectiu intrínsec, el concepte de que l'absència de dolor i por constituïx el major plaure, i el seu defensa d'una [[Vida senzilla\|vida simple]], ho fan molt diferent del "hedonisme" entés coloquialment.		Encara que l'epicureisme és una forma d'hedonisme en la mida en que declara que el plaer és el seu únic objectiu intrínsec, el concepte de que l'absència de dolor i por constituïx el major plaure, i el seu defensa d'una [[Vida senzilla\|vida simple]], ho fan molt diferent del "hedonisme" entés coloquialment.

	L'epicureisme va florir en l'era helenística tardana i durant l'era romana, i es varen establir moltes comunitats epicúreas, com les d'[[Antioquía del Orontes\|Antioquía]], [[Aleixandria]], [[Rodes]] i [[Herculà]]. A fins del [[sigle III]], l'epicureisme casi va desaparéixer, i se li varen opondre atres filosofia (principalment el [[neoplatonisme ]]) que llavors estaven en auge. L'interés per l'epicureisme va resucitar en l'[[Ilustració]] i continua en l'[[Edat Contemporànea]].		L'epicureisme va florir en l'era helenística tardana i durant l'era romana, i es varen establir moltes comunitats epicúreas, com les d'[[Antioquía del Orontes\|Antioquía]], [[Aleixandria]], [[Rodes]] i [[Herculà]]. A fins del [[sigle III]], l'epicureisme casi va desaparéixer, i se li varen opondre atres filosofia (principalment el [[neoplatonisme ]]) que llavors estaven en auge. L'interés per l'epicureisme va resucitar en l'[[Ilustració]] i continua en l'[[Edat Contemporànea]].

	[[Categoria:Epicureisme\| ]]		[[Categoria:Epicureisme\| ]]
	[[Categoria:Llaïcisme]]		[[Categoria:Llaïcisme]]
	[[Categoria:Doctrines filosòfiques]]		[[Categoria:Doctrines filosòfiques]]

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:42:05Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:42 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Epikouros BM 1843.jpg\|thumb\|Copia romana d'un bust grec del sigle II a.C. de [[Epicur\|Epicur de Samos]], fundador de l'epicureisme.]]El '''epicureisme''' és un moviment [[Filosofia\|filosòfic]] fundat al voltant de l'any [[307 a. C.]] basat en les ensenyances de l'antic filòsof grec [[Epicur\|Epicur de Samos]], el qual va fundar una escola nomenada "[[Jardí (Epicur)\|El Jardí]]" i les idees del qual varen ser seguides per atres filòsofs, ~~cridats~~ "[[:Categoria:Filòsofs epicúreus\|epicúreus]]". Formada per [[Dònes epicúreas\|dònes]] (gran novetat en les escoles gregues) i hòmens, en ella va viure aïllat de la vida política i de la societat, practicant la [[Philia\|amistat]]. Es considerava oponent del [[platonisme]]. Posteriorment, el [[estoïcisme]] es va convertir en el seu principal oponent.		[[Archiu:Epikouros BM 1843.jpg\|thumb\|Copia romana d'un bust grec del sigle II a.C. de [[Epicur\|Epicur de Samos]], fundador de l'epicureisme.]]El '''epicureisme''' és un moviment [[Filosofia\|filosòfic]] fundat al voltant de l'any [[307 a. C.]] basat en les ensenyances de l'antic filòsof grec [[Epicur\|Epicur de Samos]], el qual va fundar una escola nomenada "[[Jardí (Epicur)\|El Jardí]]" i les idees del qual varen ser seguides per atres filòsofs, nomenats "[[:Categoria:Filòsofs epicúreus\|epicúreus]]". Formada per [[Dònes epicúreas\|dònes]] (gran novetat en les escoles gregues) i hòmens, en ella va viure aïllat de la vida política i de la societat, practicant la [[Philia\|amistat]]. Es considerava oponent del [[platonisme]]. Posteriorment, el [[estoïcisme]] es va convertir en el seu principal oponent.

	Han sobrevixcut pocs escrits de Epicur. No obstant, hi ha testimonis independents de les seues idees procedents dels seus discípuls posteriors. Mentres que l'estoïcisme va tindre un llarc desenroll, les doctrines epicúreas varen quedar fixades pel seu fundador. Alguns estudiosos consideren que el poema épic''[[De la naturalea de les coses\|De rerum natura]]'' (en [[llatí]]: ''De'' ''la naturalea de les coses'') de [[Lucreci]] presenta en una obra unificada els arguments i teories centrals de l'epicureisme. Molts dels rolls desenterrats en la [[Vila dels Papirs]] en Herculà són texts epicúreus. Es creu que a lo manco alguns varen pertànyer al filòsof epicúreu [[Filodemo de Gadara]]. Epicur també va tindre un discípul ric del [[sigle II]] , [[Dióòenes d'Enoanda]], que tenia un pòrtic inscrit en principis de la filosofia erigit en Enoanda, [[Licia]] (actual [[Turquia]]).		Han sobrevixcut pocs escrits de Epicur. No obstant, hi ha testimonis independents de les seues idees procedents dels seus discípuls posteriors. Mentres que l'estoïcisme va tindre un llarc desenroll, les doctrines epicúreas varen quedar fixades pel seu fundador. Alguns estudiosos consideren que el poema épic''[[De la naturalea de les coses\|De rerum natura]]'' (en [[llatí]]: ''De'' ''la naturalea de les coses'') de [[Lucreci]] presenta en una obra unificada els arguments i teories centrals de l'epicureisme. Molts dels rolls desenterrats en la [[Vila dels Papirs]] en Herculà són texts epicúreus. Es creu que a lo manco alguns varen pertànyer al filòsof epicúreu [[Filodemo de Gadara]]. Epicur també va tindre un discípul ric del [[sigle II]] , [[Dióòenes d'Enoanda]], que tenia un pòrtic inscrit en principis de la filosofia erigit en Enoanda, [[Licia]] (actual [[Turquia]]).

Jose2 en 10:33 19 set 2022

2022-09-19T10:33:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:33 19 set 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	Encara que l'epicureisme és una forma d'hedonisme en la mida en que declara que el plaer és el seu únic objectiu intrínsec, el concepte de que l'absència de dolor i por constituïx el major plaure, i el seu defensa d'una [[Vida senzilla\|vida simple]], ho fan molt diferent del "hedonisme" entés coloquialment.		Encara que l'epicureisme és una forma d'hedonisme en la mida en que declara que el plaer és el seu únic objectiu intrínsec, el concepte de que l'absència de dolor i por constituïx el major plaure, i el seu defensa d'una [[Vida senzilla\|vida simple]], ho fan molt diferent del "hedonisme" entés coloquialment.

	L'epicureisme va florir en l'era helenística tardana i durant l'era romana, i es varen establir moltes comunitats epicúreas, com les d'[[Antioquía del Orontes\|Antioquía]], [[Aleixandria]], [[Rodes]] i [[Herculà]]. A fins del [[sigle III]], l'epicureisme casi va desaparéixer, i se li varen opondre atres filosofia (principalment el [[neoplatonisme ]]) que llavors estaven en auge. L'interés per l'epicureisme va resucitar en la [[Ilustració]] i continua en l'[[Edat Contemporànea]].		L'epicureisme va florir en l'era helenística tardana i durant l'era romana, i es varen establir moltes comunitats epicúreas, com les d'[[Antioquía del Orontes\|Antioquía]], [[Aleixandria]], [[Rodes]] i [[Herculà]]. A fins del [[sigle III]], l'epicureisme casi va desaparéixer, i se li varen opondre atres filosofia (principalment el [[neoplatonisme ]]) que llavors estaven en auge. L'interés per l'epicureisme va resucitar en l'[[Ilustració]] i continua en l'[[Edat Contemporànea]].

	[[Categoria:Epicureisme\| ]]		[[Categoria:Epicureisme\| ]]
	[[Categoria:Llaïcisme]]		[[Categoria:Llaïcisme]]
	[[Categoria:Doctrines filosòfiques]]		[[Categoria:Doctrines filosòfiques]]

Jose2 en 10:32 19 set 2022

2022-09-19T10:32:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:32 19 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Epikouros BM 1843.jpg\|thumb\|Copia romana d'un bust grec del sigle II a.C. de [[Epicur\|Epicur de Samos]], fundador de l'epicureisme.]]El '''epicureisme''' és un moviment [[Filosofia\|filosòfic]] fundat al voltant ~~del~~ 307 a. C. basat en les ensenyances de l'antic filòsof grec [[Epicur\|Epicur de Samos]], el qual va fundar una escola ~~anomenada~~ "[[Jardí (Epicur)\|El Jardí]]" i les idees del qual varen ser seguides per atres filòsofs, cridats "[[:Categoria:Filòsofs epicúreus\|epicúreus]]". Formada per [[Dònes epicúreas\|dònes]] (gran novetat en les escoles gregues) i hòmens, en ella va viure aïllat de la vida política i de la societat, practicant la [[Philia\|amistat]]. Es considerava oponent del [[platonisme]]. Posteriorment, el [[estoïcisme]] es va convertir en el seu principal oponent.		[[Archiu:Epikouros BM 1843.jpg\|thumb\|Copia romana d'un bust grec del sigle II a.C. de [[Epicur\|Epicur de Samos]], fundador de l'epicureisme.]]El '''epicureisme''' és un moviment [[Filosofia\|filosòfic]] fundat al voltant de l'any [[307 a. C.]] basat en les ensenyances de l'antic filòsof grec [[Epicur\|Epicur de Samos]], el qual va fundar una escola nomenada "[[Jardí (Epicur)\|El Jardí]]" i les idees del qual varen ser seguides per atres filòsofs, cridats "[[:Categoria:Filòsofs epicúreus\|epicúreus]]". Formada per [[Dònes epicúreas\|dònes]] (gran novetat en les escoles gregues) i hòmens, en ella va viure aïllat de la vida política i de la societat, practicant la [[Philia\|amistat]]. Es considerava oponent del [[platonisme]]. Posteriorment, el [[estoïcisme]] es va convertir en el seu principal oponent.

	Han sobrevixcut pocs escrits de Epicur. No obstant, hi ha testimonis independents de les seues idees procedents dels seus discípuls posteriors. Mentres que l'estoïcisme va tindre un llarc desenroll, les doctrines epicúreas varen quedar fixades pel seu fundador. Alguns estudiosos consideren que el poema épic''[[De la naturalea de les coses\|De rerum natura]]'' (en llatí: ''De'' ''la naturalea de les coses'') de [[Lucreci]] presenta en una obra unificada els arguments i teories centrals de l'epicureisme. Molts dels rolls desenterrats en la [[Vila dels Papirs]] en Herculà són texts epicúreus. Es creu que a lo manco alguns varen pertànyer al filòsof epicúreu [[Filodemo de Gadara]]. Epicur també va tindre un discípul ric del sigle II , [[Dióòenes d'Enoanda]], que tenia un pòrtic inscrit en principis de la filosofia erigit en Enoanda, [[Licia]] (actual [[Turquia]]).		Han sobrevixcut pocs escrits de Epicur. No obstant, hi ha testimonis independents de les seues idees procedents dels seus discípuls posteriors. Mentres que l'estoïcisme va tindre un llarc desenroll, les doctrines epicúreas varen quedar fixades pel seu fundador. Alguns estudiosos consideren que el poema épic''[[De la naturalea de les coses\|De rerum natura]]'' (en [[llatí]]: ''De'' ''la naturalea de les coses'') de [[Lucreci]] presenta en una obra unificada els arguments i teories centrals de l'epicureisme. Molts dels rolls desenterrats en la [[Vila dels Papirs]] en Herculà són texts epicúreus. Es creu que a lo manco alguns varen pertànyer al filòsof epicúreu [[Filodemo de Gadara]]. Epicur també va tindre un discípul ric del [[sigle II]] , [[Dióòenes d'Enoanda]], que tenia un pòrtic inscrit en principis de la filosofia erigit en Enoanda, [[Licia]] (actual [[Turquia]]).

	Epicur va ser un [[Atomisme\|atomista]], seguint els passos de [[Demòcrit]]. El seu [[materialisme]] ho va dur a una [[Crítica a la religió\|crítica]] generalisada contra la [[superstició]] i la [[intervenció divina]]. De la mateixa manera que el filòsof [[Escola cirenaica\|cirenaic]] [[Aristip]], Epicur era un [[Hedonisme\|hedoniste]], pero creïa que el major ben consistia en buscar un plaer modest i sostenible en forma d'un estat de ''[[ataraxia]]'' (tranquilitat i llibertat de la por) i ''aponía'' (absència de dolor corporal) a través del coneiximent del funcionament del món i els desijos llimitants. En conseqüència, Epicur i els seus seguidors generalment es varen retirar de la política perque podria conduir a frustracions i ambicions que poden entrar directament en conflicte en la busca epicúrea de pau mental i virtuts.		Epicur va ser un [[Atomisme\|atomista]], seguint els passos de [[Demòcrit]]. El seu [[materialisme]] ho va dur a una [[Crítica a la religió\|crítica]] generalisada contra la [[superstició]] i l'[[intervenció divina]]. De la mateixa manera que el filòsof [[Escola cirenaica\|cirenaic]] [[Aristip]], Epicur era un [[Hedonisme\|hedoniste]], pero creïa que el major ben consistia en buscar un plaer modest i sostenible en forma d'un estat d'''[[ataraxia]]'' (tranquilitat i llibertat de la por) i ''aponía'' (absència de dolor corporal) a través del coneiximent del funcionament del món i els desijos llimitants. En conseqüència, Epicur i els seus seguidors generalment es varen retirar de la política perque podria conduir a frustracions i ambicions que poden entrar directament en conflicte en la busca epicúrea de pau mental i virtuts.

	Encara que l'epicureisme és una forma d'hedonisme en la mida en que declara que el plaer és el seu únic objectiu intrínsec, el concepte de que l'absència de dolor i por constituïx el major plaure, i el seu defensa d'una [[Vida senzilla\|vida simple]], ho fan molt diferent del "hedonisme" entés coloquialment.		Encara que l'epicureisme és una forma d'hedonisme en la mida en que declara que el plaer és el seu únic objectiu intrínsec, el concepte de que l'absència de dolor i por constituïx el major plaure, i el seu defensa d'una [[Vida senzilla\|vida simple]], ho fan molt diferent del "hedonisme" entés coloquialment.

	L'epicureisme va florir en l'era helenística tardana i durant l'era romana, i es varen establir moltes comunitats epicúreas, com les d'[[Antioquía del Orontes\|Antioquía]], [[Aleixandria]], [[Rodes]] i [[Herculà]]. A fins del sigle III, l'epicureisme casi va desaparéixer, i se li varen opondre atres filosofia (principalment el [[neoplatonisme ]]) que llavors estaven en auge. L'interés per l'epicureisme va resucitar en la [[Ilustració]] i continua en la [[Edat Contemporànea]].		L'epicureisme va florir en l'era helenística tardana i durant l'era romana, i es varen establir moltes comunitats epicúreas, com les d'[[Antioquía del Orontes\|Antioquía]], [[Aleixandria]], [[Rodes]] i [[Herculà]]. A fins del [[sigle III]], l'epicureisme casi va desaparéixer, i se li varen opondre atres filosofia (principalment el [[neoplatonisme ]]) que llavors estaven en auge. L'interés per l'epicureisme va resucitar en la [[Ilustració]] i continua en l'[[Edat Contemporànea]].

	[[Categoria:Epicureisme\| ]]		[[Categoria:Epicureisme\| ]]
	[[Categoria:Llaïcisme]]		[[Categoria:Llaïcisme]]
	[[Categoria:Doctrines filosòfiques]]		[[Categoria:Doctrines filosòfiques]]

Caro de Segeda en 19:58 18 set 2022

2022-09-18T19:58:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:58 18 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Epikouros BM 1843.jpg\|thumb\|Copia romana d'un bust grec del sigle II a.C. de [[Epicur\|Epicur de Samos]], fundador ~~de la~~ de l'epicureisme.]]El '''epicureisme''' és un moviment [[Filosofia\|filosòfic]] fundat al voltant del 307 a. C. basat en les ensenyances de l'antic filòsof grec [[Epicur\|Epicur de Samos]], el qual va fundar una escola anomenada "[[Jardí (Epicur)\|El Jardí]]" i les idees del qual varen ser seguides per atres filòsofs, cridats "[[:Categoria:Filòsofs epicúreus\|epicúreus]]". Formada per [[Dònes epicúreas\|dònes]] (gran novetat en les escoles gregues) i hòmens, en ella va viure aïllat de la vida política i de la societat, practicant la [[Philia\|amistat]]. Es considerava oponent del [[platonisme]]. Posteriorment, el [[estoïcisme]] es va convertir en el seu principal oponent.		[[Archiu:Epikouros BM 1843.jpg\|thumb\|Copia romana d'un bust grec del sigle II a.C. de [[Epicur\|Epicur de Samos]], fundador de l'epicureisme.]]El '''epicureisme''' és un moviment [[Filosofia\|filosòfic]] fundat al voltant del 307 a. C. basat en les ensenyances de l'antic filòsof grec [[Epicur\|Epicur de Samos]], el qual va fundar una escola anomenada "[[Jardí (Epicur)\|El Jardí]]" i les idees del qual varen ser seguides per atres filòsofs, cridats "[[:Categoria:Filòsofs epicúreus\|epicúreus]]". Formada per [[Dònes epicúreas\|dònes]] (gran novetat en les escoles gregues) i hòmens, en ella va viure aïllat de la vida política i de la societat, practicant la [[Philia\|amistat]]. Es considerava oponent del [[platonisme]]. Posteriorment, el [[estoïcisme]] es va convertir en el seu principal oponent.

	Han sobrevixcut pocs escrits de Epicur. No obstant, hi ha testimonis independents de les seues idees procedents dels seus discípuls posteriors. Mentres que l'estoïcisme va tindre un llarc desenroll, les doctrines epicúreas varen quedar fixades pel seu fundador. Alguns estudiosos consideren que el poema épic''[[De la naturalea de les coses\|De rerum natura]]'' (en llatí: ''De'' ''la naturalea de les coses'') de [[Lucreci]] presenta en una obra unificada els arguments i teories centrals de l'epicureisme. Molts dels rolls desenterrats en la [[Vila dels Papirs]] en Herculà són texts epicúreus. Es creu que a lo manco alguns varen pertànyer al filòsof epicúreu [[Filodemo de Gadara]]. Epicur també va tindre un discípul ric del sigle II , [[Dióòenes d'Enoanda]], que tenia un pòrtic inscrit en principis de la filosofia erigit en Enoanda, [[Licia]] (actual [[Turquia]]).		Han sobrevixcut pocs escrits de Epicur. No obstant, hi ha testimonis independents de les seues idees procedents dels seus discípuls posteriors. Mentres que l'estoïcisme va tindre un llarc desenroll, les doctrines epicúreas varen quedar fixades pel seu fundador. Alguns estudiosos consideren que el poema épic''[[De la naturalea de les coses\|De rerum natura]]'' (en llatí: ''De'' ''la naturalea de les coses'') de [[Lucreci]] presenta en una obra unificada els arguments i teories centrals de l'epicureisme. Molts dels rolls desenterrats en la [[Vila dels Papirs]] en Herculà són texts epicúreus. Es creu que a lo manco alguns varen pertànyer al filòsof epicúreu [[Filodemo de Gadara]]. Epicur també va tindre un discípul ric del sigle II , [[Dióòenes d'Enoanda]], que tenia un pòrtic inscrit en principis de la filosofia erigit en Enoanda, [[Licia]] (actual [[Turquia]]).

Caro de Segeda en 19:58 18 set 2022

2022-09-18T19:58:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:58 18 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Epikouros BM 1843.jpg\|thumb\|Copia romana d'un bust grec del sigle II a.C. de [[Epicur\|Epicur de Samos]], fundador de la de l'epicureisme.]]El '''epicureisme''' és un moviment [[Filosofia\|filosòfic]] fundat al voltant del 307 a. C. basat en les ensenyances de l'antic filòsof grec [[Epicur\|Epicur de Samos]], el qual va fundar una escola anomenada "[[Jardí (Epicur)\|El Jardí]]" i les idees del qual varen ser seguides per atres filòsofs, cridats "[[:Categoria:Filòsofs epicúreus\|epicúreus]]". Formada per [[Dònes epicúreas\|dònes]] (gran novetat en les escoles gregues) i hòmens, en ella va viure aïllat de la vida política i de la societat, practicant la [[Philia\|amistat]]. Es considerava oponent del [[platonisme]]. Posteriorment, el [[estoïcisme]] es va convertir en el seu principal oponent.		[[Archiu:Epikouros BM 1843.jpg\|thumb\|Copia romana d'un bust grec del sigle II a.C. de [[Epicur\|Epicur de Samos]], fundador de la de l'epicureisme.]]El '''epicureisme''' és un moviment [[Filosofia\|filosòfic]] fundat al voltant del 307 a. C. basat en les ensenyances de l'antic filòsof grec [[Epicur\|Epicur de Samos]], el qual va fundar una escola anomenada "[[Jardí (Epicur)\|El Jardí]]" i les idees del qual varen ser seguides per atres filòsofs, cridats "[[:Categoria:Filòsofs epicúreus\|epicúreus]]". Formada per [[Dònes epicúreas\|dònes]] (gran novetat en les escoles gregues) i hòmens, en ella va viure aïllat de la vida política i de la societat, practicant la [[Philia\|amistat]]. Es considerava oponent del [[platonisme]]. Posteriorment, el [[estoïcisme]] es va convertir en el seu principal oponent.

	Han sobrevixcut pocs escrits de Epicur. No obstant, hi ha testimonis independents de les seues idees procedents dels seus discípuls posteriors. Mentres que l'estoïcisme va tindre un llarc desenroll, les doctrines epicúreas varen quedar fixades pel seu fundador. Alguns estudiosos consideren que el poema épic''[[De la naturalea de les coses\|De rerum natura]]'' (en llatí: ''De'' ''la naturalea de les coses'') de [[Lucreci]] presenta en una obra unificada els arguments i teories centrals de l'epicureisme. Molts dels rolls desenterrats en la [[Vila dels Papirs]] en Herculà són texts epicúreus. Es creu que a lo manco alguns varen pertànyer al filòsof epicúreu [[Filodemo de Gadara]]. Epicur també va tindre un discípul ric ~~de el {{~~sigle\|II~~\|d\|s}}~~, [[Dióòenes d'Enoanda]], que tenia un pòrtic inscrit en principis de la filosofia erigit en Enoanda, [[Licia]] (actual [[Turquia]]).		Han sobrevixcut pocs escrits de Epicur. No obstant, hi ha testimonis independents de les seues idees procedents dels seus discípuls posteriors. Mentres que l'estoïcisme va tindre un llarc desenroll, les doctrines epicúreas varen quedar fixades pel seu fundador. Alguns estudiosos consideren que el poema épic''[[De la naturalea de les coses\|De rerum natura]]'' (en llatí: ''De'' ''la naturalea de les coses'') de [[Lucreci]] presenta en una obra unificada els arguments i teories centrals de l'epicureisme. Molts dels rolls desenterrats en la [[Vila dels Papirs]] en Herculà són texts epicúreus. Es creu que a lo manco alguns varen pertànyer al filòsof epicúreu [[Filodemo de Gadara]]. Epicur també va tindre un discípul ric del sigle II , [[Dióòenes d'Enoanda]], que tenia un pòrtic inscrit en principis de la filosofia erigit en Enoanda, [[Licia]] (actual [[Turquia]]).

	Epicur va ser un [[Atomisme\|atomista]], seguint els passos de [[Demòcrit]]. El seu [[materialisme]] ho va dur a una [[Crítica a la religió\|crítica]] generalisada contra la [[superstició]] i la [[intervenció divina]]. De la mateixa manera que el filòsof [[Escola cirenaica\|cirenaic]] [[Aristip]], Epicur era un [[Hedonisme\|hedoniste]], pero creïa que el major ben consistia en buscar un plaer modest i sostenible en forma d'un estat de ''[[ataraxia]]'' (tranquilitat i llibertat de la por) i ''aponía'' (absència de dolor corporal) a través del coneiximent del funcionament del món i els desijos llimitants. En conseqüència, Epicur i els seus seguidors generalment es varen retirar de la política perque podria conduir a frustracions i ambicions que poden entrar directament en conflicte en la busca epicúrea de pau mental i virtuts.		Epicur va ser un [[Atomisme\|atomista]], seguint els passos de [[Demòcrit]]. El seu [[materialisme]] ho va dur a una [[Crítica a la religió\|crítica]] generalisada contra la [[superstició]] i la [[intervenció divina]]. De la mateixa manera que el filòsof [[Escola cirenaica\|cirenaic]] [[Aristip]], Epicur era un [[Hedonisme\|hedoniste]], pero creïa que el major ben consistia en buscar un plaer modest i sostenible en forma d'un estat de ''[[ataraxia]]'' (tranquilitat i llibertat de la por) i ''aponía'' (absència de dolor corporal) a través del coneiximent del funcionament del món i els desijos llimitants. En conseqüència, Epicur i els seus seguidors generalment es varen retirar de la política perque podria conduir a frustracions i ambicions que poden entrar directament en conflicte en la busca epicúrea de pau mental i virtuts.

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «Epicur de Samos, fundador de la de l'epicureisme.]]El '''epicur…»

2022-09-18T19:58:18Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Copia romana d'un bust grec del sigle II a.C. de [[Epicur|Epicur de Samos, fundador de la de l'epicureisme.]]El '''epicur…»

Pàgina nova

[[Archiu:Epikouros BM 1843.jpg|thumb|Copia romana d'un bust grec del sigle II a.C. de [[Epicur|Epicur de Samos]], fundador de la de l'epicureisme.]]El '''epicureisme''' és un moviment [[Filosofia|filosòfic]] fundat al voltant del 307 a. C. basat en les ensenyances de l'antic filòsof grec [[Epicur|Epicur de Samos]], el qual va fundar una escola anomenada "[[Jardí (Epicur)|El Jardí]]" i les idees del qual varen ser seguides per atres filòsofs, cridats "[[:Categoria:Filòsofs epicúreus|epicúreus]]". Formada per [[Dònes epicúreas|dònes]] (gran novetat en les escoles gregues) i hòmens, en ella va viure aïllat de la vida política i de la societat, practicant la [[Philia|amistat]]. Es considerava oponent del [[platonisme]]. Posteriorment, el [[estoïcisme]] es va convertir en el seu principal oponent.

Han sobrevixcut pocs escrits de Epicur. No obstant, hi ha testimonis independents de les seues idees procedents dels seus discípuls posteriors. Mentres que l'estoïcisme va tindre un llarc desenroll, les doctrines epicúreas varen quedar fixades pel seu fundador. Alguns estudiosos consideren que el poema épic''[[De la naturalea de les coses|De rerum natura]]'' (en llatí: ''De'' ''la naturalea de les coses'') de [[Lucreci]] presenta en una obra unificada els arguments i teories centrals de l'epicureisme. Molts dels rolls desenterrats en la [[Vila dels Papirs]] en Herculà són texts epicúreus. Es creu que a lo manco alguns varen pertànyer al filòsof epicúreu [[Filodemo de Gadara]]. Epicur també va tindre un discípul ric de el {{sigle|II|d|s}}, [[Dióòenes d'Enoanda]], que tenia un pòrtic inscrit en principis de la filosofia erigit en Enoanda, [[Licia]] (actual [[Turquia]]).

Epicur va ser un [[Atomisme|atomista]], seguint els passos de [[Demòcrit]]. El seu [[materialisme]] ho va dur a una [[Crítica a la religió|crítica]] generalisada contra la [[superstició]] i la [[intervenció divina]]. De la mateixa manera que el filòsof [[Escola cirenaica|cirenaic]] [[Aristip]], Epicur era un [[Hedonisme|hedoniste]], pero creïa que el major ben consistia en buscar un plaer modest i sostenible en forma d'un estat de ''[[ataraxia]]'' (tranquilitat i llibertat de la por) i ''aponía'' (absència de dolor corporal) a través del coneiximent del funcionament del món i els desijos llimitants. En conseqüència, Epicur i els seus seguidors generalment es varen retirar de la política perque podria conduir a frustracions i ambicions que poden entrar directament en conflicte en la busca epicúrea de pau mental i virtuts.

Encara que l'epicureisme és una forma d'hedonisme en la mida en que declara que el plaer és el seu únic objectiu intrínsec, el concepte de que l'absència de dolor i por constituïx el major plaure, i el seu defensa d'una [[Vida senzilla|vida simple]], ho fan molt diferent del "hedonisme" entés coloquialment.

L'epicureisme va florir en l'era helenística tardana i durant l'era romana, i es varen establir moltes comunitats epicúreas, com les d'[[Antioquía del Orontes|Antioquía]], [[Aleixandria]], [[Rodes]] i [[Herculà]]. A fins del sigle III, l'epicureisme casi va desaparéixer, i se li varen opondre atres filosofia (principalment el [[neoplatonisme ]]) que llavors estaven en auge. L'interés per l'epicureisme va resucitar en la [[Ilustració]] i continua en la [[Edat Contemporànea]].

[[Categoria:Epicureisme| ]]
[[Categoria:Llaïcisme]]
[[Categoria:Doctrines filosòfiques]]