Ensifera ensifera - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

2026-07-08T06:14:20Z

Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

← Revisió anterior		Revisió de 06:14 8 jul 2026
Llínea 30:		Llínea 30:
	L'espècie ''I. ensifera'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia\|ornitólogo]] [[França\|francés]] [[Auguste Boissonneau]] en 1840 baix el [[nom científic]] ''Ornismya ensifera''; el seu [[localitat tipo]] és: «Bogotà, Colòmbia».<ref name=AB/>		L'espècie ''I. ensifera'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia\|ornitólogo]] [[França\|francés]] [[Auguste Boissonneau]] en 1840 baix el [[nom científic]] ''Ornismya ensifera''; el seu [[localitat tipo]] és: «Bogotà, Colòmbia».<ref name=AB/>

	El gènero ''Ensifera'' va ser propost pel ornitólogo francés [[René Primevère Lesson]] en 1843, la [[espècie tipo]] designada per [[Monotípico\|monotip]] va ser ''Ornismya ensifera''.~~<ref name=Lesson1843/>~~		El gènero ''Ensifera'' va ser propost pel ornitólogo francés [[René Primevère Lesson]] en 1843, la [[espècie tipo]] designada per [[Monotípico\|monotip]] va ser ''Ornismya ensifera''.

	===Etimologia===		===Etimologia===
Llínea 39:		Llínea 39:




			== Referències ==
			<references />

	[[Categoria:Aus d'Amèrica]]		[[Categoria:Aus d'Amèrica]]

ValBOT: Bot: Desfent esborrat agressiu de referències per error

2026-07-08T05:47:58Z

Bot: Desfent esborrat agressiu de referències per error

← Revisió anterior		Revisió de 05:47 8 jul 2026
Llínea 2:		Llínea 2:


	El '''colibrí picoespada''' ('''''Ensifera ensifera'''''), també denominat '''colibrí pique-espasa''' (en [[Perú]]), '''colibrí pique espasa''' (en [[Veneçola]]) o '''colibrí pico d'espasa''' (en [[Colòmbia]]), o '''pico de sabre''', '''colibrí pico de sabre''' o '''picaflor espasa''',{{cita requerida}} és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Apodiformes\|apodiforme]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Trochilidae]] (els colibríes), l'única pertanyent al [[Gènero (biologia)\|gènero]] [[monotípico]] '''''Ensifera'''''. És natiu de regions andinas del noroest i centre oest d'[[Amèrica del Sur]]. Esta carismàtica espècie és molt diferent de tots els atres colibríes, pel seu larguísimo pico negre, més llarc que la llongitut del seu cos. És l'única espècie d'au el pico de la qual excedix el llarc del cos.		El '''colibrí picoespada'''<ref name="sèu">{{Noms aus SEO 5\|fechaacceso =04 de setembre de 2024. P. 129}}</ref> ('''''Ensifera ensifera'''''), també denominat '''colibrí pique-espasa''' (en [[Perú]]), '''colibrí pique espasa''' (en [[Veneçola]]) o '''colibrí pico d'espasa''' (en [[Colòmbia]]),<ref name="AB">{{cita web\|títul=Colibrí picoespada ''Ensifera ensifera'' (Boissonneau, A 1840) \|url=http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=191F838F\|fechaacceso=19 de setembre de 2024\|obra=Avibase}}</ref> o '''pico de sabre''', '''colibrí pico de sabre''' o '''picaflor espasa''',{{cita requerida}} és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Apodiformes\|apodiforme]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Trochilidae]] (els colibríes), l'única pertanyent al [[Gènero (biologia)\|gènero]] [[monotípico]] '''''Ensifera'''''. És natiu de regions andinas del noroest i centre oest d'[[Amèrica del Sur]]. Esta carismàtica espècie és molt diferent de tots els atres colibríes, pel seu larguísimo pico negre, més llarc que la llongitut del seu cos. És l'única espècie d'au el pico de la qual excedix el llarc del cos.<ref name=BOW/>

	==Distribució i hàbitat==		==Distribució i hàbitat==
	Es distribuïx àmpliament a lo llarc de la [[cordillera dels Vages]] des de l'oest de Veneçola a través de les tres cadenes andinas de Colòmbia, per Equador i Perú fins al centre de [[Bolívia]] (oest de [[Departament de Santa Creu (Bolívia)\|Santa Creu]]).		Es distribuïx àmpliament a lo llarc de la [[cordillera dels Vages]] des de l'oest de Veneçola a través de les tres cadenes andinas de Colòmbia, per Equador i Perú fins al centre de [[Bolívia]] (oest de [[Departament de Santa Creu (Bolívia)\|Santa Creu]]).<ref name="BOW">{{Birds of the World \|aneu=swbhum1 \|títul=Sword-billed Hummingbird (''Ensifera ensifera'') \|autor=Züchner, T. & Kirwan, G.M.\|editor=J. del Clot, A. Elliott, J. Sargatal, D. A. Christie & I. de Juana \|any=2020 \|consultat=2024-09-04\|doi=10.2173/bow.swbhum1.01}}</ref>

	Esta espècie és considerada localment comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: les [[pluvisilva\|selves humides]] i semi-humides montanas i les seues vores, algunes voltes en pegats de xares en el [[Páramo (biogeografía)\|páramo]], també en àrees arbustivas, jardins, [[bosc pigmeo\|boscs pigmeos]] i bardices. En [[altitut]]és entre 1700 i 3500 [[metro\|m]], més comuna entre 2500 i 3000 m.		Esta espècie és considerada localment comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: les [[pluvisilva\|selves humides]] i semi-humides montanas i les seues vores, algunes voltes en pegats de xares en el [[Páramo (biogeografía)\|páramo]], també en àrees arbustivas, jardins, [[bosc pigmeo\|boscs pigmeos]] i bardices. En [[altitut]]és entre 1700 i 3500 [[metro\|m]], més comuna entre 2500 i 3000 m.<ref name=BOW/>

	==Descripció==		==Descripció==
	Robust, medix de 17 a 22 [[cm]] de llongitut total, incloent el descomunal pico negre i llaugerament recurvado que medix de 9 a 11 cm; pesa de 10 a 15 [[gram\|g]]. És tot vert obscur lluent en reflexos #bronzejada en el cap. La femella té les parts inferiors blanquecinas motejades de vert.		Robust, medix de 17 a 22 [[cm]] de llongitut total, incloent el descomunal pico negre i llaugerament recurvado que medix de 9 a 11 cm; pesa de 10 a 15 [[gram\|g]].<ref name=BOW/> És tot vert obscur lluent en reflexos #bronzejada en el cap. La femella té les parts inferiors blanquecinas motejades de vert.<ref name="asud">{{cita publicació\|autor={{versalita\|Rodríguez Mata, J.; Erize, F.; & Rumboll, M.}}\|any=2006\|títul=Guia de camp Collins. Aus de Sudamérica. No paseriformes\|edició=1<sup>a</sup>\|editorial=Letemendia Casa Editora: Harper Collins Publishers\|ubicació=Buenos Aires\|volum= \|idioma=és\|isbn=987-21732-9-X\|cita=Colibrí picoespada ''Ensifera ensifera'' p. 288}}</ref>

	Este colibrí presenta el pico d'au més llarc del món en relació en la llongitut total del seu cos.		Este colibrí presenta el pico d'au més llarc del món en relació en la llongitut total del seu cos.<ref>''Guinness World Records 2012'' (en espanyol). Segons se cita en la pág. 146</ref>

	==Comportament==		==Comportament==

	El colibrí picoespada s'encaramalla en una percha en el pico per a dalt en un àngul vertical per a reduir l'esforç del pesat pico i millorar l'equilibri. El pico és tan llarc que obliga al colibrí a asear en les pates, #lo que du més temps que el método tradicional en el pico.		El colibrí picoespada s'encaramalla en una percha en el pico per a dalt en un àngul vertical per a reduir l'esforç del pesat pico i millorar l'equilibri.<ref name=BOW/> El pico és tan llarc que obliga al colibrí a asear en les pates, #lo que du més temps que el método tradicional en el pico.<ref>{{cita publicació \|títul=Relationship of bill morphology to grooming behaviour in birds \|publicació=Animal Behaviour \|nom1=D.H. \|llinage1={{versalita\|Clayton}} \|nom2=P. \|llinage2={{versalita\|Cotgreave }}\|volum=47(1): 195–201 \|data=1994 \|url=http://darwin.biology.utah.edu/pubshtml/pdf-Files/21.pdf \|format=PDF \|doi=10.1006/anbe.1994.1022 \|fechaacceso=17 de decembre de 2010 \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100610174818/http://darwin.biology.utah.edu/pubshtml/pdf-Files/21.pdf \|fechaarchivo=10 de juny de 2010 }}</ref>

	===Alimentació===		===Alimentació===
	Les flors que visita per a obtindre [[Néctar (botànica)\|néctar]] típicament —pero no exclusivament— presenten llargues [[corola]]s pendents, i inclouen ''[[Aetanthus]]'', ''[[Brugmansia]]'', ''[[Fuchsia]]'', ''[[Salpichroa]]'', ''[[Solanum]]'', ''[[Datura sanguinea]]'', ''[[Datura tatula]]'', ''[[Passiflora]] mixta'' i ''[[Tacsonia]]''; generalment busca el néctar per baix de la flor. També captura [[Insecta\|insectes]] en el pico ben obert, com un [[Apodidae\|falcia]].		Les flors que visita per a obtindre [[Néctar (botànica)\|néctar]] típicament —pero no exclusivament— presenten llargues [[corola]]s pendents, i inclouen ''[[Aetanthus]]'', ''[[Brugmansia]]'', ''[[Fuchsia]]'', ''[[Salpichroa]]'', ''[[Solanum]]'', ''[[Datura sanguinea]]'', ''[[Datura tatula]]'', ''[[Passiflora]] mixta'' i ''[[Tacsonia]]''; generalment busca el néctar per baix de la flor. També captura [[Insecta\|insectes]] en el pico ben obert, com un [[Apodidae\|falcia]].<ref name=BOW/>


	El colibrí picoespada presenta extrema [[coevolución]] en la [[Passiflora\|pasionaria]] ''Passiflora mixta''. Les dos espècies coevolucionaron juntes durant la radiació primerenca del subgénero ''[[Tacsonia]]'', perque l'espècie polinizaba exclusivament ''P. mixta.'' La posició dels [[estam]]s i [[Estigma (botànica)\|estigmes]] de les flors, junt en la llongitut del tubo de la [[corola]], la tornen inaccessible com a font d'aliment per a qualsevol atra espècie, llevat para este colibrí. Esta relació [[Mutualisme (biologia)\|mutualista]] fa en que ''P. mixta'' depenga del colibrí per a polinisació, mentres que el colibrí obté una font d'aliment d'alta calitat.		El colibrí picoespada presenta extrema [[coevolución]] en la [[Passiflora\|pasionaria]] ''Passiflora mixta''. Les dos espècies coevolucionaron juntes durant la radiació primerenca del subgénero ''[[Tacsonia]]'', perque l'espècie polinizaba exclusivament ''P. mixta.'' La posició dels [[estam]]s i [[Estigma (botànica)\|estigmes]] de les flors, junt en la llongitut del tubo de la [[corola]], la tornen inaccessible com a font d'aliment per a qualsevol atra espècie, llevat para este colibrí. Esta relació [[Mutualisme (biologia)\|mutualista]] fa en que ''P. mixta'' depenga del colibrí per a polinisació, mentres que el colibrí obté una font d'aliment d'alta calitat.<ref>{{Cita publicació\|apellidar1={{versalita\|Abrahamczyk}}\|nom1=S.\|llinage2={{versalita\|Souto-Vilarós}}\|nomene2=D.\|llinage3={{versalita\|Renner}}\|nom3=S. S.\|data=2014\|títul=Escape from extreme specialization: passionflowers, bats and the sword-billed hummingbird\|publicació=Proceedings of the Royal Society B\|idioma=en\|volum=281 (1795): 20140888\|doi=10.1098/rspb.2014.0888\|issn=0962-8452\|pmc=4213610\|pmid=25274372}}</ref><ref>{{cita web \| url = http://journals.cambridge.org/action/displayabstract?fromPage=online&aid=68977 \| títul = The fragility of extreme specialization: ''Passiflora mixta'' and its pollinating hummingbird ''Ensifera ensifera'' \| editorial = Journal of Tropical Ecology (2001), 17:2:323-329 \| fechaacceso = 13 de setembre de 2009 }}</ref>

	==Sistemàtica==		==Sistemàtica==
Llínea 28:		Llínea 28:

	===Descripció original===		===Descripció original===
	L'espècie ''I. ensifera'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia\|ornitólogo]] [[França\|francés]] [[Auguste Boissonneau]] en 1840 baix el [[nom científic]] ''Ornismya ensifera''; el seu [[localitat tipo]] és: «Bogotà, Colòmbia».		L'espècie ''I. ensifera'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia\|ornitólogo]] [[França\|francés]] [[Auguste Boissonneau]] en 1840 baix el [[nom científic]] ''Ornismya ensifera''; el seu [[localitat tipo]] és: «Bogotà, Colòmbia».<ref name=AB/>

	El gènero ''Ensifera'' va ser propost pel ornitólogo francés [[René Primevère Lesson]] en 1843, la [[espècie tipo]] designada per [[Monotípico\|monotip]] va ser ''Ornismya ensifera''.		El gènero ''Ensifera'' va ser propost pel ornitólogo francés [[René Primevère Lesson]] en 1843, la [[espècie tipo]] designada per [[Monotípico\|monotip]] va ser ''Ornismya ensifera''.<ref name=Lesson1843/>

	===Etimologia===		===Etimologia===
	El nom genèric femení «''Ensifera''» va ser pres del nom específic ''Ornismya ensifera'' l'epítet del qual prové del [[idioma llatí\|llatí]] «''ensiferus''» que significa ‘que du una espasa’; compost de les paraules «''ensis''» que significa ‘espasa’, i «''ferre''» que significa ‘que du’.		El nom genèric femení «''Ensifera''» va ser pres del nom específic ''Ornismya ensifera'' l'epítet del qual prové del [[idioma llatí\|llatí]] «''ensiferus''» que significa ‘que du una espasa’; compost de les paraules «''ensis''» que significa ‘espasa’, i «''ferre''» que significa ‘que du’.<ref name="Jobling">{{cita lliure\|llinage={{versalita\|Jobling}}\|nomene=J.A.\|enlaceautor=James A. Jobling\|any=2010\|cita=''Ensifera'', ''ensifera'', p. 146\|títul=Helm Dictionary of Scientific Bird Names\|idioma=en\|editorial=Bloomsbury Publishing\|ubicació=Londres\|isbn=9781408133262\|pàgines=1–432\|url=https://archive.org/details/Helm_Dictionary_of_Scientific_Bird_Names_by_James_A._Jobling}}</ref>

	===Taxonomia===		===Taxonomia===
	La subespecie descrita ''Docimastes ensiferus caerulescens'' a partir d'un únic [[espècimen]], és actualment considerada inválida, en les diferències morfològiques provablement d'un individu aberrant o fins a de una pell damnificada. És [[monotípica]]		La subespecie descrita ''Docimastes ensiferus caerulescens'' a partir d'un únic [[espècimen]], és actualment considerada inválida, en les diferències morfològiques provablement d'un individu aberrant o fins a de una pell damnificada. És [[monotípica]]<ref name=BOW/>



	[[Categoria:Aus d'Amèrica]]		[[Categoria:Aus d'Amèrica]]

ValBOT: Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç

2026-07-08T05:47:17Z

Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç

← Revisió anterior		Revisió de 05:47 8 jul 2026
Llínea 2:		Llínea 2:


	El '''colibrí picoespada'''~~<ref name="sèu">{{Noms aus SEO 5\|fechaacceso =04 de setembre de 2024. P. 129}}</ref>~~ ('''''Ensifera ensifera'''''), també denominat '''colibrí pique-espasa''' (en [[Perú]]), '''colibrí pique espasa''' (en [[Veneçola]]) o '''colibrí pico d'espasa''' (en [[Colòmbia]]),<ref name="AB">{{cita web\|títul=Colibrí picoespada ''Ensifera ensifera'' (Boissonneau, A 1840) \|url=http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=191F838F\|fechaacceso=19 de setembre de 2024\|obra=Avibase}}</ref> o '''pico de sabre''', '''colibrí pico de sabre''' o '''picaflor espasa''',{{cita requerida}} és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Apodiformes\|apodiforme]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Trochilidae]] (els colibríes), l'única pertanyent al [[Gènero (biologia)\|gènero]] [[monotípico]] '''''Ensifera'''''. És natiu de regions andinas del noroest i centre oest d'[[Amèrica del Sur]]. Esta carismàtica espècie és molt diferent de tots els atres colibríes, pel seu larguísimo pico negre, més llarc que la llongitut del seu cos. És l'única espècie d'au el pico de la qual excedix el llarc del cos.~~<ref name=BOW/>~~		El '''colibrí picoespada''' ('''''Ensifera ensifera'''''), també denominat '''colibrí pique-espasa''' (en [[Perú]]), '''colibrí pique espasa''' (en [[Veneçola]]) o '''colibrí pico d'espasa''' (en [[Colòmbia]]), o '''pico de sabre''', '''colibrí pico de sabre''' o '''picaflor espasa''',{{cita requerida}} és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Apodiformes\|apodiforme]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Trochilidae]] (els colibríes), l'única pertanyent al [[Gènero (biologia)\|gènero]] [[monotípico]] '''''Ensifera'''''. És natiu de regions andinas del noroest i centre oest d'[[Amèrica del Sur]]. Esta carismàtica espècie és molt diferent de tots els atres colibríes, pel seu larguísimo pico negre, més llarc que la llongitut del seu cos. És l'única espècie d'au el pico de la qual excedix el llarc del cos.

	==Distribució i hàbitat==		==Distribució i hàbitat==
	Es distribuïx àmpliament a lo llarc de la [[cordillera dels Vages]] des de l'oest de Veneçola a través de les tres cadenes andinas de Colòmbia, per Equador i Perú fins al centre de [[Bolívia]] (oest de [[Departament de Santa Creu (Bolívia)\|Santa Creu]]).<ref name="BOW">{{Birds of the World \|aneu=swbhum1 \|títul=Sword-billed Hummingbird (''Ensifera ensifera'') \|autor=Züchner, T. & Kirwan, G.M.\|editor=J. del Clot, A. Elliott, J. Sargatal, D. A. Christie & I. de Juana \|any=2020 \|consultat=2024-09-04\|doi=10.2173/bow.swbhum1.01}}</ref>		Es distribuïx àmpliament a lo llarc de la [[cordillera dels Vages]] des de l'oest de Veneçola a través de les tres cadenes andinas de Colòmbia, per Equador i Perú fins al centre de [[Bolívia]] (oest de [[Departament de Santa Creu (Bolívia)\|Santa Creu]]).

	Esta espècie és considerada localment comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: les [[pluvisilva\|selves humides]] i semi-humides montanas i les seues vores, algunes voltes en pegats de xares en el [[Páramo (biogeografía)\|páramo]], també en àrees arbustivas, jardins, [[bosc pigmeo\|boscs pigmeos]] i bardices. En [[altitut]]és entre 1700 i 3500 [[metro\|m]], més comuna entre 2500 i 3000 m.~~<ref name=BOW/>~~		Esta espècie és considerada localment comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: les [[pluvisilva\|selves humides]] i semi-humides montanas i les seues vores, algunes voltes en pegats de xares en el [[Páramo (biogeografía)\|páramo]], també en àrees arbustivas, jardins, [[bosc pigmeo\|boscs pigmeos]] i bardices. En [[altitut]]és entre 1700 i 3500 [[metro\|m]], més comuna entre 2500 i 3000 m.

	==Descripció==		==Descripció==
	Robust, medix de 17 a 22 [[cm]] de llongitut total, incloent el descomunal pico negre i llaugerament recurvado que medix de 9 a 11 cm; pesa de 10 a 15 [[gram\|g]].~~<ref name=BOW/>~~ És tot vert obscur lluent en reflexos #bronzejada en el cap. La femella té les parts inferiors blanquecinas motejades de vert.<ref name="asud">{{cita publicació\|autor={{versalita\|Rodríguez Mata, J.; Erize, F.; & Rumboll, M.}}\|any=2006\|títul=Guia de camp Collins. Aus de Sudamérica. No paseriformes\|edició=1<sup>a</sup>\|editorial=Letemendia Casa Editora: Harper Collins Publishers\|ubicació=Buenos Aires\|volum= \|idioma=és\|isbn=987-21732-9-X\|cita=Colibrí picoespada ''Ensifera ensifera'' p. 288}}</ref>		Robust, medix de 17 a 22 [[cm]] de llongitut total, incloent el descomunal pico negre i llaugerament recurvado que medix de 9 a 11 cm; pesa de 10 a 15 [[gram\|g]]. És tot vert obscur lluent en reflexos #bronzejada en el cap. La femella té les parts inferiors blanquecinas motejades de vert.

	Este colibrí presenta el pico d'au més llarc del món en relació en la llongitut total del seu cos.~~<ref>''Guinness World Records 2012'' (en espanyol). Segons se cita en la pág. 146</ref>~~		Este colibrí presenta el pico d'au més llarc del món en relació en la llongitut total del seu cos.

	==Comportament==		==Comportament==

	El colibrí picoespada s'encaramalla en una percha en el pico per a dalt en un àngul vertical per a reduir l'esforç del pesat pico i millorar l'equilibri.~~<ref name=BOW/>~~ El pico és tan llarc que obliga al colibrí a asear en les pates, #lo que du més temps que el método tradicional en el pico.<ref>{{cita publicació \|títul=Relationship of bill morphology to grooming behaviour in birds \|publicació=Animal Behaviour \|nom1=D.H. \|llinage1={{versalita\|Clayton}} \|nom2=P. \|llinage2={{versalita\|Cotgreave }}\|volum=47(1): 195–201 \|data=1994 \|url=http://darwin.biology.utah.edu/pubshtml/pdf-Files/21.pdf \|format=PDF \|doi=10.1006/anbe.1994.1022 \|fechaacceso=17 de decembre de 2010 \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100610174818/http://darwin.biology.utah.edu/pubshtml/pdf-Files/21.pdf \|fechaarchivo=10 de juny de 2010 }}</ref>		El colibrí picoespada s'encaramalla en una percha en el pico per a dalt en un àngul vertical per a reduir l'esforç del pesat pico i millorar l'equilibri. El pico és tan llarc que obliga al colibrí a asear en les pates, #lo que du més temps que el método tradicional en el pico.

	===Alimentació===		===Alimentació===
	Les flors que visita per a obtindre [[Néctar (botànica)\|néctar]] típicament —pero no exclusivament— presenten llargues [[corola]]s pendents, i inclouen ''[[Aetanthus]]'', ''[[Brugmansia]]'', ''[[Fuchsia]]'', ''[[Salpichroa]]'', ''[[Solanum]]'', ''[[Datura sanguinea]]'', ''[[Datura tatula]]'', ''[[Passiflora]] mixta'' i ''[[Tacsonia]]''; generalment busca el néctar per baix de la flor. També captura [[Insecta\|insectes]] en el pico ben obert, com un [[Apodidae\|falcia]].~~<ref name=BOW/>~~		Les flors que visita per a obtindre [[Néctar (botànica)\|néctar]] típicament —pero no exclusivament— presenten llargues [[corola]]s pendents, i inclouen ''[[Aetanthus]]'', ''[[Brugmansia]]'', ''[[Fuchsia]]'', ''[[Salpichroa]]'', ''[[Solanum]]'', ''[[Datura sanguinea]]'', ''[[Datura tatula]]'', ''[[Passiflora]] mixta'' i ''[[Tacsonia]]''; generalment busca el néctar per baix de la flor. També captura [[Insecta\|insectes]] en el pico ben obert, com un [[Apodidae\|falcia]].


	El colibrí picoespada presenta extrema [[coevolución]] en la [[Passiflora\|pasionaria]] ''Passiflora mixta''. Les dos espècies coevolucionaron juntes durant la radiació primerenca del subgénero ''[[Tacsonia]]'', perque l'espècie polinizaba exclusivament ''P. mixta.'' La posició dels [[estam]]s i [[Estigma (botànica)\|estigmes]] de les flors, junt en la llongitut del tubo de la [[corola]], la tornen inaccessible com a font d'aliment per a qualsevol atra espècie, llevat para este colibrí. Esta relació [[Mutualisme (biologia)\|mutualista]] fa en que ''P. mixta'' depenga del colibrí per a polinisació, mentres que el colibrí obté una font d'aliment d'alta calitat.<ref>{{Cita publicació\|apellidar1={{versalita\|Abrahamczyk}}\|nom1=S.\|llinage2={{versalita\|Souto-Vilarós}}\|nomene2=D.\|llinage3={{versalita\|Renner}}\|nom3=S. S.\|data=2014\|títul=Escape from extreme specialization: passionflowers, bats and the sword-billed hummingbird\|publicació=Proceedings of the Royal Society B\|idioma=en\|volum=281 (1795): 20140888\|doi=10.1098/rspb.2014.0888\|issn=0962-8452\|pmc=4213610\|pmid=25274372}}</ref><ref>{{cita web \| url = http://journals.cambridge.org/action/displayabstract?fromPage=online&aid=68977 \| títul = The fragility of extreme specialization: ''Passiflora mixta'' and its pollinating hummingbird ''Ensifera ensifera'' \| editorial = Journal of Tropical Ecology (2001), 17:2:323-329 \| fechaacceso = 13 de setembre de 2009 }}</ref>		El colibrí picoespada presenta extrema [[coevolución]] en la [[Passiflora\|pasionaria]] ''Passiflora mixta''. Les dos espècies coevolucionaron juntes durant la radiació primerenca del subgénero ''[[Tacsonia]]'', perque l'espècie polinizaba exclusivament ''P. mixta.'' La posició dels [[estam]]s i [[Estigma (botànica)\|estigmes]] de les flors, junt en la llongitut del tubo de la [[corola]], la tornen inaccessible com a font d'aliment per a qualsevol atra espècie, llevat para este colibrí. Esta relació [[Mutualisme (biologia)\|mutualista]] fa en que ''P. mixta'' depenga del colibrí per a polinisació, mentres que el colibrí obté una font d'aliment d'alta calitat.

	==Sistemàtica==		==Sistemàtica==
Llínea 28:		Llínea 28:

	===Descripció original===		===Descripció original===
	L'espècie ''I. ensifera'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia\|ornitólogo]] [[França\|francés]] [[Auguste Boissonneau]] en 1840 baix el [[nom científic]] ''Ornismya ensifera''; el seu [[localitat tipo]] és: «Bogotà, Colòmbia».~~<ref name=AB/>~~		L'espècie ''I. ensifera'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia\|ornitólogo]] [[França\|francés]] [[Auguste Boissonneau]] en 1840 baix el [[nom científic]] ''Ornismya ensifera''; el seu [[localitat tipo]] és: «Bogotà, Colòmbia».

	El gènero ''Ensifera'' va ser propost pel ornitólogo francés [[René Primevère Lesson]] en 1843, la [[espècie tipo]] designada per [[Monotípico\|monotip]] va ser ''Ornismya ensifera''.~~<ref name=Lesson1843/>~~		El gènero ''Ensifera'' va ser propost pel ornitólogo francés [[René Primevère Lesson]] en 1843, la [[espècie tipo]] designada per [[Monotípico\|monotip]] va ser ''Ornismya ensifera''.

	===Etimologia===		===Etimologia===
	El nom genèric femení «''Ensifera''» va ser pres del nom específic ''Ornismya ensifera'' l'epítet del qual prové del [[idioma llatí\|llatí]] «''ensiferus''» que significa ‘que du una espasa’; compost de les paraules «''ensis''» que significa ‘espasa’, i «''ferre''» que significa ‘que du’.<ref name="Jobling">{{cita lliure\|llinage={{versalita\|Jobling}}\|nomene=J.A.\|enlaceautor=James A. Jobling\|any=2010\|cita=''Ensifera'', ''ensifera'', p. 146\|títul=Helm Dictionary of Scientific Bird Names\|idioma=en\|editorial=Bloomsbury Publishing\|ubicació=Londres\|isbn=9781408133262\|pàgines=1–432\|url=https://archive.org/details/Helm_Dictionary_of_Scientific_Bird_Names_by_James_A._Jobling}}</ref>		El nom genèric femení «''Ensifera''» va ser pres del nom específic ''Ornismya ensifera'' l'epítet del qual prové del [[idioma llatí\|llatí]] «''ensiferus''» que significa ‘que du una espasa’; compost de les paraules «''ensis''» que significa ‘espasa’, i «''ferre''» que significa ‘que du’.

	===Taxonomia===		===Taxonomia===
	La subespecie descrita ''Docimastes ensiferus caerulescens'' a partir d'un únic [[espècimen]], és actualment considerada inválida, en les diferències morfològiques provablement d'un individu aberrant o fins a de una pell damnificada. És [[monotípica]]~~<ref name=BOW/>~~		La subespecie descrita ''Docimastes ensiferus caerulescens'' a partir d'un únic [[espècimen]], és actualment considerada inválida, en les diferències morfològiques provablement d'un individu aberrant o fins a de una pell damnificada. És [[monotípica]]



	[[Categoria:Aus d'Amèrica]]		[[Categoria:Aus d'Amèrica]]

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au

2026-07-08T01:00:57Z

Bot: Creant artícul sobre l'au

Pàgina nova

[[Archiu:Sword-billed Hummingbird.jpg|miniatura|colibrí picoespada (''Ensifera ensifera'')]]

El '''colibrí picoespada'''<ref name="sèu">{{Noms aus SEO 5|fechaacceso =04 de setembre de 2024. P. 129}}</ref> ('''''Ensifera ensifera'''''), també denominat '''colibrí pique-espasa''' (en [[Perú]]), '''colibrí pique espasa''' (en [[Veneçola]]) o '''colibrí pico d'espasa''' (en [[Colòmbia]]),<ref name="AB">{{cita web|títul=Colibrí picoespada ''Ensifera ensifera'' (Boissonneau, A 1840) |url=http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=191F838F|fechaacceso=19 de setembre de 2024|obra=Avibase}}</ref> o '''pico de sabre''', '''colibrí pico de sabre''' o '''picaflor espasa''',{{cita requerida}} és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Apodiformes|apodiforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Trochilidae]] (els colibríes), l'única pertanyent al [[Gènero (biologia)|gènero]] [[monotípico]] '''''Ensifera'''''. És natiu de regions andinas del noroest i centre oest d'[[Amèrica del Sur]]. Esta carismàtica espècie és molt diferent de tots els atres colibríes, pel seu larguísimo pico negre, més llarc que la llongitut del seu cos. És l'única espècie d'au el pico de la qual excedix el llarc del cos.<ref name=BOW/>

==Distribució i hàbitat==
Es distribuïx àmpliament a lo llarc de la [[cordillera dels Vages]] des de l'oest de Veneçola a través de les tres cadenes andinas de Colòmbia, per Equador i Perú fins al centre de [[Bolívia]] (oest de [[Departament de Santa Creu (Bolívia)|Santa Creu]]).<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=swbhum1 |títul=Sword-billed Hummingbird (''Ensifera ensifera'') |autor=Züchner, T. & Kirwan, G.M.|editor=J. del Clot, A. Elliott, J. Sargatal, D. A. Christie & I. de Juana |any=2020 |consultat=2024-09-04|doi=10.2173/bow.swbhum1.01}}</ref>

Esta espècie és considerada localment comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: les [[pluvisilva|selves humides]] i semi-humides montanas i les seues vores, algunes voltes en pegats de xares en el [[Páramo (biogeografía)|páramo]], també en àrees arbustivas, jardins, [[bosc pigmeo|boscs pigmeos]] i bardices. En [[altitut]]és entre 1700 i 3500 [[metro|m]], més comuna entre 2500 i 3000 m.<ref name=BOW/>

==Descripció==
Robust, medix de 17 a 22 [[cm]] de llongitut total, incloent el descomunal pico negre i llaugerament recurvado que medix de 9 a 11 cm; pesa de 10 a 15 [[gram|g]].<ref name=BOW/> És tot vert obscur lluent en reflexos #bronzejada en el cap. La femella té les parts inferiors blanquecinas motejades de vert.<ref name="asud">{{cita publicació|autor={{versalita|Rodríguez Mata, J.; Erize, F.; & Rumboll, M.}}|any=2006|títul=Guia de camp Collins. Aus de Sudamérica. No paseriformes|edició=1<sup>a</sup>|editorial=Letemendia Casa Editora: Harper Collins Publishers|ubicació=Buenos Aires|volum= |idioma=és|isbn=987-21732-9-X|cita=Colibrí picoespada ''Ensifera ensifera'' p. 288}}</ref>

Este colibrí presenta el pico d'au més llarc del món en relació en la llongitut total del seu cos.<ref>''Guinness World Records 2012'' (en espanyol). Segons se cita en la pág. 146</ref>

==Comportament==

El colibrí picoespada s'encaramalla en una percha en el pico per a dalt en un àngul vertical per a reduir l'esforç del pesat pico i millorar l'equilibri.<ref name=BOW/> El pico és tan llarc que obliga al colibrí a asear en les pates, #lo que du més temps que el método tradicional en el pico.<ref>{{cita publicació |títul=Relationship of bill morphology to grooming behaviour in birds |publicació=Animal Behaviour |nom1=D.H. |llinage1={{versalita|Clayton}} |nom2=P. |llinage2={{versalita|Cotgreave }}|volum=47(1): 195–201 |data=1994 |url=http://darwin.biology.utah.edu/pubshtml/pdf-Files/21.pdf |format=PDF |doi=10.1006/anbe.1994.1022 |fechaacceso=17 de decembre de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100610174818/http://darwin.biology.utah.edu/pubshtml/pdf-Files/21.pdf |fechaarchivo=10 de juny de 2010 }}</ref>

===Alimentació===
Les flors que visita per a obtindre [[Néctar (botànica)|néctar]] típicament —pero no exclusivament— presenten llargues [[corola]]s pendents, i inclouen ''[[Aetanthus]]'', ''[[Brugmansia]]'', ''[[Fuchsia]]'', ''[[Salpichroa]]'', ''[[Solanum]]'', ''[[Datura sanguinea]]'', ''[[Datura tatula]]'', ''[[Passiflora]] mixta'' i ''[[Tacsonia]]''; generalment busca el néctar per baix de la flor. També captura [[Insecta|insectes]] en el pico ben obert, com un [[Apodidae|falcia]].<ref name=BOW/>

El colibrí picoespada presenta extrema [[coevolución]] en la [[Passiflora|pasionaria]] ''Passiflora mixta''. Les dos espècies coevolucionaron juntes durant la radiació primerenca del subgénero ''[[Tacsonia]]'', perque l'espècie polinizaba exclusivament ''P. mixta.'' La posició dels [[estam]]s i [[Estigma (botànica)|estigmes]] de les flors, junt en la llongitut del tubo de la [[corola]], la tornen inaccessible com a font d'aliment per a qualsevol atra espècie, llevat para este colibrí. Esta relació [[Mutualisme (biologia)|mutualista]] fa en que ''P. mixta'' depenga del colibrí per a polinisació, mentres que el colibrí obté una font d'aliment d'alta calitat.<ref>{{Cita publicació|apellidar1={{versalita|Abrahamczyk}}|nom1=S.|llinage2={{versalita|Souto-Vilarós}}|nomene2=D.|llinage3={{versalita|Renner}}|nom3=S. S.|data=2014|títul=Escape from extreme specialization: passionflowers, bats and the sword-billed hummingbird|publicació=Proceedings of the Royal Society B|idioma=en|volum=281 (1795): 20140888|doi=10.1098/rspb.2014.0888|issn=0962-8452|pmc=4213610|pmid=25274372}}</ref><ref>{{cita web | url = http://journals.cambridge.org/action/displayabstract?fromPage=online&aid=68977 | títul = The fragility of extreme specialization: ''Passiflora mixta'' and its pollinating hummingbird ''Ensifera ensifera'' | editorial = Journal of Tropical Ecology (2001), 17:2:323-329 | fechaacceso = 13 de setembre de 2009 }}</ref>

==Sistemàtica==

===Descripció original===
L'espècie ''I. ensifera'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[França|francés]] [[Auguste Boissonneau]] en 1840 baix el [[nom científic]] ''Ornismya ensifera''; el seu [[localitat tipo]] és: «Bogotà, Colòmbia».<ref name=AB/>

El gènero ''Ensifera'' va ser propost pel ornitólogo francés [[René Primevère Lesson]] en 1843, la [[espècie tipo]] designada per [[Monotípico|monotip]] va ser ''Ornismya ensifera''.<ref name=Lesson1843/>

===Etimologia===
El nom genèric femení «''Ensifera''» va ser pres del nom específic ''Ornismya ensifera'' l'epítet del qual prové del [[idioma llatí|llatí]] «''ensiferus''» que significa ‘que du una espasa’; compost de les paraules «''ensis''» que significa ‘espasa’, i «''ferre''» que significa ‘que du’.<ref name="Jobling">{{cita lliure|llinage={{versalita|Jobling}}|nomene=J.A.|enlaceautor=James A. Jobling|any=2010|cita=''Ensifera'', ''ensifera'', p. 146|títul=Helm Dictionary of Scientific Bird Names|idioma=en|editorial=Bloomsbury Publishing|ubicació=Londres|isbn=9781408133262|pàgines=1–432|url=https://archive.org/details/Helm_Dictionary_of_Scientific_Bird_Names_by_James_A._Jobling}}</ref>

===Taxonomia===
La subespecie descrita ''Docimastes ensiferus caerulescens'' a partir d'un únic [[espècimen]], és actualment considerada inválida, en les diferències morfològiques provablement d'un individu aberrant o fins a de una pell damnificada. És [[monotípica]]<ref name=BOW/>

[[Categoria:Aus d'Amèrica]]