Enric Valor - Historial de revisions

Xavier: /* Enllaços externs */

2026-05-17T10:39:07Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 10:39 17 maig 2026
Llínea 108:		Llínea 108:
	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors valencians]]
			[[Categoria:Filòlecs]]
			[[Categoria:Filòlecs valencians\|Valor, Enric]]
			[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant\|Valor Vives, Enric]]
			[[Categoria:Sigle XX]]
	[[Categoria:Pancatalanisme]]		[[Categoria:Pancatalanisme]]
	[[Categoria:Pancatalanistes]]		[[Categoria:Pancatalanistes]]
	[[Categoria:Catalanisme]]		[[Categoria:Catalanisme]]
	~~[[Categoria:Escritors valencians]]~~
	~~[[Categoria:Filòlecs valencians\|Valor, Enric]]~~
	~~[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant\|Valor Vives, Enric]]~~

Jose2: Text reemplaça - ' s’' a ' s''

2025-07-24T17:36:57Z

Text reemplaça - ' s’' a ' s''

← Revisió anterior		Revisió de 17:36 24 jul 2025
Llínea 31:		Llínea 31:
	== Biografia ==		== Biografia ==
	[[File:Enric Valor al mural de la facultat de Filosofia, València (cropped).JPG\|thumb\|Enric Valor en el mural de la facultat de Filosofia de Valéncia]]		[[File:Enric Valor al mural de la facultat de Filosofia, València (cropped).JPG\|thumb\|Enric Valor en el mural de la facultat de Filosofia de Valéncia]]
	Enric Valor naixqué en l'any [[1911]] en el si d'una família acomodada rural de [[Castalla]], poble de la comarca valenciana de la [[Foya de Castalla]] ([[Alacant\|Província d'Alacant]]). Estudià per a mestre mercantil, i despuix es va dedicar a l'indústria del calçat en [[Elda]] i despuix en [[Mallorca]], va impulsar la Secció Jurídica de l'Unió Nacional de Fabricants de Sabates. En l'any [[1930]], als dèneu anys d'edat i en [[Alacant]], escomença la seua tasca com a periodiste i escritor en la redacció de ''[[El Tio Cuc]] '', un periòdic [[sàtira\|satíric]] d'ideologia [[república\|republicana]]. Inicialment este [[Periòdic (publicació)\|periòdic]] ~~s’escrivia~~ en un valencià prou coloquial. Valor inicià en el dit periòdic un curs d'ortografia, seguint la normativa contemporànea al qual, a mida que va ser publicant lliçons, ''El Tio Cuc'' va ser adequant-se gradualment.		Enric Valor naixqué en l'any [[1911]] en el si d'una família acomodada rural de [[Castalla]], poble de la comarca valenciana de la [[Foya de Castalla]] ([[Alacant\|Província d'Alacant]]). Estudià per a mestre mercantil, i despuix es va dedicar a l'indústria del calçat en [[Elda]] i despuix en [[Mallorca]], va impulsar la Secció Jurídica de l'Unió Nacional de Fabricants de Sabates. En l'any [[1930]], als dèneu anys d'edat i en [[Alacant]], escomença la seua tasca com a periodiste i escritor en la redacció de ''[[El Tio Cuc]] '', un periòdic [[sàtira\|satíric]] d'ideologia [[república\|republicana]]. Inicialment este [[Periòdic (publicació)\|periòdic]] s'escrivia en un valencià prou coloquial. Valor inicià en el dit periòdic un curs d'ortografia, seguint la normativa contemporànea al qual, a mida que va ser publicant lliçons, ''El Tio Cuc'' va ser adequant-se gradualment.

	Quan es proclama la [[Segona República Espanyola\|II República Espanyola]], i en llínea de l'eufòria republicana, va desenrollar també la seua faceta com a activista polític reivindicant la '''''catalanofonía''''' d'Alacant. De fet, va fundar l'''[[Agrupació Regionalista Alacantina]] '', de caràcter nacionalista, i va difondre un programa radiofònic en que Valor parlava de [[nacionalisme]] i de l'[[Estatut d'autonomia\|Estatut d'Autonomia]] de la [[Comunitat Valenciana]]. També va colaborar en la prensa nacionalista de la ciutat de [[Valéncia]]: ''La República dels Lletres'', ''El Camí'', ''El Regne de Valéncia''. Arriba a la capital de la Comunitat Valenciana poc abans d'iniciar-se la [[Guerra Civil Espanyola]], des d'a on es concentraria a defendre la República espanyola.		Quan es proclama la [[Segona República Espanyola\|II República Espanyola]], i en llínea de l'eufòria republicana, va desenrollar també la seua faceta com a activista polític reivindicant la '''''catalanofonía''''' d'Alacant. De fet, va fundar l'''[[Agrupació Regionalista Alacantina]] '', de caràcter nacionalista, i va difondre un programa radiofònic en que Valor parlava de [[nacionalisme]] i de l'[[Estatut d'autonomia\|Estatut d'Autonomia]] de la [[Comunitat Valenciana]]. També va colaborar en la prensa nacionalista de la ciutat de [[Valéncia]]: ''La República dels Lletres'', ''El Camí'', ''El Regne de Valéncia''. Arriba a la capital de la Comunitat Valenciana poc abans d'iniciar-se la [[Guerra Civil Espanyola]], des d'a on es concentraria a defendre la República espanyola.

Jose2: Text reemplaça - ' l’' a ' l''

2025-07-24T17:32:15Z

Text reemplaça - ' l’' a ' l''

← Revisió anterior		Revisió de 17:32 24 jul 2025
Llínea 33:		Llínea 33:
	Enric Valor naixqué en l'any [[1911]] en el si d'una família acomodada rural de [[Castalla]], poble de la comarca valenciana de la [[Foya de Castalla]] ([[Alacant\|Província d'Alacant]]). Estudià per a mestre mercantil, i despuix es va dedicar a l'indústria del calçat en [[Elda]] i despuix en [[Mallorca]], va impulsar la Secció Jurídica de l'Unió Nacional de Fabricants de Sabates. En l'any [[1930]], als dèneu anys d'edat i en [[Alacant]], escomença la seua tasca com a periodiste i escritor en la redacció de ''[[El Tio Cuc]] '', un periòdic [[sàtira\|satíric]] d'ideologia [[república\|republicana]]. Inicialment este [[Periòdic (publicació)\|periòdic]] s’escrivia en un valencià prou coloquial. Valor inicià en el dit periòdic un curs d'ortografia, seguint la normativa contemporànea al qual, a mida que va ser publicant lliçons, ''El Tio Cuc'' va ser adequant-se gradualment.		Enric Valor naixqué en l'any [[1911]] en el si d'una família acomodada rural de [[Castalla]], poble de la comarca valenciana de la [[Foya de Castalla]] ([[Alacant\|Província d'Alacant]]). Estudià per a mestre mercantil, i despuix es va dedicar a l'indústria del calçat en [[Elda]] i despuix en [[Mallorca]], va impulsar la Secció Jurídica de l'Unió Nacional de Fabricants de Sabates. En l'any [[1930]], als dèneu anys d'edat i en [[Alacant]], escomença la seua tasca com a periodiste i escritor en la redacció de ''[[El Tio Cuc]] '', un periòdic [[sàtira\|satíric]] d'ideologia [[república\|republicana]]. Inicialment este [[Periòdic (publicació)\|periòdic]] s’escrivia en un valencià prou coloquial. Valor inicià en el dit periòdic un curs d'ortografia, seguint la normativa contemporànea al qual, a mida que va ser publicant lliçons, ''El Tio Cuc'' va ser adequant-se gradualment.

	Quan es proclama la [[Segona República Espanyola\|II República Espanyola]], i en llínea de ~~l’eufòria~~ republicana, va desenrollar també la seua faceta com a activista polític reivindicant la '''''catalanofonía''''' d'Alacant. De fet, va fundar l'''[[Agrupació Regionalista Alacantina]] '', de caràcter nacionalista, i va difondre un programa radiofònic en que Valor parlava de [[nacionalisme]] i de l'[[Estatut d'autonomia\|Estatut d'Autonomia]] de la [[Comunitat Valenciana]]. També va colaborar en la prensa nacionalista de la ciutat de [[Valéncia]]: ''La República dels Lletres'', ''El Camí'', ''El Regne de Valéncia''. Arriba a la capital de la Comunitat Valenciana poc abans d'iniciar-se la [[Guerra Civil Espanyola]], des d'a on es concentraria a defendre la República espanyola.		Quan es proclama la [[Segona República Espanyola\|II República Espanyola]], i en llínea de l'eufòria republicana, va desenrollar també la seua faceta com a activista polític reivindicant la '''''catalanofonía''''' d'Alacant. De fet, va fundar l'''[[Agrupació Regionalista Alacantina]] '', de caràcter nacionalista, i va difondre un programa radiofònic en que Valor parlava de [[nacionalisme]] i de l'[[Estatut d'autonomia\|Estatut d'Autonomia]] de la [[Comunitat Valenciana]]. També va colaborar en la prensa nacionalista de la ciutat de [[Valéncia]]: ''La República dels Lletres'', ''El Camí'', ''El Regne de Valéncia''. Arriba a la capital de la Comunitat Valenciana poc abans d'iniciar-se la [[Guerra Civil Espanyola]], des d'a on es concentraria a defendre la República espanyola.

	Despuix de la guerra, va acabar en presó i va haver de restringir la seua activitat política i es va concentrar en ~~l’obra~~ [[lliteratura\|lliterària]]. És a principis dels [[anys 1950]] quan va escomençar en ~~l’obra~~ de les "''[[rondalla\|rondalles]] ''", un tipos de [[conte]]s populars valencians, que culminaria en ~~l’obra~~ ''Rondalles valencianes'' ([[1950]]-[[1958]]). Poc a poc, i a mida que el [[dictadura franquista\|règim de Franco]] afluixava la [[repressió política\|repressió]], va tornar a l'obra [[llingüística]] i, poc abans dels [[anys 1960]], va tornar a contactar clandestinament en els [[nacionalisme valencià\|nacionalistes valencians]] més rellevants que havien sobrevixcut a la guerra, participant en numeroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.		Despuix de la guerra, va acabar en presó i va haver de restringir la seua activitat política i es va concentrar en l'obra [[lliteratura\|lliterària]]. És a principis dels [[anys 1950]] quan va escomençar en l'obra de les "''[[rondalla\|rondalles]] ''", un tipos de [[conte]]s populars valencians, que culminaria en l'obra ''Rondalles valencianes'' ([[1950]]-[[1958]]). Poc a poc, i a mida que el [[dictadura franquista\|règim de Franco]] afluixava la [[repressió política\|repressió]], va tornar a l'obra [[llingüística]] i, poc abans dels [[anys 1960]], va tornar a contactar clandestinament en els [[nacionalisme valencià\|nacionalistes valencians]] més rellevants que havien sobrevixcut a la guerra, participant en numeroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.

	A conseqüència d'això, Valor va passar a ser [[pres polític]] de la [[dictadura]] de [[1966]] a [[1968]]. Una volta fora de la presó i, en les seues pròpies paraules, «sense haver aprés la lliçó», s'involucrà en la fundació, no sense dificultats, de la primera revista en valencià despuix de la guerra, ''Els Quaderns Gorg'', en el que escrivia artículs de tall nacionalista i, paralelament, artículs de lliçons de [[gramàtica]] en diaris d'Alacant i Valéncia. Finalisada la dictadura Enric Valor va poder difondre lliurement les seues idees i obra lliterària i va escomençar a rebre homenages, distincions d'agraïment i premis lliteraris i llingüístics per part de numeroses institucions [[catalanes]] i [[catalanistes]]. El món cultural catalaniste inclús li va promoure com a candidat al [[Premi Nobel]] de Lliteratura poc abans de la seua mort en [[Valéncia]] en l'any [[2000]].		A conseqüència d'això, Valor va passar a ser [[pres polític]] de la [[dictadura]] de [[1966]] a [[1968]]. Una volta fora de la presó i, en les seues pròpies paraules, «sense haver aprés la lliçó», s'involucrà en la fundació, no sense dificultats, de la primera revista en valencià despuix de la guerra, ''Els Quaderns Gorg'', en el que escrivia artículs de tall nacionalista i, paralelament, artículs de lliçons de [[gramàtica]] en diaris d'Alacant i Valéncia. Finalisada la dictadura Enric Valor va poder difondre lliurement les seues idees i obra lliterària i va escomençar a rebre homenages, distincions d'agraïment i premis lliteraris i llingüístics per part de numeroses institucions [[catalanes]] i [[catalanistes]]. El món cultural catalaniste inclús li va promoure com a candidat al [[Premi Nobel]] de Lliteratura poc abans de la seua mort en [[Valéncia]] en l'any [[2000]].
Llínea 42:		Llínea 42:
	Dins de la seua obra llingüística, escomença pel seu impuls en les normes contemporànees del valencià en el semanari ''El Tio Cuc'' d'[[Alacant]]. Va ser colaborador en la realisació del ''[[Diccionari català-valencià-balear]] '', dirigit per [[Francesc de Borja Moll]], suministrant [[lèxic]] del [[valencià meridional]].		Dins de la seua obra llingüística, escomença pel seu impuls en les normes contemporànees del valencià en el semanari ''El Tio Cuc'' d'[[Alacant]]. Va ser colaborador en la realisació del ''[[Diccionari català-valencià-balear]] '', dirigit per [[Francesc de Borja Moll]], suministrant [[lèxic]] del [[valencià meridional]].

	En [[Carles Salvador]] i [[Manuel Sanchís-Guarner i Cabanilles\|Sanchís-Guarner]], fon un dels principals promotors de la normalisació, pero també de la catalanisació de la [[llengua valenciana]], difonent la gramàtica catalana de [[Pompeu Fabra]] en obres com a ''Curs de la llengua valenciana'' (Gorg, [[1961]]), ''Millorem el llenguatge'' ([[1971]]), i ''Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià'' ([[1973]]), que es va poder publicar en català ~~l’any~~ [[1977]] (Tres i Quatre).		En [[Carles Salvador]] i [[Manuel Sanchís-Guarner i Cabanilles\|Sanchís-Guarner]], fon un dels principals promotors de la normalisació, pero també de la catalanisació de la [[llengua valenciana]], difonent la gramàtica catalana de [[Pompeu Fabra]] en obres com a ''Curs de la llengua valenciana'' (Gorg, [[1961]]), ''Millorem el llenguatge'' ([[1971]]), i ''Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià'' ([[1973]]), que es va poder publicar en català l'any [[1977]] (Tres i Quatre).

	En l'any [[1983]] publicà ''La flexió verbal'' (Tres i Quatre), ordenant ~~l’àmplia~~ dialectisació valenciana de la conjugació verbal, es va convertir en el referent principal per a la normativa catalanisada actual dels verps, i s'utilisa com a material bàsic per a ~~l’ensenyança~~ obligatòria dels escolars valencians.		En l'any [[1983]] publicà ''La flexió verbal'' (Tres i Quatre), ordenant l'àmplia dialectisació valenciana de la conjugació verbal, es va convertir en el referent principal per a la normativa catalanisada actual dels verps, i s'utilisa com a material bàsic per a l'ensenyança obligatòria dels escolars valencians.

	A banda de totes estes obres de llingüística, cal destacar la riquea lexicogràfica de la seua obra lliterària, en particular els seus ''rondalles'', que arrepleguen el [[vocabulari]] i les llegendes de moltes [[comarca\|comarques valencianes]].		A banda de totes estes obres de llingüística, cal destacar la riquea lexicogràfica de la seua obra lliterària, en particular els seus ''rondalles'', que arrepleguen el [[vocabulari]] i les llegendes de moltes [[comarca\|comarques valencianes]].

Xavier: /* Cites */

2024-10-14T14:35:55Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 14:35 14 oct 2024
Llínea 90:		Llínea 90:

	{{Cita\|Tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a l'ús, el conreu, el respecte i la difusió del valencià, el català de tots.\|Enric Valor}}		{{Cita\|Tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a l'ús, el conreu, el respecte i la difusió del valencià, el català de tots.\|Enric Valor}}

			{{Cita\|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or\|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua Valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006).

			Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner\|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc...

			La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste [[Antonio Gramsci\|A. Gramsci]], fundador del partit comuniste italià, quan diu:

			'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'

			Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]] (Valéncia, 2005)}}

	{{Cita\|Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en Joan Fuster al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en [[Sanchis Guarner]] –l'historiador i llingüiste–, [[Enric Valor]] –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i [[Vicent Andrés Estellés]] –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes\|''Ara van a pel cant valencià'' (Editorial del [[Bolletí Rogle\|Rogle]], nº 141, juny 2018) editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}		{{Cita\|Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en Joan Fuster al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en [[Sanchis Guarner]] –l'historiador i llingüiste–, [[Enric Valor]] –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i [[Vicent Andrés Estellés]] –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes\|''Ara van a pel cant valencià'' (Editorial del [[Bolletí Rogle\|Rogle]], nº 141, juny 2018) editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}

Xavier: /* Cites */

2024-05-03T18:32:08Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 18:32 3 maig 2024
Llínea 88:		Llínea 88:

	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|Tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a l'ús, el conreu, el respecte i la difusió del valencià, el català de tots.\|Enric Valor}}

	{{Cita\|Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en Joan Fuster al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en [[Sanchis Guarner]] –l'historiador i llingüiste–, [[Enric Valor]] –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i [[Vicent Andrés Estellés]] –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes\|''Ara van a pel cant valencià'' (Editorial del [[Bolletí Rogle\|Rogle]], nº 141, juny 2018) editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}		{{Cita\|Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en Joan Fuster al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en [[Sanchis Guarner]] –l'historiador i llingüiste–, [[Enric Valor]] –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i [[Vicent Andrés Estellés]] –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes\|''Ara van a pel cant valencià'' (Editorial del [[Bolletí Rogle\|Rogle]], nº 141, juny 2018) editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}

81.202.251.206: /* Biografia */

2022-10-09T23:21:36Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 23:21 9 oct 2022
Llínea 35:		Llínea 35:
	Quan es proclama la [[Segona República Espanyola\|II República Espanyola]], i en llínea de l’eufòria republicana, va desenrollar també la seua faceta com a activista polític reivindicant la '''''catalanofonía''''' d'Alacant. De fet, va fundar l'''[[Agrupació Regionalista Alacantina]] '', de caràcter nacionalista, i va difondre un programa radiofònic en que Valor parlava de [[nacionalisme]] i de l'[[Estatut d'autonomia\|Estatut d'Autonomia]] de la [[Comunitat Valenciana]]. També va colaborar en la prensa nacionalista de la ciutat de [[Valéncia]]: ''La República dels Lletres'', ''El Camí'', ''El Regne de Valéncia''. Arriba a la capital de la Comunitat Valenciana poc abans d'iniciar-se la [[Guerra Civil Espanyola]], des d'a on es concentraria a defendre la República espanyola.		Quan es proclama la [[Segona República Espanyola\|II República Espanyola]], i en llínea de l’eufòria republicana, va desenrollar també la seua faceta com a activista polític reivindicant la '''''catalanofonía''''' d'Alacant. De fet, va fundar l'''[[Agrupació Regionalista Alacantina]] '', de caràcter nacionalista, i va difondre un programa radiofònic en que Valor parlava de [[nacionalisme]] i de l'[[Estatut d'autonomia\|Estatut d'Autonomia]] de la [[Comunitat Valenciana]]. També va colaborar en la prensa nacionalista de la ciutat de [[Valéncia]]: ''La República dels Lletres'', ''El Camí'', ''El Regne de Valéncia''. Arriba a la capital de la Comunitat Valenciana poc abans d'iniciar-se la [[Guerra Civil Espanyola]], des d'a on es concentraria a defendre la República espanyola.

	Despuix de la guerra, va acabar en presó i va haver de restringir la seua activitat política i es va concentrar en l’obra [[lliteratura\|lliterària]]. És a principis dels [[anys 1950]] quan va escomençar en l’obra de les "''[[rondalla\|rondalles]] ''", un tipos de [[conte]]s populars valencians, que culminaria en l’obra ''Rondalles valencianes'' ([[1950]]-[[1958]]). ~~A poc~~ a poc, i a mida que el [[dictadura franquista\|règim de Franco]] afluixava la [[repressió política\|repressió]], va tornar a ~~l’obra~~ [[llingüística]] i, poc abans dels [[anys 1960]], va tornar a contactar clandestinament en els [[nacionalisme valencià\|nacionalistes valencians]] més rellevants que havien sobrevixcut a la guerra, participant en numeroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.		Despuix de la guerra, va acabar en presó i va haver de restringir la seua activitat política i es va concentrar en l’obra [[lliteratura\|lliterària]]. És a principis dels [[anys 1950]] quan va escomençar en l’obra de les "''[[rondalla\|rondalles]] ''", un tipos de [[conte]]s populars valencians, que culminaria en l’obra ''Rondalles valencianes'' ([[1950]]-[[1958]]). Poc a poc, i a mida que el [[dictadura franquista\|règim de Franco]] afluixava la [[repressió política\|repressió]], va tornar a l'obra [[llingüística]] i, poc abans dels [[anys 1960]], va tornar a contactar clandestinament en els [[nacionalisme valencià\|nacionalistes valencians]] més rellevants que havien sobrevixcut a la guerra, participant en numeroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.

	A conseqüència d'això, Valor va passar a ser [[pres polític]] de la [[dictadura]] de [[1966]] a [[1968]]. Una volta fora de la presó i, en les seues pròpies paraules, «sense haver aprés la lliçó», s'involucrà en la fundació, no sense dificultats, de la primera revista en valencià despuix de la guerra, ''Els Quaderns Gorg'', en el que escrivia artículs de tall nacionalista i, paralelament, artículs de lliçons de [[gramàtica]] en diaris d'Alacant i Valéncia. Finalisada la dictadura Enric Valor va poder difondre lliurement les seues idees i obra lliterària i va escomençar a rebre homenages, distincions d'agraïment i premis lliteraris i llingüístics per part de numeroses institucions [[catalanes]] i [[catalanistes]]. El món cultural catalaniste inclús li va promoure com a candidat al [[Premi Nobel]] de Lliteratura poc abans de la seua mort en [[Valéncia]] en el [[2000]].		A conseqüència d'això, Valor va passar a ser [[pres polític]] de la [[dictadura]] de [[1966]] a [[1968]]. Una volta fora de la presó i, en les seues pròpies paraules, «sense haver aprés la lliçó», s'involucrà en la fundació, no sense dificultats, de la primera revista en valencià despuix de la guerra, ''Els Quaderns Gorg'', en el que escrivia artículs de tall nacionalista i, paralelament, artículs de lliçons de [[gramàtica]] en diaris d'Alacant i Valéncia. Finalisada la dictadura Enric Valor va poder difondre lliurement les seues idees i obra lliterària i va escomençar a rebre homenages, distincions d'agraïment i premis lliteraris i llingüístics per part de numeroses institucions [[catalanes]] i [[catalanistes]]. El món cultural catalaniste inclús li va promoure com a candidat al [[Premi Nobel]] de Lliteratura poc abans de la seua mort en [[Valéncia]] en l'any [[2000]].

	== Obra llingüística ==		== Obra llingüística ==

MetroVal en 10:35 9 oct 2022

2022-10-09T10:35:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:35 9 oct 2022
Llínea 35:		Llínea 35:
	Quan es proclama la [[Segona República Espanyola\|II República Espanyola]], i en llínea de l’eufòria republicana, va desenrollar també la seua faceta com a activista polític reivindicant la '''''catalanofonía''''' d'Alacant. De fet, va fundar l'''[[Agrupació Regionalista Alacantina]] '', de caràcter nacionalista, i va difondre un programa radiofònic en que Valor parlava de [[nacionalisme]] i de l'[[Estatut d'autonomia\|Estatut d'Autonomia]] de la [[Comunitat Valenciana]]. També va colaborar en la prensa nacionalista de la ciutat de [[Valéncia]]: ''La República dels Lletres'', ''El Camí'', ''El Regne de Valéncia''. Arriba a la capital de la Comunitat Valenciana poc abans d'iniciar-se la [[Guerra Civil Espanyola]], des d'a on es concentraria a defendre la República espanyola.		Quan es proclama la [[Segona República Espanyola\|II República Espanyola]], i en llínea de l’eufòria republicana, va desenrollar també la seua faceta com a activista polític reivindicant la '''''catalanofonía''''' d'Alacant. De fet, va fundar l'''[[Agrupació Regionalista Alacantina]] '', de caràcter nacionalista, i va difondre un programa radiofònic en que Valor parlava de [[nacionalisme]] i de l'[[Estatut d'autonomia\|Estatut d'Autonomia]] de la [[Comunitat Valenciana]]. També va colaborar en la prensa nacionalista de la ciutat de [[Valéncia]]: ''La República dels Lletres'', ''El Camí'', ''El Regne de Valéncia''. Arriba a la capital de la Comunitat Valenciana poc abans d'iniciar-se la [[Guerra Civil Espanyola]], des d'a on es concentraria a defendre la República espanyola.

	Despuix de la guerra, va haver de restringir la seua activitat política i es va concentrar en l’obra [[lliteratura\|lliterària]]. És a principis dels [[anys 1950]] quan va escomençar en l’obra de les "''[[rondalla\|rondalles]] ''", un tipos de [[conte]]s populars valencians, que culminaria en l’obra ''Rondalles valencianes'' ([[1950]]-[[1958]]). A poc a poc, i a mida que el [[dictadura franquista\|règim de Franco]] afluixava la [[repressió política\|repressió]], va tornar a l’obra [[llingüística]] i, poc abans dels [[anys 1960]], va tornar a contactar clandestinament en els [[nacionalisme valencià\|nacionalistes valencians]] més rellevants que havien sobrevixcut a la guerra, participant en numeroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.		Despuix de la guerra, va acabar en presó i va haver de restringir la seua activitat política i es va concentrar en l’obra [[lliteratura\|lliterària]]. És a principis dels [[anys 1950]] quan va escomençar en l’obra de les "''[[rondalla\|rondalles]] ''", un tipos de [[conte]]s populars valencians, que culminaria en l’obra ''Rondalles valencianes'' ([[1950]]-[[1958]]). A poc a poc, i a mida que el [[dictadura franquista\|règim de Franco]] afluixava la [[repressió política\|repressió]], va tornar a l’obra [[llingüística]] i, poc abans dels [[anys 1960]], va tornar a contactar clandestinament en els [[nacionalisme valencià\|nacionalistes valencians]] més rellevants que havien sobrevixcut a la guerra, participant en numeroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.

	A conseqüència d'això, Valor va passar a ser [[pres polític]] de la [[dictadura]] de [[1966]] a [[1968]]. Una volta fora de la presó i, en les seues pròpies paraules, «sense haver aprés la lliçó», s'involucrà en la fundació, no sense dificultats, de la primera revista en valencià despuix de la guerra, ''Els Quaderns Gorg'', en el que escrivia artículs de tall nacionalista i, paralelament, artículs de lliçons de [[gramàtica]] en diaris d'Alacant i Valéncia. Finalisada la dictadura Enric Valor va poder difondre lliurement les seues idees i obra lliterària i va escomençar a rebre homenages, distincions d'agraïment i premis lliteraris i llingüístics per part de numeroses institucions [[catalanes]] i [[catalanistes]]. El món cultural catalaniste inclús li va promoure com a candidat al [[Premi Nobel]] de Lliteratura poc abans de la seua mort en [[Valéncia]] en el [[2000]].		A conseqüència d'això, Valor va passar a ser [[pres polític]] de la [[dictadura]] de [[1966]] a [[1968]]. Una volta fora de la presó i, en les seues pròpies paraules, «sense haver aprés la lliçó», s'involucrà en la fundació, no sense dificultats, de la primera revista en valencià despuix de la guerra, ''Els Quaderns Gorg'', en el que escrivia artículs de tall nacionalista i, paralelament, artículs de lliçons de [[gramàtica]] en diaris d'Alacant i Valéncia. Finalisada la dictadura Enric Valor va poder difondre lliurement les seues idees i obra lliterària i va escomençar a rebre homenages, distincions d'agraïment i premis lliteraris i llingüístics per part de numeroses institucions [[catalanes]] i [[catalanistes]]. El món cultural catalaniste inclús li va promoure com a candidat al [[Premi Nobel]] de Lliteratura poc abans de la seua mort en [[Valéncia]] en el [[2000]].

Jose2 en 10:55 16 set 2022

2022-09-16T10:55:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:55 16 set 2022
Llínea 27:		Llínea 27:
	}}		}}

	'''Enric Valor Vives''' ([[Castalla]], [[Província d'Alacant\|Alacant]]; [[1911]] - [[Valéncia]], [[2000]]) fon un escritor i gramàtic [[Comunitat Valenciana\|valencià]] en [[llengua catalana]] i d'ideologia [[Pancatalanisme\|pancatalanista]]. Realisà un important treball de recolecció i recuperació de la [[lexicografia]] del [[valencià]] i fon un dels principals promotors i responsables de la [[catalanisació]] de la [[llengua valenciana]], junt a [[Carles Salvador]] i [[Manuel Sanchis Guarner]], entre atres.		'''Enric Valor Vives''' ([[Castalla]], [[Província d'Alacant\|Alacant]]; [[1911]] - † [[Valéncia]], [[2000]]) fon un escritor i gramàtic [[Comunitat Valenciana\|valencià]] en [[llengua catalana]] i d'ideologia [[Pancatalanisme\|pancatalanista]]. Realisà un important treball de recolecció i recuperació de la [[lexicografia]] del [[valencià]] i fon un dels principals promotors i responsables de la [[catalanisació]] de la [[llengua valenciana]], junt a [[Carles Salvador]] i [[Manuel Sanchis Guarner]], entre atres.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Valencian: Text reemplaça - ' signatura' a ' firma'

2022-06-03T19:06:20Z

Text reemplaça - ' signatura' a ' firma'

← Revisió anterior		Revisió de 19:06 3 jun 2022
Llínea 23:		Llínea 23:
	\| premis =		\| premis =
	\| lloc web =		\| lloc web =
	\| ~~signatura~~ =		\| firma =
	\| notes a peu =		\| notes a peu =
	}}		}}

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:37:27Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:37 24 maig 2021
Llínea 35:		Llínea 35:
	Quan es proclama la [[Segona República Espanyola\|II República Espanyola]], i en llínea de l’eufòria republicana, va desenrollar també la seua faceta com a activista polític reivindicant la '''''catalanofonía''''' d'Alacant. De fet, va fundar l'''[[Agrupació Regionalista Alacantina]] '', de caràcter nacionalista, i va difondre un programa radiofònic en que Valor parlava de [[nacionalisme]] i de l'[[Estatut d'autonomia\|Estatut d'Autonomia]] de la [[Comunitat Valenciana]]. També va colaborar en la prensa nacionalista de la ciutat de [[Valéncia]]: ''La República dels Lletres'', ''El Camí'', ''El Regne de Valéncia''. Arriba a la capital de la Comunitat Valenciana poc abans d'iniciar-se la [[Guerra Civil Espanyola]], des d'a on es concentraria a defendre la República espanyola.		Quan es proclama la [[Segona República Espanyola\|II República Espanyola]], i en llínea de l’eufòria republicana, va desenrollar també la seua faceta com a activista polític reivindicant la '''''catalanofonía''''' d'Alacant. De fet, va fundar l'''[[Agrupació Regionalista Alacantina]] '', de caràcter nacionalista, i va difondre un programa radiofònic en que Valor parlava de [[nacionalisme]] i de l'[[Estatut d'autonomia\|Estatut d'Autonomia]] de la [[Comunitat Valenciana]]. També va colaborar en la prensa nacionalista de la ciutat de [[Valéncia]]: ''La República dels Lletres'', ''El Camí'', ''El Regne de Valéncia''. Arriba a la capital de la Comunitat Valenciana poc abans d'iniciar-se la [[Guerra Civil Espanyola]], des d'a on es concentraria a defendre la República espanyola.

	~~Després~~ de la guerra, va haver de restringir la seua activitat política i es va concentrar en l’obra [[lliteratura\|lliterària]]. És a principis dels [[anys 1950]] quan va escomençar en l’obra de les "''[[rondalla\|rondalles]] ''", un tipos de [[conte]]s populars valencians, que culminaria en l’obra ''Rondalles valencianes'' ([[1950]]-[[1958]]). A poc a poc, i a mida que el [[dictadura franquista\|règim de Franco]] afluixava la [[repressió política\|repressió]], va tornar a l’obra [[llingüística]] i, poc abans dels [[anys 1960]], va tornar a contactar clandestinament en els [[nacionalisme valencià\|nacionalistes valencians]] més rellevants que havien sobrevixcut a la guerra, participant en numeroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.		Despuix de la guerra, va haver de restringir la seua activitat política i es va concentrar en l’obra [[lliteratura\|lliterària]]. És a principis dels [[anys 1950]] quan va escomençar en l’obra de les "''[[rondalla\|rondalles]] ''", un tipos de [[conte]]s populars valencians, que culminaria en l’obra ''Rondalles valencianes'' ([[1950]]-[[1958]]). A poc a poc, i a mida que el [[dictadura franquista\|règim de Franco]] afluixava la [[repressió política\|repressió]], va tornar a l’obra [[llingüística]] i, poc abans dels [[anys 1960]], va tornar a contactar clandestinament en els [[nacionalisme valencià\|nacionalistes valencians]] més rellevants que havien sobrevixcut a la guerra, participant en numeroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.

	A conseqüència d'això, Valor va passar a ser [[pres polític]] de la [[dictadura]] de [[1966]] a [[1968]]. Una volta fora de la presó i, en les seues pròpies paraules, «sense haver aprés la lliçó», s'involucrà en la fundació, no sense dificultats, de la primera revista en valencià despuix de la guerra, ''Els Quaderns Gorg'', en el que escrivia artículs de tall nacionalista i, paralelament, artículs de lliçons de [[gramàtica]] en diaris d'Alacant i Valéncia. Finalisada la dictadura Enric Valor va poder difondre lliurement les seues idees i obra lliterària i va escomençar a rebre homenages, distincions d'agraïment i premis lliteraris i llingüístics per part de numeroses institucions [[catalanes]] i [[catalanistes]]. El món cultural catalaniste inclús li va promoure com a candidat al [[Premi Nobel]] de Lliteratura poc abans de la seua mort en [[Valéncia]] en el [[2000]].		A conseqüència d'això, Valor va passar a ser [[pres polític]] de la [[dictadura]] de [[1966]] a [[1968]]. Una volta fora de la presó i, en les seues pròpies paraules, «sense haver aprés la lliçó», s'involucrà en la fundació, no sense dificultats, de la primera revista en valencià despuix de la guerra, ''Els Quaderns Gorg'', en el que escrivia artículs de tall nacionalista i, paralelament, artículs de lliçons de [[gramàtica]] en diaris d'Alacant i Valéncia. Finalisada la dictadura Enric Valor va poder difondre lliurement les seues idees i obra lliterària i va escomençar a rebre homenages, distincions d'agraïment i premis lliteraris i llingüístics per part de numeroses institucions [[catalanes]] i [[catalanistes]]. El món cultural catalaniste inclús li va promoure com a candidat al [[Premi Nobel]] de Lliteratura poc abans de la seua mort en [[Valéncia]] en el [[2000]].

← Revisió anterior		Revisió de 14:35 14 oct 2024
Llínea 90:		Llínea 90:

	{{Cita\|Tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a l'ús, el conreu, el respecte i la difusió del valencià, el català de tots.\|Enric Valor}}		{{Cita\|Tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a l'ús, el conreu, el respecte i la difusió del valencià, el català de tots.\|Enric Valor}}

			{{Cita\|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or\|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua Valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006).

			Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner\|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc...

			La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste [[Antonio Gramsci\|A. Gramsci]], fundador del partit comuniste italià, quan diu:

			'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'

			Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]] (Valéncia, 2005)}}

	{{Cita\|Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en Joan Fuster al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en [[Sanchis Guarner]] –l'historiador i llingüiste–, [[Enric Valor]] –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i [[Vicent Andrés Estellés]] –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes\|''Ara van a pel cant valencià'' (Editorial del [[Bolletí Rogle\|Rogle]], nº 141, juny 2018) editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}		{{Cita\|Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en Joan Fuster al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en [[Sanchis Guarner]] –l'historiador i llingüiste–, [[Enric Valor]] –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i [[Vicent Andrés Estellés]] –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes\|''Ara van a pel cant valencià'' (Editorial del [[Bolletí Rogle\|Rogle]], nº 141, juny 2018) editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}