Energia interna - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:55:51Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:55 20 feb 2018
Llínea 10:		Llínea 10:
	* En un líquit o sòlit deurem afegir l'energia potencial que representa les interaccions moleculars.		* En un líquit o sòlit deurem afegir l'energia potencial que representa les interaccions moleculars.

	Des del punt de vista de la [[termodinàmica]], en un [[sistema tancat]] (o siga, de parets impermeables), la variació total d'energia interna és igual a la suma de les cantitats d'energia comunicades al sistema en forma de calor i de treball <math> \Delta U = Q + W</math> (en termodinàmica es considera el treball negatiu quan este entra en el sistema termodinàmic, positiu quan ix). Encara que la calor transmesa depén del procés en qüestió, la variació d'energia interna és independent del procés, ~~només~~ depén de l'estat inicial i final, per lo que es diu que és una [[funció d'estat]]. De la mateixa manera<math>dU</math> és una diferencial exacta, a diferència de <math>\eth Q</math>, que depén del procés.		Des del punt de vista de la [[termodinàmica]], en un [[sistema tancat]] (o siga, de parets impermeables), la variació total d'energia interna és igual a la suma de les cantitats d'energia comunicades al sistema en forma de calor i de treball <math> \Delta U = Q + W</math> (en termodinàmica es considera el treball negatiu quan este entra en el sistema termodinàmic, positiu quan ix). Encara que la calor transmesa depén del procés en qüestió, la variació d'energia interna és independent del procés, a soles depén de l'estat inicial i final, per lo que es diu que és una [[funció d'estat]]. De la mateixa manera<math>dU</math> és una diferencial exacta, a diferència de <math>\eth Q</math>, que depén del procés.

	== Referències ==		== Referències ==

Posmo en 19:53 28 nov 2017

2017-11-28T19:53:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:53 28 nov 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	En [[física]], l''''energia interna''''' (U)'' d'un sistema intenta ser un reflex de l'energia a escala macroscòpica. Més concretament, és la suma de:		En [[física]], l''''energia interna''''' (U)'' d'un sistema intenta ser un reflex de l'energia a escala macroscòpica. Més concretament, és la suma de:
	* l'''energia cinètica interna'', és dir, de les sumes de les energies cinètiques de les individualitats que formen un cos respecte al centre de masses del sistema,		* l'''energia cinètica interna'', és dir, de les sumes de les energies cinètiques de les individualitats que formen un cos respecte al centre de masses del sistema,
	* l'''energia potencial interna'', que és l'energia potencial associada a les interaccions entre estes individualitats.<ref> Ibáñez, J.A. y Ortega M.R. ''Termología 1''. ISBN 84-404-4291-2.</ref>		* l'''energia potencial interna'', que és l'energia potencial associada a les interaccions entre estes individualitats.<ref> Ibáñez, J.A. i Ortega M.R. ''Termología 1''. ISBN 84-404-4291-2.</ref>

	L'energia interna no inclou l'energia cinètica traslacional o rotacional del sistema com un tot. Tampoc inclou l'energia potencial que el cos puga tindre per la seua localisació en un camp gravitacional o electrostàtic extern.[[Archiu:Exercise ball.jpg\|thumb\|150px\|right\|Tot cos posseïx una energia acumulada en el seu interior equivalent a l'energia cinètica interna més l'energia potencial interna.]]		L'energia interna no inclou l'energia cinètica traslacional o rotacional del sistema com un tot. Tampoc inclou l'energia potencial que el cos puga tindre per la seua localisació en un camp gravitacional o electrostàtic extern.[[Archiu:Exercise ball.jpg\|thumb\|150px\|right\|Tot cos posseïx una energia acumulada en el seu interior equivalent a l'energia cinètica interna més l'energia potencial interna.]]

Posmo en 19:53 28 nov 2017

2017-11-28T19:53:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:53 28 nov 2017
Llínea 12:		Llínea 12:
	Des del punt de vista de la [[termodinàmica]], en un [[sistema tancat]] (o siga, de parets impermeables), la variació total d'energia interna és igual a la suma de les cantitats d'energia comunicades al sistema en forma de calor i de treball <math> \Delta U = Q + W</math> (en termodinàmica es considera el treball negatiu quan este entra en el sistema termodinàmic, positiu quan ix). Encara que la calor transmesa depén del procés en qüestió, la variació d'energia interna és independent del procés, només depén de l'estat inicial i final, per lo que es diu que és una [[funció d'estat]]. De la mateixa manera<math>dU</math> és una diferencial exacta, a diferència de <math>\eth Q</math>, que depén del procés.		Des del punt de vista de la [[termodinàmica]], en un [[sistema tancat]] (o siga, de parets impermeables), la variació total d'energia interna és igual a la suma de les cantitats d'energia comunicades al sistema en forma de calor i de treball <math> \Delta U = Q + W</math> (en termodinàmica es considera el treball negatiu quan este entra en el sistema termodinàmic, positiu quan ix). Encara que la calor transmesa depén del procés en qüestió, la variació d'energia interna és independent del procés, només depén de l'estat inicial i final, per lo que es diu que és una [[funció d'estat]]. De la mateixa manera<math>dU</math> és una diferencial exacta, a diferència de <math>\eth Q</math>, que depén del procés.

			== Referències ==
			<references/>




	[[Categoria:Física]]		[[Categoria:Física]]

Jose2 en 16:06 4 feb 2017

2017-02-04T16:06:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:06 4 feb 2017
Llínea 18:		Llínea 18:


			[[Categoria:Física]]
	[[Categoria:Magnituts termodinàmiques]]		[[Categoria:Magnituts termodinàmiques]]
	[[Categoria:Estructura química]]		[[Categoria:Estructura química]]

	{{Traduït de\|es\|Energía interna}}		{{Traduït de\|es\|Energía interna}}

Jose2 en 16:05 4 feb 2017

2017-02-04T16:05:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:05 4 feb 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{En desenroll}}~~		En [[física]], l''''energia interna''''' (U)'' d'un sistema intenta ser un reflex de l'energia a escala macroscòpica. Més concretament, és la suma de:
			* l'''energia cinètica interna'', és dir, de les sumes de les energies cinètiques de les individualitats que formen un cos respecte al centre de masses del sistema,
	En [[física]], la '''energia interna''''' (U)'' d'un sistema intenta ser un reflex de l'energia a escala macroscòpica. Més concretament, és la suma de:		* l'''energia potencial interna'', que és l'energia potencial associada a les interaccions entre estes individualitats.<ref> Ibáñez, J.A. y Ortega M.R. ''Termología 1''. ISBN 84-404-4291-2.</ref>
	* la ''energia cinètica interna'', és dir, de les sumes de les energies cinètiques de les individualitats que formen un cos respecte al centre de masses del sistema,
	* la ''energia potencial interna'', que és l'energia potencial associada a les interaccions entre estes individualitats.<ref> Ibáñez, J.A. y Ortega M.R. ''Termología 1''. ISBN 84-404-4291-2.</ref>

	L'energia interna no inclou l'energia cinètica traslacional o rotacional del sistema com un tot. Tampoc inclou l'energia potencial que el cos puga tindre per la seua localisació en un camp gravitacional o electrostàtic extern.[[Archiu:Exercise ball.jpg\|thumb\|150px\|right\|Tot cos posseïx una energia acumulada en el seu interior equivalent a l'energia cinètica interna més l'energia potencial interna.]]		L'energia interna no inclou l'energia cinètica traslacional o rotacional del sistema com un tot. Tampoc inclou l'energia potencial que el cos puga tindre per la seua localisació en un camp gravitacional o electrostàtic extern.[[Archiu:Exercise ball.jpg\|thumb\|150px\|right\|Tot cos posseïx una energia acumulada en el seu interior equivalent a l'energia cinètica interna més l'energia potencial interna.]]

	Si pensem en constituents atòmics o moleculars, serà el resultat de la suma de la [[energia cinètica]] de les [[molècules\|molècula]] o [[àtom]]s que constituïxen el sistema (de les seues energies de translació, rotació i vibració) i de la [[energia potencial]] intermolecular (deguda a les [[forces intermoleculars]]) i intramolecular de la [[energia d'enllaç]].		Si pensem en constituents atòmics o moleculars, serà el resultat de la suma de l'[[energia cinètica]] de les [[molècules\|molècula]] o [[àtom]]s que constituïxen el sistema (de les seues energies de translació, rotació i vibració) i de l'[[energia potencial]] intermolecular (deguda a les [[forces intermoleculars]]) i intramolecular de l'[[energia d'enllaç]].
	* En un [[gas ideal]] [[monoatòmic]] bastarà en considerar l'energia cinètica de translació dels seus àtoms.		* En un [[gas ideal]] [[monoatòmic]] bastarà en considerar l'energia cinètica de translació dels seus àtoms.
	* En un gas ideal poliatòmic, deurem considerar ademés l'energia vibracional i rotacional de les mateixes.		* En un gas ideal poliatòmic, deurem considerar ademés l'energia vibracional i rotacional de les mateixes.
	* En un líquit o sòlit deurem afegir l'energia potencial que representa les interaccions moleculars.		* En un líquit o sòlit deurem afegir l'energia potencial que representa les interaccions moleculars.

	Des del punt de vista de la [[termodinàmica]], en un [[sistema tancat]] (o siga, de parets impermeables), la variació total d'energia interna és igual a la suma de les cantitats d'energia comunicades al sistema en forma de calor i de treball <math> \Delta U = Q + W</math> (en termodinàmica es considera el treball negatiu quan este entra en el sistema termodinàmic, positiu quan ix). Encara que la calor transmesa depén del procés en qüestió, la variació d'energia interna és independent del procés, només depén de l'estat inicial i final, per #lo que es diu que és una [[funció d'estat]]. De la mateixa manera<math>dU</math> és una diferencial exacta, a diferència de <math>\eth Q</math>, que depén del procés.		Des del punt de vista de la [[termodinàmica]], en un [[sistema tancat]] (o siga, de parets impermeables), la variació total d'energia interna és igual a la suma de les cantitats d'energia comunicades al sistema en forma de calor i de treball <math> \Delta U = Q + W</math> (en termodinàmica es considera el treball negatiu quan este entra en el sistema termodinàmic, positiu quan ix). Encara que la calor transmesa depén del procés en qüestió, la variació d'energia interna és independent del procés, només depén de l'estat inicial i final, per lo que es diu que és una [[funció d'estat]]. De la mateixa manera<math>dU</math> és una diferencial exacta, a diferència de <math>\eth Q</math>, que depén del procés.

EirVal en 17:02 27 nov 2016

2016-11-27T17:02:08Z

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 En [[física]], la '''energia interna''''' (U)'' d'un sistema intenta ser un reflex de l'energia a escala macroscòpica. Més concretament, és la suma de:
 * la ''energia cinètica interna'', és dir, de les sumes de les energies cinètiques de les individualitats que formen un cos respecte al centre de masses del sistema,
@@ Llínea 11: / Llínea 13: @@
 Des del punt de vista de la [[termodinàmica]], en un [[sistema tancat]] (o siga, de parets impermeables), la variació total d'energia interna és igual a la suma de les cantitats d'energia comunicades al sistema en forma de calor i de treball <math> \Delta U = Q + W</math> (en termodinàmica es considera el treball negatiu quan este entra en el sistema termodinàmic, positiu quan ix). Encara que la calor transmesa depén del procés en qüestió, la variació d'energia interna és independent del procés, només depén de l'estat inicial i final, per #lo que es diu que és una [[funció d'estat]]. De la mateixa manera<math>dU</math> és una diferencial exacta, a diferència de <math>\eth Q</math>, que depén del procés.

EirVal: Pàgina nova, en el contingut: «En física, la '''energia interna''''' (U)'' d'un sistema intenta ser un reflex de l'energia a escala macroscòpica. Més concretament, és la suma de: * la...»

2016-11-27T17:00:37Z

Pàgina nova, en el contingut: «En física, la '''energia interna''''' (U)'' d'un sistema intenta ser un reflex de l'energia a escala macroscòpica. Més concretament, és la suma de: * la...»

Pàgina nova

En [[física]], la '''energia interna''''' (U)'' d'un sistema intenta ser un reflex de l'energia a escala macroscòpica. Més concretament, és la suma de:
* la ''energia cinètica interna'', és dir, de les sumes de les energies cinètiques de les individualitats que formen un cos respecte al centre de masses del sistema,
* la ''energia potencial interna'', que és l'energia potencial associada a les interaccions entre estes individualitats.<ref> Ibáñez, J.A. y Ortega M.R. ''Termología 1''. ISBN 84-404-4291-2.</ref>

L'energia interna no inclou l'energia cinètica traslacional o rotacional del sistema com un tot. Tampoc inclou l'energia potencial que el cos puga tindre per la seua localisació en un camp gravitacional o electrostàtic extern.[[Archiu:Exercise ball.jpg|thumb|150px|right|Tot cos posseïx una energia acumulada en el seu interior equivalent a l'energia cinètica interna més l'energia potencial interna.]]

Si pensem en constituents atòmics o moleculars, serà el resultat de la suma de la [[energia cinètica]] de les [[molècules|molècula]] o [[àtom]]s que constituïxen el sistema (de les seues energies de translació, rotació i vibració) i de la [[energia potencial]] intermolecular (deguda a les [[forces intermoleculars]]) i intramolecular de la [[energia d'enllaç]].
* En un [[gas ideal]] [[monoatòmic]] bastarà en considerar l'energia cinètica de translació dels seus àtoms.
* En un gas ideal poliatòmic, deurem considerar ademés l'energia vibracional i rotacional de les mateixes.
* En un líquit o sòlit deurem afegir l'energia potencial que representa les interaccions moleculars.

Des del punt de vista de la [[termodinàmica]], en un [[sistema tancat]] (o siga, de parets impermeables), la variació total d'energia interna és igual a la suma de les cantitats d'energia comunicades al sistema en forma de calor i de treball <math> \Delta U = Q + W</math> (en termodinàmica es considera el treball negatiu quan este entra en el sistema termodinàmic, positiu quan ix). Encara que la calor transmesa depén del procés en qüestió, la variació d'energia interna és independent del procés, només depén de l'estat inicial i final, per #lo que es diu que és una [[funció d'estat]]. De la mateixa manera<math>dU</math> és una diferencial exacta, a diferència de <math>\eth Q</math>, que depén del procés.