ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:57:35Z

Bot: Creant artícul solicitat

← Revisió anterior		Revisió de 21:57 7 jul 2026
Llínea 76:		Llínea 76:


	[[Categoria:~~Categories per revisar~~]]		[[Categoria:Candidats al Premi Nobel de Química
			]]
			[[Categoria:Descobridors d'elements químics
			]]
			[[Categoria:Doctores honoraris de l'Universitat de Tel Aviv
			]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:57:27Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

'''Emilio Gino Segrè''' ([[Tívoli]], [[Lacio]], [[Itàlia]], 1 de febrer de 1905-[[Lafayette (Califòrnia)|Lafayette]], [[Califòrnia]], [[Estats Units]], 22 d'abril de 1989) va ser un físic [[immigració italiana en Estats Units|ítalo-nortamericana]] que, juntament en [[Owen Chamberlain]], va guanyar en 1959 el [[Anex:Premi Nobel de Física|Premi Nobel de Física]], pel descobriment del [[antiprotón]].

Fill de pares [[sefardíes]], va estudiar en l'universitat romana de [[Universitat de la Sapienza|La Sapienza]] [[ingenieria]]. En 1927 va canviar de carrera per la [[física]] i es va doctorar en 1928 en una tesis dirigida per [[Enrico Fermi]]. Pertanyia al cridat [[Grup de Roma]].

Despuix de fer el servici militar, des del 1928 fins al 1929 va treballar en [[Otto Stern]] en [[Hamburc]] i en [[Pieter Zeeman]] en [[Ámsterdam]], com a membre de la [[Fundació Rockefeller]] (Rockefeller Foundation). Segrè va ser professor de [[física]] de la [[Universitat de Roma "La Sapienza"]] de 1932 fins a 1936. De 1936 fins a 1938 serà director del laboratori de física de la [[Universitat de Palermo]]. Despuix de la visita que va fer en el Laboratori de Radiació de [[Universitat de Califòrnia, Berkeley|Berkeley]] (Berkeley Radiation Laboratory) a [[Ernest O. Lawrence]]. Ernest li va enviar en 1937 a Segrè una mostra de [[molibdeno]] que havia segut bombardejat en núcleus de [[deuteri]] (deuterones) en el [[ciclotrón]] de Berkeley per a que l'analisara, ya que estava emetent formes anómales de [[radioactividad]]. Despuix de cuidadosos [[anàlisis químic]]s i teòrics, Segrè va ser capaç de provar que partix de la radiació estava sent produïda per un [[element químic]] desconegut que va ser cridat [[tecnecio]] per haver segut el primer sintetisat artificialment (del grec ''tecnetos'', que significa "artificial"). ''A posteriori'' ha segut trobat en la naturalea, encara que en molt menudes dosis.

Mentres Segrè estava de visita a [[Califòrnia]], en estiu del 1938, el govern [[fasciste]] de [[Mussolini]] va expulsar de les universitats als [[judeu]]s en les seues lleis [[antisemitisme|antisemites]]. Com a judeu, a Segrè se li va otorgar un permís d'[[emigració|emigrant]] per temps indefinit. En el Laboratori de Radiació de Berkeley, [[Ernest O. Lawrence]] li va oferir un lloc de treball com a Assistent d'Investigació (una posició prou baixa per a algú que havia descobert un element) en un sòu de 300 [[dólar nortamericà|dólars]] al més. Ademés, quan Lawrence es va enterar de que Segrè estava llegalment atrapat en [[Califòrnia]], li va baixar el sòu a 116 dólars (molts, inclós Segrè, varen vore en açò una situació d'[[explotació social|explotació]]). Segrè, empero, va poder trobar un atre treball com a professor del departament de física en la [[Universitat de Califòrnia en Berkeley]]. Mentres estava allí, va ajudar a descobrir l'element conegut com [[astato]] i el [[isòtop]] [[plutoni-239]] (que després es va utilisar per a crear la [[bomba atòmica]] llançada en [[Nagasaki]]).

Des de 1943 a 1946, va treballar en el [[Laboratori Nacional dels Àlbers]] / ''Els Alamos National Laboratory'', dins del grup encarregat del [[proyecte Manhattan]]. En 1944 va obtindre la [[ciutadania]] [[Estats Units|nortamericana]] i, quan va retornar a Berkeley en 1946, va treballar com a professor de física allí fins a 1972. En 1974, va tornar a la [[Universitat de Roma La Sapienza|Universitat de Roma "La Sapienza"]] com a professor de [[física nuclear]].

Segrè, ademés, va anar un [[fotógraf]] aficionat i les seues instantànees varen documentar events i varen retratar persones per a la [[història de la ciència]] moderna. El [[Institut Americà de Física]] (''American Institute of Physics'') va donar el seu nom a l'Archiu Fotogràfic de la [[Història de la física|Història de la Física]] en el seu honor.

Va morir a l'edat de 84 anys, d'un [[atac cardíac]], en [[Lafayette (Califòrnia)|Lafayette]], [[Califòrnia]] ([[Estats Units]]).

==Inici de la seua carrera==

De 1928 a 1929 va servir en l'eixèrcit italià. En 1929 va ingressar en l'Universitat de Roma com a professor ajudant d'[[Orso Mario Corbino]]. Va obtindre una beca en 1930 de la [[Fundació Rockefeller]] i va treballar en el professor [[Otto Stern]] en [[Hamburc]] ([[Alemània]]) i en el professor [[Pieter Zeeman]] en [[Ámsterdam]] (Holanda). En 1932 va retornar a Itàlia i va ser nomenat professor adjunt en l'Universitat de Roma, a on va participar en els proyectes d'[[Enrico Fermi]] i atres destacats científics italians. En 1936 va ser nomenat director del laboratori de física de la [[Universitat de Palermo]] i va permanéixer allí fins a 1938.

==La seua vida en Estats Units==
Emilio Segrè desaprovava el règim [[Fascisme|fasciste]] de [[Benito Mussolini]]. ya que era judeu, no va poder retindre el seu lloc en l'universitat per les [[lleis antisemites]]. Aixina que va acceptar el treball d'assistent d'investigació que li va oferir [[Ernest Lawrence]]. En 1938, Emilio Segrè va marchar a [[Berkeley (Califòrnia)|Berkeley]] (Califòrnia), primer com a investigador associat i després com a professor en el Departament de Física. De 1941 a 1942 va impartir cursos de física en este departament i va ensenyar òptica, mecànica quàntica, [[física atòmica]] i la [[termodinàmica]] i [[Física estadística|mecànica estadística]] de postgrau. En 1943 va acceptar una invitació de [[Robert Oppenheimer]] per a unir-se al grup d'[[Laboratori Nacional dels Àlbers|Els Àlbers]]. I de 1943 a 1946 va dirigir el grup de radiactivitat del seu Laboratori Nacional, treballant en el [[proyecte Manhattan]]. El seu descobriment de la [[fissió espontànea]] del [[plutoni]] va revelar tindre conseqüències de llarc alcanç dins d'este proyecte i va conduir a la reorganisació del laboratori en l'estiu de 1944. [[Edward Teller]], [[Enrico Fermi]], [[David Bohm]], [[Robert Oppenheimer]], [[Niels Bohr]], [[James Franck]], [[Leo Szilard]] i l'espia infiltrat [[Klaus Fuchs]] varen ser els atres famosos científics involucrats en este proyecte que va desenrollar la [[bomba atòmica]] i les dos que varen ser llançades sobre les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki. En 1944 va ser naturalizado com a ciutadà nortamericà.

En 1946 va retornar a la [[Universitat de Califòrnia en Berkeley]] com a professor del seu Departament de Física i va permanéixer allí fins a 1972, ensenyant [[mecànica quàntica]] i física nuclear. Durant esta llabor va formar a trenta estudiants de doctorat. I, encara que es va retirar en 1972, va passar de forma activa la seua jubilació viajant i escrivint, i en els anys següents inclús va continuar donant classes de tant en tant sobre temes històrics en un curs especial de grau com a emèrit. En 1974 va retornar a l'Universitat de Roma i es va convertir de nou en professor de física nuclear.

==El seu treball==
El professor Segrè va treballar principalment en física atòmica i nuclear. Dins de l'atòmica, es va centrar en la [[espectroscòpia]] atòmica, a la que va fer contribucions útils; va estudiar ademés el [[efecte Zeeman]] en [[metal]]és [[alcalino]]s. Durant este periodo, també va fer alguns treballs sobre enllaços moleculars.

En 1934 va començar la seua investigació en física nuclear en colaboració en el professor [[Enrico Fermi]] en matèria de [[Neutró|neutrons]]. Este treball incloïa experiments en els que elements com el [[urani]] varen ser bombardejats en neutrons per a crear elements més pesats. En 1935 va descobrir els [[Neutró llent|neutrons llents]], posseïdors de propietats importants que es varen aprofitar ulteriormente per a fer funcionar els [[Reactor nuclear|reactors nuclears]]. Este treball pioner sobre els neutrons es va portar a terme en Roma entre 1934 i 1935.

També es va interessar en [[radioquímica]]. Despuix d'una visita al [[Laboratori Nacional Lawrence Berkeley]] li varen enviar una tira de [[molibdeno]] que provenia del deflector del [[ciclotrón]] instalat en el laboratori. Est emetia formes anómales de radiactivitat. Despuix d'un anàlisis químic i teòric Segrè va ser capaç de demostrar que partix de la radiació provenia d'un element prèviament desconegut, que va cridar [[tecnecio]]. Aixina, en 1937 es va descobrir el nou element [[tecnecio]] ([[número atómico]] Z = 43) junt en el químic de la [[Universitat de Palermo]] [[Carlo Perrier]]. Est va ser el primer element sintetisat artificialment que no apareix en la naturalea, ya que tots els seus isòtops són inestables. En 1940, mentres estava en Berkeley, va descobrir junt a Corson l'element químic [[astato]]. També va descobrir el [[isòtop]] [[plutoni-239]] i les seues propietats de [[fissió]] junt a McMillan, [[Glenn Seaborg]], [[Joseph W. Kennedy]] i [[Arthur C. Wahl]]. El plutoni-239 es va utilisar en la primera [[bomba atòmica]] en Els Àlbers i també en la llançada en Nagasaki.

També va estudiar i va investigar en atres camps de la física nuclear, com [[isomerismo]], la [[fissió espontànea]]. Més vesprada es va concentrar en la [[física d'alta energia]]. Junt en els seus associats i els estudiants que varen realisar aportacions a l'estudi de les interaccions entre els [[Nucleón|nucleones]] i els fenomens relacionats en la polarisació. En 1955, junt en [[Owen Chamberlain]], Wiegand i Ypsilantis va descobrir el [[antiprotón]] en el nou [[accelerador de partícules]] [[bevatrón]]. Este descobriment va conduir al descobriment de moltes antipartículas adicional. Açò els va dur el [[Premi Nobel]] en 1959. Este descobriment també s'elimina qualsevol dubte sobre la simetria partícula-antipartícula de la naturalea. La seua àrea principal d'investigació va ser l'estudi d'[[Antinucleón|antinucleones]].

==Premi Nobel==
En 1959, Emilio Gino Segre va rebre el [[Premi Nobel de Física]] junt en [[Owen Chamberlain]] pel seu descobriment del [[antiprotón]]. Un antiprotón és una [[antipartícula]] en la mateixa [[massa]] que un [[protón]], pero en [[càrrega elèctrica]] de signe contrari. Va obtindre llavors el guardó que se li havia negat vint anys abans en descobrir el primer element artificial que coneix la humanitat.

==Atres Honors==
El professor Segrè era membre de la [[Acadèmia Nacional de Ciències de EE. UU.]]. També ho era de la [[Acadèmia de Ciències de Heidelberg]] i de la [[Accademia Nazionale dei Lincei]] d'Itàlia. Va ser guardonat en la [[medalla Hoffmann]] de la [[Societat Química Alemana]] i la [[Medalla Cannizaro]] de l'italiana Accademia dei Lincei. Va ser Professor Honorari de la [[Universitat de Sant Marcos]] ([[Perú]]) i l'Universitat de Palermo també li va otorgar un doctorat honorari.

==Carrera docent==
El professor Segre va ser professor visitant en moltes de les universitats de fama mundial. Algunes de les principals universitats que es varen beneficiar dels seus servicis varen ser la [[Universitat de Columbia]] en [[Nova York]], la [[Universitat d'Illinois]] i la [[Universitat de Riu de Janeiro]] entre unes atres.

==Mort i escrits==
Emilio Segre va morir el 22 d'abril de 1989, d'un atac al cor. Va deixar un durador llegat en els seus llibres i en els estudiants que recorden el seu magisteri en les seues vides i carreres. Segrè va editar els documents d'[[Enrico Fermi]], del que més vesprada va publicar una biografia: ''Enrico Fermi: Physicist'' (1970). Va publicar ademés les seues pròpies notes de conferències, com ''De rajos X a Quarks: físics moderns i els seus descobriments'' (1980) i ''Dels cossos que cauen a les ones de ràdio: físics clàssics i els seus descobriments'' (1984). També va editar la ''Revista Anual de Ciència Nuclear i de Partícules'' de 1958 a 1977 i va escriure una [[autobiografia]], ''A Mind Always in Motion'' (1993), que es va publicar pòstuma. El seu fill [[Claudio Segrè]] va escriure un llibre en honor del seu pare, apropiadament titulat ''Els àtoms, les bombes i els besos esquimal. Un recort del pare i del fill'', per a mantindre viva la seua memòria.

==Enllaços externs==
{{commonscat|Emilio Segrè}}
* [http://www.nap.edu/readingroom/books/biomems/esegre.html Biografia d'Emilio G. Segrè en l'Acadèmia Nacional de les Ciències (National Academy of Sciences) (en anglés)]
* [http://www.nobel.se/physics/laureates/1959/index.html Premi Nobel de Física de 1959 (en anglés)]

* [http://www.nobel-winners.com/Physics/emilio_gino_segre.html Emilio G. Segrè (en anglés)]

[[Categoria:Categories per revisar]]

Emilio G. Segrè - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat