Emigració sueca a els Estats Units - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'crida'

2023-08-28T18:16:29Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'crida'

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''emigració sueca als Estats Units''' en el [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX\|XX]] va portar uns 1,3 millons de [[Suècia\|suecs]] a deixar la seua pàtria i emigrar a [[Estats Units\|dit país]]. A pesar de que les terres frontereres d'els Estats Units varen tindre un efecte de ~~cridada~~ sobre les classes baixes de tota [[Europa]], atres factors varen animar especialment als suecs a prendre el camí de l'emigració. Existia un ampli resentiment contra la repressió religiosa portada a terme per la [[Luteranisme\|luterana]] [[Iglésia de Suècia]] i el [[conservadurisme]] social i l'[[esnobisme]] clasista de la [[Anex:Monarques de Suècia\|monarquia sueca]]. El creiximent demogràfic i les males collites varen provocar que les condicions de vida en el camp empijoraren. En contraposició, les notícies procedents dels primers emigrants suecs presentaven el [[Mig Oest d'Estats Units]] com un [[paraís terrenal]] ple d'oportunitats i alabaven la llibertat religiosa i política nortamericana.		L''''emigració sueca als Estats Units''' en el [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX\|XX]] va portar uns 1,3 millons de [[Suècia\|suecs]] a deixar la seua pàtria i emigrar a [[Estats Units\|dit país]]. A pesar de que les terres frontereres d'els Estats Units varen tindre un efecte de crida sobre les classes baixes de tota [[Europa]], atres factors varen animar especialment als suecs a prendre el camí de l'emigració. Existia un ampli resentiment contra la repressió religiosa portada a terme per la [[Luteranisme\|luterana]] [[Iglésia de Suècia]] i el [[conservadurisme]] social i l'[[esnobisme]] clasista de la [[Anex:Monarques de Suècia\|monarquia sueca]]. El creiximent demogràfic i les males collites varen provocar que les condicions de vida en el camp empijoraren. En contraposició, les notícies procedents dels primers emigrants suecs presentaven el [[Mig Oest d'Estats Units]] com un [[paraís terrenal]] ple d'oportunitats i alabaven la llibertat religiosa i política nortamericana.

	La màxima afluència d'emigrants suecs es va produir en les décades posteriors a la [[Guerra de Secessió]] ([[1861]]-[[1865]]). Segons el [[Cens d'els Estats Units de 1890\|cens nortamericà de 1890]], la població d'orige suec rondava les 800.000 persones. La majoria dels emigrants es varen convertir en clàssics pioners, rebujant i cultivant les [[praderia]]s de les [[Grans Planures]], encara que uns atres es varen quedar en les ciutats, especialment en [[Chicago]]. Normalment les jóvens fadrines varen passar de treballar en l'agricultura en Suècia a treballar com criades en les ciutats. Molts suecs ya establits en els Estats Units varen visitar el seu país natal a finals del [[sigle XIX]] i les seues narracions ilustren les diferències entre les costums i formes d'abdós estats. Alguns varen realisar el viage en l'intenció de passar els seus últims anys en Suècia, pero varen canviar d'opinió quan es varen trobar en lo que ells pensaven que era una [[aristocràcia]] arrogant, una [[classe treballadora]] ordinària i degradada i una falta de respecte cap a les dònes.		La màxima afluència d'emigrants suecs es va produir en les décades posteriors a la [[Guerra de Secessió]] ([[1861]]-[[1865]]). Segons el [[Cens d'els Estats Units de 1890\|cens nortamericà de 1890]], la població d'orige suec rondava les 800.000 persones. La majoria dels emigrants es varen convertir en clàssics pioners, rebujant i cultivant les [[praderia]]s de les [[Grans Planures]], encara que uns atres es varen quedar en les ciutats, especialment en [[Chicago]]. Normalment les jóvens fadrines varen passar de treballar en l'agricultura en Suècia a treballar com criades en les ciutats. Molts suecs ya establits en els Estats Units varen visitar el seu país natal a finals del [[sigle XIX]] i les seues narracions ilustren les diferències entre les costums i formes d'abdós estats. Alguns varen realisar el viage en l'intenció de passar els seus últims anys en Suècia, pero varen canviar d'opinió quan es varen trobar en lo que ells pensaven que era una [[aristocràcia]] arrogant, una [[classe treballadora]] ordinària i degradada i una falta de respecte cap a les dònes.

Valencian: Text reemplaça - ' a els' a ' als'

2021-11-29T23:50:02Z

Text reemplaça - ' a els' a ' als'

← Revisió anterior		Revisió de 23:50 29 nov 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''emigració sueca ~~a els~~ Estats Units''' en el [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX\|XX]] va portar uns 1,3 millons de [[Suècia\|suecs]] a deixar la seua pàtria i emigrar a [[Estats Units\|dit país]]. A pesar de que les terres frontereres d'els Estats Units varen tindre un efecte de cridada sobre les classes baixes de tota [[Europa]], atres factors varen animar especialment als suecs a prendre el camí de l'emigració. Existia un ampli resentiment contra la repressió religiosa portada a terme per la [[Luteranisme\|luterana]] [[Iglésia de Suècia]] i el [[conservadurisme]] social i l'[[esnobisme]] clasista de la [[Anex:Monarques de Suècia\|monarquia sueca]]. El creiximent demogràfic i les males collites varen provocar que les condicions de vida en el camp empijoraren. En contraposició, les notícies procedents dels primers emigrants suecs presentaven el [[Mig Oest d'Estats Units]] com un [[paraís terrenal]] ple d'oportunitats i alabaven la llibertat religiosa i política nortamericana.		L''''emigració sueca als Estats Units''' en el [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX\|XX]] va portar uns 1,3 millons de [[Suècia\|suecs]] a deixar la seua pàtria i emigrar a [[Estats Units\|dit país]]. A pesar de que les terres frontereres d'els Estats Units varen tindre un efecte de cridada sobre les classes baixes de tota [[Europa]], atres factors varen animar especialment als suecs a prendre el camí de l'emigració. Existia un ampli resentiment contra la repressió religiosa portada a terme per la [[Luteranisme\|luterana]] [[Iglésia de Suècia]] i el [[conservadurisme]] social i l'[[esnobisme]] clasista de la [[Anex:Monarques de Suècia\|monarquia sueca]]. El creiximent demogràfic i les males collites varen provocar que les condicions de vida en el camp empijoraren. En contraposició, les notícies procedents dels primers emigrants suecs presentaven el [[Mig Oest d'Estats Units]] com un [[paraís terrenal]] ple d'oportunitats i alabaven la llibertat religiosa i política nortamericana.

	La màxima afluència d'emigrants suecs es va produir en les décades posteriors a la [[Guerra de Secessió]] ([[1861]]-[[1865]]). Segons el [[Cens d'els Estats Units de 1890\|cens nortamericà de 1890]], la població d'orige suec rondava les 800.000 persones. La majoria dels emigrants es varen convertir en clàssics pioners, rebujant i cultivant les [[praderia]]s de les [[Grans Planures]], encara que uns atres es varen quedar en les ciutats, especialment en [[Chicago]]. Normalment les jóvens fadrines varen passar de treballar en l'agricultura en Suècia a treballar com criades en les ciutats. Molts suecs ya establits en els Estats Units varen visitar el seu país natal a finals del [[sigle XIX]] i les seues narracions ilustren les diferències entre les costums i formes d'abdós estats. Alguns varen realisar el viage en l'intenció de passar els seus últims anys en Suècia, pero varen canviar d'opinió quan es varen trobar en lo que ells pensaven que era una [[aristocràcia]] arrogant, una [[classe treballadora]] ordinària i degradada i una falta de respecte cap a les dònes.		La màxima afluència d'emigrants suecs es va produir en les décades posteriors a la [[Guerra de Secessió]] ([[1861]]-[[1865]]). Segons el [[Cens d'els Estats Units de 1890\|cens nortamericà de 1890]], la població d'orige suec rondava les 800.000 persones. La majoria dels emigrants es varen convertir en clàssics pioners, rebujant i cultivant les [[praderia]]s de les [[Grans Planures]], encara que uns atres es varen quedar en les ciutats, especialment en [[Chicago]]. Normalment les jóvens fadrines varen passar de treballar en l'agricultura en Suècia a treballar com criades en les ciutats. Molts suecs ya establits en els Estats Units varen visitar el seu país natal a finals del [[sigle XIX]] i les seues narracions ilustren les diferències entre les costums i formes d'abdós estats. Alguns varen realisar el viage en l'intenció de passar els seus últims anys en Suècia, pero varen canviar d'opinió quan es varen trobar en lo que ells pensaven que era una [[aristocràcia]] arrogant, una [[classe treballadora]] ordinària i degradada i una falta de respecte cap a les dònes.

	Despuix d'un descens en el número d'emigrants en la década de 1890, est va tornar a créixer provocant una alarma nacional en el país d'orige. En [[1907]] es va instituir una prolongada [[Comissió parlamentària sueca de 1907–1913\|comissió parlamentària per a l'emigració]]. Esta va recomanar reformes econòmiques i socials per a reduir l'emigració en portar lo millor d'Amèrica a Suècia». Les principals propostes de la comissió es varen implementar ràpidament: [[Sufragi femení\|sufragi universal femení]], millors vivendes, desenroll econòmic general i una [[educació popular]] més àmplia. És difícil evaluar l'efecte d'estes mesures, ya que la [[Primera Guerra Mundial]] ([[1914]]-[[1918]]) va esclatar un any en acabant de que la comissió publicara el seu últim volum, reduint l'emigració a un mer goteig. Des de mitan de la década de 1920 ya no es va tornar a produir una gran emigració des de Suècia ~~a els~~ Estats Units.		Despuix d'un descens en el número d'emigrants en la década de 1890, est va tornar a créixer provocant una alarma nacional en el país d'orige. En [[1907]] es va instituir una prolongada [[Comissió parlamentària sueca de 1907–1913\|comissió parlamentària per a l'emigració]]. Esta va recomanar reformes econòmiques i socials per a reduir l'emigració en portar lo millor d'Amèrica a Suècia». Les principals propostes de la comissió es varen implementar ràpidament: [[Sufragi femení\|sufragi universal femení]], millors vivendes, desenroll econòmic general i una [[educació popular]] més àmplia. És difícil evaluar l'efecte d'estes mesures, ya que la [[Primera Guerra Mundial]] ([[1914]]-[[1918]]) va esclatar un any en acabant de que la comissió publicara el seu últim volum, reduint l'emigració a un mer goteig. Des de mitan de la década de 1920 ya no es va tornar a produir una gran emigració des de Suècia als Estats Units.

Jose2 en 10:23 9 gin 2017

2017-01-09T10:23:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:23 9 gin 2017
Llínea 4:		Llínea 4:

	Despuix d'un descens en el número d'emigrants en la década de 1890, est va tornar a créixer provocant una alarma nacional en el país d'orige. En [[1907]] es va instituir una prolongada [[Comissió parlamentària sueca de 1907–1913\|comissió parlamentària per a l'emigració]]. Esta va recomanar reformes econòmiques i socials per a reduir l'emigració en portar lo millor d'Amèrica a Suècia». Les principals propostes de la comissió es varen implementar ràpidament: [[Sufragi femení\|sufragi universal femení]], millors vivendes, desenroll econòmic general i una [[educació popular]] més àmplia. És difícil evaluar l'efecte d'estes mesures, ya que la [[Primera Guerra Mundial]] ([[1914]]-[[1918]]) va esclatar un any en acabant de que la comissió publicara el seu últim volum, reduint l'emigració a un mer goteig. Des de mitan de la década de 1920 ya no es va tornar a produir una gran emigració des de Suècia a els Estats Units.		Despuix d'un descens en el número d'emigrants en la década de 1890, est va tornar a créixer provocant una alarma nacional en el país d'orige. En [[1907]] es va instituir una prolongada [[Comissió parlamentària sueca de 1907–1913\|comissió parlamentària per a l'emigració]]. Esta va recomanar reformes econòmiques i socials per a reduir l'emigració en portar lo millor d'Amèrica a Suècia». Les principals propostes de la comissió es varen implementar ràpidament: [[Sufragi femení\|sufragi universal femení]], millors vivendes, desenroll econòmic general i una [[educació popular]] més àmplia. És difícil evaluar l'efecte d'estes mesures, ya que la [[Primera Guerra Mundial]] ([[1914]]-[[1918]]) va esclatar un any en acabant de que la comissió publicara el seu últim volum, reduint l'emigració a un mer goteig. Des de mitan de la década de 1920 ya no es va tornar a produir una gran emigració des de Suècia a els Estats Units.


	[[Categoria:Relacions Estats Units-Suècia]]		[[Categoria:Relacions Estats Units-Suècia]]

Jose2 en 09:35 5 oct 2016

2016-10-05T09:35:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:35 5 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''emigració sueca a els Estats Units''' en el [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX\|XX]] va portar uns 1,3 millons de [[Suècia\|suecs]] a deixar la seua pàtria i emigrar a [[Estats Units\|dit país]]. A pesar de que les terres frontereres d'els Estats Units varen tindre un efecte de cridada sobre les classes baixes de tota Europa, atres factors varen animar especialment als suecs a prendre el camí de l'emigració. Existia un ampli resentiment contra la repressió religiosa portada a terme per la [[Luteranisme\|luterana]] [[Iglésia de Suècia]] i el [[conservadurisme]] social i el [[esnobisme]] clasista de la [[Anex:Monarques de Suècia\|monarquia sueca]]. El creiximent demogràfic i les males collites varen provocar que les condicions de vida en el camp empijoraren. En contraposició, les notícies procedents dels primers emigrants suecs presentaven el [[Mig Oest d'Estats Units]] com un [[paraís terrenal]] ple d'oportunitats i alabaven la llibertat religiosa i política nortamericana.		L''''emigració sueca a els Estats Units''' en el [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX\|XX]] va portar uns 1,3 millons de [[Suècia\|suecs]] a deixar la seua pàtria i emigrar a [[Estats Units\|dit país]]. A pesar de que les terres frontereres d'els Estats Units varen tindre un efecte de cridada sobre les classes baixes de tota [[Europa]], atres factors varen animar especialment als suecs a prendre el camí de l'emigració. Existia un ampli resentiment contra la repressió religiosa portada a terme per la [[Luteranisme\|luterana]] [[Iglésia de Suècia]] i el [[conservadurisme]] social i l'[[esnobisme]] clasista de la [[Anex:Monarques de Suècia\|monarquia sueca]]. El creiximent demogràfic i les males collites varen provocar que les condicions de vida en el camp empijoraren. En contraposició, les notícies procedents dels primers emigrants suecs presentaven el [[Mig Oest d'Estats Units]] com un [[paraís terrenal]] ple d'oportunitats i alabaven la llibertat religiosa i política nortamericana.

	La màxima afluència d'emigrants suecs es va produir en les décades posteriors a la [[Guerra de Secessió]] ([[1861]]-[[1865]]). Segons el [[Cens d'els Estats Units de 1890\|cens nortamericà de 1890]], la població d'orige suec rondava les 800.000 persones. La majoria dels emigrants es varen convertir en clàssics pioners, rebujant i cultivant les [[praderia]]s de les [[Grans Planures]], encara que uns atres es varen quedar en les ciutats, especialment en [[Chicago]]. Normalment les jóvens fadrines varen passar de treballar en l'agricultura en Suècia a treballar com criades en les ciutats. Molts suecs ya establits en els Estats Units varen visitar el seu país natal a finals del sigle XIX i les seues narracions ilustren les diferències entre les costums i formes d'abdós estats. Alguns varen realisar el viage en l'intenció de passar els seus últims anys en Suècia, pero varen canviar d'opinió quan es varen trobar en lo que ells pensaven que era una [[aristocràcia]] arrogant, una [[classe treballadora]] ordinària i degradada i una falta de respecte cap a les dònes.		La màxima afluència d'emigrants suecs es va produir en les décades posteriors a la [[Guerra de Secessió]] ([[1861]]-[[1865]]). Segons el [[Cens d'els Estats Units de 1890\|cens nortamericà de 1890]], la població d'orige suec rondava les 800.000 persones. La majoria dels emigrants es varen convertir en clàssics pioners, rebujant i cultivant les [[praderia]]s de les [[Grans Planures]], encara que uns atres es varen quedar en les ciutats, especialment en [[Chicago]]. Normalment les jóvens fadrines varen passar de treballar en l'agricultura en Suècia a treballar com criades en les ciutats. Molts suecs ya establits en els Estats Units varen visitar el seu país natal a finals del [[sigle XIX]] i les seues narracions ilustren les diferències entre les costums i formes d'abdós estats. Alguns varen realisar el viage en l'intenció de passar els seus últims anys en Suècia, pero varen canviar d'opinió quan es varen trobar en lo que ells pensaven que era una [[aristocràcia]] arrogant, una [[classe treballadora]] ordinària i degradada i una falta de respecte cap a les dònes.

	Despuix d'un descens en el número d'emigrants en la década de 1890, est va tornar a créixer provocant una alarma nacional en el país d'orige. En [[1907]] es va instituir una prolongada [[Comissió parlamentària sueca de 1907–1913\|comissió parlamentària per a l'emigració]]. Esta va recomanar reformes econòmiques i socials per a reduir l'emigració en portar lo millor d'Amèrica a Suècia». Les principals propostes de la comissió es varen implementar ràpidament: [[Sufragi femení\|sufragi universal femení]], millors vivendes, desenroll econòmic general i una [[educació popular]] més àmplia. És difícil evaluar l'efecte d'estes mesures, ya que la [[Primera Guerra Mundial]] ([[1914]]-[[1918]]) va esclatar un any en acabant de que la comissió publicara el seu últim volum, reduint l'emigració a un mer goteig. Des de mitan de la década de 1920 ya no es va tornar a produir una gran emigració des de Suècia a els Estats Units.		Despuix d'un descens en el número d'emigrants en la década de 1890, est va tornar a créixer provocant una alarma nacional en el país d'orige. En [[1907]] es va instituir una prolongada [[Comissió parlamentària sueca de 1907–1913\|comissió parlamentària per a l'emigració]]. Esta va recomanar reformes econòmiques i socials per a reduir l'emigració en portar lo millor d'Amèrica a Suècia». Les principals propostes de la comissió es varen implementar ràpidament: [[Sufragi femení\|sufragi universal femení]], millors vivendes, desenroll econòmic general i una [[educació popular]] més àmplia. És difícil evaluar l'efecte d'estes mesures, ya que la [[Primera Guerra Mundial]] ([[1914]]-[[1918]]) va esclatar un any en acabant de que la comissió publicara el seu últim volum, reduint l'emigració a un mer goteig. Des de mitan de la década de 1920 ya no es va tornar a produir una gran emigració des de Suècia a els Estats Units.

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «La '''emigració sueca a els Estats Units''' en el sigle XIX i principis del XX va portar uns 1,3 millons de suecs a deixar la seua...»

2016-10-04T09:53:57Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''emigració sueca a els Estats Units''' en el sigle XIX i principis del XX va portar uns 1,3 millons de suecs a deixar la seua...»

Pàgina nova

La '''emigració sueca a els Estats Units''' en el [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX|XX]] va portar uns 1,3 millons de [[Suècia|suecs]] a deixar la seua pàtria i emigrar a [[Estats Units|dit país]]. A pesar de que les terres frontereres d'els Estats Units varen tindre un efecte de cridada sobre les classes baixes de tota Europa, atres factors varen animar especialment als suecs a prendre el camí de l'emigració. Existia un ampli resentiment contra la repressió religiosa portada a terme per la [[Luteranisme|luterana]] [[Iglésia de Suècia]] i el [[conservadurisme]] social i el [[esnobisme]] clasista de la [[Anex:Monarques de Suècia|monarquia sueca]]. El creiximent demogràfic i les males collites varen provocar que les condicions de vida en el camp empijoraren. En contraposició, les notícies procedents dels primers emigrants suecs presentaven el [[Mig Oest d'Estats Units]] com un [[paraís terrenal]] ple d'oportunitats i alabaven la llibertat religiosa i política nortamericana.

La màxima afluència d'emigrants suecs es va produir en les décades posteriors a la [[Guerra de Secessió]] ([[1861]]-[[1865]]). Segons el [[Cens d'els Estats Units de 1890|cens nortamericà de 1890]], la població d'orige suec rondava les 800.000 persones. La majoria dels emigrants es varen convertir en clàssics pioners, rebujant i cultivant les [[praderia]]s de les [[Grans Planures]], encara que uns atres es varen quedar en les ciutats, especialment en [[Chicago]]. Normalment les jóvens fadrines varen passar de treballar en l'agricultura en Suècia a treballar com criades en les ciutats. Molts suecs ya establits en els Estats Units varen visitar el seu país natal a finals del sigle XIX i les seues narracions ilustren les diferències entre les costums i formes d'abdós estats. Alguns varen realisar el viage en l'intenció de passar els seus últims anys en Suècia, pero varen canviar d'opinió quan es varen trobar en lo que ells pensaven que era una [[aristocràcia]] arrogant, una [[classe treballadora]] ordinària i degradada i una falta de respecte cap a les dònes.

Despuix d'un descens en el número d'emigrants en la década de 1890, est va tornar a créixer provocant una alarma nacional en el país d'orige. En [[1907]] es va instituir una prolongada [[Comissió parlamentària sueca de 1907–1913|comissió parlamentària per a l'emigració]]. Esta va recomanar reformes econòmiques i socials per a reduir l'emigració en portar lo millor d'Amèrica a Suècia». Les principals propostes de la comissió es varen implementar ràpidament: [[Sufragi femení|sufragi universal femení]], millors vivendes, desenroll econòmic general i una [[educació popular]] més àmplia. És difícil evaluar l'efecte d'estes mesures, ya que la [[Primera Guerra Mundial]] ([[1914]]-[[1918]]) va esclatar un any en acabant de que la comissió publicara el seu últim volum, reduint l'emigració a un mer goteig. Des de mitan de la década de 1920 ya no es va tornar a produir una gran emigració des de Suècia a els Estats Units.

[[Categoria:Relacions Estats Units-Suècia]]
[[Categoria:Immigració en Estats Units|Suècia]]
[[Categoria:Història de Suècia]]
[[Categoria:Diàspora sueca]]

← Revisió anterior		Revisió de 23:50 29 nov 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''emigració sueca ~~a els~~ Estats Units''' en el [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX\|XX]] va portar uns 1,3 millons de [[Suècia\|suecs]] a deixar la seua pàtria i emigrar a [[Estats Units\|dit país]]. A pesar de que les terres frontereres d'els Estats Units varen tindre un efecte de cridada sobre les classes baixes de tota [[Europa]], atres factors varen animar especialment als suecs a prendre el camí de l'emigració. Existia un ampli resentiment contra la repressió religiosa portada a terme per la [[Luteranisme\|luterana]] [[Iglésia de Suècia]] i el [[conservadurisme]] social i l'[[esnobisme]] clasista de la [[Anex:Monarques de Suècia\|monarquia sueca]]. El creiximent demogràfic i les males collites varen provocar que les condicions de vida en el camp empijoraren. En contraposició, les notícies procedents dels primers emigrants suecs presentaven el [[Mig Oest d'Estats Units]] com un [[paraís terrenal]] ple d'oportunitats i alabaven la llibertat religiosa i política nortamericana.		L''''emigració sueca als Estats Units''' en el [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX\|XX]] va portar uns 1,3 millons de [[Suècia\|suecs]] a deixar la seua pàtria i emigrar a [[Estats Units\|dit país]]. A pesar de que les terres frontereres d'els Estats Units varen tindre un efecte de cridada sobre les classes baixes de tota [[Europa]], atres factors varen animar especialment als suecs a prendre el camí de l'emigració. Existia un ampli resentiment contra la repressió religiosa portada a terme per la [[Luteranisme\|luterana]] [[Iglésia de Suècia]] i el [[conservadurisme]] social i l'[[esnobisme]] clasista de la [[Anex:Monarques de Suècia\|monarquia sueca]]. El creiximent demogràfic i les males collites varen provocar que les condicions de vida en el camp empijoraren. En contraposició, les notícies procedents dels primers emigrants suecs presentaven el [[Mig Oest d'Estats Units]] com un [[paraís terrenal]] ple d'oportunitats i alabaven la llibertat religiosa i política nortamericana.

	La màxima afluència d'emigrants suecs es va produir en les décades posteriors a la [[Guerra de Secessió]] ([[1861]]-[[1865]]). Segons el [[Cens d'els Estats Units de 1890\|cens nortamericà de 1890]], la població d'orige suec rondava les 800.000 persones. La majoria dels emigrants es varen convertir en clàssics pioners, rebujant i cultivant les [[praderia]]s de les [[Grans Planures]], encara que uns atres es varen quedar en les ciutats, especialment en [[Chicago]]. Normalment les jóvens fadrines varen passar de treballar en l'agricultura en Suècia a treballar com criades en les ciutats. Molts suecs ya establits en els Estats Units varen visitar el seu país natal a finals del [[sigle XIX]] i les seues narracions ilustren les diferències entre les costums i formes d'abdós estats. Alguns varen realisar el viage en l'intenció de passar els seus últims anys en Suècia, pero varen canviar d'opinió quan es varen trobar en lo que ells pensaven que era una [[aristocràcia]] arrogant, una [[classe treballadora]] ordinària i degradada i una falta de respecte cap a les dònes.		La màxima afluència d'emigrants suecs es va produir en les décades posteriors a la [[Guerra de Secessió]] ([[1861]]-[[1865]]). Segons el [[Cens d'els Estats Units de 1890\|cens nortamericà de 1890]], la població d'orige suec rondava les 800.000 persones. La majoria dels emigrants es varen convertir en clàssics pioners, rebujant i cultivant les [[praderia]]s de les [[Grans Planures]], encara que uns atres es varen quedar en les ciutats, especialment en [[Chicago]]. Normalment les jóvens fadrines varen passar de treballar en l'agricultura en Suècia a treballar com criades en les ciutats. Molts suecs ya establits en els Estats Units varen visitar el seu país natal a finals del [[sigle XIX]] i les seues narracions ilustren les diferències entre les costums i formes d'abdós estats. Alguns varen realisar el viage en l'intenció de passar els seus últims anys en Suècia, pero varen canviar d'opinió quan es varen trobar en lo que ells pensaven que era una [[aristocràcia]] arrogant, una [[classe treballadora]] ordinària i degradada i una falta de respecte cap a les dònes.

	Despuix d'un descens en el número d'emigrants en la década de 1890, est va tornar a créixer provocant una alarma nacional en el país d'orige. En [[1907]] es va instituir una prolongada [[Comissió parlamentària sueca de 1907–1913\|comissió parlamentària per a l'emigració]]. Esta va recomanar reformes econòmiques i socials per a reduir l'emigració en portar lo millor d'Amèrica a Suècia». Les principals propostes de la comissió es varen implementar ràpidament: [[Sufragi femení\|sufragi universal femení]], millors vivendes, desenroll econòmic general i una [[educació popular]] més àmplia. És difícil evaluar l'efecte d'estes mesures, ya que la [[Primera Guerra Mundial]] ([[1914]]-[[1918]]) va esclatar un any en acabant de que la comissió publicara el seu últim volum, reduint l'emigració a un mer goteig. Des de mitan de la década de 1920 ya no es va tornar a produir una gran emigració des de Suècia ~~a els~~ Estats Units.		Despuix d'un descens en el número d'emigrants en la década de 1890, est va tornar a créixer provocant una alarma nacional en el país d'orige. En [[1907]] es va instituir una prolongada [[Comissió parlamentària sueca de 1907–1913\|comissió parlamentària per a l'emigració]]. Esta va recomanar reformes econòmiques i socials per a reduir l'emigració en portar lo millor d'Amèrica a Suècia». Les principals propostes de la comissió es varen implementar ràpidament: [[Sufragi femení\|sufragi universal femení]], millors vivendes, desenroll econòmic general i una [[educació popular]] més àmplia. És difícil evaluar l'efecte d'estes mesures, ya que la [[Primera Guerra Mundial]] ([[1914]]-[[1918]]) va esclatar un any en acabant de que la comissió publicara el seu últim volum, reduint l'emigració a un mer goteig. Des de mitan de la década de 1920 ya no es va tornar a produir una gran emigració des de Suècia als Estats Units.