Els chics del cor - Historial de revisions

Jose2 en 18:03 25 març 2025

2025-03-25T18:03:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 25 març 2025
Llínea 44:		Llínea 44:

	Encara aixina, esta primera i la que ell produí són molt diferents entre sí - Els chics del cor és part autobiografica i part ficció. Comenta Barratier: “Tingui una infancia ferida: els meus pares se divorciaren quan yo era chicotet. Ademés, abdós eren actors i apenes els veïa, aixina que me crià la meua yaya. Moltes voltes me trobava contan-me històries a mi mateix. En certa manera, ya escrivia pelicules. Conserve certa enyor, no del passat, sino de l'infància. Quan faig este tipo de pelicules, tinc la sensació de convertir-me en un chiquet.”		Encara aixina, esta primera i la que ell produí són molt diferents entre sí - Els chics del cor és part autobiografica i part ficció. Comenta Barratier: “Tingui una infancia ferida: els meus pares se divorciaren quan yo era chicotet. Ademés, abdós eren actors i apenes els veïa, aixina que me crià la meua yaya. Moltes voltes me trobava contan-me històries a mi mateix. En certa manera, ya escrivia pelicules. Conserve certa enyor, no del passat, sino de l'infància. Quan faig este tipo de pelicules, tinc la sensació de convertir-me en un chiquet.”

	[[Categoria:Mijos de comunicació]]		[[Categoria:Mijos de comunicació]]
	[[Categoria:Cine]]		[[Categoria:Cine]]
	[[Categoria:Películes]]		[[Categoria:Películes]]

Jose2 en 19:37 12 gin 2025

2025-01-12T19:37:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:37 12 gin 2025
Llínea 44:		Llínea 44:

	Encara aixina, esta primera i la que ell produí són molt diferents entre sí - Els chics del cor és part autobiografica i part ficció. Comenta Barratier: “Tingui una infancia ferida: els meus pares se divorciaren quan yo era chicotet. Ademés, abdós eren actors i apenes els veïa, aixina que me crià la meua yaya. Moltes voltes me trobava contan-me històries a mi mateix. En certa manera, ya escrivia pelicules. Conserve certa enyor, no del passat, sino de l'infància. Quan faig este tipo de pelicules, tinc la sensació de convertir-me en un chiquet.”		Encara aixina, esta primera i la que ell produí són molt diferents entre sí - Els chics del cor és part autobiografica i part ficció. Comenta Barratier: “Tingui una infancia ferida: els meus pares se divorciaren quan yo era chicotet. Ademés, abdós eren actors i apenes els veïa, aixina que me crià la meua yaya. Moltes voltes me trobava contan-me històries a mi mateix. En certa manera, ya escrivia pelicules. Conserve certa enyor, no del passat, sino de l'infància. Quan faig este tipo de pelicules, tinc la sensació de convertir-me en un chiquet.”

	[[Categoria:Mijos de comunicació]]		[[Categoria:Mijos de comunicació]]
	[[Categoria:Cine]]		[[Categoria:Cine]]
	[[Categoria:Películes]]		[[Categoria:Películes]]

Jose2 en 11:52 18 set 2024

2024-09-18T11:52:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:52 18 set 2024
Llínea 44:		Llínea 44:

	Encara aixina, esta primera i la que ell produí són molt diferents entre sí - Els chics del cor és part autobiografica i part ficció. Comenta Barratier: “Tingui una infancia ferida: els meus pares se divorciaren quan yo era chicotet. Ademés, abdós eren actors i apenes els veïa, aixina que me crià la meua yaya. Moltes voltes me trobava contan-me històries a mi mateix. En certa manera, ya escrivia pelicules. Conserve certa enyor, no del passat, sino de l'infància. Quan faig este tipo de pelicules, tinc la sensació de convertir-me en un chiquet.”		Encara aixina, esta primera i la que ell produí són molt diferents entre sí - Els chics del cor és part autobiografica i part ficció. Comenta Barratier: “Tingui una infancia ferida: els meus pares se divorciaren quan yo era chicotet. Ademés, abdós eren actors i apenes els veïa, aixina que me crià la meua yaya. Moltes voltes me trobava contan-me històries a mi mateix. En certa manera, ya escrivia pelicules. Conserve certa enyor, no del passat, sino de l'infància. Quan faig este tipo de pelicules, tinc la sensació de convertir-me en un chiquet.”

	[[Categoria:Mijos de comunicació]]		[[Categoria:Mijos de comunicació]]
	[[Categoria:Cine]]		[[Categoria:Cine]]
	[[Categoria:Películes]]		[[Categoria:Películes]]

Jose2 en 07:43 30 jul 2024

2024-07-30T07:43:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:43 30 jul 2024
Llínea 44:		Llínea 44:

	Encara aixina, esta primera i la que ell produí són molt diferents entre sí - Els chics del cor és part autobiografica i part ficció. Comenta Barratier: “Tingui una infancia ferida: els meus pares se divorciaren quan yo era chicotet. Ademés, abdós eren actors i apenes els veïa, aixina que me crià la meua yaya. Moltes voltes me trobava contan-me històries a mi mateix. En certa manera, ya escrivia pelicules. Conserve certa enyor, no del passat, sino de l'infància. Quan faig este tipo de pelicules, tinc la sensació de convertir-me en un chiquet.”		Encara aixina, esta primera i la que ell produí són molt diferents entre sí - Els chics del cor és part autobiografica i part ficció. Comenta Barratier: “Tingui una infancia ferida: els meus pares se divorciaren quan yo era chicotet. Ademés, abdós eren actors i apenes els veïa, aixina que me crià la meua yaya. Moltes voltes me trobava contan-me històries a mi mateix. En certa manera, ya escrivia pelicules. Conserve certa enyor, no del passat, sino de l'infància. Quan faig este tipo de pelicules, tinc la sensació de convertir-me en un chiquet.”

	[[Categoria:Mijos de comunicació]]		[[Categoria:Mijos de comunicació]]
	[[Categoria:Cine]]		[[Categoria:Cine]]
	[[Categoria:Películes]]		[[Categoria:Películes]]

Lluísm en 09:19 1 jun 2024

2024-06-01T09:19:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:19 1 jun 2024
Llínea 44:		Llínea 44:

	Encara aixina, esta primera i la que ell produí són molt diferents entre sí - Els chics del cor és part autobiografica i part ficció. Comenta Barratier: “Tingui una infancia ferida: els meus pares se divorciaren quan yo era chicotet. Ademés, abdós eren actors i apenes els veïa, aixina que me crià la meua yaya. Moltes voltes me trobava contan-me històries a mi mateix. En certa manera, ya escrivia pelicules. Conserve certa enyor, no del passat, sino de l'infància. Quan faig este tipo de pelicules, tinc la sensació de convertir-me en un chiquet.”		Encara aixina, esta primera i la que ell produí són molt diferents entre sí - Els chics del cor és part autobiografica i part ficció. Comenta Barratier: “Tingui una infancia ferida: els meus pares se divorciaren quan yo era chicotet. Ademés, abdós eren actors i apenes els veïa, aixina que me crià la meua yaya. Moltes voltes me trobava contan-me històries a mi mateix. En certa manera, ya escrivia pelicules. Conserve certa enyor, no del passat, sino de l'infància. Quan faig este tipo de pelicules, tinc la sensació de convertir-me en un chiquet.”

	[[Categoria:Mijos de comunicació]]		[[Categoria:Mijos de comunicació]]
	[[Categoria:Cine]]		[[Categoria:Cine]]
	[[Categoria:Películes]]		[[Categoria:Películes]]

Jose2 en 15:22 15 abr 2022

2022-04-15T15:22:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:22 15 abr 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	Els coristes o '''Els chics del cor''' (titul original en ~~frances~~: Les Choristes) és una película [[França\|francesa]] dirigida per Chistophe Barratier, i estrenada en l'any [[2004]], del gènero drama. Escrita conjuntament per Barratier i Philippe Lopes-Curval, està basada en la película de l'any [[1945]] "La Cague aux Rossignols", que fon adaptada per Noël-Noël i René Wheeler a partir d'una història de Wheeler i Georges Chaperot.		Els coristes o '''Els chics del cor''' (titul original en [[francés]]: Les Choristes) és una película [[França\|francesa]] dirigida per Chistophe Barratier, i estrenada en l'any [[2004]], del gènero drama. Escrita conjuntament per Barratier i Philippe Lopes-Curval, està basada en la película de l'any [[1945]] "La Cague aux Rossignols", que fon adaptada per Noël-Noël i René Wheeler a partir d'una història de Wheeler i Georges Chaperot.

	==Temàtica==		==Temàtica==
Llínea 9:		Llínea 9:
	D'ahi que atre dels temes més importants siga el valor de l'exit. ¿Quin és el preu que hi ha que pagar per ell? Al final de la película, Rachin, el director de l'internat, li replica a Mathieu diguent: "Eres un music fracassat." Lo que l'incredul director no podra imaginar és que, este “music fracassat” sera qui en els seus esforços per acostar-se als chiquets, s'entregue a la faena.		D'ahi que atre dels temes més importants siga el valor de l'exit. ¿Quin és el preu que hi ha que pagar per ell? Al final de la película, Rachin, el director de l'internat, li replica a Mathieu diguent: "Eres un music fracassat." Lo que l'incredul director no podra imaginar és que, este “music fracassat” sera qui en els seus esforços per acostar-se als chiquets, s'entregue a la faena.

	==Història de la producció==		== Història de la producció ==

	La Majoria dels actors mencionats a continuació són coneguts per la seua participació en este filme.		La Majoria dels actors mencionats a continuació són coneguts per la seua participació en este filme.
Llínea 19:		Llínea 19:
	La película fon un gran èxit de taquilla, contà en un presupost de 5.500.000€ i acabà recaptant en tot lo [[Terra\|mon]] 71.087.325€		La película fon un gran èxit de taquilla, contà en un presupost de 5.500.000€ i acabà recaptant en tot lo [[Terra\|mon]] 71.087.325€

	==Repart==		== Repart ==

	* Gérard Jugnot: Clément Mathieu.		* Gérard Jugnot: Clément Mathieu.
Llínea 37:		Llínea 37:
	* Théodule Carre Cassaigne: Leclerc.		* Théodule Carre Cassaigne: Leclerc.

	==Guió==		== Guió ==

	Fon escrit per Christophe Barratier en colaboració en Philippe Lopes-Curval. S'inspirà en l'infancia del director, en la seua interés per contar una història sobre música i en el seu recòrt de la película de [[1945]] La cague aux Rossignols, dirigida per Jean Dréville.		Fon escrit per Christophe Barratier en colaboració en Philippe Lopes-Curval. S'inspirà en l'infancia del director, en la seua interés per contar una història sobre música i en el seu recòrt de la película de [[1945]] La cague aux Rossignols, dirigida per Jean Dréville.

	El director estava buscant algun tema per a un largometrage referit a la seua infancia entre els quatre i els huit anys i relacionat en la música degut als seus coneiximents. Fon la combinació d'estos dos temes la que feu que el director d'Els chics del Cor s'interessara per la película i, en conseqüencia, comprara els drets d'autor. D'este modo volgue fer un homenage a esta. Segons paraules de Christophe Ristophe Barratier: “el tema de l'infancia és el més universal. Proyectar-se en el passat permet escapar de les contingencies de l'actualitat per a concentrar-se en lo més universal: el sentiment d'injusticia i d'abando en un chiquet que els pares estan absents o han desaparegut, i la rebelió o l'inhibició que genera. En independència de l'orige social dels chiquets que he triat per a la película, des del moment en que se vestiren en la roba de l'época ya no foren res més que chiquets en els mateixos ~~pores~~, els mateixos desijos i les mateixes penes”.		El director estava buscant algun tema per a un largometrage referit a la seua infancia entre els quatre i els huit anys i relacionat en la música degut als seus coneiximents. Fon la combinació d'estos dos temes la que feu que el director d'Els chics del Cor s'interessara per la película i, en conseqüencia, comprara els drets d'autor. D'este modo volgue fer un homenage a esta. Segons paraules de Christophe Ristophe Barratier: “el tema de l'infancia és el més universal. Proyectar-se en el passat permet escapar de les contingencies de l'actualitat per a concentrar-se en lo més universal: el sentiment d'injusticia i d'abando en un chiquet que els pares estan absents o han desaparegut, i la rebelió o l'inhibició que genera. En independència de l'orige social dels chiquets que he triat per a la película, des del moment en que se vestiren en la roba de l'época ya no foren res més que chiquets en els mateixos pors, els mateixos desijos i les mateixes penes”.

	Encara aixina, esta primera i la que ell ~~produi~~ són molt diferents entre sí - Els chics del cor és part autobiografica i part ficció. Comenta Barratier: “Tingui una infancia ferida: els meus pares se divorciaren quan yo era chicotet. Ademés, abdós eren actors i apenes els veïa, aixina que me crià la meua yaya. Moltes voltes me trobava contan-me ~~histories~~ a mi mateix. En certa manera, ya escrivia pelicules. Conserve certa enyor, no del passat, sino de l'infància. Quan faig este tipo de pelicules, tinc la sensació de convertir-me en un chiquet.”		Encara aixina, esta primera i la que ell produí són molt diferents entre sí - Els chics del cor és part autobiografica i part ficció. Comenta Barratier: “Tingui una infancia ferida: els meus pares se divorciaren quan yo era chicotet. Ademés, abdós eren actors i apenes els veïa, aixina que me crià la meua yaya. Moltes voltes me trobava contan-me històries a mi mateix. En certa manera, ya escrivia pelicules. Conserve certa enyor, no del passat, sino de l'infància. Quan faig este tipo de pelicules, tinc la sensació de convertir-me en un chiquet.”

	[[Categoria:Mijos de comunicació]]		[[Categoria:Mijos de comunicació]]
	[[Categoria:Cine]]		[[Categoria:Cine]]
	[[Categoria:Películes]]		[[Categoria:Películes]]

Valencian: Text reemplaça - ' de el' a ' del'

2021-11-30T02:00:40Z

Text reemplaça - ' de el' a ' del'

← Revisió anterior		Revisió de 02:00 30 nov 2021
Llínea 41:		Llínea 41:
	Fon escrit per Christophe Barratier en colaboració en Philippe Lopes-Curval. S'inspirà en l'infancia del director, en la seua interés per contar una història sobre música i en el seu recòrt de la película de [[1945]] La cague aux Rossignols, dirigida per Jean Dréville.		Fon escrit per Christophe Barratier en colaboració en Philippe Lopes-Curval. S'inspirà en l'infancia del director, en la seua interés per contar una història sobre música i en el seu recòrt de la película de [[1945]] La cague aux Rossignols, dirigida per Jean Dréville.

	El director estava buscant algun tema per a un largometrage referit a la seua infancia entre els quatre i els huit anys i relacionat en la música degut als seus coneiximents. Fon la combinació d'estos dos temes la que feu que el director d'Els chics del Cor s'interessara per la película i, en conseqüencia, comprara els drets d'autor. D'este modo volgue fer un homenage a esta. Segons paraules de Christophe Ristophe Barratier: “el tema de l'infancia és el més universal. Proyectar-se en el passat permet escapar de les contingencies de l'actualitat per a concentrar-se en lo més universal: el sentiment d'injusticia i d'abando en un chiquet que els pares estan absents o han desaparegut, i la rebelió o l'inhibició que genera. En independència de l'orige social dels chiquets que he triat per a la película, des ~~de el~~ moment en que se vestiren en la roba de l'época ya no foren res més que chiquets en els mateixos pores, els mateixos desijos i les mateixes penes”.		El director estava buscant algun tema per a un largometrage referit a la seua infancia entre els quatre i els huit anys i relacionat en la música degut als seus coneiximents. Fon la combinació d'estos dos temes la que feu que el director d'Els chics del Cor s'interessara per la película i, en conseqüencia, comprara els drets d'autor. D'este modo volgue fer un homenage a esta. Segons paraules de Christophe Ristophe Barratier: “el tema de l'infancia és el més universal. Proyectar-se en el passat permet escapar de les contingencies de l'actualitat per a concentrar-se en lo més universal: el sentiment d'injusticia i d'abando en un chiquet que els pares estan absents o han desaparegut, i la rebelió o l'inhibició que genera. En independència de l'orige social dels chiquets que he triat per a la película, des del moment en que se vestiren en la roba de l'época ya no foren res més que chiquets en els mateixos pores, els mateixos desijos i les mateixes penes”.

	Encara aixina, esta primera i la que ell produi són molt diferents entre sí - Els chics del cor és part autobiografica i part ficció. Comenta Barratier: “Tingui una infancia ferida: els meus pares se divorciaren quan yo era chicotet. Ademés, abdós eren actors i apenes els veïa, aixina que me crià la meua yaya. Moltes voltes me trobava contan-me histories a mi mateix. En certa manera, ya escrivia pelicules. Conserve certa enyor, no del passat, sino de l'infància. Quan faig este tipo de pelicules, tinc la sensació de convertir-me en un chiquet.”		Encara aixina, esta primera i la que ell produi són molt diferents entre sí - Els chics del cor és part autobiografica i part ficció. Comenta Barratier: “Tingui una infancia ferida: els meus pares se divorciaren quan yo era chicotet. Ademés, abdós eren actors i apenes els veïa, aixina que me crià la meua yaya. Moltes voltes me trobava contan-me histories a mi mateix. En certa manera, ya escrivia pelicules. Conserve certa enyor, no del passat, sino de l'infància. Quan faig este tipo de pelicules, tinc la sensació de convertir-me en un chiquet.”

Valencian: Text reemplaça - ' a els' a ' als'

2021-11-29T23:50:33Z

Text reemplaça - ' a els' a ' als'

← Revisió anterior		Revisió de 23:50 29 nov 2021
Llínea 41:		Llínea 41:
	Fon escrit per Christophe Barratier en colaboració en Philippe Lopes-Curval. S'inspirà en l'infancia del director, en la seua interés per contar una història sobre música i en el seu recòrt de la película de [[1945]] La cague aux Rossignols, dirigida per Jean Dréville.		Fon escrit per Christophe Barratier en colaboració en Philippe Lopes-Curval. S'inspirà en l'infancia del director, en la seua interés per contar una història sobre música i en el seu recòrt de la película de [[1945]] La cague aux Rossignols, dirigida per Jean Dréville.

	El director estava buscant algun tema per a un largometrage referit a la seua infancia entre els quatre i els huit anys i relacionat en la música degut ~~a els~~ seus coneiximents. Fon la combinació d'estos dos temes la que feu que el director d'Els chics del Cor s'interessara per la película i, en conseqüencia, comprara els drets d'autor. D'este modo volgue fer un homenage a esta. Segons paraules de Christophe Ristophe Barratier: “el tema de l'infancia és el més universal. Proyectar-se en el passat permet escapar de les contingencies de l'actualitat per a concentrar-se en lo més universal: el sentiment d'injusticia i d'abando en un chiquet que els pares estan absents o han desaparegut, i la rebelió o l'inhibició que genera. En independència de l'orige social dels chiquets que he triat per a la película, des de el moment en que se vestiren en la roba de l'época ya no foren res més que chiquets en els mateixos pores, els mateixos desijos i les mateixes penes”.		El director estava buscant algun tema per a un largometrage referit a la seua infancia entre els quatre i els huit anys i relacionat en la música degut als seus coneiximents. Fon la combinació d'estos dos temes la que feu que el director d'Els chics del Cor s'interessara per la película i, en conseqüencia, comprara els drets d'autor. D'este modo volgue fer un homenage a esta. Segons paraules de Christophe Ristophe Barratier: “el tema de l'infancia és el més universal. Proyectar-se en el passat permet escapar de les contingencies de l'actualitat per a concentrar-se en lo més universal: el sentiment d'injusticia i d'abando en un chiquet que els pares estan absents o han desaparegut, i la rebelió o l'inhibició que genera. En independència de l'orige social dels chiquets que he triat per a la película, des de el moment en que se vestiren en la roba de l'época ya no foren res més que chiquets en els mateixos pores, els mateixos desijos i les mateixes penes”.

	Encara aixina, esta primera i la que ell produi són molt diferents entre sí - Els chics del cor és part autobiografica i part ficció. Comenta Barratier: “Tingui una infancia ferida: els meus pares se divorciaren quan yo era chicotet. Ademés, abdós eren actors i apenes els veïa, aixina que me crià la meua yaya. Moltes voltes me trobava contan-me histories a mi mateix. En certa manera, ya escrivia pelicules. Conserve certa enyor, no del passat, sino de l'infància. Quan faig este tipo de pelicules, tinc la sensació de convertir-me en un chiquet.”		Encara aixina, esta primera i la que ell produi són molt diferents entre sí - Els chics del cor és part autobiografica i part ficció. Comenta Barratier: “Tingui una infancia ferida: els meus pares se divorciaren quan yo era chicotet. Ademés, abdós eren actors i apenes els veïa, aixina que me crià la meua yaya. Moltes voltes me trobava contan-me histories a mi mateix. En certa manera, ya escrivia pelicules. Conserve certa enyor, no del passat, sino de l'infància. Quan faig este tipo de pelicules, tinc la sensació de convertir-me en un chiquet.”

Valencian: Text reemplaça - 'pelicula' a 'película'

2021-11-25T16:56:46Z

Text reemplaça - 'pelicula' a 'película'

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 25 nov 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	Els coristes o '''Els chics del cor''' (titul original en frances: Les Choristes) és una ~~pelicula~~ [[França\|francesa]] dirigida per Chistophe Barratier, i estrenada en l'any [[2004]], del gènero drama. Escrita conjuntament per Barratier i Philippe Lopes-Curval, està basada en la ~~pelicula~~ de l'any [[1945]] "La Cague aux Rossignols", que fon adaptada per Noël-Noël i René Wheeler a partir d'una història de Wheeler i Georges Chaperot.		Els coristes o '''Els chics del cor''' (titul original en frances: Les Choristes) és una película [[França\|francesa]] dirigida per Chistophe Barratier, i estrenada en l'any [[2004]], del gènero drama. Escrita conjuntament per Barratier i Philippe Lopes-Curval, està basada en la película de l'any [[1945]] "La Cague aux Rossignols", que fon adaptada per Noël-Noël i René Wheeler a partir d'una història de Wheeler i Georges Chaperot.

	==Temàtica==		==Temàtica==

	Els chics del cor és una ~~pelicula~~ de gran bellea i de dolços intencions, que oferix a l'espectador una lliçó de vida humana: el valor de la caritat i la compassió front a la dura disciplina de la llei. Açí mateixa mostra com un acte aparentment insignificant pot transformar la vida de tants, passant de tractar als chiquets, de delinqüents sense remei algú a persones.		Els chics del cor és una película de gran bellea i de dolços intencions, que oferix a l'espectador una lliçó de vida humana: el valor de la caritat i la compassió front a la dura disciplina de la llei. Açí mateixa mostra com un acte aparentment insignificant pot transformar la vida de tants, passant de tractar als chiquets, de delinqüents sense remei algú a persones.

	El lema principal del film és que «la musique peut changer les gens» (la música pot canviar a les persones). Encara aixina pareix casi impossible que un mestre acabat d'aplegar puga canviar poc a poc la forma de vida de les seues estudiants, inspirant i donant l'esperança que els faltava. Al principi, com ya sabem, alguns dels chics adopten conductes de rebuge, i són castigats severament, se veu clarament que no saben qual és el verdader valor del perdó i de vore's perdonats. Per això, quan el nou supervisor, Clément Mathieu, se volca en el proposit de crear un cor com símbol d'unió entre tots ells, els chics comencen a sentir-se encorajats, confiats, i sobre tot reconeguts.		El lema principal del film és que «la musique peut changer les gens» (la música pot canviar a les persones). Encara aixina pareix casi impossible que un mestre acabat d'aplegar puga canviar poc a poc la forma de vida de les seues estudiants, inspirant i donant l'esperança que els faltava. Al principi, com ya sabem, alguns dels chics adopten conductes de rebuge, i són castigats severament, se veu clarament que no saben qual és el verdader valor del perdó i de vore's perdonats. Per això, quan el nou supervisor, Clément Mathieu, se volca en el proposit de crear un cor com símbol d'unió entre tots ells, els chics comencen a sentir-se encorajats, confiats, i sobre tot reconeguts.

	D'ahi que atre dels temes més importants siga el valor de l'exit. ¿Quin és el preu que hi ha que pagar per ell? Al final de la ~~pelicula~~, Rachin, el director de l'internat, li replica a Mathieu diguent: "Eres un music fracassat." Lo que l'incredul director no podra imaginar és que, este “music fracassat” sera qui en els seus esforços per acostar-se als chiquets, s'entregue a la faena.		D'ahi que atre dels temes més importants siga el valor de l'exit. ¿Quin és el preu que hi ha que pagar per ell? Al final de la película, Rachin, el director de l'internat, li replica a Mathieu diguent: "Eres un music fracassat." Lo que l'incredul director no podra imaginar és que, este “music fracassat” sera qui en els seus esforços per acostar-se als chiquets, s'entregue a la faena.

	==Història de la producció==		==Història de la producció==
Llínea 15:		Llínea 15:
	Els chics del cor és el primer largometrage dirigit pel francés Christophe Barratier, i està rodada en el Château de Ravel (Castell de Ravell) en la capital francesa de Puy-de-Dôme.		Els chics del cor és el primer largometrage dirigit pel francés Christophe Barratier, i està rodada en el Château de Ravel (Castell de Ravell) en la capital francesa de Puy-de-Dôme.

	"Açó és lo que més m'agrada del cine, i lo que tenen en comu les meues pelicules preferides: ¿com pot contribuir un individu a millorar el mon? Se que el cine no pot canviar les coses, pero pot despertar les ganes d'intentar-ho. M'agrada eixir de vore una ~~pelicula~~ en ganes d'identificar-me en el personage principal". Barratier.		"Açó és lo que més m'agrada del cine, i lo que tenen en comu les meues pelicules preferides: ¿com pot contribuir un individu a millorar el mon? Se que el cine no pot canviar les coses, pero pot despertar les ganes d'intentar-ho. M'agrada eixir de vore una película en ganes d'identificar-me en el personage principal". Barratier.

	La ~~pelicula~~ fon un gran èxit de taquilla, contà en un presupost de 5.500.000€ i acabà recaptant en tot lo [[Terra\|mon]] 71.087.325€		La película fon un gran èxit de taquilla, contà en un presupost de 5.500.000€ i acabà recaptant en tot lo [[Terra\|mon]] 71.087.325€

	==Repart==		==Repart==
Llínea 39:		Llínea 39:
	==Guió==		==Guió==

	Fon escrit per Christophe Barratier en colaboració en Philippe Lopes-Curval. S'inspirà en l'infancia del director, en la seua interés per contar una història sobre música i en el seu recòrt de la ~~pelicula~~ de [[1945]] La cague aux Rossignols, dirigida per Jean Dréville.		Fon escrit per Christophe Barratier en colaboració en Philippe Lopes-Curval. S'inspirà en l'infancia del director, en la seua interés per contar una història sobre música i en el seu recòrt de la película de [[1945]] La cague aux Rossignols, dirigida per Jean Dréville.

	El director estava buscant algun tema per a un largometrage referit a la seua infancia entre els quatre i els huit anys i relacionat en la música degut a els seus coneiximents. Fon la combinació d'estos dos temes la que feu que el director d'Els chics del Cor s'interessara per la ~~pelicula~~ i, en conseqüencia, comprara els drets d'autor. D'este modo volgue fer un homenage a esta. Segons paraules de Christophe Ristophe Barratier: “el tema de l'infancia és el més universal. Proyectar-se en el passat permet escapar de les contingencies de l'actualitat per a concentrar-se en lo més universal: el sentiment d'injusticia i d'abando en un chiquet que els pares estan absents o han desaparegut, i la rebelió o l'inhibició que genera. En independència de l'orige social dels chiquets que he triat per a la ~~pelicula~~, des de el moment en que se vestiren en la roba de l'época ya no foren res més que chiquets en els mateixos pores, els mateixos desijos i les mateixes penes”.		El director estava buscant algun tema per a un largometrage referit a la seua infancia entre els quatre i els huit anys i relacionat en la música degut a els seus coneiximents. Fon la combinació d'estos dos temes la que feu que el director d'Els chics del Cor s'interessara per la película i, en conseqüencia, comprara els drets d'autor. D'este modo volgue fer un homenage a esta. Segons paraules de Christophe Ristophe Barratier: “el tema de l'infancia és el més universal. Proyectar-se en el passat permet escapar de les contingencies de l'actualitat per a concentrar-se en lo més universal: el sentiment d'injusticia i d'abando en un chiquet que els pares estan absents o han desaparegut, i la rebelió o l'inhibició que genera. En independència de l'orige social dels chiquets que he triat per a la película, des de el moment en que se vestiren en la roba de l'época ya no foren res més que chiquets en els mateixos pores, els mateixos desijos i les mateixes penes”.

	Encara aixina, esta primera i la que ell produi són molt diferents entre sí - Els chics del cor és part autobiografica i part ficció. Comenta Barratier: “Tingui una infancia ferida: els meus pares se divorciaren quan yo era chicotet. Ademés, abdós eren actors i apenes els veïa, aixina que me crià la meua yaya. Moltes voltes me trobava contan-me histories a mi mateix. En certa manera, ya escrivia pelicules. Conserve certa enyor, no del passat, sino de l'infància. Quan faig este tipo de pelicules, tinc la sensació de convertir-me en un chiquet.”		Encara aixina, esta primera i la que ell produi són molt diferents entre sí - Els chics del cor és part autobiografica i part ficció. Comenta Barratier: “Tingui una infancia ferida: els meus pares se divorciaren quan yo era chicotet. Ademés, abdós eren actors i apenes els veïa, aixina que me crià la meua yaya. Moltes voltes me trobava contan-me histories a mi mateix. En certa manera, ya escrivia pelicules. Conserve certa enyor, no del passat, sino de l'infància. Quan faig este tipo de pelicules, tinc la sensació de convertir-me en un chiquet.”

Jose2: Text reemplaça - ' aixó' a ' això'

2018-08-11T17:48:40Z

Text reemplaça - ' aixó' a ' això'

← Revisió anterior		Revisió de 17:48 11 ago 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	Els chics del cor és una pelicula de gran bellea i de dolços intencions, que oferix a l'espectador una lliçó de vida humana: el valor de la caritat i la compassió front a la dura disciplina de la llei. Açí mateixa mostra com un acte aparentment insignificant pot transformar la vida de tants, passant de tractar als chiquets, de delinqüents sense remei algú a persones.		Els chics del cor és una pelicula de gran bellea i de dolços intencions, que oferix a l'espectador una lliçó de vida humana: el valor de la caritat i la compassió front a la dura disciplina de la llei. Açí mateixa mostra com un acte aparentment insignificant pot transformar la vida de tants, passant de tractar als chiquets, de delinqüents sense remei algú a persones.

	El lema principal del film és que «la musique peut changer les gens» (la música pot canviar a les persones). Encara aixina pareix casi impossible que un mestre acabat d'aplegar puga canviar poc a poc la forma de vida de les seues estudiants, inspirant i donant l'esperança que els faltava. Al principi, com ya sabem, alguns dels chics adopten conductes de rebuge, i són castigats severament, se veu clarament que no saben qual és el verdader valor del perdó i de vore's perdonats. Per ~~aixó~~, quan el nou supervisor, Clément Mathieu, se volca en el proposit de crear un cor com símbol d'unió entre tots ells, els chics comencen a sentir-se encorajats, confiats, i sobre tot reconeguts.		El lema principal del film és que «la musique peut changer les gens» (la música pot canviar a les persones). Encara aixina pareix casi impossible que un mestre acabat d'aplegar puga canviar poc a poc la forma de vida de les seues estudiants, inspirant i donant l'esperança que els faltava. Al principi, com ya sabem, alguns dels chics adopten conductes de rebuge, i són castigats severament, se veu clarament que no saben qual és el verdader valor del perdó i de vore's perdonats. Per això, quan el nou supervisor, Clément Mathieu, se volca en el proposit de crear un cor com símbol d'unió entre tots ells, els chics comencen a sentir-se encorajats, confiats, i sobre tot reconeguts.

	D'ahi que atre dels temes més importants siga el valor de l'exit. ¿Quin és el preu que hi ha que pagar per ell? Al final de la pelicula, Rachin, el director de l'internat, li replica a Mathieu diguent: "Eres un music fracassat." Lo que l'incredul director no podra imaginar és que, este “music fracassat” sera qui en els seus esforços per acostar-se als chiquets, s'entregue a la faena.		D'ahi que atre dels temes més importants siga el valor de l'exit. ¿Quin és el preu que hi ha que pagar per ell? Al final de la pelicula, Rachin, el director de l'internat, li replica a Mathieu diguent: "Eres un music fracassat." Lo que l'incredul director no podra imaginar és que, este “music fracassat” sera qui en els seus esforços per acostar-se als chiquets, s'entregue a la faena.