Eliseo Forcada Campos - Historial de revisions

Reval en 12:03 12 feb 2026

2026-02-12T12:03:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:03 12 feb 2026
Llínea 36:		Llínea 36:
	* [[Associació Cultural Cardona Vives]]		* [[Associació Cultural Cardona Vives]]
	* [[Josep Maria Guinot]]		* [[Josep Maria Guinot]]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]

Caro de Segeda en 10:56 30 jul 2025

2025-07-30T10:56:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:56 30 jul 2025
Llínea 41:		Llínea 41:
	[[Categoria:Impressors]]		[[Categoria:Impressors]]
	[[Categoria:Llibrers]]		[[Categoria:Llibrers]]
	[[Categoria:~~Valencianisme~~]]		[[Categoria:Valencianistes]]

Valencian: Text reemplaça - 'imposar' a 'improndre'

2025-07-23T07:09:52Z

Text reemplaça - 'imposar' a 'improndre'

← Revisió anterior		Revisió de 07:09 23 jul 2025
Llínea 28:		Llínea 28:
	{{Cita\|Hi ha fets i fites clau en este trayecte. El Dictamen del Consell Valencià de Cultura de 13 de juliol de 1998, mare de tots els darrers mals del valencianisme, soterrava la capacitat normativa de la RACV; acceptava ab claritat meridiana l'unitat del catala; vorejava l'autentica normativisacio valenciana de l'ultim quart de sigle; reduia al no res la verdadera llengua valenciana historica i creava una nova entitat liquidadora del valencià: l'AVLl. Ab este dictamen dictat, el poble valencià perdia tota garantia futura de preservacio de la seua llengua i es trencava, en part per l'incoherencia de les seues entitats més senyeres, inclosa la RACV, lo que quedava del valencianisme cultural.		{{Cita\|Hi ha fets i fites clau en este trayecte. El Dictamen del Consell Valencià de Cultura de 13 de juliol de 1998, mare de tots els darrers mals del valencianisme, soterrava la capacitat normativa de la RACV; acceptava ab claritat meridiana l'unitat del catala; vorejava l'autentica normativisacio valenciana de l'ultim quart de sigle; reduia al no res la verdadera llengua valenciana historica i creava una nova entitat liquidadora del valencià: l'AVLl. Ab este dictamen dictat, el poble valencià perdia tota garantia futura de preservacio de la seua llengua i es trencava, en part per l'incoherencia de les seues entitats més senyeres, inclosa la RACV, lo que quedava del valencianisme cultural.

	Els politics (els qui no defenen ni la nostra llengua ni el nom de la nostra llengua i els que sols defenen el nom, pero no la llengua) dotaren eixa estranya Academia ab una majoria abrumadora de partidaris de l'anexionisme catala, es dir, posaren la llengua valenciana en mans dels qui volien la catalana. I tenim el cas inaudit d'una Academia que es un microparlament de partit unic i majoria inalterable, que no treballa per a recuperar la llengua de la societat que la manté, sino per a liquidar-la i ~~imposar~~ la del vei.		Els politics (els qui no defenen ni la nostra llengua ni el nom de la nostra llengua i els que sols defenen el nom, pero no la llengua) dotaren eixa estranya Academia ab una majoria abrumadora de partidaris de l'anexionisme catala, es dir, posaren la llengua valenciana en mans dels qui volien la catalana. I tenim el cas inaudit d'una Academia que es un microparlament de partit unic i majoria inalterable, que no treballa per a recuperar la llengua de la societat que la manté, sino per a liquidar-la i improndre la del vei.

	El 9 de febrer de 2005 la propia AVLl votava per unanimitat, es dir, incloent els vots dels exvalencianistes, el dictamen autotitulat 'principis i criteris per a la defensa de la denominacio i l'entitat del valencià': l'assalt més frontal mai abans intentat des d'una institucio de la Generalitat a l'identitat d'una llengua i d'un poble. El dictamen, monument a l'ignorancia historica i cientificament pedestre, no fea sino desenrollar lo que ya dia el del 1998: que el valencià es catala i se li pot dir catala. Se fea en realitat una subversio, des de dins, del nom de la llengua, no de la llengua, perque ésta (la gramatica, el lexic i l'estructura sancera del nostre valencià patrimonial) ya havia segut liquidada per l'AVLl a traves d’una serie de dictamens anteriors i parcials, des del que proclamava l'oficialitat de tots els usos catalans de la Conselleria de Cultura de temps de Ciprià Ciscar (1982), al que catalanisava de cap a peus el curriculum de l'ensenyança elemental i secundaria del valencià. El treball de liquidacio ha continuat ab la denominada 'Gramatica Normativa Valenciana' i el 'Diccionari Ortogràfic', de 2006.\|'25 anys de la 'Cardona Vives'' ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007) per [[Leopolt Peñarroja]] i [[Eliseo Forcada]]}}		El 9 de febrer de 2005 la propia AVLl votava per unanimitat, es dir, incloent els vots dels exvalencianistes, el dictamen autotitulat 'principis i criteris per a la defensa de la denominacio i l'entitat del valencià': l'assalt més frontal mai abans intentat des d'una institucio de la Generalitat a l'identitat d'una llengua i d'un poble. El dictamen, monument a l'ignorancia historica i cientificament pedestre, no fea sino desenrollar lo que ya dia el del 1998: que el valencià es catala i se li pot dir catala. Se fea en realitat una subversio, des de dins, del nom de la llengua, no de la llengua, perque ésta (la gramatica, el lexic i l'estructura sancera del nostre valencià patrimonial) ya havia segut liquidada per l'AVLl a traves d’una serie de dictamens anteriors i parcials, des del que proclamava l'oficialitat de tots els usos catalans de la Conselleria de Cultura de temps de Ciprià Ciscar (1982), al que catalanisava de cap a peus el curriculum de l'ensenyança elemental i secundaria del valencià. El treball de liquidacio ha continuat ab la denominada 'Gramatica Normativa Valenciana' i el 'Diccionari Ortogràfic', de 2006.\|'25 anys de la 'Cardona Vives'' ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007) per [[Leopolt Peñarroja]] i [[Eliseo Forcada]]}}

Reval en 18:26 13 jun 2025

2025-06-13T18:26:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:26 13 jun 2025
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Eliseo Forcada obtingué el títul de pèrit mercantil en l'Escola de Comerç de la ciutat de Valéncia.		Eliseo Forcada obtingué el títul de pèrit mercantil en l'Escola de Comerç de la ciutat de [[Valéncia]].

	== Trayectòria cultural ==		== Trayectòria cultural ==

Xavier en 12:16 12 jun 2025

2025-06-12T12:16:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 12 jun 2025
Llínea 23:		Llínea 23:

	La Cardona Vives edita una revista nomenada [[Revista Renou\|''Renou'']], també organisa excursions culturals a qualsevol part del [[Regne de Valéncia]], conferències i cursos de cultura i llengua valenciana. Anualment, entrega els [[Premis Fadrí]] ad aquelles entitats o personages que en la seua trayectòria han defés la llengua i la cultura valencianes. Destacant entre tots ells, el premi Fadrí En Josep Maria Guinot a les lletres valencianes.		La Cardona Vives edita una revista nomenada [[Revista Renou\|''Renou'']], també organisa excursions culturals a qualsevol part del [[Regne de Valéncia]], conferències i cursos de cultura i llengua valenciana. Anualment, entrega els [[Premis Fadrí]] ad aquelles entitats o personages que en la seua trayectòria han defés la llengua i la cultura valencianes. Destacant entre tots ells, el premi Fadrí En Josep Maria Guinot a les lletres valencianes.

			== Cites ==

			{{Cita\|Hi ha fets i fites clau en este trayecte. El Dictamen del Consell Valencià de Cultura de 13 de juliol de 1998, mare de tots els darrers mals del valencianisme, soterrava la capacitat normativa de la RACV; acceptava ab claritat meridiana l'unitat del catala; vorejava l'autentica normativisacio valenciana de l'ultim quart de sigle; reduia al no res la verdadera llengua valenciana historica i creava una nova entitat liquidadora del valencià: l'AVLl. Ab este dictamen dictat, el poble valencià perdia tota garantia futura de preservacio de la seua llengua i es trencava, en part per l'incoherencia de les seues entitats més senyeres, inclosa la RACV, lo que quedava del valencianisme cultural.

			Els politics (els qui no defenen ni la nostra llengua ni el nom de la nostra llengua i els que sols defenen el nom, pero no la llengua) dotaren eixa estranya Academia ab una majoria abrumadora de partidaris de l'anexionisme catala, es dir, posaren la llengua valenciana en mans dels qui volien la catalana. I tenim el cas inaudit d'una Academia que es un microparlament de partit unic i majoria inalterable, que no treballa per a recuperar la llengua de la societat que la manté, sino per a liquidar-la i imposar la del vei.

			El 9 de febrer de 2005 la propia AVLl votava per unanimitat, es dir, incloent els vots dels exvalencianistes, el dictamen autotitulat 'principis i criteris per a la defensa de la denominacio i l'entitat del valencià': l'assalt més frontal mai abans intentat des d'una institucio de la Generalitat a l'identitat d'una llengua i d'un poble. El dictamen, monument a l'ignorancia historica i cientificament pedestre, no fea sino desenrollar lo que ya dia el del 1998: que el valencià es catala i se li pot dir catala. Se fea en realitat una subversio, des de dins, del nom de la llengua, no de la llengua, perque ésta (la gramatica, el lexic i l'estructura sancera del nostre valencià patrimonial) ya havia segut liquidada per l'AVLl a traves d’una serie de dictamens anteriors i parcials, des del que proclamava l'oficialitat de tots els usos catalans de la Conselleria de Cultura de temps de Ciprià Ciscar (1982), al que catalanisava de cap a peus el curriculum de l'ensenyança elemental i secundaria del valencià. El treball de liquidacio ha continuat ab la denominada 'Gramatica Normativa Valenciana' i el 'Diccionari Ortogràfic', de 2006.\|'25 anys de la 'Cardona Vives'' ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007) per [[Leopolt Peñarroja]] i [[Eliseo Forcada]]}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier en 17:14 30 maig 2025

2025-05-30T17:14:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:14 30 maig 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Eliseo Forcada Campos
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Pèrit mercantil, impressor i llibrer.
			\| data_naix = [[1940]]
			\| lloc_naix = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort =
			\| lloc_mort =
			}}
	'''Eliseo Forcada Campos''' ([[Castelló de la Plana]], [[1940]]), és un pèrit mercantil, impressor i llibrer [[Valencians\|valencià]]. Ha segut un dels fundadors de l'[[Cardona i Vives\|associació castellonenca Cardona i Vives]].		'''Eliseo Forcada Campos''' ([[Castelló de la Plana]], [[1940]]), és un pèrit mercantil, impressor i llibrer [[Valencians\|valencià]]. Ha segut un dels fundadors de l'[[Cardona i Vives\|associació castellonenca Cardona i Vives]].

Xavier en 17:12 30 maig 2025

2025-05-30T17:12:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:12 30 maig 2025
Llínea 17:		Llínea 17:
	* [[Associació Cultural Cardona Vives]]		* [[Associació Cultural Cardona Vives]]
	* [[Josep Maria Guinot]]		* [[Josep Maria Guinot]]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Impressors]]
			[[Categoria:Llibrers]]
			[[Categoria:Valencianisme]]

Xavier: /* Vore també */

2025-05-30T17:11:07Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 17:11 30 maig 2025
Llínea 16:		Llínea 16:

	* [[Associació Cultural Cardona Vives]]		* [[Associació Cultural Cardona Vives]]
			* [[Josep Maria Guinot]]

Xavier: /* Trayectòria cultural */

2025-05-30T17:10:40Z

Trayectòria cultural

← Revisió anterior		Revisió de 17:10 30 maig 2025
Llínea 10:		Llínea 10:

	En l'any [[1982]] fon creada l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló, per un grup de persones, participants en la seua fundació, com [[Josep Maria Guinot\|Josep Mª Guinot]], [[José María Escuín Monfort\|José María Escuín]], [[Víctor Bort Casanova\|Víctor Bort]], [[Vicente Insa Gallego\|Vicent Insa]], [[Leopolt Peñarroja]], [[Eliseo Forcada Campos\|Eliseo Forcada]] i atres fills de les comarques castellonenques.		En l'any [[1982]] fon creada l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló, per un grup de persones, participants en la seua fundació, com [[Josep Maria Guinot\|Josep Mª Guinot]], [[José María Escuín Monfort\|José María Escuín]], [[Víctor Bort Casanova\|Víctor Bort]], [[Vicente Insa Gallego\|Vicent Insa]], [[Leopolt Peñarroja]], [[Eliseo Forcada Campos\|Eliseo Forcada]] i atres fills de les comarques castellonenques.

			La Cardona Vives edita una revista nomenada [[Revista Renou\|''Renou'']], també organisa excursions culturals a qualsevol part del [[Regne de Valéncia]], conferències i cursos de cultura i llengua valenciana. Anualment, entrega els [[Premis Fadrí]] ad aquelles entitats o personages que en la seua trayectòria han defés la llengua i la cultura valencianes. Destacant entre tots ells, el premi Fadrí En Josep Maria Guinot a les lletres valencianes.

	== Vore també ==		== Vore també ==

	* [[Associació Cultural Cardona Vives]]		* [[Associació Cultural Cardona Vives]]

Xavier: /* Vore també */

2025-05-30T17:09:31Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 17:09 30 maig 2025
Llínea 12:		Llínea 12:

	== Vore també ==		== Vore també ==

			* [[Associació Cultural Cardona Vives]]