<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="vlc">
	<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Elaphurus_davidianus</id>
	<title>Elaphurus davidianus - Historial de revisions</title>
	<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Elaphurus_davidianus"/>
	<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Elaphurus_davidianus&amp;action=history"/>
	<updated>2026-07-09T05:31:27Z</updated>
	<subtitle>Historial de revisions per a esta pàgina en la wiki</subtitle>
	<generator>MediaWiki 1.45.1</generator>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Elaphurus_davidianus&amp;diff=504227&amp;oldid=prev</id>
		<title>Valencian: &quot;Pelaje&quot; en castellà per &quot;Pelage&quot; en valencià.</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Elaphurus_davidianus&amp;diff=504227&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2026-07-08T23:06:25Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;&amp;quot;Pelaje&amp;quot; en castellà per &amp;quot;Pelage&amp;quot; en valencià.&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 23:06 8 jul 2026&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l6&quot;&gt;Llínea 6:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 6:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Descripció ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Descripció ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;El tamany mig dels adults és de 120 centímetros d&#039;alt fins als muscles i 185&amp;amp;nbsp;cm de llongitut sense incloure la llarga coa (50 centímetros, ademés dels llarcs pèls de la punta). El pes oscila entre els 150 i 200 quilograms. Destaca sobretot el seu esmolat cap i morro llarc, impressió que es veu reforçada pel menut tamany de les orelles i els ulls achinados. Les pates són també proporcionalment llargues, en piteus allargats i separades, #lo que li permet caminar sobre el fanc sense afonar-se. Les cuernas, que es perden en novembre, estan ramificadas i el pèl presenta dos #coloració a lo llarc de l&#039;any: marró uniforme en [[estiu]] i grisáceo en [[hivern]]. En l&#039;estació freda el &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;pelaje &lt;/del&gt;es torna lanoso, encara que s&#039;aprecia igualment la banda obscura de llom i muscles que este animal presenta tot l&#039;any. Les femelles paren per lo general dos crío, alguna cosa molt rar en atres cérvols del seu tamany, que maduren als 14 mesos d&#039;edat. Els eixemplars viuen una mija de 18 anys.&amp;lt;ref&amp;gt;[https://www.ultimateungulate.com/artiodactyla/elaphurus_davidianus.html Ultimate Ungulate: &#039;&#039;Elaphurus davidianus&#039;&#039;.&amp;lt;!-- Bot generated title --&amp;gt;]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;El tamany mig dels adults és de 120 centímetros d&#039;alt fins als muscles i 185&amp;amp;nbsp;cm de llongitut sense incloure la llarga coa (50 centímetros, ademés dels llarcs pèls de la punta). El pes oscila entre els 150 i 200 quilograms. Destaca sobretot el seu esmolat cap i morro llarc, impressió que es veu reforçada pel menut tamany de les orelles i els ulls achinados. Les pates són també proporcionalment llargues, en piteus allargats i separades, #lo que li permet caminar sobre el fanc sense afonar-se. Les cuernas, que es perden en novembre, estan ramificadas i el pèl presenta dos #coloració a lo llarc de l&#039;any: marró uniforme en [[estiu]] i grisáceo en [[hivern]]. En l&#039;estació freda el &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;pelage &lt;/ins&gt;es torna lanoso, encara que s&#039;aprecia igualment la banda obscura de llom i muscles que este animal presenta tot l&#039;any. Les femelles paren per lo general dos crío, alguna cosa molt rar en atres cérvols del seu tamany, que maduren als 14 mesos d&#039;edat. Els eixemplars viuen una mija de 18 anys.&amp;lt;ref&amp;gt;[https://www.ultimateungulate.com/artiodactyla/elaphurus_davidianus.html Ultimate Ungulate: &#039;&#039;Elaphurus davidianus&#039;&#039;.&amp;lt;!-- Bot generated title --&amp;gt;]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Història ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Història ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;

&lt;!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-500765:rev-504227:php=table --&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Valencian</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Elaphurus_davidianus&amp;diff=500765&amp;oldid=prev</id>
		<title>Jose2: Text reemplaça - &#039; Vejau &#039; a &#039; Vore &#039;</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Elaphurus_davidianus&amp;diff=500765&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2026-07-08T16:20:29Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Text reemplaça - &amp;#039; Vejau &amp;#039; a &amp;#039; Vore &amp;#039;&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 16:20 8 jul 2026&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l19&quot;&gt;Llínea 19:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 19:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Quan este fet va ser conegut en Europa, es varen destinar 18 eixemplars al parc privat de [[Woburn Abbey]], propietat del Duc de Bedford, a on varen ser somesos a un programa de reproducció intensiu i en les décades successives varen aplegar als 90 individus, encara que més de la mitat varen morir durant la [[I Guerra Mundial]]. Per sòrt, varen seguir multiplicant-se fins a aplegar als 300 individus en 1946, a pesar dels bombardejos de la [[II Guerra Mundial]]. En 1956, 4 individus varen ser tornats a China i internats en el zoo de Pequín. Quaranta anys despuix, atres 22 eixemplars varen ser cedits al govern chinenc i conduïts a la [[Reserva Dafeng]], sítia en els antics jardins imperials, a on s&amp;#039;ha format una nova manada. A pesar de que els 2000 eixemplars actuals en tot lo món descendixen d&amp;#039;uns pocs caps de finals de el {{sigle|XIX||s}}, l&amp;#039;espècie sembla dur millor els efectes de la seua baixa diversitat genètica que atres espècies amenaçades.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Quan este fet va ser conegut en Europa, es varen destinar 18 eixemplars al parc privat de [[Woburn Abbey]], propietat del Duc de Bedford, a on varen ser somesos a un programa de reproducció intensiu i en les décades successives varen aplegar als 90 individus, encara que més de la mitat varen morir durant la [[I Guerra Mundial]]. Per sòrt, varen seguir multiplicant-se fins a aplegar als 300 individus en 1946, a pesar dels bombardejos de la [[II Guerra Mundial]]. En 1956, 4 individus varen ser tornats a China i internats en el zoo de Pequín. Quaranta anys despuix, atres 22 eixemplars varen ser cedits al govern chinenc i conduïts a la [[Reserva Dafeng]], sítia en els antics jardins imperials, a on s&amp;#039;ha format una nova manada. A pesar de que els 2000 eixemplars actuals en tot lo món descendixen d&amp;#039;uns pocs caps de finals de el {{sigle|XIX||s}}, l&amp;#039;espècie sembla dur millor els efectes de la seua baixa diversitat genètica que atres espècies amenaçades.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;Vejau &lt;/del&gt;també ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;Vore &lt;/ins&gt;també ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;* [[Anex: Espècies de Artiodactyla]]&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;* [[Anex: Espècies de Artiodactyla]]&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;

&lt;!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-500177:rev-500765:php=table --&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Jose2</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Elaphurus_davidianus&amp;diff=500177&amp;oldid=prev</id>
		<title>ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Elaphurus_davidianus&amp;diff=500177&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2026-07-08T15:04:07Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Bot: Creant artícul sobre el mamífer&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;b&gt;Pàgina nova&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;[[Archiu:Elaphurus davidianus 01.JPG|miniatura|cérvol del pare David (&amp;#039;&amp;#039;Elaphurus davidianus&amp;#039;&amp;#039;)]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;cérvol del pare David&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;milú&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Elaphurus davidianus&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;) és una [[espècie]] de [[Mammalia|mamífer]] [[Artiodactyla|artiodàctil]] de la [[família (biologia)|família]] [[Cervidae]] sumament rara, nativa de [[China]], que va estar en greu perill d&amp;#039;[[extinció]] i en l&amp;#039;actualitat, 2000 eixemplars s&amp;#039;han reintroducido a la naturalea i s&amp;#039;estima en 8000 la població en tot lo món. També és l&amp;#039;únic del seu [[Gènero (biologia)|gènero]], si ben alguns autors qüestionen esta senya i consideren que es tractaria d&amp;#039;un [[Gènero (biologia)|subgénero]] del gènero &amp;#039;&amp;#039;[[Cervus]]&amp;#039;&amp;#039;.&amp;lt;ref name=genus&amp;gt;Pitraa, Fickela, Meijaard, Groves (2004). &amp;#039;&amp;#039;Evolution and phylogeny of old world deer.&amp;#039;&amp;#039; Molecular Phylogenetics and Evolution 33: 880–895.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Descripció ==&lt;br /&gt;
El tamany mig dels adults és de 120 centímetros d&amp;#039;alt fins als muscles i 185&amp;amp;nbsp;cm de llongitut sense incloure la llarga coa (50 centímetros, ademés dels llarcs pèls de la punta). El pes oscila entre els 150 i 200 quilograms. Destaca sobretot el seu esmolat cap i morro llarc, impressió que es veu reforçada pel menut tamany de les orelles i els ulls achinados. Les pates són també proporcionalment llargues, en piteus allargats i separades, #lo que li permet caminar sobre el fanc sense afonar-se. Les cuernas, que es perden en novembre, estan ramificadas i el pèl presenta dos #coloració a lo llarc de l&amp;#039;any: marró uniforme en [[estiu]] i grisáceo en [[hivern]]. En l&amp;#039;estació freda el pelaje es torna lanoso, encara que s&amp;#039;aprecia igualment la banda obscura de llom i muscles que este animal presenta tot l&amp;#039;any. Les femelles paren per lo general dos crío, alguna cosa molt rar en atres cérvols del seu tamany, que maduren als 14 mesos d&amp;#039;edat. Els eixemplars viuen una mija de 18 anys.&amp;lt;ref&amp;gt;[https://www.ultimateungulate.com/artiodactyla/elaphurus_davidianus.html Ultimate Ungulate: &amp;#039;&amp;#039;Elaphurus davidianus&amp;#039;&amp;#039;.&amp;lt;!-- Bot generated title --&amp;gt;]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Història ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Com les seues llargues pates i amples piteus indiquen, esta espècie està adaptada a la vida en hàbitats humits i pantanosos, sumergint-se en freqüència en l&amp;#039;aigua. La seua dieta es compon d&amp;#039;una mescla d&amp;#039;[[herba]] i plantes aquàtiques. No obstant, s&amp;#039;ignora quin era la seua distribució original en estat salvage, puix quan va ser estudiat per primera volta en Occident feya anys que s&amp;#039;havia extinguit en llibertat (encara que algun reporte aïllat parla d&amp;#039;un eixemplar mort en 1939 prop del [[Mar Groga]]) i solament quedava una manada present en els territoris de caça de l&amp;#039;emperador, prop de [[Pequín]]. És possible que la seua antiga distribució anara menuda, a lo llarc de les desaparegudes zones pantanosas del noroest de China que varen ser desecadas molt pronte per a destinar-les al cultiu d&amp;#039;[[arròs]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El cérvol del pare David és conegut en [[idioma chinenc|chinenc]] com &amp;#039;&amp;#039;sì bù xiàng&amp;#039;&amp;#039; (四不象), &amp;quot;Cap dels Quatre&amp;quot;. En l&amp;#039;antiga China, este animal era tingut casi per un animal mític compost per les parts fusionades d&amp;#039;atres quatre: banyes de [[cérvol]], coll de [[Camelus|camello]] (cap de [[cavall]] segons atres versions), pates de [[vaca]] i coa d&amp;#039;[[asno]]. Aixina apareix reflectit en la novela &amp;#039;&amp;#039;[[Fengshen Yanji]]&amp;#039;&amp;#039; (封神演義, &amp;quot;La Creació dels Deus&amp;quot; en espanyol) de el {{sigle|XVI||s}}, que narra fets presuntament ocorreguts fa casi 3000 anys; i aixina és com va ser descrit al [[misionero]] i naturaliste [[França|francés]] [[Armand David]] durant la seua estància en Pequín el 17 de maig de 1865. Est, interessat pel possible descobriment d&amp;#039;una nova espècie ignorada per la ciència, va pregar a les autoritats chinenques que li deixaren estudiar-ho en els terrenys de l&amp;#039;emperador, pero estes solament li varen autorisar a vore-ho una volta per damunt dels murs externs. Posteriorment va conseguir de l&amp;#039;emperador dos pells en les que va retornar a [[Europa]], les quals varen ser estudiades per [[Alphonse Milne-Edwards]], director del Museu d&amp;#039;Història Natural de [[París]] que va realisar una primera descripció de l&amp;#039;espècie. Despuix de llargues discussions diplomàtiques, l&amp;#039;emperador chinenc donó alguns eixemplars a l&amp;#039;embaixador francés, mentres que la mateixa petició va ser denegada als representants de [[Gran Bretanya]] i [[Alemània]]. Els cérvols conduïts a França es varen reproduir en facilitat en els [[Jardí zoològic|parcs zoològics]] i pronte varen alcançar la sifra de 24 individus.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Sobre la manada chinenca, va quedar casi destruïda durant les inundacions de 1895, que varen destruir un dels murs de la reserva imperial. Varis eixemplars varen morir ofegats i uns atres més varen ser caçats quan varen escapar a les zones de les afores, fins a quedar menys de 30 individus. Finalment, durant la [[Rebelió dels Boxers]], tropes europees varen ocupar els jardins de caça imperials i varen acabar en la manada en la finalitat d&amp;#039;alimentar als soldats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Quan este fet va ser conegut en Europa, es varen destinar 18 eixemplars al parc privat de [[Woburn Abbey]], propietat del Duc de Bedford, a on varen ser somesos a un programa de reproducció intensiu i en les décades successives varen aplegar als 90 individus, encara que més de la mitat varen morir durant la [[I Guerra Mundial]]. Per sòrt, varen seguir multiplicant-se fins a aplegar als 300 individus en 1946, a pesar dels bombardejos de la [[II Guerra Mundial]]. En 1956, 4 individus varen ser tornats a China i internats en el zoo de Pequín. Quaranta anys despuix, atres 22 eixemplars varen ser cedits al govern chinenc i conduïts a la [[Reserva Dafeng]], sítia en els antics jardins imperials, a on s&amp;#039;ha format una nova manada. A pesar de que els 2000 eixemplars actuals en tot lo món descendixen d&amp;#039;uns pocs caps de finals de el {{sigle|XIX||s}}, l&amp;#039;espècie sembla dur millor els efectes de la seua baixa diversitat genètica que atres espècies amenaçades.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vejau també ==&lt;br /&gt;
* [[Anex: Espècies de Artiodactyla]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
{{listaref}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
{{commonscat}}&lt;br /&gt;
{{wikispecies}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Mamífers d&amp;#039;Àsia]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>ValBOT</name></author>
	</entry>
</feed>