Elaphurus davidianus - Historial de revisions

Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

2026-07-08T23:06:25Z

"Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:06 8 jul 2026
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Descripció ==		== Descripció ==
	El tamany mig dels adults és de 120 centímetros d'alt fins als muscles i 185 cm de llongitut sense incloure la llarga coa (50 centímetros, ademés dels llarcs pèls de la punta). El pes oscila entre els 150 i 200 quilograms. Destaca sobretot el seu esmolat cap i morro llarc, impressió que es veu reforçada pel menut tamany de les orelles i els ulls achinados. Les pates són també proporcionalment llargues, en piteus allargats i separades, #lo que li permet caminar sobre el fanc sense afonar-se. Les cuernas, que es perden en novembre, estan ramificadas i el pèl presenta dos #coloració a lo llarc de l'any: marró uniforme en [[estiu]] i grisáceo en [[hivern]]. En l'estació freda el ~~pelaje~~ es torna lanoso, encara que s'aprecia igualment la banda obscura de llom i muscles que este animal presenta tot l'any. Les femelles paren per lo general dos crío, alguna cosa molt rar en atres cérvols del seu tamany, que maduren als 14 mesos d'edat. Els eixemplars viuen una mija de 18 anys.<ref>[https://www.ultimateungulate.com/artiodactyla/elaphurus_davidianus.html Ultimate Ungulate: ''Elaphurus davidianus''.<!-- Bot generated title -->]</ref>		El tamany mig dels adults és de 120 centímetros d'alt fins als muscles i 185 cm de llongitut sense incloure la llarga coa (50 centímetros, ademés dels llarcs pèls de la punta). El pes oscila entre els 150 i 200 quilograms. Destaca sobretot el seu esmolat cap i morro llarc, impressió que es veu reforçada pel menut tamany de les orelles i els ulls achinados. Les pates són també proporcionalment llargues, en piteus allargats i separades, #lo que li permet caminar sobre el fanc sense afonar-se. Les cuernas, que es perden en novembre, estan ramificadas i el pèl presenta dos #coloració a lo llarc de l'any: marró uniforme en [[estiu]] i grisáceo en [[hivern]]. En l'estació freda el pelage es torna lanoso, encara que s'aprecia igualment la banda obscura de llom i muscles que este animal presenta tot l'any. Les femelles paren per lo general dos crío, alguna cosa molt rar en atres cérvols del seu tamany, que maduren als 14 mesos d'edat. Els eixemplars viuen una mija de 18 anys.<ref>[https://www.ultimateungulate.com/artiodactyla/elaphurus_davidianus.html Ultimate Ungulate: ''Elaphurus davidianus''.<!-- Bot generated title -->]</ref>

	== Història ==		== Història ==

Jose2: Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

2026-07-08T16:20:29Z

Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 8 jul 2026
Llínea 19:		Llínea 19:
	Quan este fet va ser conegut en Europa, es varen destinar 18 eixemplars al parc privat de [[Woburn Abbey]], propietat del Duc de Bedford, a on varen ser somesos a un programa de reproducció intensiu i en les décades successives varen aplegar als 90 individus, encara que més de la mitat varen morir durant la [[I Guerra Mundial]]. Per sòrt, varen seguir multiplicant-se fins a aplegar als 300 individus en 1946, a pesar dels bombardejos de la [[II Guerra Mundial]]. En 1956, 4 individus varen ser tornats a China i internats en el zoo de Pequín. Quaranta anys despuix, atres 22 eixemplars varen ser cedits al govern chinenc i conduïts a la [[Reserva Dafeng]], sítia en els antics jardins imperials, a on s'ha format una nova manada. A pesar de que els 2000 eixemplars actuals en tot lo món descendixen d'uns pocs caps de finals de el {{sigle\|XIX\|\|s}}, l'espècie sembla dur millor els efectes de la seua baixa diversitat genètica que atres espècies amenaçades.		Quan este fet va ser conegut en Europa, es varen destinar 18 eixemplars al parc privat de [[Woburn Abbey]], propietat del Duc de Bedford, a on varen ser somesos a un programa de reproducció intensiu i en les décades successives varen aplegar als 90 individus, encara que més de la mitat varen morir durant la [[I Guerra Mundial]]. Per sòrt, varen seguir multiplicant-se fins a aplegar als 300 individus en 1946, a pesar dels bombardejos de la [[II Guerra Mundial]]. En 1956, 4 individus varen ser tornats a China i internats en el zoo de Pequín. Quaranta anys despuix, atres 22 eixemplars varen ser cedits al govern chinenc i conduïts a la [[Reserva Dafeng]], sítia en els antics jardins imperials, a on s'ha format una nova manada. A pesar de que els 2000 eixemplars actuals en tot lo món descendixen d'uns pocs caps de finals de el {{sigle\|XIX\|\|s}}, l'espècie sembla dur millor els efectes de la seua baixa diversitat genètica que atres espècies amenaçades.

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* [[Anex: Espècies de Artiodactyla]]		* [[Anex: Espècies de Artiodactyla]]

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T15:04:07Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Elaphurus davidianus 01.JPG|miniatura|cérvol del pare David (''Elaphurus davidianus'')]]

El '''cérvol del pare David''' o '''milú''' ('''''Elaphurus davidianus''''') és una [[espècie]] de [[Mammalia|mamífer]] [[Artiodactyla|artiodàctil]] de la [[família (biologia)|família]] [[Cervidae]] sumament rara, nativa de [[China]], que va estar en greu perill d'[[extinció]] i en l'actualitat, 2000 eixemplars s'han reintroducido a la naturalea i s'estima en 8000 la població en tot lo món. També és l'únic del seu [[Gènero (biologia)|gènero]], si ben alguns autors qüestionen esta senya i consideren que es tractaria d'un [[Gènero (biologia)|subgénero]] del gènero ''[[Cervus]]''.<ref name=genus>Pitraa, Fickela, Meijaard, Groves (2004). ''Evolution and phylogeny of old world deer.'' Molecular Phylogenetics and Evolution 33: 880–895.</ref>

== Descripció ==
El tamany mig dels adults és de 120 centímetros d'alt fins als muscles i 185 cm de llongitut sense incloure la llarga coa (50 centímetros, ademés dels llarcs pèls de la punta). El pes oscila entre els 150 i 200 quilograms. Destaca sobretot el seu esmolat cap i morro llarc, impressió que es veu reforçada pel menut tamany de les orelles i els ulls achinados. Les pates són també proporcionalment llargues, en piteus allargats i separades, #lo que li permet caminar sobre el fanc sense afonar-se. Les cuernas, que es perden en novembre, estan ramificadas i el pèl presenta dos #coloració a lo llarc de l'any: marró uniforme en [[estiu]] i grisáceo en [[hivern]]. En l'estació freda el pelaje es torna lanoso, encara que s'aprecia igualment la banda obscura de llom i muscles que este animal presenta tot l'any. Les femelles paren per lo general dos crío, alguna cosa molt rar en atres cérvols del seu tamany, que maduren als 14 mesos d'edat. Els eixemplars viuen una mija de 18 anys.<ref>[https://www.ultimateungulate.com/artiodactyla/elaphurus_davidianus.html Ultimate Ungulate: ''Elaphurus davidianus''.]</ref>

== Història ==

Com les seues llargues pates i amples piteus indiquen, esta espècie està adaptada a la vida en hàbitats humits i pantanosos, sumergint-se en freqüència en l'aigua. La seua dieta es compon d'una mescla d'[[herba]] i plantes aquàtiques. No obstant, s'ignora quin era la seua distribució original en estat salvage, puix quan va ser estudiat per primera volta en Occident feya anys que s'havia extinguit en llibertat (encara que algun reporte aïllat parla d'un eixemplar mort en 1939 prop del [[Mar Groga]]) i solament quedava una manada present en els territoris de caça de l'emperador, prop de [[Pequín]]. És possible que la seua antiga distribució anara menuda, a lo llarc de les desaparegudes zones pantanosas del noroest de China que varen ser desecadas molt pronte per a destinar-les al cultiu d'[[arròs]].

El cérvol del pare David és conegut en [[idioma chinenc|chinenc]] com ''sì bù xiàng'' (四不象), "Cap dels Quatre". En l'antiga China, este animal era tingut casi per un animal mític compost per les parts fusionades d'atres quatre: banyes de [[cérvol]], coll de [[Camelus|camello]] (cap de [[cavall]] segons atres versions), pates de [[vaca]] i coa d'[[asno]]. Aixina apareix reflectit en la novela ''[[Fengshen Yanji]]'' (封神演義, "La Creació dels Deus" en espanyol) de el {{sigle|XVI||s}}, que narra fets presuntament ocorreguts fa casi 3000 anys; i aixina és com va ser descrit al [[misionero]] i naturaliste [[França|francés]] [[Armand David]] durant la seua estància en Pequín el 17 de maig de 1865. Est, interessat pel possible descobriment d'una nova espècie ignorada per la ciència, va pregar a les autoritats chinenques que li deixaren estudiar-ho en els terrenys de l'emperador, pero estes solament li varen autorisar a vore-ho una volta per damunt dels murs externs. Posteriorment va conseguir de l'emperador dos pells en les que va retornar a [[Europa]], les quals varen ser estudiades per [[Alphonse Milne-Edwards]], director del Museu d'Història Natural de [[París]] que va realisar una primera descripció de l'espècie. Despuix de llargues discussions diplomàtiques, l'emperador chinenc donó alguns eixemplars a l'embaixador francés, mentres que la mateixa petició va ser denegada als representants de [[Gran Bretanya]] i [[Alemània]]. Els cérvols conduïts a França es varen reproduir en facilitat en els [[Jardí zoològic|parcs zoològics]] i pronte varen alcançar la sifra de 24 individus.

Sobre la manada chinenca, va quedar casi destruïda durant les inundacions de 1895, que varen destruir un dels murs de la reserva imperial. Varis eixemplars varen morir ofegats i uns atres més varen ser caçats quan varen escapar a les zones de les afores, fins a quedar menys de 30 individus. Finalment, durant la [[Rebelió dels Boxers]], tropes europees varen ocupar els jardins de caça imperials i varen acabar en la manada en la finalitat d'alimentar als soldats.

Quan este fet va ser conegut en Europa, es varen destinar 18 eixemplars al parc privat de [[Woburn Abbey]], propietat del Duc de Bedford, a on varen ser somesos a un programa de reproducció intensiu i en les décades successives varen aplegar als 90 individus, encara que més de la mitat varen morir durant la [[I Guerra Mundial]]. Per sòrt, varen seguir multiplicant-se fins a aplegar als 300 individus en 1946, a pesar dels bombardejos de la [[II Guerra Mundial]]. En 1956, 4 individus varen ser tornats a China i internats en el zoo de Pequín. Quaranta anys despuix, atres 22 eixemplars varen ser cedits al govern chinenc i conduïts a la [[Reserva Dafeng]], sítia en els antics jardins imperials, a on s'ha format una nova manada. A pesar de que els 2000 eixemplars actuals en tot lo món descendixen d'uns pocs caps de finals de el {{sigle|XIX||s}}, l'espècie sembla dur millor els efectes de la seua baixa diversitat genètica que atres espècies amenaçades.

== Vejau també ==
* [[Anex: Espècies de Artiodactyla]]

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}

[[Categoria:Mamífers d'Àsia]]