El Cid - Historial de revisions

Teniente: Pàgina redirigida a El Sit

2018-06-13T12:28:03Z

Pàgina redirigida a El Sit

← Revisió anterior		Revisió de 12:28 13 jun 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	#REDIRECT [[El ~~Cit~~]]		#REDIRECT [[El Sit]]

Teniente: Pàgina redirigida a El Cit

2018-06-12T20:02:59Z

Pàgina redirigida a El Cit

Mostrar els canvis

Teniente: /* Cantar del "Mio Cid" */

2018-06-12T19:03:28Z

Cantar del "Mio Cid"

← Revisió anterior		Revisió de 19:03 12 jun 2018
Llínea 82:		Llínea 82:
	Tres fills tingué el Sit de la seua dòna: Diego naix en [[1075]] i va morir en la [[batalla de Consuegra]] front als [[almoràvits]] en [[1097]]; Cristina, se casà en [[Ramiro de Navarra]] i de qui fill, Garcia Ramírez, seria rei; i Maria, se casà en [[Ramon Berenguer III]] el Gran, de [[Barcelona]].		Tres fills tingué el Sit de la seua dòna: Diego naix en [[1075]] i va morir en la [[batalla de Consuegra]] front als [[almoràvits]] en [[1097]]; Cristina, se casà en [[Ramiro de Navarra]] i de qui fill, Garcia Ramírez, seria rei; i Maria, se casà en [[Ramon Berenguer III]] el Gran, de [[Barcelona]].

	==Cantar del "Mio ~~Cid~~"==		==Cantar del "Mio Çid"==

	La figura del Sit i les seues gestes mereixqueren l'honor de protagonisar el primer cantar de gesta de la lliteratura castellana, el ''Cantar del Mio Çid''. No és poema sino cantar, ya que com a lletra d'una cançó ha de ser presa i no com a text d'un poema. Aixina puix, el ''Cantar del Mio Çid'' és una cançó recitada pels joglars d'aquells temps migevals. El text que mos ha arribat, és una transcripció d'un copiste al que li diuen Pere Abbat en un manuscrit del [[sigle XIV]], conservat en la Biblioteca Nacional. Encara que hi ha quin n'opina que poguera ser l'autor i no un mer copiste.		La figura del Sit i les seues gestes mereixqueren l'honor de protagonisar el primer cantar de gesta de la lliteratura castellana, el ''Cantar del Mio Çid''. No és poema sino cantar, ya que com a lletra d'una cançó ha de ser presa i no com a text d'un poema. Aixina puix, el ''Cantar del Mio Çid'' és una cançó recitada pels joglars d'aquells temps migevals. El text que mos ha arribat, és una transcripció d'un copiste al que li diuen Pere Abbat en un manuscrit del [[sigle XIV]], conservat en la Biblioteca Nacional. Encara que hi ha quin n'opina que poguera ser l'autor i no un mer copiste.

Teniente en 19:02 12 jun 2018

2018-06-12T19:02:38Z

Mostrar els canvis

Sempreval: Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

2018-02-23T10:00:33Z

Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

← Revisió anterior		Revisió de 10:00 23 feb 2018
Llínea 88:		Llínea 88:
	Els últims estudis afirmen que l'autor fon un escrivá de la cort de Valéncia,. un musulmà o mossàrap valencià que va rebre l'orde de escriure les gestes del Cid ordenat pel mateix Cid com tàctica de propaganda.		Els últims estudis afirmen que l'autor fon un escrivá de la cort de Valéncia,. un musulmà o mossàrap valencià que va rebre l'orde de escriure les gestes del Cid ordenat pel mateix Cid com tàctica de propaganda.

	Es possible que ya existira un primitiu ''Cantar del Mio Cid'' en [[1120]], encara que el de millor ~~contengut~~ és el conservat de [[1207]].		Es possible que ya existira un primitiu ''Cantar del Mio Cid'' en [[1120]], encara que el de millor contingut és el conservat de [[1207]].

	{{cita\| Ya entra el Cid Ruy Díaz por Burgos;		{{cita\| Ya entra el Cid Ruy Díaz por Burgos;

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T14:02:34Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 14:02 22 feb 2018
Llínea 88:		Llínea 88:
	Els últims estudis afirmen que l'autor fon un escrivá de la cort de Valéncia,. un musulmà o mossàrap valencià que va rebre l'orde de escriure les gestes del Cid ordenat pel mateix Cid com tàctica de propaganda.		Els últims estudis afirmen que l'autor fon un escrivá de la cort de Valéncia,. un musulmà o mossàrap valencià que va rebre l'orde de escriure les gestes del Cid ordenat pel mateix Cid com tàctica de propaganda.

	Es possible que ya existira un primitiu ''Cantar del Mio Cid'' en [[1120]], encara que el de millor ~~contingut~~ és el conservat de [[1207]].		Es possible que ya existira un primitiu ''Cantar del Mio Cid'' en [[1120]], encara que el de millor contengut és el conservat de [[1207]].

	{{cita\| Ya entra el Cid Ruy Díaz por Burgos;		{{cita\| Ya entra el Cid Ruy Díaz por Burgos;

Jose2: Text reemplaça - 'conquesta' a 'conquista'

2018-02-21T10:51:09Z

Text reemplaça - 'conquesta' a 'conquista'

← Revisió anterior		Revisió de 10:51 21 feb 2018
Llínea 52:		Llínea 52:
	El sometiment d'alguns alcaits i de Mundir i son fill, que mediant tribut pongueren [[Lleida]], [[Tortosa]] i [[Dénia]] baix la protecció del '''Cid'''. En l'any [[1090]] dominava pràcticament tot el Llevant espanyol.		El sometiment d'alguns alcaits i de Mundir i son fill, que mediant tribut pongueren [[Lleida]], [[Tortosa]] i [[Dénia]] baix la protecció del '''Cid'''. En l'any [[1090]] dominava pràcticament tot el Llevant espanyol.

	Eixe mateix any ajudà a [[Anfós VI]] en contra de [[Granada]], pero una acció del '''Cid''' no fon be interpretada pel rei que tornà a enemistar-se en el '''Cid''' fins al punt d'intentar Anfós, en ajuda d'[[Aragó]], [[Barcelona]], [[Pisa]] i [[Gènova]] en [[1092]], la ~~conquesta~~ de [[Valéncia]], sense respectar el protectorat que sobre ella eixercia el '''Cid'''. Éste respongué en un atac devastador a terres de [[Calahorra]] i [[Nájera]], les del seu enemic Garcia Ordóñez, açò obligà a Anfós a abandonar [[Valéncia]] per a acodir en ajuda del seu favorit.		Eixe mateix any ajudà a [[Anfós VI]] en contra de [[Granada]], pero una acció del '''Cid''' no fon be interpretada pel rei que tornà a enemistar-se en el '''Cid''' fins al punt d'intentar Anfós, en ajuda d'[[Aragó]], [[Barcelona]], [[Pisa]] i [[Gènova]] en [[1092]], la conquista de [[Valéncia]], sense respectar el protectorat que sobre ella eixercia el '''Cid'''. Éste respongué en un atac devastador a terres de [[Calahorra]] i [[Nájera]], les del seu enemic Garcia Ordóñez, açò obligà a Anfós a abandonar [[Valéncia]] per a acodir en ajuda del seu favorit.

	==Traició de Ibn Yahháf==		==Traició de Ibn Yahháf==

Jose2: Text reemplaça - 'ordre' a 'orde'

2018-02-18T18:14:08Z

Text reemplaça - 'ordre' a 'orde'

← Revisió anterior		Revisió de 18:14 18 feb 2018
Llínea 86:		Llínea 86:
	La figura del '''Cid''' i les seues gestes mereixqueren l'honor de protagonisar el primer cantar de gesta de la lliteratura castellana, el ''Cantar del Mio Cid''. No és poema sino cantar, ya que com a lletra d'una cançó ha de ser presa i no com a text d'un poema. Aixina puix, el ''Cantar del Mio Cid'' és una cançó recitada pels joglars d'aquells temps migevals. El text que mos ha arribat, és una transcripció d'un copiste al que li diuen Pere Abbat en un manuscrit del [[sigle XIV]], conservat en la Biblioteca Nacional. Encara que hi ha quin n'opina que poguera ser l'autor i no un mer copiste.		La figura del '''Cid''' i les seues gestes mereixqueren l'honor de protagonisar el primer cantar de gesta de la lliteratura castellana, el ''Cantar del Mio Cid''. No és poema sino cantar, ya que com a lletra d'una cançó ha de ser presa i no com a text d'un poema. Aixina puix, el ''Cantar del Mio Cid'' és una cançó recitada pels joglars d'aquells temps migevals. El text que mos ha arribat, és una transcripció d'un copiste al que li diuen Pere Abbat en un manuscrit del [[sigle XIV]], conservat en la Biblioteca Nacional. Encara que hi ha quin n'opina que poguera ser l'autor i no un mer copiste.

	Els últims estudis afirmen que l'autor fon un escrivá de la cort de Valéncia,. un musulmà o mossàrap valencià que va rebre l'~~ordre~~ de escriure les gestes del Cid ordenat pel mateix Cid com tàctica de propaganda.		Els últims estudis afirmen que l'autor fon un escrivá de la cort de Valéncia,. un musulmà o mossàrap valencià que va rebre l'orde de escriure les gestes del Cid ordenat pel mateix Cid com tàctica de propaganda.

	Es possible que ya existira un primitiu ''Cantar del Mio Cid'' en [[1120]], encara que el de millor contingut és el conservat de [[1207]].		Es possible que ya existira un primitiu ''Cantar del Mio Cid'' en [[1120]], encara que el de millor contingut és el conservat de [[1207]].

Jose2 en 09:54 8 oct 2017

2017-10-08T09:54:24Z

Xavier: /* Mort del Cid y eixida castellana de Valéncia */

2017-07-11T06:56:47Z

Mort del Cid y eixida castellana de Valéncia

← Revisió anterior		Revisió de 06:56 11 jul 2017
Llínea 71:		Llínea 71:
	En [[Bairén]], el Cid i [[Pere I d'Aragó]] derrotaren per sancer al poderós eixercit almoràvit en giner de [[1097]]. Segon gran victòria sobre els almoràvits. Els últims actes bèlics del Cid foren les conquistes d'[[Almenara]] i [[Murviedro]] en [[1098]]), en lo que el territori valencià quedà en una seguritat total.		En [[Bairén]], el Cid i [[Pere I d'Aragó]] derrotaren per sancer al poderós eixercit almoràvit en giner de [[1097]]. Segon gran victòria sobre els almoràvits. Els últims actes bèlics del Cid foren les conquistes d'[[Almenara]] i [[Murviedro]] en [[1098]]), en lo que el territori valencià quedà en una seguritat total.

	==Mort del Cid y eixida castellana de Valéncia==		==Mort del Cid i eixida castellana de Valéncia==
	[[Image:Cardeña fachada principal 03322.jpg\|thumb\|310px\|Frontera principal del [[Monasteri de Sant Pere de Cardeña]]]]		[[Image:Cardeña fachada principal 03322.jpg\|thumb\|310px\|Frontera principal del [[Monasteri de Sant Pere de Cardeña]]]]
	El dumenge 10 de juliol de [[1099]], mor '''el Cid''' en [[Valéncia]]. Tota la cristiandat plorà la seua mort.		El dumenge 10 de juliol de [[1099]], mor '''el Cid''' en [[Valéncia]]. Tota la cristiandat plorà la seua mort.

← Revisió anterior		Revisió de 09:54 8 oct 2017
Llínea 15:		Llínea 15:
	}}		}}
	[[Image:El_cid.jpg\|right\|thumb\|250px\|Rodrigo Díaz de Vivar, '''El Cid''']]		[[Image:El_cid.jpg\|right\|thumb\|250px\|Rodrigo Díaz de Vivar, '''El Cid''']]
	'''Rodrigo Díaz de Vivar "El Cid Campeador"''', conegut com a ''El Cit'' o ''El Cid'' en [[valencià]], fon un guerrer i hidalgo [[Castella\|castellà]]. Naixqué en [[Vivar]], ([[Burgos]]) en [[1043]] i va morir en [[Valéncia]] el dumenge [[10 de juliol]] de [[1099]].		'''Rodrigo Díaz de Vivar "El Cid Campeador"''', conegut com a ''El Cit'' o ''El Cid'' en [[valencià]], fon un guerrer i hidalgo [[Castella\|castellà]]. Naixqué en [[Vivar]], ([[Burgos]]) en l'any [[1043]] i va morir en [[Valéncia]] el dumenge [[10 de juliol]] de [[1099]].

	[[Vivar]] és una chicoteta aldea situada a 7 quilómetros de la ciutat de Burgos, fronterera llavors en lo regne de Navarra.		[[Vivar]] és una chicoteta aldea situada a 7 quilómetros de la ciutat de Burgos, fronterera llavors en lo regne de Navarra.
Llínea 27:		Llínea 27:
	'''El Cid''' venç al navarro [[Jimeno Garcés]] en duel judicial. Gràcies ad esta victòria rep el sobrenom de 'Campeador' (Campi doctor). El terme '''"Cid"''' se l'aplicaren els musulmans i equival a «senyor» i deriva de la transcripció de l'aràbic 'sayyid', que significa amo o senyor.		'''El Cid''' venç al navarro [[Jimeno Garcés]] en duel judicial. Gràcies ad esta victòria rep el sobrenom de 'Campeador' (Campi doctor). El terme '''"Cid"''' se l'aplicaren els musulmans i equival a «senyor» i deriva de la transcripció de l'aràbic 'sayyid', que significa amo o senyor.

	Braç dret del rei [[Sancho II] de Castella]. Participà en el sometiment del regne taifa de [[Saragossa]] en [[1067]], en les batalles de Llantada ([[1068]]) i Golpejera ([[1070]]). El seu senyor morí en la rodada de [[Zamora]] en [[1072]]).		Braç dret del rei [[Sancho II] de Castella]. Participà en el sometiment del regne taifa de [[Saragossa]] en l'any [[1067]], en les batalles de Llantada ([[1068]]) i Golpejera ([[1070]]). El seu senyor morí en la rodada de [[Zamora]] en [[1072]]).

	==Santa Gadea==		==Santa Gadea==
	En l'[[iglésia de Santa Gadea]] de [[Burgos]], prengué jurament a [[Anfós VI de Castella]] per a poder ser reconegut com a rei. Una vegada fet açò és feu el seu vassall. És casà en la neboda del rei, [[Jimena Díaz]], filla del [[comte d'Oviedo]] el [[19 de Juliol]] de [[1074]]. La mort de [[Sancho II]] arruïnà la posició del '''Cid''' en la cort.		En l'[[iglésia de Santa Gadea]] de [[Burgos]], prengué jurament a [[Anfós VI de Castella]] per a poder ser reconegut com a rei. Una vegada fet açò és feu el seu vassall. És casà en la neboda del rei, [[Jimena Díaz]], filla del [[comte d'Oviedo]] el [[19 de Juliol]] de l'any [[1074]]. La mort de [[Sancho II]] arruïnà la posició del '''Cid''' en la cort.

	Estant en [[Sevilla]] cobrant les pariages en l'any [[1080]] a al-Mu'tamid per al rei de [[Castella]], derrotà al rei granadi Abd Alláh, [[García Ordóñez]] i uns atres castellans, els apresonà en [[Cabra]]. Els concedí la llibertat als tres dies, pero en avant contà en una declarada enemistat del favorit.		Estant en [[Sevilla]] cobrant les pariages en l'any [[1080]] a al-Mu'tamid per al rei de [[Castella]], derrotà al rei granadi Abd Alláh, [[García Ordóñez]] i uns atres castellans, els apresonà en [[Cabra]]. Els concedí la llibertat als tres dies, pero en avant contà en una declarada enemistat del favorit.
Llínea 37:		Llínea 37:

	==Primer desterro==		==Primer desterro==
	En el seu primer desterro, deixa a la seua dòna i als seus fills en [[Cardeña]]. Busca un nou senyor. És rebujat en [[Barcelona]], pero no en Saragossa, a on se fica al servici d'[[al-Mu'tamin]]. Defenent-lo derrota al germà d'est, [[al-háyib Mundir]], rei de [[Lleida]], i a son aliat [[Berenguer II de Barcelona]] en [[Almenar]], a 20 Km. de [[Lleida]], apresonant al mateix.		En el seu primer desterro, deixa a la seua dòna i als seus fills en [[Cardeña]]. Busca un nou senyor. És rebujat en [[Barcelona]], pero no en [[Saragossa]], a on se fica al servici d'[[al-Mu'tamin]]. Defenent-lo derrota al germà d'est, [[al-háyib Mundir]], rei de [[Lleida]], i a son aliat [[Berenguer II de Barcelona]] en [[Almenar]], a 20 Km. de [[Lleida]], apresonant al mateix.

	Al socórrer a [[Anfós VI]] en [[Rueda]] en l'any [[1083]]), lo rei, segons el Fur, li tornà el favor regi i retorna a [[Castella]], pero decidix tornar al servici d'al-Mu'tamin i en [[Morella]] venç a [[Sancho Ramírez d'Aragó]] i a Mundir en [[1084]]. Poc despuix, Anfós VI jura prendre Saragossa, el Cid no combat, puix no desija combatre al seu senyor. L'arribada dels almoràvits i la derrota de Zalaca reconcilien de nou a monarca i vassall ([[1087]]). Anfós permet al '''Cid''' que retorne a Llevant, concedint-li totes les conquistes que fera als musulmans.		Al socórrer a [[Anfós VI]] en [[Rueda]] en l'any [[1083]]), el rei, segons el Fur, li tornà el favor regi i retorna a [[Castella]], pero decidix tornar al servici d'al-Mu'tamin i en [[Morella]] venç a [[Sancho Ramírez d'Aragó]] i a Mundir en l'any [[1084]]. Poc despuix, Anfós VI jura prendre Saragossa, el Cid no combat, puix no desija combatre al seu senyor. L'arribada dels almoràvits i la derrota de Zalaca reconcilien de nou a monarca i vassall ([[1087]]). Anfós permet al '''Cid''' que retorne a Llevant, concedint-li totes les conquistes que fera als musulmans.

	==Primers contactes en Valencia==		==Primers contactes en Valencia==
	Unit a Musta'in, que succeix a Mu'tamin de Saragossa, auxilia a [[al-Qádir de Valéncia]] i llibera esta bella ciutat del sometiment de Mundir de Lleida en tropes castellanes a sou l'any [[1088]]. Com a protector d'al-Qádir, a l'any següent, i en 7.000 castellans més, llibera de nou a [[Valéncia]] del sometiment que impongueren Munddir i Berenguer II i conseauix que és someteren al seu rei Anfós els principats de [[Valéncia]], [[Albarracín]] i [[Alpuente]] en [[1089]]).		Unit a Musta'in, que succeix a Mu'tamin de Saragossa, auxilia a [[al-Qádir de Valéncia]] i llibera esta bella ciutat del sometiment de Mundir de Lleida en tropes castellanes a sou en l'any [[1088]]. Com a protector d'al-Qádir, a l'any següent, i en 7.000 castellans més, llibera de nou a [[Valéncia]] del sometiment que impongueren Munddir i Berenguer II i conseauix que és someteren al seu rei Anfós els principats de [[Valéncia]], [[Albarracín]] i [[Alpuente]] en [[1089]]).

	==Segon desterro==		==Segon desterro==
Llínea 50:		Llínea 50:
	'''El Cid''' domina Llevant. L'enemistat entre lo rei i ell feu que perguera la seua anterior posició en Llevant i que tinguera que començar de nou. Davant els estrals causats pel '''Cid''' en terres d'[[Orihuela]] i [[Xàtiva]], Mundir de [[Lleida]] i al-Qádir de [[Valéncia]] tornaren a reconéixer el seu protectorat. Este domini sobre les taifes llevantines despertà el recel de [[Berenguer II]], quin, al vore que no podia fer-se en eixos regnes musulmans, formà una gran coalició contra el Cid, pero este venç i apresonà al barceloní en el [[pinar de Tévar]], al qual tornà la llibertat sense exigir-li rescat.		'''El Cid''' domina Llevant. L'enemistat entre lo rei i ell feu que perguera la seua anterior posició en Llevant i que tinguera que començar de nou. Davant els estrals causats pel '''Cid''' en terres d'[[Orihuela]] i [[Xàtiva]], Mundir de [[Lleida]] i al-Qádir de [[Valéncia]] tornaren a reconéixer el seu protectorat. Este domini sobre les taifes llevantines despertà el recel de [[Berenguer II]], quin, al vore que no podia fer-se en eixos regnes musulmans, formà una gran coalició contra el Cid, pero este venç i apresonà al barceloní en el [[pinar de Tévar]], al qual tornà la llibertat sense exigir-li rescat.

	El sometiment d'alguns alcaits i de Mundir i son fill, que mediant tribut pongueren [[Lleida]], [[Tortosa]] i [[Dénia]] baix la protecció del '''Cid'''. En [[1090]] dominava pràcticament tot el Llevant espanyol.		El sometiment d'alguns alcaits i de Mundir i son fill, que mediant tribut pongueren [[Lleida]], [[Tortosa]] i [[Dénia]] baix la protecció del '''Cid'''. En l'any [[1090]] dominava pràcticament tot el Llevant espanyol.

	Eixe mateix any ajudà a [[Anfós VI]] en contra de [[Granada]], pero una acció del '''Cid''' no fon be interpretada pel rei que tornà a enemistar-se en el '''Cid''' fins al punt d'intentar Anfós, en ajuda d'[[Aragó]], [[Barcelona]], [[Pisa]] i [[Gènova]] en [[1092]], la conquesta de [[Valéncia]], sense respectar el protectorat que sobre ella eixercia el '''Cid'''. Éste respongué en un atac devastador a terres de [[Calahorra]] i [[Nájera]], les del seu enemic Garcia Ordóñez, açò obligà a Anfós a abandonar [[Valéncia]] per a acodir en ajuda del seu favorit.		Eixe mateix any ajudà a [[Anfós VI]] en contra de [[Granada]], pero una acció del '''Cid''' no fon be interpretada pel rei que tornà a enemistar-se en el '''Cid''' fins al punt d'intentar Anfós, en ajuda d'[[Aragó]], [[Barcelona]], [[Pisa]] i [[Gènova]] en [[1092]], la conquesta de [[Valéncia]], sense respectar el protectorat que sobre ella eixercia el '''Cid'''. Éste respongué en un atac devastador a terres de [[Calahorra]] i [[Nájera]], les del seu enemic Garcia Ordóñez, açò obligà a Anfós a abandonar [[Valéncia]] per a acodir en ajuda del seu favorit.

	==Traició de Ibn Yahháf==		==Traició de Ibn Yahháf==
	Mentrimentres en [[Valéncia]] és preparava una revolució contra lo rei al-Qádir, que dugué a la conquista de la bella ciutat. En absència del '''Cid''', el [[cadí]] Ibn Yahháf conspirà contra al-Qádir i en favor dels almoràvits, que ya estaven en [[Alzira]]. Al-Qádir fugí i conseguí ocultar-se, pero fon descobert i assessinat en [[1092]], Ibn Yahháf s'apoderà del seu tesor. Les fortalees de [[Valéncia]] foren entregades als almoràvits i la ciutat començà a regir-se per una comissió de notables.		Mentrimentres en [[Valéncia]] és preparava una revolució contra el rei al-Qádir, que dugué a la conquista de la bella ciutat. En absència del '''Cid''', el [[cadí]] Ibn Yahháf conspirà contra al-Qádir i en favor dels almoràvits, que ya estaven en [[Alzira]]. Al-Qádir fugí i conseguí ocultar-se, pero fon descobert i assessinat en [[1092]], Ibn Yahháf s'apoderà del seu tesor. Les fortalees de [[Valéncia]] foren entregades als almoràvits i la ciutat començà a regir-se per una comissió de notables.

	==Senyor de Valéncia==		==Senyor de Valéncia==
	'''El Cid''' tornà dispost a venjar l'assessinat d'al-Qádir. Conquistà [[Yuballa (El Puig)]]. La guarnició almoràvit fon expulsada a [[Dénia]]. '''El Cid''' és convertí en Senyor de [[Valéncia]]. Els almoràvits és retiren sense combatre i '''el Cid''' establix una rodada duríssima a la ciutat, que és rendí lo 15 juny de [[1094]].		'''El Cid''' tornà dispost a venjar l'assessinat d'al-Qádir. Conquistà [[Yuballa (El Puig)]]. La guarnició almoràvit fon expulsada a [[Dénia]]. '''El Cid''' és convertí en Senyor de [[Valéncia]]. Els almoràvits és retiren sense combatre i '''el Cid''' establix una rodada duríssima a la ciutat, que és rendí el [[15 juny]] de [[1094]].

	Davant dels notables musulmans dictà un benigne estatut per al govern de la ciutat: ell seria juge suprem, pero els musulmans conservarien les seues propietats, la ciutat i la mesquita. Veent estable la seua situació en [[Valéncia]], feu vindre a la seua dòna i als seus fills. Fins llavors '''el Cid''' no havia tengut conflictes armats en els almoràvits. Estos havien unificat tots els regnes taifes d'al-Andalus, excepte els de [[Valéncia]], [[Saragossa]], [[Lleida]] i [[Tortosa]], els protegits pel '''Cid'''.		Davant dels notables musulmans dictà un benigne estatut per al govern de la ciutat: ell seria juge suprem, pero els musulmans conservarien les seues propietats, la ciutat i la mesquita. Veent estable la seua situació en [[Valéncia]], feu vindre a la seua dòna i als seus fills. Fins llavors '''el Cid''' no havia tengut conflictes armats en els almoràvits. Estos havien unificat tots els regnes taifes d'al-Andalus, excepte els de [[Valéncia]], [[Saragossa]], [[Lleida]] i [[Tortosa]], els protegits pel '''Cid'''.

	===Batalla de Quart===		===Batalla de Quart===
	En decembre de [[1094]] és produí un llògic i esperat atac contra [[Valéncia]], participant un gran eixercit almoràvit baix l'autoritat d'un nebot de l'emir Yñsuf ibn Tásufin. '''El Cid''' es mantingué deu dies a la defensiva darrere dels murs de la ciutat, al cap dels quals realisà una inesperada eixida i els derrotà per sancer en el [[Pla de Quart]], apresonà a molts i agarrà un fabulós botí. En [[Quart]] i a mans del '''Cid''', els almoràvits, fins llavors invencibles, conegueren la seua primera gran derrota en [[Espanya]].		En [[decembre]] de l'any [[1094]] és produí un llògic i esperat atac contra [[Valéncia]], participant un gran eixercit almoràvit baix l'autoritat d'un nebot de l'emir Yñsuf ibn Tásufin. '''El Cid''' es mantingué deu dies a la defensiva darrere dels murs de la ciutat, al cap dels quals realisà una inesperada eixida i els derrotà per sancer en el [[Pla de Quart]], apresonà a molts i agarrà un fabulós botí. En [[Quart]] i a mans del '''Cid''', els almoràvits, fins llavors invencibles, conegueren la seua primera gran derrota en [[Espanya]].

	===Governant Valéncia===		===Governant Valéncia===
	'''El Cid''' decidix venjar a al-Qádir. Les sospites recaigueren sobre el cadí ibn Yahháf. Un tribunal musulmà condenà a ibn Yahháf a ser lapidat, pero el Cid, aplicant un Dret castellà, feu que fera mort en la foguera (Maig [[1095]]). Pronte és produïren escarots, això feu que el Cid canvia-se l'estatut que havia concedit als musulmans per un atre menys tolerant que seria l'aplicat pels cristians en les seues conquistes durant el [[sigle XII]]. La mesquita major, fon convertida en iglésia i més tart en la catedral de Santa Maria en [[1097]].		'''El Cid''' decidix venjar a al-Qádir. Les sospites recaigueren sobre el cadí ibn Yahháf. Un tribunal musulmà condenà a ibn Yahháf a ser lapidat, pero el Cid, aplicant un Dret castellà, feu que fera mort en la foguera (Maig [[1095]]). Pronte és produïren escarots, això feu que el Cid canvia-se l'estatut que havia concedit als musulmans per un atre menys tolerant que seria l'aplicat pels cristians en les seues conquistes durant el [[sigle XII]]. La mesquita major, fon convertida en iglésia i més tart en la catedral de Santa Maria en l'any [[1097]].

	===Ultimes batalles===		===Ultimes batalles===
	En [[Bairén]], el Cid i [[Pere I d'Aragó]] derrotaren per sancer al poderós eixercit almoràvit en giner de [[1097]]. Segon gran victòria sobre els almoràvits. Els últims actes bèlics del Cid foren les conquistes d'[[Almenara]] i [[Murviedro]] en [[1098]]), en lo que el territori valencià quedà en una seguritat total.		En [[Bairén]], el Cid i [[Pere I d'Aragó]] derrotaren per sancer al poderós eixercit almoràvit en [[giner]] de [[1097]]. Segon gran victòria sobre els almoràvits. Els últims actes bèlics del Cid foren les conquistes d'[[Almenara]] i [[Murviedro]] en [[1098]]), en lo que el territori valencià quedà en una seguritat total.

	==Mort del Cid i eixida castellana de Valéncia==		==Mort del Cid i eixida castellana de Valéncia==
	[[Image:Cardeña fachada principal 03322.jpg\|thumb\|310px\|Frontera principal del [[Monasteri de Sant Pere de Cardeña]]]]		[[Image:Cardeña fachada principal 03322.jpg\|thumb\|310px\|Frontera principal del [[Monasteri de Sant Pere de Cardeña]]]]
	El dumenge 10 de juliol de [[1099]], mor '''el Cid''' en [[Valéncia]]. Tota la cristiandat plorà la seua mort.		El [[dumenge]] 10 de juliol de [[1099]], mor '''el Cid''' en [[Valéncia]]. Tota la cristiandat plorà la seua mort.

	'''El Cid''' morí en [[Valéncia]] el [[10 de juliol]] de [[1099]], la seua viuda vixqué durant tres anys en [[Valéncia]]. Sitiada en [[1101]], Jimena demanà auxili a [[Anfós VI]], que acodí en el seu socors i davant de quina presència els almoràvits es retiraren. Pero el monarca considerà impossible mantindre's en la plaça, molt alluntada de [[Castella]], i ordenà que fora abandonada i incendiada en ~~Maig~~ de [[1102]].		'''El Cid''' morí en [[Valéncia]] el 10 de juliol de 1099, la seua viuda vixqué durant tres anys en [[Valéncia]]. Sitiada en [[1101]], Jimena demanà auxili a [[Anfós VI]], que acodí en el seu socors i davant de quina presència els almoràvits es retiraren. Pero el monarca considerà impossible mantindre's en la plaça, molt alluntada de [[Castella]], i ordenà que fora abandonada i incendiada en [[maig]] de [[1102]].

	Els ~~restants~~ mortals del '''Cid''' foren conduïts pels seus vassalls al [[monasteri de Sant Pere de Cardeña]].		Els restos mortals del '''Cid''' foren conduïts pels seus vassalls al [[monasteri de Sant Pere de Cardeña]].

	==Fills==		==Fills==