El Carche - Historial de revisions

Alacanti: Protegí «El Carche» ([Editar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit) [Poden traslladar=Només permetre administradors] (indefinit))

2022-09-29T17:20:51Z

Protegí «El Carche» ([Editar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit) [Poden traslladar=Només permetre administradors] (indefinit))

← Revisió anterior		Revisió de 17:20 29 set 2022
(Sense diferències)

Valencian: Text reemplaça - 'propies' a 'pròpies'

2022-06-01T08:39:45Z

Text reemplaça - 'propies' a 'pròpies'

← Revisió anterior		Revisió de 08:39 1 jun 2022
Llínea 10:		Llínea 10:

	== Llengua valenciana ==		== Llengua valenciana ==
	Gràcies a les investigacions sociollingüístiques portades per certs filòlecs es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla valenciana en la publicació en l'any [[1921]] de "El valencià". Posteriorment, [[Manuel Sanchis Guarner]] analisaria en profunditat les seues característiques dialectals ~~propies~~. Encara que el [[valencià]] no te reconeiximent oficial en la [[Regió de Múrcia]], es donen classes de valencià en [[Yecla]] a petició del seu propi Ajuntament.		Gràcies a les investigacions sociollingüístiques portades per certs filòlecs es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla valenciana en la publicació en l'any [[1921]] de "El valencià". Posteriorment, [[Manuel Sanchis Guarner]] analisaria en profunditat les seues característiques dialectals pròpies. Encara que el [[valencià]] no te reconeiximent oficial en la [[Regió de Múrcia]], es donen classes de valencià en [[Yecla]] a petició del seu propi Ajuntament.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: /* Llengua valenciana */

2018-01-13T20:15:14Z

Llengua valenciana

← Revisió anterior		Revisió de 20:15 13 gin 2018
Llínea 10:		Llínea 10:

	== Llengua valenciana ==		== Llengua valenciana ==
	Gràcies a les investigacions sociollingüístiques portades per certs filòlecs es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla valenciana en la publicació en [[1921]] de "El valencià". Posteriorment, [[Manuel Sanchis Guarner]] analisaria en profunditat les seues característiques dialectals propies. Encara que el [[valencià]] no te reconeiximent oficial en la [[Regió de Múrcia]], es donen classes de valencià en [[Yecla]] a petició del seu propi Ajuntament.		Gràcies a les investigacions sociollingüístiques portades per certs filòlecs es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla valenciana en la publicació en l'any [[1921]] de "El valencià". Posteriorment, [[Manuel Sanchis Guarner]] analisaria en profunditat les seues característiques dialectals propies. Encara que el [[valencià]] no te reconeiximent oficial en la [[Regió de Múrcia]], es donen classes de valencià en [[Yecla]] a petició del seu propi Ajuntament.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Kong: /* Història */

2017-04-03T21:42:52Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 21:42 3 abr 2017
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Història ==		== Història ==
	~~Després~~ de l'expulsió dels moriscs del [[sigle XVII]] gran part dels extensos térmens municipals de [[Yecla]] i [[Jumilla]], també d'Abanilla, havien permaneixcut poblats a soles en valencians de parla valenciana. Estes terres foren dedicades al pastoreig en la década de [[1878]]-[[1887]]. ~~Després~~ s'explotaren agrícolament. Des de llavors foren objecte d'una intensa immigració de llauradors valencians provinents de les valls del [[Vinalopó]].		Despuix de l'expulsió dels moriscs del [[sigle XVII]] gran part dels extensos térmens municipals de [[Yecla]] i [[Jumilla]], també d'Abanilla, havien permaneixcut poblats a soles en valencians de parla valenciana. Estes terres foren dedicades al pastoreig en la década de [[1878]]-[[1887]]. Despuix s'explotaren agrícolament. Des de llavors foren objecte d'una intensa immigració de llauradors valencians provinents de les valls del [[Vinalopó]].

	Estos pobladors s'establiren en les planures que formen les capçaleres de les rambles d'Abanilla i de la Raja, i en alguns casos -Carrascaleig, Els Pinills- també més al nort, fins a tocar casi [[Yecla]], i sempre en torn a la serra del Carche, que ha donat nom a la comarca. Es fundaren una vintena de viles i llocs que mai han conseguit una independència administrativa dels municipis de Yecla i Jumilla -pedanies de L'Arbequilla, La Raja, Torre del Ric, Canyà del Blat i La Sarsa- i d'Abinilla- pedania de Els Gabriels, Canyà de la Lenya i de Casa de l'Ombria de la Sarsa.		Estos pobladors s'establiren en les planures que formen les capçaleres de les rambles d'Abanilla i de la Raja, i en alguns casos -Carrascaleig, Els Pinills- també més al nort, fins a tocar casi [[Yecla]], i sempre en torn a la serra del Carche, que ha donat nom a la comarca. Es fundaren una vintena de viles i llocs que mai han conseguit una independència administrativa dels municipis de Yecla i Jumilla -pedanies de L'Arbequilla, La Raja, Torre del Ric, Canyà del Blat i La Sarsa- i d'Abinilla- pedania de Els Gabriels, Canyà de la Lenya i de Casa de l'Ombria de la Sarsa.

Sempreval: Text reemplaça - 'de un' a 'd'un'

2015-05-03T08:55:29Z

Text reemplaça - 'de un' a 'd'un'

← Revisió anterior		Revisió de 08:55 3 maig 2015
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''El Carche''' (en [[Idioma espanyol\|espanyol]] ''El Carche'') és una serra pertanyent als municipis [[Regió de Múrcia\|murcians]] de [[Jumilla]] i [[Yecla]], al sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Te catalogació de parc regional i comprén tres núcleus de població en la perifèria dels núcleus de Raspay, la Alberquilla i Carche, en 182 habitants. La seua altitut màxima es de 1.371 metros (Pic de la Madama).		'''El Carche''' (en [[Idioma espanyol\|espanyol]] ''El Carche'') és una serra pertanyent als municipis [[Regió de Múrcia\|murcians]] de [[Jumilla]] i [[Yecla]], al sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Te catalogació de parc regional i comprén tres núcleus de població en la perifèria dels núcleus de Raspay, la Alberquilla i Carche, en 182 habitants. La seua altitut màxima es de 1.371 metros (Pic de la Madama).

	També dona nom a una zona extesa entre els municipis murcians de Yecla, Jumilla i Albanilla en la que es troben poblacions a on, tras l'arribada de unes decenes de famílies de la colindant província d'Alacant a finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], part de la població parla valencià. Te 697 habitants empadronats. També es el nom de la pedania més gran (en extensió) de dites poblacions.		També dona nom a una zona extesa entre els municipis murcians de Yecla, Jumilla i Albanilla en la que es troben poblacions a on, tras l'arribada d'unes decenes de famílies de la colindant província d'Alacant a finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], part de la població parla valencià. Te 697 habitants empadronats. També es el nom de la pedania més gran (en extensió) de dites poblacions.

	== Història ==		== Història ==

Llana: /* Llengua valenciana */

2015-01-06T10:57:53Z

Llengua valenciana

← Revisió anterior		Revisió de 10:57 6 gin 2015
Llínea 10:		Llínea 10:

	== Llengua valenciana ==		== Llengua valenciana ==
	Gràcies a les investigacions sociollingüístiques portades per certs filòlecs es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla valenciana en la publicació en [[1921]] de "El valencià". Posteriorment, [[Manuel Sanchis Guarner]] analisaria en profunditat les seues característiques dialectals propies. Encara que el [[valencià]] no te reconeiximent oficial en la [[Regió de Múrcia]], es donen classes de valencià en Yecla a petició del seu propi Ajuntament.		Gràcies a les investigacions sociollingüístiques portades per certs filòlecs es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla valenciana en la publicació en [[1921]] de "El valencià". Posteriorment, [[Manuel Sanchis Guarner]] analisaria en profunditat les seues característiques dialectals propies. Encara que el [[valencià]] no te reconeiximent oficial en la [[Regió de Múrcia]], es donen classes de valencià en [[Yecla]] a petició del seu propi Ajuntament.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Posmo en 00:19 19 ago 2014

2014-08-19T00:19:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:19 19 ago 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Image:Localització del Carxe a la Regió de Múrcia.svg\|thumb\|Localisació de El Carche en la Regió de Múrcia]]
	'''El Carche''' (en [[Idioma espanyol\|espanyol]] ''El Carche'') és una serra pertanyent als municipis [[Regió de Múrcia\|murcians]] de [[Jumilla]] i [[Yecla]], al sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Te catalogació de parc regional i comprén tres núcleus de població en la perifèria dels núcleus de Raspay, la Alberquilla i Carche, en 182 habitants. La seua altitut màxima es de 1.371 metros (Pic de la Madama).		'''El Carche''' (en [[Idioma espanyol\|espanyol]] ''El Carche'') és una serra pertanyent als municipis [[Regió de Múrcia\|murcians]] de [[Jumilla]] i [[Yecla]], al sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Te catalogació de parc regional i comprén tres núcleus de població en la perifèria dels núcleus de Raspay, la Alberquilla i Carche, en 182 habitants. La seua altitut màxima es de 1.371 metros (Pic de la Madama).

Valencian: /* Enllaços externs */

2014-06-18T00:52:26Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 00:52 18 jun 2014
Llínea 14:		Llínea 14:
	*[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]		*[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]
	*[http://www.carm.es/siga/mnatural/proycons/espnat/fichasen/enpsc.html Parc regional Serra del Carche]		*[http://www.carm.es/siga/mnatural/proycons/espnat/fichasen/enpsc.html Parc regional Serra del Carche]

			{{Llengua valenciana}}

	[[Categoria:Regió de Múrcia]]		[[Categoria:Regió de Múrcia]]
	[[Categoria:Valencià]]		[[Categoria:Valencià]]

Valencian: /* Història */

2014-06-18T00:49:12Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 00:49 18 jun 2014
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Història ==		== Història ==
	Després de l'expulsió dels moriscs del [[sigle XVII]] gran part dels extensos térmens municipals de [[Yecla]] i [[Jumilla]], també d'Abanilla, havien permaneixcut poblats a soles en ~~mossàraps~~ de parla valenciana. Estes terres foren dedicades al pastoreig en la década de [[1878]]-[[1887]]. Després s'explotaren agrícolament. Des de llavors foren objecte d'una intensa immigració de llauradors valencians provinents de les valls del [[Vinalopó]].		Després de l'expulsió dels moriscs del [[sigle XVII]] gran part dels extensos térmens municipals de [[Yecla]] i [[Jumilla]], també d'Abanilla, havien permaneixcut poblats a soles en valencians de parla valenciana. Estes terres foren dedicades al pastoreig en la década de [[1878]]-[[1887]]. Després s'explotaren agrícolament. Des de llavors foren objecte d'una intensa immigració de llauradors valencians provinents de les valls del [[Vinalopó]].

	Estos pobladors s'establiren en les planures que formen les capçaleres de les rambles d'Abanilla i de la Raja, i en alguns casos -Carrascaleig, Els Pinills- també més al nort, fins a tocar casi [[Yecla]], i sempre en torn a la serra del Carche, que ha donat nom a la comarca. Es fundaren una vintena de viles i llocs que mai han conseguit una independència administrativa dels municipis de Yecla i Jumilla -pedanies de L'Arbequilla, La Raja, Torre del Ric, Canyà del Blat i La Sarsa- i d'Abinilla- pedania de Els Gabriels, Canyà de la Lenya i de Casa de l'Ombria de la Sarsa.		Estos pobladors s'establiren en les planures que formen les capçaleres de les rambles d'Abanilla i de la Raja, i en alguns casos -Carrascaleig, Els Pinills- també més al nort, fins a tocar casi [[Yecla]], i sempre en torn a la serra del Carche, que ha donat nom a la comarca. Es fundaren una vintena de viles i llocs que mai han conseguit una independència administrativa dels municipis de Yecla i Jumilla -pedanies de L'Arbequilla, La Raja, Torre del Ric, Canyà del Blat i La Sarsa- i d'Abinilla- pedania de Els Gabriels, Canyà de la Lenya i de Casa de l'Ombria de la Sarsa.

Valencian: /* Història */

2014-06-18T00:48:13Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 00:48 18 jun 2014
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Història ==		== Història ==
	Després de l'expulsió dels moriscs del [[sigle XVII]] gran part dels ~~extesos~~ térmens municipals de [[Yecla]] i [[Jumilla]], també d'Abanilla, havien permaneixcut poblats soles en mossàraps de parla valenciana. Estes terres foren dedicades al pastoreig en la ~~dècada~~ de [[1878]]-[[1887]]. Després s'explotaren agrícolament. Des de llavors foren objecte d'una intensa ~~inmigració~~ de llauradors valencians provinents de les valls del [[Vinalopó]].		Després de l'expulsió dels moriscs del [[sigle XVII]] gran part dels extensos térmens municipals de [[Yecla]] i [[Jumilla]], també d'Abanilla, havien permaneixcut poblats a soles en mossàraps de parla valenciana. Estes terres foren dedicades al pastoreig en la década de [[1878]]-[[1887]]. Després s'explotaren agrícolament. Des de llavors foren objecte d'una intensa immigració de llauradors valencians provinents de les valls del [[Vinalopó]].

	Estos pobladors s'establiren en les planures que formen les capçaleres de les rambles d'Abanilla i de la Raja, i en alguns casos -Carrascaleig, Els Pinills- també més al nort, ~~hasta~~ tocar casi [[Yecla]], i sempre en torn a la serra del Carche, que ha donat nom a la comarca. Es fundaren una vintena de viles i llocs que mai han ~~lograt~~ una independència administrativa dels municipis de Yecla i Jumilla -pedanies de L'Arbequilla, La Raja, Torre del Ric, Canyà del Blat i La Sarsa- i d'Abinilla- pedania de Els Gabriels, Canyà de la Lenya i de Casa de l'Ombria de la Sarsa.		Estos pobladors s'establiren en les planures que formen les capçaleres de les rambles d'Abanilla i de la Raja, i en alguns casos -Carrascaleig, Els Pinills- també més al nort, fins a tocar casi [[Yecla]], i sempre en torn a la serra del Carche, que ha donat nom a la comarca. Es fundaren una vintena de viles i llocs que mai han conseguit una independència administrativa dels municipis de Yecla i Jumilla -pedanies de L'Arbequilla, La Raja, Torre del Ric, Canyà del Blat i La Sarsa- i d'Abinilla- pedania de Els Gabriels, Canyà de la Lenya i de Casa de l'Ombria de la Sarsa.

	== Llengua valenciana ==		== Llengua valenciana ==