Efecte Compton - Historial de revisions

Reval en 08:42 29 gin 2026

2026-01-29T08:42:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:42 29 gin 2026
Llínea 9:		Llínea 9:
	Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Premi Nobel\|Premi Nobel de Física]] en l'any [[1927]].		Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Premi Nobel\|Premi Nobel de Física]] en l'any [[1927]].

	Este efecte és d'especial rellevància científica, ya que no pot ser explicat a través de la naturalea ondulatòria de la llum. La llum deu comportar-se com a partícula per a poder explicar estes observacions, per lo que adquirix una [[dualitat ona corpúscul]] característica de la [[mecànica quàntica]].		Este efecte és d'especial rellevància científica, ya que no pot ser explicat a través de la naturalea ondulatòria de la llum. La llum deu comportar-se com a partícula per a poder explicar estes observacions, per lo que adquirix una [[dualitat ona corpúscul]] característica de la [[mecànica quàntica]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 07:31 20 ago 2025

2025-08-20T07:31:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:31 20 ago 2025
Llínea 9:		Llínea 9:
	Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Premi Nobel\|Premi Nobel de Física]] en l'any [[1927]].		Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Premi Nobel\|Premi Nobel de Física]] en l'any [[1927]].

	Este efecte és d'especial rellevància científica, ya que no pot ser explicat a través de la naturalea ondulatòria de la llum. La llum deu comportar-se com a partícula per a poder explicar estes observacions, per lo que adquirix una [[dualitat ona corpúscul]] característica de la [[mecànica quàntica]].		Este efecte és d'especial rellevància científica, ya que no pot ser explicat a través de la naturalea ondulatòria de la llum. La llum deu comportar-se com a partícula per a poder explicar estes observacions, per lo que adquirix una [[dualitat ona corpúscul]] característica de la [[mecànica quàntica]].

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 15:52 28 jun 2024

2024-06-28T15:52:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:52 28 jun 2024
Llínea 17:		Llínea 17:
	* Ridwan, S. M., El-Tayyeb, F., Hainfeld, J. F., & Smilowitz, H. M. (2020). Distributions of intravenous injected iodine nanoparticles in orthotopic U87 human glioma xenografts over time and tumor therapy. Nanomedicine, 15(24), 2369-2383		* Ridwan, S. M., El-Tayyeb, F., Hainfeld, J. F., & Smilowitz, H. M. (2020). Distributions of intravenous injected iodine nanoparticles in orthotopic U87 human glioma xenografts over time and tumor therapy. Nanomedicine, 15(24), 2369-2383

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	* Compton, Arthur H. (May 1923). «A Quantum Theory of the Scattering of X-Rays by Light Elements». Physical Review 21 (5): 483-502. Bibcode:1923PhRv...21..483C. doi:10.1103/PhysRev.21.483. (trabajo original de 1923 en el sitio web de la American Physical Society)		* Compton, Arthur H. (May 1923). «A Quantum Theory of the Scattering of X-Rays by Light Elements». Physical Review 21 (5): 483-502. Bibcode:1923PhRv...21..483C. doi:10.1103/PhysRev.21.483. (trabajo original de 1923 en el sitio web de la American Physical Society)

Reval en 19:32 22 gin 2024

2024-01-22T19:32:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:32 22 gin 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en l'any [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein\|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]].		L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en l'any [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein\|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]].

	Compton va descobrir este efecte al experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la [[Mecànica quàntica\|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.<ref>{{Cita lliure\|llinages=Pérez Montiel\|nomene=Héctor\|enlaceautor=\|títul=Física general\|url=\|fechaacceso=\|any=2011\|editorial=Grup Editorial Pàtria\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=\|idioma=espanyol\|capítul=17}}</ref>		Compton va descobrir este efecte al experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la [[Mecànica quàntica\|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.

	Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Premi Nobel\|Premi Nobel de Física]] en l'any [[1927]].		Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Premi Nobel\|Premi Nobel de Física]] en l'any [[1927]].

Reval en 19:31 22 gin 2024

2024-01-22T19:31:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:31 22 gin 2024
Llínea 10:		Llínea 10:

	Este efecte és d'especial rellevància científica, ya que no pot ser explicat a través de la naturalea ondulatòria de la llum. La llum deu comportar-se com a partícula per a poder explicar estes observacions, per lo que adquirix una [[dualitat ona corpúscul]] característica de la [[mecànica quàntica]].		Este efecte és d'especial rellevància científica, ya que no pot ser explicat a través de la naturalea ondulatòria de la llum. La llum deu comportar-se com a partícula per a poder explicar estes observacions, per lo que adquirix una [[dualitat ona corpúscul]] característica de la [[mecànica quàntica]].

			== Referències ==
			* [https://www.lle.rochester.edu/media/publications/documents/theses/Moore.pdf C. Moore (1995). «Observación de la transición de la dispersión Thomson a Compton en interacciones multifotónicas ópticas con electrones».]
			* P. Christillin (1986). «Dispersión Compton nuclear». J. Phys. G: Nucl. Phys. 12 (9): 837-851. Bibcode:1986JPhG...12..837C. S2CID 250783416. doi:10.1088/0305-4616/12/9/008
			* Pérez Montiel, Héctor (2011). «17». Física general. Grupo Editorial Patria
			* Ridwan, S. M., El-Tayyeb, F., Hainfeld, J. F., & Smilowitz, H. M. (2020). Distributions of intravenous injected iodine nanoparticles in orthotopic U87 human glioma xenografts over time and tumor therapy. Nanomedicine, 15(24), 2369-2383

	==Bibliografia ==		==Bibliografia ==

Reval: /* Bibliografia */

2024-01-22T19:29:26Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:29 22 gin 2024
Llínea 12:		Llínea 12:

	==Bibliografia ==		==Bibliografia ==

			* Compton, Arthur H. (May 1923). «A Quantum Theory of the Scattering of X-Rays by Light Elements». Physical Review 21 (5): 483-502. Bibcode:1923PhRv...21..483C. doi:10.1103/PhysRev.21.483. (trabajo original de 1923 en el sitio web de la American Physical Society)
	* S. Chen; H. Avakian; V. Burkert; L. Vandenaweele; P. Eugenio; the CLAS collaboration; Ambrozewicz; Anghinolfi; Asryan; Bagdasaryan; Baillie; Ball; Baltzell; Barrow; Batourine; Battaglieri; Beard; Bedlinskiy; Bektasoglu; Bellis; Benmouna; Berman; Biselli; Bonner; Bouchigny; Boiarinov; Bosted; Bradford; Branford et al. (2006). «Measurement of Deeply Virtual Compton Scattering with a Polarized Proton Target». Physical Review Letters 97 (7): 072002. Bibcode:2006PhRvL..97g2002C. PMID 17026221. S2CID 15326395. arXiv:hep-ex/0605012. doi:10.1103/PhysRevLett.97.072002		* S. Chen; H. Avakian; V. Burkert; L. Vandenaweele; P. Eugenio; the CLAS collaboration; Ambrozewicz; Anghinolfi; Asryan; Bagdasaryan; Baillie; Ball; Baltzell; Barrow; Batourine; Battaglieri; Beard; Bedlinskiy; Bektasoglu; Bellis; Benmouna; Berman; Biselli; Bonner; Bouchigny; Boiarinov; Bosted; Bradford; Branford et al. (2006). «Measurement of Deeply Virtual Compton Scattering with a Polarized Proton Target». Physical Review Letters 97 (7): 072002. Bibcode:2006PhRvL..97g2002C. PMID 17026221. S2CID 15326395. arXiv:hep-ex/0605012. doi:10.1103/PhysRevLett.97.072002
	* Compton, Arthur H. (May 1923). «A Quantum Theory of the Scattering of X-Rays by Light Elements». Physical Review 21 (5): 483-502. Bibcode:1923PhRv...21..483C. doi:10.1103/PhysRev.21.483. (trabajo original de 1923 en el sitio web de la American Physical Society)
	* Stuewer, Roger H. (1975), The Compton Effect: Turning Point in Physics (New York: Science History Publications)		* Stuewer, Roger H. (1975), The Compton Effect: Turning Point in Physics (New York: Science History Publications)

Reval en 19:29 22 gin 2024

2024-01-22T19:29:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:29 22 gin 2024
Llínea 11:		Llínea 11:
	Este efecte és d'especial rellevància científica, ya que no pot ser explicat a través de la naturalea ondulatòria de la llum. La llum deu comportar-se com a partícula per a poder explicar estes observacions, per lo que adquirix una [[dualitat ona corpúscul]] característica de la [[mecànica quàntica]].		Este efecte és d'especial rellevància científica, ya que no pot ser explicat a través de la naturalea ondulatòria de la llum. La llum deu comportar-se com a partícula per a poder explicar estes observacions, per lo que adquirix una [[dualitat ona corpúscul]] característica de la [[mecànica quàntica]].

			==Bibliografia ==
			* S. Chen; H. Avakian; V. Burkert; L. Vandenaweele; P. Eugenio; the CLAS collaboration; Ambrozewicz; Anghinolfi; Asryan; Bagdasaryan; Baillie; Ball; Baltzell; Barrow; Batourine; Battaglieri; Beard; Bedlinskiy; Bektasoglu; Bellis; Benmouna; Berman; Biselli; Bonner; Bouchigny; Boiarinov; Bosted; Bradford; Branford et al. (2006). «Measurement of Deeply Virtual Compton Scattering with a Polarized Proton Target». Physical Review Letters 97 (7): 072002. Bibcode:2006PhRvL..97g2002C. PMID 17026221. S2CID 15326395. arXiv:hep-ex/0605012. doi:10.1103/PhysRevLett.97.072002
			* Compton, Arthur H. (May 1923). «A Quantum Theory of the Scattering of X-Rays by Light Elements». Physical Review 21 (5): 483-502. Bibcode:1923PhRv...21..483C. doi:10.1103/PhysRev.21.483. (trabajo original de 1923 en el sitio web de la American Physical Society)
			* Stuewer, Roger H. (1975), The Compton Effect: Turning Point in Physics (New York: Science History Publications)

	[[Categoria:Física]]		[[Categoria:Física]]
Llínea 21:		Llínea 24:
	[[Categoria:Ciència de 1923]]		[[Categoria:Ciència de 1923]]
	[[Categoria:Estats Units en 1923]]		[[Categoria:Estats Units en 1923]]

	~~{{Traduït de\|es\|Efecto Compton}}~~

Jose2 en 11:19 25 maig 2020

2020-05-25T11:19:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:19 25 maig 2020
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Descobriment i rellevància històrica ==		== Descobriment i rellevància històrica ==
	L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein\|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]].		L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en l'any [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein\|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]].

	Compton va descobrir este efecte al experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la [[Mecànica quàntica\|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.<ref>{{Cita lliure\|llinages=Pérez Montiel\|nomene=Héctor\|enlaceautor=\|títul=Física general\|url=\|fechaacceso=\|any=2011\|editorial=Grup Editorial Pàtria\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=\|idioma=espanyol\|capítul=17}}</ref>		Compton va descobrir este efecte al experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la [[Mecànica quàntica\|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.<ref>{{Cita lliure\|llinages=Pérez Montiel\|nomene=Héctor\|enlaceautor=\|títul=Física general\|url=\|fechaacceso=\|any=2011\|editorial=Grup Editorial Pàtria\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=\|idioma=espanyol\|capítul=17}}</ref>

	Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[~~Anex:~~Premi Nobel ~~de Física~~\|Premi Nobel de Física]] en [[1927]].		Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Premi Nobel\|Premi Nobel de Física]] en l'any [[1927]].

	Este efecte és d'especial rellevància científica, ya que no pot ser explicat a través de la naturalea ondulatòria de la llum. La llum deu comportar-se com a partícula per a poder explicar estes observacions, per lo que adquirix una [[dualitat ona corpúscul]] característica de la [[mecànica quàntica]].		Este efecte és d'especial rellevància científica, ya que no pot ser explicat a través de la naturalea ondulatòria de la llum. La llum deu comportar-se com a partícula per a poder explicar estes observacions, per lo que adquirix una [[dualitat ona corpúscul]] característica de la [[mecànica quàntica]].

Jose2 en 08:40 24 maig 2017

2017-05-24T08:40:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:40 24 maig 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{En desenroll}}~~

	[[Archiu:Compton-effekt1.png\|thumb\|300px\|Representació gràfica de la dispersió d'un fotó γ (llínea roja ondulada), per un [[electró]]. La freqüència del fotó dispersat té una [[llongitut d'ona]] major que ans d'interactuar en l'electró.]]		[[Archiu:Compton-effekt1.png\|thumb\|300px\|Representació gràfica de la dispersió d'un fotó γ (llínea roja ondulada), per un [[electró]]. La freqüència del fotó dispersat té una [[llongitut d'ona]] major que ans d'interactuar en l'electró.]]
	L''''efecte Compton''' (o '''dispersió Compton''') consistix en l'aument de la [[llongitut d'ona]] d'un [[fotó]] quan choca en un [[electró]] lliure i pert part de la seua energia. La freqüència o la llongitut d'ona de la radiació dispersada depén únicament de l'àngul de dispersió.		L''''efecte Compton''' (o '''dispersió Compton''') consistix en l'aument de la [[llongitut d'ona]] d'un [[fotó]] quan choca en un [[electró]] lliure i pert part de la seua energia. La freqüència o la llongitut d'ona de la radiació dispersada depén únicament de l'àngul de dispersió.
Llínea 7:		Llínea 5:
	L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein\|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]].		L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein\|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]].

	Compton va descobrir este efecte en experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la [[Mecànica quàntica\|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.<ref>{{Cita lliure\|llinages=Pérez Montiel\|nomene=Héctor\|enlaceautor=\|títul=Física general\|url=\|fechaacceso=\|any=2011\|editorial=Grup Editorial Pàtria\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=\|idioma=espanyol\|capítul=17}}</ref>		Compton va descobrir este efecte al experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la [[Mecànica quàntica\|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.<ref>{{Cita lliure\|llinages=Pérez Montiel\|nomene=Héctor\|enlaceautor=\|títul=Física general\|url=\|fechaacceso=\|any=2011\|editorial=Grup Editorial Pàtria\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=\|idioma=espanyol\|capítul=17}}</ref>

	Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Anex:Premi Nobel de Física\|Premi Nobel de Física]] en [[1927]].		Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Anex:Premi Nobel de Física\|Premi Nobel de Física]] en [[1927]].

Jose2 en 19:26 9 dec 2016

2016-12-09T19:26:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:32 22 gin 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en l'any [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein\|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]].		L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en l'any [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein\|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]].

	Compton va descobrir este efecte al experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la [[Mecànica quàntica\|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.<ref>{{Cita lliure\|llinages=Pérez Montiel\|nomene=Héctor\|enlaceautor=\|títul=Física general\|url=\|fechaacceso=\|any=2011\|editorial=Grup Editorial Pàtria\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=\|idioma=espanyol\|capítul=17}}</ref>		Compton va descobrir este efecte al experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la [[Mecànica quàntica\|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.

	Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Premi Nobel\|Premi Nobel de Física]] en l'any [[1927]].		Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Premi Nobel\|Premi Nobel de Física]] en l'any [[1927]].

← Revisió anterior		Revisió de 19:26 9 dec 2016
Llínea 2:		Llínea 2:

	[[Archiu:Compton-effekt1.png\|thumb\|300px\|Representació gràfica de la dispersió d'un fotó γ (llínea roja ondulada), per un [[electró]]. La freqüència del fotó dispersat té una [[llongitut d'ona]] major que ans d'interactuar en l'electró.]]		[[Archiu:Compton-effekt1.png\|thumb\|300px\|Representació gràfica de la dispersió d'un fotó γ (llínea roja ondulada), per un [[electró]]. La freqüència del fotó dispersat té una [[llongitut d'ona]] major que ans d'interactuar en l'electró.]]
	El '''efecte Compton''' (o '''dispersió Compton''') consistix en l'aument de la [[llongitut d'ona]] d'un [[fotó]] quan choca en un [[electró]] lliure i pert part de la seua energia. La freqüència o la llongitut d'ona de la radiació dispersada depén únicament de l'àngul de dispersió.		L''''efecte Compton''' (o '''dispersió Compton''') consistix en l'aument de la [[llongitut d'ona]] d'un [[fotó]] quan choca en un [[electró]] lliure i pert part de la seua energia. La freqüència o la llongitut d'ona de la radiació dispersada depén únicament de l'àngul de dispersió.

	== Descobriment i rellevància històrica ==		== Descobriment i rellevància històrica ==
	L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein\|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]].		L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein\|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]].

	Compton va descobrir este efecte en experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base en la [[Mecànica quàntica\|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per ~~la qual cosa~~ l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.<ref>{{Cita lliure\|llinages=Pérez Montiel\|nomene=Héctor\|enlaceautor=\|títul=Física general\|url=\|fechaacceso=\|any=2011\|editorial=Grup Editorial Pàtria\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=\|idioma=espanyol\|capítul=17}}</ref>		Compton va descobrir este efecte en experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la [[Mecànica quàntica\|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.<ref>{{Cita lliure\|llinages=Pérez Montiel\|nomene=Héctor\|enlaceautor=\|títul=Física general\|url=\|fechaacceso=\|any=2011\|editorial=Grup Editorial Pàtria\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=\|idioma=espanyol\|capítul=17}}</ref>

	Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Anex:Premi Nobel de Física\|Premi Nobel de Física]] en [[1927]].		Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Anex:Premi Nobel de Física\|Premi Nobel de Física]] en [[1927]].

	Este efecte és d'especial rellevància científica, ya que no pot ser explicat a través de la naturalea ondulatòria de la llum. La llum deu comportar-se com a partícula per a poder explicar estes observacions, per #lo que adquirix una [[dualitat ona corpúscul]] característica de la [[mecànica quàntica]].		Este efecte és d'especial rellevància científica, ya que no pot ser explicat a través de la naturalea ondulatòria de la llum. La llum deu comportar-se com a partícula per a poder explicar estes observacions, per lo que adquirix una [[dualitat ona corpúscul]] característica de la [[mecànica quàntica]].




			[[Categoria:Física]]
	[[Categoria:Efectes electromagnètics\|Compton]]		[[Categoria:Efectes electromagnètics\|Compton]]
	[[Categoria:Mecànica quàntica]]		[[Categoria:Mecànica quàntica]]
	[[Categoria:Electrodinàmica quàntica]]		[[Categoria:Electrodinàmica quàntica]]
	[[Categoria:Epònims relatius a fenomens físics]]		[[Categoria:Epònims relatius a fenomens físics]]

	~~{{Traduït de\|es\|Efecto Compton}}~~
	[[Categoria:Ciència i tecnologia d'Estats Units del sigle XX]]		[[Categoria:Ciència i tecnologia d'Estats Units del sigle XX]]
	[[Categoria:Ciència de 1923]]		[[Categoria:Ciència de 1923]]
	[[Categoria:Estats Units en 1923]]		[[Categoria:Estats Units en 1923]]

			{{Traduït de\|es\|Efecto Compton}}