Edificació pública (Roma Antiga) - Historial de revisions

Lluísm en 19:47 15 nov 2025

2025-11-15T19:47:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:47 15 nov 2025
Llínea 66:		Llínea 66:
	=== Muralles ===		=== Muralles ===
	Les ciutats estaven defeses per muralles, en una via de circulació en la part superior que permetia la vigilància. Les muralles estaven protegides per marlets, i es prolongaven diversos metros baix terra. Les portes de la ciutat tenien tres [[volta\|voltes]]: una central per la que passaven els carruages i dos laterals per als viandants. Es tancaven en portes grans de fusta i reixes llevadices.		Les ciutats estaven defeses per muralles, en una via de circulació en la part superior que permetia la vigilància. Les muralles estaven protegides per marlets, i es prolongaven diversos metros baix terra. Les portes de la ciutat tenien tres [[volta\|voltes]]: una central per la que passaven els carruages i dos laterals per als viandants. Es tancaven en portes grans de fusta i reixes llevadices.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Grant, Michael. ''La historia de Roma'', p. 52		* Grant, Michael. ''La historia de Roma'', p. 52

Lluísm en 07:50 10 jul 2025

2025-07-10T07:50:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:50 10 jul 2025
Llínea 65:		Llínea 65:
	== Ingenieria militar ==		== Ingenieria militar ==
	=== Muralles ===		=== Muralles ===
	Les ciutats estaven defeses per muralles, en una via de circulació en la part superior que permetia la vigilància. Les muralles estaven protegides per marlets, i es prolongaven diversos metros baix terra. Les portes de la ciutat tenien tres [[volta\|voltes]]: una central per la que passaven els carruages i dos laterals per als viandants. Es tancaven en portes grans de fusta i reixes llevadices.		Les ciutats estaven defeses per muralles, en una via de circulació en la part superior que permetia la vigilància. Les muralles estaven protegides per marlets, i es prolongaven diversos metros baix terra. Les portes de la ciutat tenien tres [[volta\|voltes]]: una central per la que passaven els carruages i dos laterals per als viandants. Es tancaven en portes grans de fusta i reixes llevadices.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 16:59 4 set 2024

2024-09-04T16:59:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:59 4 set 2024
Llínea 67:		Llínea 67:
	Les ciutats estaven defeses per muralles, en una via de circulació en la part superior que permetia la vigilància. Les muralles estaven protegides per marlets, i es prolongaven diversos metros baix terra. Les portes de la ciutat tenien tres [[volta\|voltes]]: una central per la que passaven els carruages i dos laterals per als viandants. Es tancaven en portes grans de fusta i reixes llevadices.		Les ciutats estaven defeses per muralles, en una via de circulació en la part superior que permetia la vigilància. Les muralles estaven protegides per marlets, i es prolongaven diversos metros baix terra. Les portes de la ciutat tenien tres [[volta\|voltes]]: una central per la que passaven els carruages i dos laterals per als viandants. Es tancaven en portes grans de fusta i reixes llevadices.

			== Referències ==
			* Grant, Michael. ''La historia de Roma'', p. 52
			* [https://www.jw.org/es/biblioteca/revistas/g201411/acueductos-romanos-ingenier%C3%ADa/ «Los acueductos romanos, maravillas de la ingeniería». JW.ORG]
			* Tylecote, R.F. 1962. ''Metallurgy in Archaeology: A Prehistory of Metallurgy in the British Isles''. London: Edward Arnold (Publishers) Ltd

	~~{{Traduït de\|es\|Edificación_pública_~~(~~Roma_Antigua~~)}}		== Bibliografia ==
			* Craddock, Paul T. 1995. Early Metal Mining and Production. Edinburgh: Edinburgh University Press
			* Davies, Oliver (1935). Mines romanes a Europa. Oxford
			* Healy, A.F. (1999). Plini el Vell. Oxford: Clarendon
			* Hodge, T. (2001). Roman aqueducts and Water supply (2nd edición). Duckworth
			* Smith, Norman (1972). A History of Dams. Citadel Press
			* Wilson, Andrew (2002): "Machines, Power and the Ancient Economy", The Journal of Roman Studies, Vol. 92, pp. 1–32

	[[Categoria:Arquitectura romana]]		[[Categoria:Arquitectura romana]]

Jose2 en 16:55 4 set 2024

2024-09-04T16:55:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:55 4 set 2024
Llínea 66:		Llínea 66:
	=== Muralles ===		=== Muralles ===
	Les ciutats estaven defeses per muralles, en una via de circulació en la part superior que permetia la vigilància. Les muralles estaven protegides per marlets, i es prolongaven diversos metros baix terra. Les portes de la ciutat tenien tres [[volta\|voltes]]: una central per la que passaven els carruages i dos laterals per als viandants. Es tancaven en portes grans de fusta i reixes llevadices.		Les ciutats estaven defeses per muralles, en una via de circulació en la part superior que permetia la vigilància. Les muralles estaven protegides per marlets, i es prolongaven diversos metros baix terra. Les portes de la ciutat tenien tres [[volta\|voltes]]: una central per la que passaven els carruages i dos laterals per als viandants. Es tancaven en portes grans de fusta i reixes llevadices.


	{{Traduït de\|es\|Edificación_pública_(Roma_Antigua)}}		{{Traduït de\|es\|Edificación_pública_(Roma_Antigua)}}

	[[Categoria:Arquitectura romana]]		[[Categoria:Arquitectura romana]]

Jose2: Text reemplaça - 't on ' a 't a on '

2021-05-28T11:30:34Z

Text reemplaça - 't on ' a 't a on '

← Revisió anterior		Revisió de 11:30 28 maig 2021
Llínea 58:		Llínea 58:
	=== Aqüeductes ===		=== Aqüeductes ===

	Els [[aqüeductes]] eren característics de l'ingenieria romana, per a solucionar el problema d'abastiment d'aigua, puix no disponien de manufactura de canonades resistent a la pressió i, per tant, no podien construir sifons d'una certa altura. Els aqüeductes consistien en ponts soportats per grossos pilars units per mig d'arcs de mig punt, coronats per un canal en una llaugera inclinació, per a permetre córrer l'aigua. L'aigua s'obtenia en brolladors o [[embassament]]s situats a major altura, fins a la ciutat on se [[Canalisació\|canalisava]] i distribuïa per mig de canonades de plom. Un atre element arquitectònic, de la mateixa estructura que els aqüeductes, eren els ponts, fets a base d'arcs i voltes.		Els [[aqüeductes]] eren característics de l'ingenieria romana, per a solucionar el problema d'abastiment d'aigua, puix no disponien de manufactura de canonades resistent a la pressió i, per tant, no podien construir sifons d'una certa altura. Els aqüeductes consistien en ponts soportats per grossos pilars units per mig d'arcs de mig punt, coronats per un canal en una llaugera inclinació, per a permetre córrer l'aigua. L'aigua s'obtenia en brolladors o [[embassament]]s situats a major altura, fins a la ciutat a on se [[Canalisació\|canalisava]] i distribuïa per mig de canonades de plom. Un atre element arquitectònic, de la mateixa estructura que els aqüeductes, eren els ponts, fets a base d'arcs i voltes.

	=== Albellons ===		=== Albellons ===

Jose2: /* Materials utilisats */

2019-08-22T09:02:19Z

Materials utilisats

← Revisió anterior		Revisió de 09:02 22 ago 2019
Llínea 8:		Llínea 8:
	Els ingeniers romans realisaven les seues obres utilisant com [[matèria primera]] la [[pedra]], la [[argila]], el [[morter]] i la [[fusta]].		Els ingeniers romans realisaven les seues obres utilisant com [[matèria primera]] la [[pedra]], la [[argila]], el [[morter]] i la [[fusta]].

	* La '''pedra''' : de caràcter autòcton, en el sigle VI a. C. es va utilisar el tuf, en els fonaments dels temples. A partir del [[sigle II a. C.]] el [[travertí]] reemplaçarà al tuf i serà en época augustea quan es generalise l'us del [[marbre]] de [[Carrara]] i s'importa de [[Grècia]].		* La '''pedra''' : de caràcter autòcton, en el [[sigle VI a. C.]] es va utilisar el tuf, en els fonaments dels temples. A partir del [[sigle II a. C.]] el [[travertí]] reemplaçarà al tuf i serà en época augustea quan es generalise l'us del [[marbre]] de [[Carrara]] i s'importa de [[Grècia]].

	L'extracció es realisava aprofitant els clavills que els blocs pétreus presentaven de manera natural per mig de falques i palanques. Si no existien fissures en la pedra s'utilisava el pic, realisant regates i forats, despuix posaven falques en els forats, que a l'amerar-les d'aigua trencaven la pedra. Posteriorment es dividia en blocs usant serres o en falques i maces. El transport es realisava per mig de rodells i cordes.		L'extracció es realisava aprofitant els clavills que els blocs pétreus presentaven de manera natural per mig de falques i palanques. Si no existien fissures en la pedra s'utilisava el pic, realisant regates i forats, despuix posaven falques en els forats, que a l'amerar-les d'aigua trencaven la pedra. Posteriorment es dividia en blocs usant serres o en falques i maces. El transport es realisava per mig de rodells i cordes.

Jose2: Text reemplaça - ' cassos ' a ' casos '

2018-08-13T08:44:28Z

Text reemplaça - ' cassos ' a ' casos '

← Revisió anterior		Revisió de 08:44 13 ago 2018
Llínea 38:		Llínea 38:
	=== Calçades ===		=== Calçades ===

	Les ciutats estaven interconectades per calçades que es construïen cavant una rasa i omplint-la de pedres de diferents grossors fins a nivellar el terreny, i recobrint en una última capes en de revestiment de material de gra fi. En ~~cassos~~ excepcionals i generalment en l'interior de les ciutats l'última capa de revestiment se substituïa per un empedrat de pedres planes, formant un enllosat.		Les ciutats estaven interconectades per calçades que es construïen cavant una rasa i omplint-la de pedres de diferents grossors fins a nivellar el terreny, i recobrint en una última capes en de revestiment de material de gra fi. En casos excepcionals i generalment en l'interior de les ciutats l'última capa de revestiment se substituïa per un empedrat de pedres planes, formant un enllosat.

	Les ciutats també estaven travessades per calçades, en vores laterals llaugerament elevades. Estos carrers disponien d'uns blocs de pedra separats regularment entre si que permetien creuar d'una vora a una atra en dies de pluja, i impedien que els vehículs conseguiren velocitats perilloses. Per esta raó, poder passar entre les pedres, la separació entre les rodes dels carros era sempre la mateixa.		Les ciutats també estaven travessades per calçades, en vores laterals llaugerament elevades. Estos carrers disponien d'uns blocs de pedra separats regularment entre si que permetien creuar d'una vora a una atra en dies de pluja, i impedien que els vehículs conseguiren velocitats perilloses. Per esta raó, poder passar entre les pedres, la separació entre les rodes dels carros era sempre la mateixa.

Jose2: Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

2018-02-20T19:33:18Z

Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

← Revisió anterior		Revisió de 19:33 20 feb 2018
Llínea 47:		Llínea 47:
	Els ponts complixen la funció de salvar obstàculs naturals com [[riu]]s o [[vall]]s profunts, aforrar llargues distàncies buscant passos plans.		Els ponts complixen la funció de salvar obstàculs naturals com [[riu]]s o [[vall]]s profunts, aforrar llargues distàncies buscant passos plans.

	Els romans varen construir gran ~~quantitat~~ de [[pont]]s perque les vies travessaren els rius que trobaven al seu pas, molts dels quals encara subsistixen. La major part d'ells estava construïda en pedra, encara que si no hi havia pedreres en la zona, es feyen de rajola olla.		Els romans varen construir gran cantitat de [[pont]]s perque les vies travessaren els rius que trobaven al seu pas, molts dels quals encara subsistixen. La major part d'ells estava construïda en pedra, encara que si no hi havia pedreres en la zona, es feyen de rajola olla.

	=== Ports ===		=== Ports ===

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:09:00Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 26 abr 2016
Llínea 3:		Llínea 3:
	L'existència d'una àmplia ret de [[calçades romanes\|calçades]] i [[port]]s va facilitar el [[comerç]] i les [[comunicacions]], aspectes fonamentals per al creiximent [[economia\|econòmic]] i el control [[política\|polític]] i [[militar]].		L'existència d'una àmplia ret de [[calçades romanes\|calçades]] i [[port]]s va facilitar el [[comerç]] i les [[comunicacions]], aspectes fonamentals per al creiximent [[economia\|econòmic]] i el control [[política\|polític]] i [[militar]].

	Els [[aqüeducte]]s i [[aigüera\|aigüeres]] ~~van~~ permetre el creiximent de les ciutats al garantisar unes condicions [[higiene\|higièniques]] i [[sanitat\|sanitàries]] mínimes sense les quals hauria segut impossible conseguir els nivells de població que varen tindre les grans urbs de l'imperi.		Els [[aqüeducte]]s i [[aigüera\|aigüeres]] varen permetre el creiximent de les ciutats al garantisar unes condicions [[higiene\|higièniques]] i [[sanitat\|sanitàries]] mínimes sense les quals hauria segut impossible conseguir els nivells de població que varen tindre les grans urbs de l'imperi.

	== Materials utilisats==		== Materials utilisats==

Jose2 en 18:25 19 set 2015

2015-09-19T18:25:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:25 19 set 2015
Llínea 3:		Llínea 3:
	L'existència d'una àmplia ret de [[calçades romanes\|calçades]] i [[port]]s va facilitar el [[comerç]] i les [[comunicacions]], aspectes fonamentals per al creiximent [[economia\|econòmic]] i el control [[política\|polític]] i [[militar]].		L'existència d'una àmplia ret de [[calçades romanes\|calçades]] i [[port]]s va facilitar el [[comerç]] i les [[comunicacions]], aspectes fonamentals per al creiximent [[economia\|econòmic]] i el control [[política\|polític]] i [[militar]].

	Els [[aqüeducte]]s i [[aigüera\|aigüeres]] van permetre el creiximent de les ciutats al garantisar unes condicions [[higiene\|higièniques]] i [[sanitat\|sanitàries]] mínimes sense les quals hauria segut impossible conseguir els nivells de població que ~~van~~ tindre les grans urbs de l'imperi.		Els [[aqüeducte]]s i [[aigüera\|aigüeres]] van permetre el creiximent de les ciutats al garantisar unes condicions [[higiene\|higièniques]] i [[sanitat\|sanitàries]] mínimes sense les quals hauria segut impossible conseguir els nivells de població que varen tindre les grans urbs de l'imperi.

	== Materials utilisats==		== Materials utilisats==
Llínea 16:		Llínea 16:
	* El '''morter''' o [[barreja]] era una mescla d'arena, calç i aigua, en la que s'unien les rajoles, sent un element imprescindible en la construcció de voltes. Al mesclar-ho en pedra s'obté el ciment (''opus caementicium'').		* El '''morter''' o [[barreja]] era una mescla d'arena, calç i aigua, en la que s'unien les rajoles, sent un element imprescindible en la construcció de voltes. Al mesclar-ho en pedra s'obté el ciment (''opus caementicium'').

	* La ~~'''~~fusta~~'''~~ s'utilisava per als treballs de [[fusteria]], per a la construcció de l'esquelet dels edificis i la carcassa de les teulades.		* La [[fusta]] s'utilisava per als treballs de [[fusteria]], per a la construcció de l'esquelet dels edificis i la carcassa de les teulades.

	== Tècniques empleades ==		== Tècniques empleades ==
Llínea 29:		Llínea 29:

	=== Topografia ===		=== Topografia ===
	~~Sovint~~ es tendix a oblidar l'importància fonamental de la [[topografia]] a l'hora de dur a terme obres d'ingenieria civil. Els espectaculars aqüeductes de l'antiga Roma no haurien segut possibles sense la llabor d'una llegió de topógrafs que mesuraren el terreny i marcaren el traçat.		A sovint es tendix a oblidar l'importància fonamental de la [[topografia]] a l'hora de dur a terme obres d'ingenieria civil. Els espectaculars aqüeductes de l'antiga Roma no haurien segut possibles sense la llabor d'una llegió de topógrafs que mesuraren el terreny i marcaren el traçat.

	Alguns dels aqüeductes romans ~~van~~ conseguir llongituts que, encara hui, resulten sorprenents. Més encara si tenim en conte que les tècniques de l'época no permetien garantisar el sagellat de les conduccions, lo que obligava a transportar l'aigua per mig de pendents de caiguda constant.		Alguns dels aqüeductes romans varen conseguir llongituts que, encara hui, resulten sorprenents. Més encara si tenim en conte que les tècniques de l'época no permetien garantisar el sagellat de les conduccions, lo que obligava a transportar l'aigua per mig de pendents de caiguda constant.

	Estes pendents, de l'orde de milèsimes, obligaven a traçar els recorreguts en un precisió vertical de [[metros]] per [[quilómetro]] de traçat en planta a lo llarc de distàncies com ara 90 quilómetros (''Aqua Marcia'', en [[Roma]]) o, inclús, 132 quilómetros ([[Cartago]]).		Estes pendents, de l'orde de milèsimes, obligaven a traçar els recorreguts en un precisió vertical de [[metros]] per [[quilómetro]] de traçat en planta a lo llarc de distàncies com ara 90 quilómetros (''Aqua Marcia'', en [[Roma]]) o, inclús, 132 quilómetros ([[Cartago]]).
Llínea 47:		Llínea 47:
	Els ponts complixen la funció de salvar obstàculs naturals com [[riu]]s o [[vall]]s profunts, aforrar llargues distàncies buscant passos plans.		Els ponts complixen la funció de salvar obstàculs naturals com [[riu]]s o [[vall]]s profunts, aforrar llargues distàncies buscant passos plans.

	Els romans ~~van~~ construir gran quantitat de [[pont]]s perque les vies travessaren els rius que trobaven al seu pas, molts dels quals encara subsistixen. La major part d'ells estava construïda en pedra, encara que si no hi havia pedreres en la zona, es feyen de rajola olla.		Els romans varen construir gran quantitat de [[pont]]s perque les vies travessaren els rius que trobaven al seu pas, molts dels quals encara subsistixen. La major part d'ells estava construïda en pedra, encara que si no hi havia pedreres en la zona, es feyen de rajola olla.

	=== Ports ===		=== Ports ===
Llínea 54:		Llínea 54:
	== Ingenieria hidràulica ==		== Ingenieria hidràulica ==
	=== Termes ===		=== Termes ===
	Estos temples de l'oci i la salut- banys calents, frets i temperats, gimnasis- ~~van~~ eixercir un paper destacat en les relacions socials. Entre els més celebres figuren les de carcallas..		Estos temples de l'oci i la salut- banys calents, frets i temperats, gimnasis- varen eixercir un paper destacat en les relacions socials. Entre els més celebres figuren les de carcallas..

	=== Aqüeductes ===		=== Aqüeductes ===