Edat de Pedra - Historial de revisions

Jose2 en 09:29 4 oct 2024

2024-10-04T09:29:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:29 4 oct 2024
Llínea 38:		Llínea 38:

	Lliteralment vol dir Edat de Pedra primerenca, es referix al periodo comprés des de l'aparició del primer ser humà, fa més de dos millons i mig d'anys, fins fa uns 200.000 anys. Inclou, pràcticament, tots els grans passos de l'[[evolució humana]] (puix els dits humans primitius moderns varen deure sorgir al final del mateix), aixina com importants alvanços culturals, que els que apenes coneixem els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per a entendre'ls millor sol dividir-se'n en dos grans etapes.		Lliteralment vol dir Edat de Pedra primerenca, es referix al periodo comprés des de l'aparició del primer ser humà, fa més de dos millons i mig d'anys, fins fa uns 200.000 anys. Inclou, pràcticament, tots els grans passos de l'[[evolució humana]] (puix els dits humans primitius moderns varen deure sorgir al final del mateix), aixina com importants alvanços culturals, que els que apenes coneixem els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per a entendre'ls millor sol dividir-se'n en dos grans etapes.

	== Referències ==		== Referències ==
	* de la Torre Sáinz, Ignacio y Domínguez-Rodrigo, Manuel (2000). «El Paleolítico Medio en el Próximo Oriente. Una síntesis regional. versión en PDF». Complutum 11. Universidad Complutense (Madrid). pp. 9-27. ISSN 1131-6993		* de la Torre Sáinz, Ignacio y Domínguez-Rodrigo, Manuel (2000). «El Paleolítico Medio en el Próximo Oriente. Una síntesis regional. versión en PDF». Complutum 11. Universidad Complutense (Madrid). pp. 9-27. ISSN 1131-6993

Jose2 en 19:03 25 jul 2024

2024-07-25T19:03:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:03 25 jul 2024
Llínea 38:		Llínea 38:

	Lliteralment vol dir Edat de Pedra primerenca, es referix al periodo comprés des de l'aparició del primer ser humà, fa més de dos millons i mig d'anys, fins fa uns 200.000 anys. Inclou, pràcticament, tots els grans passos de l'[[evolució humana]] (puix els dits humans primitius moderns varen deure sorgir al final del mateix), aixina com importants alvanços culturals, que els que apenes coneixem els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per a entendre'ls millor sol dividir-se'n en dos grans etapes.		Lliteralment vol dir Edat de Pedra primerenca, es referix al periodo comprés des de l'aparició del primer ser humà, fa més de dos millons i mig d'anys, fins fa uns 200.000 anys. Inclou, pràcticament, tots els grans passos de l'[[evolució humana]] (puix els dits humans primitius moderns varen deure sorgir al final del mateix), aixina com importants alvanços culturals, que els que apenes coneixem els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per a entendre'ls millor sol dividir-se'n en dos grans etapes.

			== Referències ==
			* de la Torre Sáinz, Ignacio y Domínguez-Rodrigo, Manuel (2000). «El Paleolítico Medio en el Próximo Oriente. Una síntesis regional. versión en PDF». Complutum 11. Universidad Complutense (Madrid). pp. 9-27. ISSN 1131-6993
			* Gragueb, Abdelrrazak y Mtimet, Alí (1989). La Préhistoire de Tunisie et au Maghreb. Les Guides Alif Editions de la Mediterranée, Tunis. ISBN 9973-716-10-8
			* Lorenzo, J. L. (1967). La etapa lítica en México (Vol. 20). Instituto Nacional de Antropología e Historia
			* Thackeray, Anne I. (1992). «The Middle Stone Age South of the Limpopo River». Journal or World Prehistory. Vol. 6 (No. 4). doi 10.1007/BF00975633

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 19:01 25 jul 2024

2024-07-25T19:01:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:01 25 jul 2024
Llínea 38:		Llínea 38:

	Lliteralment vol dir Edat de Pedra primerenca, es referix al periodo comprés des de l'aparició del primer ser humà, fa més de dos millons i mig d'anys, fins fa uns 200.000 anys. Inclou, pràcticament, tots els grans passos de l'[[evolució humana]] (puix els dits humans primitius moderns varen deure sorgir al final del mateix), aixina com importants alvanços culturals, que els que apenes coneixem els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per a entendre'ls millor sol dividir-se'n en dos grans etapes.		Lliteralment vol dir Edat de Pedra primerenca, es referix al periodo comprés des de l'aparició del primer ser humà, fa més de dos millons i mig d'anys, fins fa uns 200.000 anys. Inclou, pràcticament, tots els grans passos de l'[[evolució humana]] (puix els dits humans primitius moderns varen deure sorgir al final del mateix), aixina com importants alvanços culturals, que els que apenes coneixem els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per a entendre'ls millor sol dividir-se'n en dos grans etapes.

			== Bibliografia ==
			* Brézillon, Michel (1969). Dictionnaire de la Préhistoire. París: Librairie Larousse. ISBN 2-03-075437-4
			* Clairborne, Robert (1976). El nacimiento de la escritura. Brepols Fabrieken (Bélgica). Libros TIME-LIFE
			* Hamblin, Dora Jane (1975). Las primeras ciudades. Brepols Fabrieken (Bélgica). Libros TIME-LIFE
			* Marcos Saiz, F. Javier (2006). La Sierra de Atapuerca y el Valle del Arlanzón. Patrones de asentamiento prehistóricos. Editorial Dossoles. Burgos. ISBN 9788496606289
			* Marcos Saiz, F. Javier (2016). La Prehistoria Reciente del entorno de la Sierra de Atapuerca (Burgos, España). Editorial British Archaeological Reports (Oxford, U.K.), BAR International Series 2798. ISBN 9781407315195
			* Menéndez, Mario; Jimeno, Alfredo y Fernández, Víctor (1997). Diccionario de Prehistoria. Alianza Editorial, Madrid. ISBN 84-206-2888-3
			* Pericot García, Luis y Maluquer de Motes, Juan (1970). La humanidad Prehistórica. Salvat Editores, Estella (Navarra). Depósito Legal: NA 997-1970
			* Wernick, Robert (1975). Los constructores de megalitos. Brepols Fabrieken (Bélgica). Libros TIME-LIFE

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: Text reemplaça - ' En tot i això' a ' Encara que '

2023-08-25T12:19:08Z

Text reemplaça - ' En tot i això' a ' Encara que '

← Revisió anterior		Revisió de 12:19 25 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Fleche Cartailhac MHNT PRE 2009.0.9232.1 Fond.jpg\|thumb\|right\|200px\|Típica ferramenta tallada en pedra]]		[[File:Fleche Cartailhac MHNT PRE 2009.0.9232.1 Fond.jpg\|thumb\|right\|200px\|Típica ferramenta tallada en pedra]]
	L' '''Edat de Pedra''' és el periodo de la Prehistòria durant el qual, els sers humans crearen ferramentes de pedra degut a la carència d'una tecnologia més alvançada. La [[fusta]], els [[os\|ossos]] i atres materials també foren utilisats (corns, cests, cordes, cuiro..), pero la pedra (i, en particular, diverses roques de trencada concoidea, com el [[sílex]], el [[quars]], la [[quarcita]], l'[[obsidiana]]...) fon utilisada per a fabricar ferramentes i armes, de tall o percussió. ~~En tot i això~~, esta és una circumstància necessària, pero insuficient per a la definició d'este periodo, ya que en ell tingueren lloc fenòmens fonamentals per a lo que seria el nostre futur: l'[[evolució humana]], les grans adquisicions tecnològiques ([[foc]], [[ferramenta\|ferramentes]], [[vivenda]], [[roba]]..), l'evolució social, els [[Canvi climàtic\|canvis climàtics]], la diàspora del ser humà per tot el món habitable, des del seu breçol africà, i la revolució econòmica des d'un sistema recolector-caçador, fins a un sistema parcialment productor (entre atres coses). El ranc de temps que abarca este periodo és ambigu, disputat i variable segons la regió en qüestió. Encara que és possible parlar d'este periodo en concret, per al conjunt de l'humanitat no hi ha que oblidar que alguns grups humans mai desenrollaren la tecnologia del metal fondit i per tant quedaren somesos en una edat de pedra fins que es trobaren en cultures tecnològicament més desenrollades.		L' '''Edat de Pedra''' és el periodo de la Prehistòria durant el qual, els sers humans crearen ferramentes de pedra degut a la carència d'una tecnologia més alvançada. La [[fusta]], els [[os\|ossos]] i atres materials també foren utilisats (corns, cests, cordes, cuiro..), pero la pedra (i, en particular, diverses roques de trencada concoidea, com el [[sílex]], el [[quars]], la [[quarcita]], l'[[obsidiana]]...) fon utilisada per a fabricar ferramentes i armes, de tall o percussió. Encara que , esta és una circumstància necessària, pero insuficient per a la definició d'este periodo, ya que en ell tingueren lloc fenòmens fonamentals per a lo que seria el nostre futur: l'[[evolució humana]], les grans adquisicions tecnològiques ([[foc]], [[ferramenta\|ferramentes]], [[vivenda]], [[roba]]..), l'evolució social, els [[Canvi climàtic\|canvis climàtics]], la diàspora del ser humà per tot el món habitable, des del seu breçol africà, i la revolució econòmica des d'un sistema recolector-caçador, fins a un sistema parcialment productor (entre atres coses). El ranc de temps que abarca este periodo és ambigu, disputat i variable segons la regió en qüestió. Encara que és possible parlar d'este periodo en concret, per al conjunt de l'humanitat no hi ha que oblidar que alguns grups humans mai desenrollaren la tecnologia del metal fondit i per tant quedaren somesos en una edat de pedra fins que es trobaren en cultures tecnològicament més desenrollades.
	En tot i això, en general, es creu que este periodo començà en Àfrica fa 2,5 millons d'anys, en l'aparició de la primera ferramenta humana (o pre-humana). Ad este periodo li va seguir el [[Calcolític]] o Edat del Coure, i sobretot, l'[[Edat de Bronze]], durant la qual, les ferramentes d'esta aleació arribaren a ser comuns; esta transició va ocórrer entre 6000 a. C. i 2500 a. C.		En tot i això, en general, es creu que este periodo començà en Àfrica fa 2,5 millons d'anys, en l'aparició de la primera ferramenta humana (o pre-humana). Ad este periodo li va seguir el [[Calcolític]] o Edat del Coure, i sobretot, l'[[Edat de Bronze]], durant la qual, les ferramentes d'esta aleació arribaren a ser comuns; esta transició va ocórrer entre 6000 a. C. i 2500 a. C.

Píntego: /* Primerenca "Edat de Pedra" */

2023-06-25T19:32:41Z

Primerenca "Edat de Pedra"

← Revisió anterior		Revisió de 19:32 25 jun 2023
Llínea 37:		Llínea 37:
	[[File:Amud skull.png\|thumb\|right\|200px\|<center>Cràneu Neandertal</center>]]		[[File:Amud skull.png\|thumb\|right\|200px\|<center>Cràneu Neandertal</center>]]

	Lliteralment vol dir Edat de Pedra primerenca, es referix al periodo comprés des de l'aparició del primer ser humà, fa més de dos millons i mig d'anys, fins fa uns 200.000 anys. Inclou, pràcticament, tots els grans passos de l'[[evolució humana]] (puix els dits humans ~~Primitius Moderns~~ varen deure sorgir al final del mateix), aixina com importants alvanços culturals, que els que apenes coneixem els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per a entendre'ls millor sol dividir-se'n en dos grans etapes.		Lliteralment vol dir Edat de Pedra primerenca, es referix al periodo comprés des de l'aparició del primer ser humà, fa més de dos millons i mig d'anys, fins fa uns 200.000 anys. Inclou, pràcticament, tots els grans passos de l'[[evolució humana]] (puix els dits humans primitius moderns varen deure sorgir al final del mateix), aixina com importants alvanços culturals, que els que apenes coneixem els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per a entendre'ls millor sol dividir-se'n en dos grans etapes.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Píntego: /* Àfrica subsahariana */

2023-06-25T19:31:49Z

Àfrica subsahariana

← Revisió anterior		Revisió de 19:31 25 jun 2023
Llínea 28:		Llínea 28:
	=== Àfrica subsahariana ===		=== Àfrica subsahariana ===
	[[File:Africa Subsahariana.png\|left\|200px]]		[[File:Africa Subsahariana.png\|left\|200px]]
	La geografia de l'Àfrica central i meridional resulta prou homogénea comparada en la d'atres continents, degut a que es tracta d'una de les zones geològicament més antigues del planeta i l'erosió ha eliminat les grans barreres naturals. Tan sols mereix la pena destacar els altiplans i depressions formades per moviments tectònics diversos: la conca del ~~Cono~~ i la foya del Kalahari rodejades per les mesetes en Angola, Namíbia i Zàmbia, entre atres. Les cordilleres i zones escarpades existents s'agrupen cap a l'est en associació en la gran falla coneguda com Gran Vall del Rift, una enorme zona plena de cizalladura, volcans, blocs elevats, jagantescs llacs i sobre tot, barrancs. Té forma de '''Y''' i casi 5000 km de llongitut, ya que naix al sur de Moçambic i arriba al Mar Roig, des d'a on contínua en Àsia, fins a la vall del Jordà. Precisament la Vall del Rift és la zona a on pogué començar l'història del ser humà.		La geografia de l'Àfrica central i meridional resulta prou homogénea comparada en la d'atres continents, degut a que es tracta d'una de les zones geològicament més antigues del planeta i l'erosió ha eliminat les grans barreres naturals. Tan sols mereix la pena destacar els altiplans i depressions formades per moviments tectònics diversos: la conca del Congo i la foya del Kalahari rodejades per les mesetes en Angola, Namíbia i Zàmbia, entre atres. Les cordilleres i zones escarpades existents s'agrupen cap a l'est en associació en la gran falla coneguda com Gran Vall del Rift, una enorme zona plena de cizalladura, volcans, blocs elevats, jagantescs llacs i sobre tot, barrancs. Té forma de '''Y''' i casi 5000 km de llongitut, ya que naix al sur de Moçambic i arriba al Mar Roig, des d'a on contínua en Àsia, fins a la vall del Jordà. Precisament la Vall del Rift és la zona a on pogué començar l'història del ser humà.

	Encara que en l'actualitat hi han considerables diferències climàtiques, hidrogràfiques i ecològiques, no es possible aplicar estos paràmetros a l'Edat de Pedra, puix -com s'ha indicat'- hi hagué significatius canvis ambientals a lo llarc del seu desenroll. Precisament fon algú d'eixos canvis, combinat en transformacions geològiques, la flama que, possiblement, propicià l'aparició i evolució dels homínits. Al paréixer, fa més de 20 millons d'anys, els monos primitius habitaven els densos boscs d'Àfrica Oriental. Estos primats es desplaçaven pels arbres a quatre cames. Un presunt moviment tectònic (relacionat d'alguna manera en el Rift) va fer que les selves permaneixqueren en l'oest, pero provocà una desecació de l'est, apareguent un territori de [[sabana\|sabanes]] i [[pradera\|praderes]] a les que els nous primats tingueren que adaptar-se. D'este modo, se supon que naixqueren els primers antropoits bípets, que possiblement, pertanyen a l'espècie Ardipithecus, que, al mateix temps, donà lloc als australopitecins en un moment indeterminat entre 6 i 4 millons d'antiguetat.		Encara que en l'actualitat hi han considerables diferències climàtiques, hidrogràfiques i ecològiques, no es possible aplicar estos paràmetros a l'Edat de Pedra, puix -com s'ha indicat'- hi hagué significatius canvis ambientals a lo llarc del seu desenroll. Precisament fon algú d'eixos canvis, combinat en transformacions geològiques, la flama que, possiblement, propicià l'aparició i evolució dels homínits. Al paréixer, fa més de 20 millons d'anys, els monos primitius habitaven els densos boscs d'Àfrica Oriental. Estos primats es desplaçaven pels arbres a quatre cames. Un presunt moviment tectònic (relacionat d'alguna manera en el Rift) va fer que les selves permaneixqueren en l'oest, pero provocà una desecació de l'est, apareguent un territori de [[sabana\|sabanes]] i [[pradera\|praderes]] a les que els nous primats tingueren que adaptar-se. D'este modo, se supon que naixqueren els primers antropoits bípets, que possiblement, pertanyen a l'espècie ''Ardipithecus'', que, al mateix temps, donà lloc als australopitecins en un moment indeterminat entre 6 i 4 millons d'antiguetat.

	No es descarta que alguns australopitecins avançats elaboraren ferramentes rudimentàries, pero hi ha una forta polèmica al respecte: per lo que ad este punt es referix considerarem que són els membres del gènero Homo els primers que fabricaren ferramentes previsorament, es dir, ans de necessitar-les, sense improvisar, sino prevenint el seu possible us en antelació. En eixe moment escomença la Prehistòria i l' ''Edat de Pedra'' que, per a l'Àfrica subsahariana sol dividir-se en fases de denominació anglosaxona:		No es descarta que alguns australopitecins avançats elaboraren ferramentes rudimentàries, pero hi ha una forta polèmica al respecte: per lo que ad este punt es referix considerarem que són els membres del gènero Homo els primers que fabricaren ferramentes previsorament, es dir, ans de necessitar-les, sense improvisar, sino prevenint el seu possible us en antelació. En eixe moment escomença la Prehistòria i l' ''Edat de Pedra'' que, per a l'Àfrica subsahariana sol dividir-se en fases de denominació anglosaxona:

Valencian: Text reemplaça - ' de el' a ' del'

2021-11-30T02:04:42Z

Text reemplaça - ' de el' a ' del'

← Revisió anterior		Revisió de 02:04 30 nov 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Fleche Cartailhac MHNT PRE 2009.0.9232.1 Fond.jpg\|thumb\|right\|200px\|Típica ferramenta tallada en pedra]]		[[File:Fleche Cartailhac MHNT PRE 2009.0.9232.1 Fond.jpg\|thumb\|right\|200px\|Típica ferramenta tallada en pedra]]
	L' '''Edat de Pedra''' és el periodo de la Prehistòria durant el qual, els sers humans crearen ferramentes de pedra degut a la carència d'una tecnologia més alvançada. La [[fusta]], els [[os\|ossos]] i atres materials també foren utilisats (corns, cests, cordes, cuiro..), pero la pedra (i, en particular, diverses roques de trencada concoidea, com el [[sílex]], el [[quars]], la [[quarcita]], l'[[obsidiana]]...) fon utilisada per a fabricar ferramentes i armes, de tall o percussió. En tot i això, esta és una circumstància necessària, pero insuficient per a la definició d'este periodo, ya que en ell tingueren lloc fenòmens fonamentals per a lo que seria el nostre futur: l'[[evolució humana]], les grans adquisicions tecnològiques ([[foc]], [[ferramenta\|ferramentes]], [[vivenda]], [[roba]]..), l'evolució social, els [[Canvi climàtic\|canvis climàtics]], la diàspora del ser humà per tot el món habitable, des ~~de el~~ seu breçol africà, i la revolució econòmica des d'un sistema recolector-caçador, fins a un sistema parcialment productor (entre atres coses). El ranc de temps que abarca este periodo és ambigu, disputat i variable segons la regió en qüestió. Encara que és possible parlar d'este periodo en concret, per al conjunt de l'humanitat no hi ha que oblidar que alguns grups humans mai desenrollaren la tecnologia del metal fondit i per tant quedaren somesos en una edat de pedra fins que es trobaren en cultures tecnològicament més desenrollades.		L' '''Edat de Pedra''' és el periodo de la Prehistòria durant el qual, els sers humans crearen ferramentes de pedra degut a la carència d'una tecnologia més alvançada. La [[fusta]], els [[os\|ossos]] i atres materials també foren utilisats (corns, cests, cordes, cuiro..), pero la pedra (i, en particular, diverses roques de trencada concoidea, com el [[sílex]], el [[quars]], la [[quarcita]], l'[[obsidiana]]...) fon utilisada per a fabricar ferramentes i armes, de tall o percussió. En tot i això, esta és una circumstància necessària, pero insuficient per a la definició d'este periodo, ya que en ell tingueren lloc fenòmens fonamentals per a lo que seria el nostre futur: l'[[evolució humana]], les grans adquisicions tecnològiques ([[foc]], [[ferramenta\|ferramentes]], [[vivenda]], [[roba]]..), l'evolució social, els [[Canvi climàtic\|canvis climàtics]], la diàspora del ser humà per tot el món habitable, des del seu breçol africà, i la revolució econòmica des d'un sistema recolector-caçador, fins a un sistema parcialment productor (entre atres coses). El ranc de temps que abarca este periodo és ambigu, disputat i variable segons la regió en qüestió. Encara que és possible parlar d'este periodo en concret, per al conjunt de l'humanitat no hi ha que oblidar que alguns grups humans mai desenrollaren la tecnologia del metal fondit i per tant quedaren somesos en una edat de pedra fins que es trobaren en cultures tecnològicament més desenrollades.
	En tot i això, en general, es creu que este periodo començà en Àfrica fa 2,5 millons d'anys, en l'aparició de la primera ferramenta humana (o pre-humana). Ad este periodo li va seguir el [[Calcolític]] o Edat del Coure, i sobretot, l'[[Edat de Bronze]], durant la qual, les ferramentes d'esta aleació arribaren a ser comuns; esta transició va ocórrer entre 6000 a. C. i 2500 a. C.		En tot i això, en general, es creu que este periodo començà en Àfrica fa 2,5 millons d'anys, en l'aparició de la primera ferramenta humana (o pre-humana). Ad este periodo li va seguir el [[Calcolític]] o Edat del Coure, i sobretot, l'[[Edat de Bronze]], durant la qual, les ferramentes d'esta aleació arribaren a ser comuns; esta transició va ocórrer entre 6000 a. C. i 2500 a. C.

Jose2: /* Primerenca "Edat de Pedra" */

2021-07-08T22:30:33Z

Primerenca "Edat de Pedra"

← Revisió anterior		Revisió de 22:30 8 jul 2021
Llínea 35:		Llínea 35:

	=== Primerenca "Edat de Pedra" ===		=== Primerenca "Edat de Pedra" ===
	[[File:Amud skull.png\|thumb\|right\|200px\|<center>~~Craneu~~ Neandertal</center>]]		[[File:Amud skull.png\|thumb\|right\|200px\|<center>Cràneu Neandertal</center>]]

	Lliteralment vol dir Edat de Pedra primerenca, es referix al periodo comprés des de l'aparició del primer ser humà, fa més de dos millons i mig d'anys, fins fa uns 200.000 anys. Inclou, pràcticament, tots els grans passos de l'[[evolució humana]] (puix els dits humans Primitius Moderns varen deure sorgir al final del mateix), aixina com importants alvanços culturals, que els que apenes coneixem els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per a entendre'ls millor sol dividir-se'n en dos grans etapes.		Lliteralment vol dir Edat de Pedra primerenca, es referix al periodo comprés des de l'aparició del primer ser humà, fa més de dos millons i mig d'anys, fins fa uns 200.000 anys. Inclou, pràcticament, tots els grans passos de l'[[evolució humana]] (puix els dits humans Primitius Moderns varen deure sorgir al final del mateix), aixina com importants alvanços culturals, que els que apenes coneixem els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per a entendre'ls millor sol dividir-se'n en dos grans etapes.

Jose2: /* Primerenca "Edat de Pedra" */

2021-07-08T22:29:42Z

Primerenca "Edat de Pedra"

← Revisió anterior		Revisió de 22:29 8 jul 2021
Llínea 35:		Llínea 35:

	=== Primerenca "Edat de Pedra" ===		=== Primerenca "Edat de Pedra" ===
	[[~~Image~~:~~Evoluciodelhome~~.png\|thumb\|right\|200px\|<center> ~~Evolució de l'[[Ser humà\|home]].~~</center>]]		[[File:Amud skull.png\|thumb\|right\|200px\|<center>Craneu Neandertal</center>]]

	Lliteralment vol dir Edat de Pedra primerenca, es referix al periodo comprés des de l'aparició del primer ser humà, fa més de dos millons i mig d'anys, fins fa uns 200.000 anys. Inclou, pràcticament, tots els grans passos de l'[[evolució humana]] (puix els dits humans Primitius Moderns varen deure sorgir al final del mateix), aixina com importants alvanços culturals, que els que apenes coneixem els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per a entendre'ls millor sol dividir-se'n en dos grans etapes.		Lliteralment vol dir Edat de Pedra primerenca, es referix al periodo comprés des de l'aparició del primer ser humà, fa més de dos millons i mig d'anys, fins fa uns 200.000 anys. Inclou, pràcticament, tots els grans passos de l'[[evolució humana]] (puix els dits humans Primitius Moderns varen deure sorgir al final del mateix), aixina com importants alvanços culturals, que els que apenes coneixem els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per a entendre'ls millor sol dividir-se'n en dos grans etapes.

Jose2 en 22:21 8 jul 2021

2021-07-08T22:21:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:21 8 jul 2021
Llínea 27:		Llínea 27:

	=== Àfrica subsahariana ===		=== Àfrica subsahariana ===
	[[~~Image~~:~~Africasur~~.png\|left\|200px]]		[[File:Africa Subsahariana.png\|left\|200px]]
	La geografia de l'Àfrica central i meridional resulta prou homogénea comparada en la d'atres continents, degut a que es tracta d'una de les zones geològicament més antigues del planeta i l'erosió ha eliminat les grans barreres naturals. Tan sols mereix la pena destacar els altiplans i depressions formades per moviments tectònics diversos: la conca del Cono i la foya del Kalahari rodejades per les mesetes en Angola, Namíbia i Zàmbia, entre atres. Les cordilleres i zones escarpades existents s'agrupen cap a l'est en associació en la gran falla coneguda com Gran Vall del Rift, una enorme zona plena de cizalladura, volcans, blocs elevats, jagantescs llacs i sobre tot, barrancs. Té forma de '''Y''' i casi 5000 km de llongitut, ya que naix al sur de Moçambic i arriba al Mar Roig, des d'a on contínua en Àsia, fins a la vall del Jordà. Precisament la Vall del Rift és la zona a on pogué començar l'història del ser humà.		La geografia de l'Àfrica central i meridional resulta prou homogénea comparada en la d'atres continents, degut a que es tracta d'una de les zones geològicament més antigues del planeta i l'erosió ha eliminat les grans barreres naturals. Tan sols mereix la pena destacar els altiplans i depressions formades per moviments tectònics diversos: la conca del Cono i la foya del Kalahari rodejades per les mesetes en Angola, Namíbia i Zàmbia, entre atres. Les cordilleres i zones escarpades existents s'agrupen cap a l'est en associació en la gran falla coneguda com Gran Vall del Rift, una enorme zona plena de cizalladura, volcans, blocs elevats, jagantescs llacs i sobre tot, barrancs. Té forma de '''Y''' i casi 5000 km de llongitut, ya que naix al sur de Moçambic i arriba al Mar Roig, des d'a on contínua en Àsia, fins a la vall del Jordà. Precisament la Vall del Rift és la zona a on pogué començar l'història del ser humà.