Edat Moderna en la Comunitat Valenciana - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Banyeres' a 'Banyeres de Mariola'

2025-08-15T16:17:11Z

Text reemplaça - 'Banyeres' a 'Banyeres de Mariola'

← Revisió anterior		Revisió de 16:17 15 ago 2025
Llínea 21:		Llínea 21:
	== Sigle XVIII ==		== Sigle XVIII ==
	{{VT\|Ilustració política en Espanya\|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}		{{VT\|Ilustració política en Espanya\|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}
	A partir de [[1680]] tingué lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que enfrontà a [[Felip V d'Espanya\|Felip V de Borbó]], ascendit al tro en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic\|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tro espanyol i els partidaris del qual S'alçaren al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es pronuncià majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per lo que la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, en acabant de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantengut fidels. Seguint el model absolutista francés de [[Luis XIV de França\|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, se realisà en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques varen dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana\|Castelló]], [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa]], [[Dénia]], [[Alcoy]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].		A partir de [[1680]] tingué lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que enfrontà a [[Felip V d'Espanya\|Felip V de Borbó]], ascendit al tro en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic\|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tro espanyol i els partidaris del qual S'alçaren al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es pronuncià majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per lo que la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, en acabant de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantengut fidels. Seguint el model absolutista francés de [[Luis XIV de França\|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, se realisà en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques varen dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana\|Castelló]], [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa]], [[Dénia]], [[Alcoy]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].

	Durant el [[sigle XVIII]] la regió va mantindre un creiximent econòmic modest pero constant, principalment agrícola, estenent-se la superfície de regadiu (per mig de la canalisació de les aigües fluvials i la dessecació de zones pantanoses), roturant-se zones improductives i abancalant les caents de les montanyes.		Durant el [[sigle XVIII]] la regió va mantindre un creiximent econòmic modest pero constant, principalment agrícola, estenent-se la superfície de regadiu (per mig de la canalisació de les aigües fluvials i la dessecació de zones pantanoses), roturant-se zones improductives i abancalant les caents de les montanyes.

Valencian: Text reemplaça - 'la unió' a 'l'unió'

2023-09-05T02:09:00Z

Text reemplaça - 'la unió' a 'l'unió'

← Revisió anterior		Revisió de 02:09 5 set 2023
Llínea 8:		Llínea 8:
	Gràcies al comerç marítim en els nous territoris extra hispànics de la Corona aragonesa ([[Sardenya]], [[Sicília]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la [[Taula de Canvis]] (la primera [[bossa de valors]] de l'història), durant el sigle [[sigle XIV\|XIV]] lo Regne va conseguir un notable desenroll econòmic, al que sovint es qualifica com el [[Sigle d'Or valencià]]. Esta época coincidix, ademés, en una explosió lliterària notable en [[Idioma valencià\|valencià]], sent una de les primeres societats d'Espanya a entrar en el [[Renaiximent]], en importants escritors, humanistes, i filòsofs. En 1469, [[Valéncia]] era la ciutat més poblada de la Península, en una població de 40.000 a 70.000 habitants; el regne explicava llavors en uns 250.000 habitants. En 1501, el papa [[Aleixandre VI]], d'ascendència valenciana, otorgà la bulat fundacional de l'[[Universitat de Valéncia]].		Gràcies al comerç marítim en els nous territoris extra hispànics de la Corona aragonesa ([[Sardenya]], [[Sicília]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la [[Taula de Canvis]] (la primera [[bossa de valors]] de l'història), durant el sigle [[sigle XIV\|XIV]] lo Regne va conseguir un notable desenroll econòmic, al que sovint es qualifica com el [[Sigle d'Or valencià]]. Esta época coincidix, ademés, en una explosió lliterària notable en [[Idioma valencià\|valencià]], sent una de les primeres societats d'Espanya a entrar en el [[Renaiximent]], en importants escritors, humanistes, i filòsofs. En 1469, [[Valéncia]] era la ciutat més poblada de la Península, en una població de 40.000 a 70.000 habitants; el regne explicava llavors en uns 250.000 habitants. En 1501, el papa [[Aleixandre VI]], d'ascendència valenciana, otorgà la bulat fundacional de l'[[Universitat de Valéncia]].

	En l'entronisació del castellà [[Fernando de Trastámara]] com a rei d'Aragó en [[1412]], els llaços entre les corones castellana i aragonesa varen ser estrenyent-se gradualment, conseguint-se l'unió de les dos corones en el triumf en [[1479]] de [[Isabel I de Castella]], casada en [[Fernando I d'Aragó]], en el [[Conflicte per la successió d'Enrique IV de Castella]]. No obstant això la unió de les corones no va significar una unió política, ya que els regnes de la corona d'Aragó i el regne de Castella seguiren en la seua identitat política i les seues corts. L'unió d'abdós corones es va desfer en acabant de la mort d'Isabel de Castella per tornar-se a unir en [[Carles I d'Espanya]].		En l'entronisació del castellà [[Fernando de Trastámara]] com a rei d'Aragó en [[1412]], els llaços entre les corones castellana i aragonesa varen ser estrenyent-se gradualment, conseguint-se l'unió de les dos corones en el triumf en [[1479]] de [[Isabel I de Castella]], casada en [[Fernando I d'Aragó]], en el [[Conflicte per la successió d'Enrique IV de Castella]]. No obstant això l'unió de les corones no va significar una unió política, ya que els regnes de la corona d'Aragó i el regne de Castella seguiren en la seua identitat política i les seues corts. L'unió d'abdós corones es va desfer en acabant de la mort d'Isabel de Castella per tornar-se a unir en [[Carles I d'Espanya]].

	== Sigles XVI i XVII ==		== Sigles XVI i XVII ==

Jose2: /* Sigle XV */

2021-06-05T19:14:09Z

Sigle XV

← Revisió anterior		Revisió de 19:14 5 jun 2021
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Sigle XV ==		== Sigle XV ==
	[[~~Archiu~~:~~interiorllonjadevalencia~~.jpg\|left\|thumb\|200px\|La [[Llonja de Valéncia]], obra mestra del gòtic civil realisada durant el Sigle d'Or valencià]]		[[File:Llonja.jpg\|left\|thumb\|200px\|La [[Llonja de Valéncia]], obra mestra del gòtic civil realisada durant el Sigle d'Or valencià]]
	El [[Regne de Valéncia]] fon u dels pilars de la corona aragonesa, finançant econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els sigles [[sigle XV\|XV]] i [[sigle XVI\|XVI]].		El [[Regne de Valéncia]] fon u dels pilars de la corona aragonesa, finançant econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els sigles [[sigle XV\|XV]] i [[sigle XVI\|XVI]].

Jose2: Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

2019-01-30T08:08:15Z

Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

← Revisió anterior		Revisió de 08:08 30 gin 2019
Llínea 13:		Llínea 13:
	L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] donà lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies\|regirades de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents.		L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] donà lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies\|regirades de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents.
	[[Archiu:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg\|thumb\|left\|320px\|Embarque de moriscs en el Grau de Valéncia]]		[[Archiu:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg\|thumb\|left\|320px\|Embarque de moriscs en el Grau de Valéncia]]
	Un atre problema important fon la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents expulsions de judeus (en [[1492]]) i [[morisc]]s (en [[1609]]) del Regne, ~~la qual cosa~~ va fer que la seua economia entrara en una greu crisis hagut de, principalment, a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats "''tagarins''"), i a la fugida de capitals i actius acumulats pels [[sefardita]]s. Precisament, el gran número de moriscs que hi havia en el Regne de Valéncia (en gran diferència, era on més havia de tota Espanya, en prop de 110.000), la seua nula integració en la societat i l'ajuda que procuraven als [[pirata]]s [[berberisc]]s, que estigueren assolant les costes valencianes fins a ben entrat el [[sigle XVII]], fon una de les causes que originaren el decret de l'[[expulsió dels moriscs]], que es va complir en gran severitat en tota Espanya. El nort de la província d'Alacant es quedà, degut ad això, pràcticament completament despoblat.		Un atre problema important fon la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents expulsions de judeus (en [[1492]]) i [[morisc]]s (en [[1609]]) del Regne, lo que va fer que la seua economia entrara en una greu crisis hagut de, principalment, a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats "''tagarins''"), i a la fugida de capitals i actius acumulats pels [[sefardita]]s. Precisament, el gran número de moriscs que hi havia en el Regne de Valéncia (en gran diferència, era on més havia de tota Espanya, en prop de 110.000), la seua nula integració en la societat i l'ajuda que procuraven als [[pirata]]s [[berberisc]]s, que estigueren assolant les costes valencianes fins a ben entrat el [[sigle XVII]], fon una de les causes que originaren el decret de l'[[expulsió dels moriscs]], que es va complir en gran severitat en tota Espanya. El nort de la província d'Alacant es quedà, degut ad això, pràcticament completament despoblat.

	Els efectes de les Germanies, la reducció demogràfica en acabant de les expulsions de les minories, els continus atacs turc-algerians contra la costa, i, en gran manera, la desviació de l'economia mundial cap a l'Atlàntic en detriment del comerç mediterràneu (pel descobriment d'Amèrica), anaren desdibuixant lol pes de la regió valenciana en el conjunt d'Espanya. D'atra banda, en consonància en l'aument de l'autoritarisme del restant de les monarquies europees, es va produir tot el llarc dels sigles XVI i XVII un progressiu reforçament del poder real; aixina, les aristocràtiques Corts forals valencianes varen ser per última vegada convocades en [[1645]].		Els efectes de les Germanies, la reducció demogràfica en acabant de les expulsions de les minories, els continus atacs turc-algerians contra la costa, i, en gran manera, la desviació de l'economia mundial cap a l'Atlàntic en detriment del comerç mediterràneu (pel descobriment d'Amèrica), anaren desdibuixant lol pes de la regió valenciana en el conjunt d'Espanya. D'atra banda, en consonància en l'aument de l'autoritarisme del restant de les monarquies europees, es va produir tot el llarc dels sigles XVI i XVII un progressiu reforçament del poder real; aixina, les aristocràtiques Corts forals valencianes varen ser per última vegada convocades en [[1645]].
Llínea 21:		Llínea 21:
	== Sigle XVIII ==		== Sigle XVIII ==
	{{VT\|Ilustració política en Espanya\|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}		{{VT\|Ilustració política en Espanya\|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}
	A partir de [[1680]] tingué lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que enfrontà a [[Felip V d'Espanya\|Felip V de Borbó]], ascendit al tro en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic\|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tro espanyol i els partidaris del qual S'alçaren al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es pronuncià majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per ~~la qual cosa~~ la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, en acabant de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantengut fidels. Seguint el model absolutista francés de [[Luis XIV de França\|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, se realisà en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques varen dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana\|Castelló]], [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa]], [[Dénia]], [[Alcoy]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].		A partir de [[1680]] tingué lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que enfrontà a [[Felip V d'Espanya\|Felip V de Borbó]], ascendit al tro en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic\|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tro espanyol i els partidaris del qual S'alçaren al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es pronuncià majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per lo que la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, en acabant de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantengut fidels. Seguint el model absolutista francés de [[Luis XIV de França\|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, se realisà en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques varen dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana\|Castelló]], [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa]], [[Dénia]], [[Alcoy]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].

	Durant el [[sigle XVIII]] la regió va mantindre un creiximent econòmic modest pero constant, principalment agrícola, estenent-se la superfície de regadiu (per mig de la canalisació de les aigües fluvials i la dessecació de zones pantanoses), roturant-se zones improductives i abancalant les caents de les montanyes.		Durant el [[sigle XVIII]] la regió va mantindre un creiximent econòmic modest pero constant, principalment agrícola, estenent-se la superfície de regadiu (per mig de la canalisació de les aigües fluvials i la dessecació de zones pantanoses), roturant-se zones improductives i abancalant les caents de les montanyes.

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T13:17:03Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 13:17 22 feb 2018
Llínea 21:		Llínea 21:
	== Sigle XVIII ==		== Sigle XVIII ==
	{{VT\|Ilustració política en Espanya\|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}		{{VT\|Ilustració política en Espanya\|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}
	A partir de [[1680]] tingué lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que enfrontà a [[Felip V d'Espanya\|Felip V de Borbó]], ascendit al tro en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic\|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tro espanyol i els partidaris del qual S'alçaren al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es pronuncià majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per la qual cosa la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, en acabant de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien ~~mantingut~~ fidels. Seguint el model absolutista francés de [[Luis XIV de França\|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, se realisà en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques varen dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana\|Castelló]], [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa]], [[Dénia]], [[Alcoy]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].		A partir de [[1680]] tingué lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que enfrontà a [[Felip V d'Espanya\|Felip V de Borbó]], ascendit al tro en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic\|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tro espanyol i els partidaris del qual S'alçaren al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es pronuncià majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per la qual cosa la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, en acabant de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantengut fidels. Seguint el model absolutista francés de [[Luis XIV de França\|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, se realisà en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques varen dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana\|Castelló]], [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa]], [[Dénia]], [[Alcoy]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].

	Durant el [[sigle XVIII]] la regió va mantindre un creiximent econòmic modest pero constant, principalment agrícola, estenent-se la superfície de regadiu (per mig de la canalisació de les aigües fluvials i la dessecació de zones pantanoses), roturant-se zones improductives i abancalant les caents de les montanyes.		Durant el [[sigle XVIII]] la regió va mantindre un creiximent econòmic modest pero constant, principalment agrícola, estenent-se la superfície de regadiu (per mig de la canalisació de les aigües fluvials i la dessecació de zones pantanoses), roturant-se zones improductives i abancalant les caents de les montanyes.

Jose2: Text reemplaça - 'de la resta' a 'del restant'

2018-02-16T17:51:39Z

Text reemplaça - 'de la resta' a 'del restant'

← Revisió anterior		Revisió de 17:51 16 feb 2018
Llínea 15:		Llínea 15:
	Un atre problema important fon la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents expulsions de judeus (en [[1492]]) i [[morisc]]s (en [[1609]]) del Regne, la qual cosa va fer que la seua economia entrara en una greu crisis hagut de, principalment, a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats "''tagarins''"), i a la fugida de capitals i actius acumulats pels [[sefardita]]s. Precisament, el gran número de moriscs que hi havia en el Regne de Valéncia (en gran diferència, era on més havia de tota Espanya, en prop de 110.000), la seua nula integració en la societat i l'ajuda que procuraven als [[pirata]]s [[berberisc]]s, que estigueren assolant les costes valencianes fins a ben entrat el [[sigle XVII]], fon una de les causes que originaren el decret de l'[[expulsió dels moriscs]], que es va complir en gran severitat en tota Espanya. El nort de la província d'Alacant es quedà, degut ad això, pràcticament completament despoblat.		Un atre problema important fon la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents expulsions de judeus (en [[1492]]) i [[morisc]]s (en [[1609]]) del Regne, la qual cosa va fer que la seua economia entrara en una greu crisis hagut de, principalment, a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats "''tagarins''"), i a la fugida de capitals i actius acumulats pels [[sefardita]]s. Precisament, el gran número de moriscs que hi havia en el Regne de Valéncia (en gran diferència, era on més havia de tota Espanya, en prop de 110.000), la seua nula integració en la societat i l'ajuda que procuraven als [[pirata]]s [[berberisc]]s, que estigueren assolant les costes valencianes fins a ben entrat el [[sigle XVII]], fon una de les causes que originaren el decret de l'[[expulsió dels moriscs]], que es va complir en gran severitat en tota Espanya. El nort de la província d'Alacant es quedà, degut ad això, pràcticament completament despoblat.

	Els efectes de les Germanies, la reducció demogràfica en acabant de les expulsions de les minories, els continus atacs turc-algerians contra la costa, i, en gran manera, la desviació de l'economia mundial cap a l'Atlàntic en detriment del comerç mediterràneu (pel descobriment d'Amèrica), anaren desdibuixant lol pes de la regió valenciana en el conjunt d'Espanya. D'atra banda, en consonància en l'aument de l'autoritarisme ~~de la resta~~ de les monarquies europees, es va produir tot el llarc dels sigles XVI i XVII un progressiu reforçament del poder real; aixina, les aristocràtiques Corts forals valencianes varen ser per última vegada convocades en [[1645]].		Els efectes de les Germanies, la reducció demogràfica en acabant de les expulsions de les minories, els continus atacs turc-algerians contra la costa, i, en gran manera, la desviació de l'economia mundial cap a l'Atlàntic en detriment del comerç mediterràneu (pel descobriment d'Amèrica), anaren desdibuixant lol pes de la regió valenciana en el conjunt d'Espanya. D'atra banda, en consonància en l'aument de l'autoritarisme del restant de les monarquies europees, es va produir tot el llarc dels sigles XVI i XVII un progressiu reforçament del poder real; aixina, les aristocràtiques Corts forals valencianes varen ser per última vegada convocades en [[1645]].

	En el pla cultural, destaca l'aument del prestigi del [[idioma castellà\|castellà]], produint-se des de principis del sigle XVI un abandó casi total del valencià com a llengua de cultura. Aixina, u dels escritors valencians més reconeguts de l'Edat Moderna, [[Guillén de Castro]], va anar un gran dramaturc en llengua castellana.		En el pla cultural, destaca l'aument del prestigi del [[idioma castellà\|castellà]], produint-se des de principis del sigle XVI un abandó casi total del valencià com a llengua de cultura. Aixina, u dels escritors valencians més reconeguts de l'Edat Moderna, [[Guillén de Castro]], va anar un gran dramaturc en llengua castellana.

Jose2: Desfeta la revisió 128296 de 213.0.87.18 (disc.)

2017-12-05T13:50:27Z

Desfeta la revisió 128296 de 213.0.87.18 (disc.)

← Revisió anterior		Revisió de 13:50 5 dec 2017
Llínea 19:		Llínea 19:
	En el pla cultural, destaca l'aument del prestigi del [[idioma castellà\|castellà]], produint-se des de principis del sigle XVI un abandó casi total del valencià com a llengua de cultura. Aixina, u dels escritors valencians més reconeguts de l'Edat Moderna, [[Guillén de Castro]], va anar un gran dramaturc en llengua castellana.		En el pla cultural, destaca l'aument del prestigi del [[idioma castellà\|castellà]], produint-se des de principis del sigle XVI un abandó casi total del valencià com a llengua de cultura. Aixina, u dels escritors valencians més reconeguts de l'Edat Moderna, [[Guillén de Castro]], va anar un gran dramaturc en llengua castellana.

	== ~~CATALANES TONTOS MAS LLAMADOA COMO ( CATALANUS)~~		== Sigle XVIII ==
	Sigle XVIII ==
	{{VT\|Ilustració política en Espanya\|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}		{{VT\|Ilustració política en Espanya\|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}
	A partir de [[1680]] tingué lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que enfrontà a [[Felip V d'Espanya\|Felip V de Borbó]], ascendit al tro en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic\|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tro espanyol i els partidaris del qual S'alçaren al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es pronuncià majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per la qual cosa la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, en acabant de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantingut fidels. Seguint el model absolutista francés de [[Luis XIV de França\|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, se realisà en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques varen dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana\|Castelló]], [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa]], [[Dénia]], [[Alcoy]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].		A partir de [[1680]] tingué lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que enfrontà a [[Felip V d'Espanya\|Felip V de Borbó]], ascendit al tro en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic\|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tro espanyol i els partidaris del qual S'alçaren al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es pronuncià majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per la qual cosa la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, en acabant de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantingut fidels. Seguint el model absolutista francés de [[Luis XIV de França\|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, se realisà en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques varen dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana\|Castelló]], [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa]], [[Dénia]], [[Alcoy]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].

213.0.87.18: /* Sigle XVIII */

2017-12-05T09:35:31Z

Sigle XVIII

← Revisió anterior		Revisió de 09:35 5 dec 2017
Llínea 19:		Llínea 19:
	En el pla cultural, destaca l'aument del prestigi del [[idioma castellà\|castellà]], produint-se des de principis del sigle XVI un abandó casi total del valencià com a llengua de cultura. Aixina, u dels escritors valencians més reconeguts de l'Edat Moderna, [[Guillén de Castro]], va anar un gran dramaturc en llengua castellana.		En el pla cultural, destaca l'aument del prestigi del [[idioma castellà\|castellà]], produint-se des de principis del sigle XVI un abandó casi total del valencià com a llengua de cultura. Aixina, u dels escritors valencians més reconeguts de l'Edat Moderna, [[Guillén de Castro]], va anar un gran dramaturc en llengua castellana.

	== Sigle XVIII ==		== CATALANES TONTOS MAS LLAMADOA COMO ( CATALANUS)
			Sigle XVIII ==
	{{VT\|Ilustració política en Espanya\|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}		{{VT\|Ilustració política en Espanya\|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}
	A partir de [[1680]] tingué lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que enfrontà a [[Felip V d'Espanya\|Felip V de Borbó]], ascendit al tro en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic\|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tro espanyol i els partidaris del qual S'alçaren al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es pronuncià majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per la qual cosa la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, en acabant de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantingut fidels. Seguint el model absolutista francés de [[Luis XIV de França\|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, se realisà en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques varen dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana\|Castelló]], [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa]], [[Dénia]], [[Alcoy]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].		A partir de [[1680]] tingué lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que enfrontà a [[Felip V d'Espanya\|Felip V de Borbó]], ascendit al tro en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic\|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tro espanyol i els partidaris del qual S'alçaren al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es pronuncià majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per la qual cosa la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, en acabant de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantingut fidels. Seguint el model absolutista francés de [[Luis XIV de França\|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, se realisà en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques varen dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana\|Castelló]], [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa]], [[Dénia]], [[Alcoy]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].

Xavier en 09:19 23 jun 2017

2017-06-23T09:19:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:19 23 jun 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Història de la Comunitat Valenciana}}		{{Història de la Comunitat Valenciana}}
	En lo matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran el Catòlic]] de la [[Corona d'Aragó]], els dos de la casa castellana dels Trastàmara, en [[1479]] els destins dels dos regnes s'unixen. L'auge de l'[[imperi espanyol\|imperi hispànic]] (en el domini de mija [[Europa]] i el descobriment d'[[Amèrica]]) portaren a la castellanisació de la societat valenciana (i especialment els nobles).		En lo matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran el Catòlic]] de la [[Corona d'Aragó]], els dos de la casa castellana dels [[Casa de Trastámara\|Trastàmara]], en [[1479]] els destins dels dos regnes s'unixen. L'auge de l'[[imperi espanyol\|imperi hispànic]] (en el domini de mija [[Europa]] i el descobriment d'[[Amèrica]]) portaren a la castellanisació de la societat valenciana (i especialment els nobles).

	== Sigle XV ==		== Sigle XV ==

Jose2: Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

2016-02-26T19:36:15Z

Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 26 feb 2016
Llínea 4:		Llínea 4:
	== Sigle XV ==		== Sigle XV ==
	[[Archiu:interiorllonjadevalencia.jpg\|left\|thumb\|200px\|La [[Llonja de Valéncia]], obra mestra del gòtic civil realisada durant el Sigle d'Or valencià]]		[[Archiu:interiorllonjadevalencia.jpg\|left\|thumb\|200px\|La [[Llonja de Valéncia]], obra mestra del gòtic civil realisada durant el Sigle d'Or valencià]]
	El [[Regne de Valéncia]] fon u dels pilars de la corona aragonesa, finançant econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els sigles [[~~segle~~ XV\|XV]] i [[~~segle~~ XVI\|XVI]].		El [[Regne de Valéncia]] fon u dels pilars de la corona aragonesa, finançant econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els sigles [[sigle XV\|XV]] i [[sigle XVI\|XVI]].

	Gràcies al comerç marítim en els nous territoris extra hispànics de la Corona aragonesa ([[Sardenya]], [[Sicília]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la [[Taula de Canvis]] (la primera [[bossa de valors]] de l'història), durant el sigle [[sigle XIV\|XIV]] lo Regne va conseguir un notable desenroll econòmic, al que sovint es qualifica com el [[Sigle d'Or valencià]]. Esta época coincidix, ademés, en una explosió lliterària notable en [[Idioma valencià\|valencià]], sent una de les primeres societats d'Espanya a entrar en el [[Renaiximent]], en importants escritors, humanistes, i filòsofs. En 1469, [[Valéncia]] era la ciutat més poblada de la Península, en una població de 40.000 a 70.000 habitants; el regne explicava llavors en uns 250.000 habitants. En 1501, el papa [[Aleixandre VI]], d'ascendència valenciana, otorgà la bulat fundacional de l'[[Universitat de Valéncia]].		Gràcies al comerç marítim en els nous territoris extra hispànics de la Corona aragonesa ([[Sardenya]], [[Sicília]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la [[Taula de Canvis]] (la primera [[bossa de valors]] de l'història), durant el sigle [[sigle XIV\|XIV]] lo Regne va conseguir un notable desenroll econòmic, al que sovint es qualifica com el [[Sigle d'Or valencià]]. Esta época coincidix, ademés, en una explosió lliterària notable en [[Idioma valencià\|valencià]], sent una de les primeres societats d'Espanya a entrar en el [[Renaiximent]], en importants escritors, humanistes, i filòsofs. En 1469, [[Valéncia]] era la ciutat més poblada de la Península, en una població de 40.000 a 70.000 habitants; el regne explicava llavors en uns 250.000 habitants. En 1501, el papa [[Aleixandre VI]], d'ascendència valenciana, otorgà la bulat fundacional de l'[[Universitat de Valéncia]].