Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana - Historial de revisions

Jose2 en 19:11 5 jun 2021

2021-06-05T19:11:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:11 5 jun 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Història de la Comunitat Valenciana}}

	L''''Edat Contemporànea de la Comunitat Valenciana''' s'inicià el [[sigle XIX]] en la Guerra de l'Independència Espanyola ([[1808]]-[[1814]]).		L''''Edat Contemporànea de la Comunitat Valenciana''' s'inicià el [[sigle XIX]] en la Guerra de l'Independència Espanyola ([[1808]]-[[1814]]).

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2021-05-24T18:58:29Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 24 maig 2021
Llínea 10:		Llínea 10:
	== Sigle XX ==		== Sigle XX ==
	{{VT\|Segona República Espanyola\|Guerra civil espanyola\|Franquisme}}		{{VT\|Segona República Espanyola\|Guerra civil espanyola\|Franquisme}}
	A principis del [[sigle XX]], l'[[emigració espanyola\|emigració]] fon menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a l'[[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria ~~després~~ de les sequies de [[1830]]-[[1840]].		A principis del [[sigle XX]], l'[[emigració espanyola\|emigració]] fon menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a l'[[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria despuix de les sequies de [[1830]]-[[1840]].

	Durant la [[Segona República Espanyola]], es redactaren diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap arribà a aprovar-se. El [[20 de juliol]] de [[1936]] es constituí, en lo context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el [[Comité Eixecutiu Popular de Valéncia]], una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]] i [[UGT]]. El [[23 de juliol]] del mateix any el govern de [[Madrit]] decretà la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola\|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 colectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. U dels seus principals desenrolls serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). A pesar dels seus orígens independents, el [[2 de novembre]] aprovà un canvi en el seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de Valéncia\|CEP]] de [[Valéncia]] es disolgué el 8 de giner de [[1937]].		Durant la [[Segona República Espanyola]], es redactaren diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap arribà a aprovar-se. El [[20 de juliol]] de [[1936]] es constituí, en lo context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el [[Comité Eixecutiu Popular de Valéncia]], una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]] i [[UGT]]. El [[23 de juliol]] del mateix any el govern de [[Madrit]] decretà la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola\|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 colectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. U dels seus principals desenrolls serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). A pesar dels seus orígens independents, el [[2 de novembre]] aprovà un canvi en el seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de Valéncia\|CEP]] de [[Valéncia]] es disolgué el 8 de giner de [[1937]].

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:22:59Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:22 26 abr 2016
Llínea 25:		Llínea 25:
	Encara que l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982\|Estatut d'Autonomia]] de [[1982]] es va fer per l'artícul 143 de la Constitució Espanyola de 1978, posteriorment es va aprovar en [[1987]] una llei que l'equiparava competencialment en les denominades nacionalitats històriques (Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal a la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA). Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia valencià patitis dos reformes, una en [[1992]] per incloure totes les competències adquirides per la LOTRAVA, i una atra en [[2006]], de major importància, en competències noves, i en la qual es declara la [[Comunitat Valenciana]] com [[nacionalitat històrica]] en el primer artícul, seguint a atres comunitats que ho havien fet en anterioritat. També s'inclogué a la catalanista [[AVL]] en l'estatut		Encara que l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982\|Estatut d'Autonomia]] de [[1982]] es va fer per l'artícul 143 de la Constitució Espanyola de 1978, posteriorment es va aprovar en [[1987]] una llei que l'equiparava competencialment en les denominades nacionalitats històriques (Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal a la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA). Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia valencià patitis dos reformes, una en [[1992]] per incloure totes les competències adquirides per la LOTRAVA, i una atra en [[2006]], de major importància, en competències noves, i en la qual es declara la [[Comunitat Valenciana]] com [[nacionalitat històrica]] en el primer artícul, seguint a atres comunitats que ho havien fet en anterioritat. També s'inclogué a la catalanista [[AVL]] en l'estatut

	La [[Generalitat Valenciana]] estigué ocupada entre [[1982]] i [[1995]] per [[Joan Lerma]], del [[PSOE]], i en acabant d'este per [[Eduardo Zaplana]] ([[1995]]-[[2002]]), [[José Luis Olives]] ([[2002]]-[[2003]]), [[Francisco Camps]] ([[2003]]-[[2011]]) i [[Alberto Fabra]] ([[2011]]-) del [[Partit Popular]]. Les [[eleccions autonòmiques espanyoles de 2007\|eleccions autonòmiques de maig del 2007]] tornaren a revalidar la majoria absoluta del PP i ~~van~~ permetre a Francisco Camps tornar a formar govern.		La [[Generalitat Valenciana]] estigué ocupada entre [[1982]] i [[1995]] per [[Joan Lerma]], del [[PSOE]], i en acabant d'este per [[Eduardo Zaplana]] ([[1995]]-[[2002]]), [[José Luis Olives]] ([[2002]]-[[2003]]), [[Francisco Camps]] ([[2003]]-[[2011]]) i [[Alberto Fabra]] ([[2011]]-) del [[Partit Popular]]. Les [[eleccions autonòmiques espanyoles de 2007\|eleccions autonòmiques de maig del 2007]] tornaren a revalidar la majoria absoluta del PP i varen permetre a Francisco Camps tornar a formar govern.

	Des de l'adquisició de la democràcia, l'economia i la demografia valencianes han creixcut a un ritme major que el nacional, constituint en el [[2005]] un 10,64% de la població espanyola (la quarta regió del país per població) i sent en el 2006, al costat de la [[Comunitat de Madrit]], la segona comunitat autònoma que més productes exporta a l'estranger.		Des de l'adquisició de la democràcia, l'economia i la demografia valencianes han creixcut a un ritme major que el nacional, constituint en el [[2005]] un 10,64% de la població espanyola (la quarta regió del país per població) i sent en el 2006, al costat de la [[Comunitat de Madrit]], la segona comunitat autònoma que més productes exporta a l'estranger.

Jose2: Text reemplaça - 'València' a 'Valéncia'

2016-02-24T20:36:33Z

Text reemplaça - 'València' a 'Valéncia'

← Revisió anterior		Revisió de 20:36 24 feb 2016
Llínea 4:		Llínea 4:
	La [[Guerra d'Independència Espanyola]] enfront dels invasors francesos (1808-1814) fon nociva per a l'economia valenciana, encara que menys que en atres regions d'[[Espanya]]. Durant la [[Primera Guerra Carlista]], la [[província de Castelló]] (descontant la capital), especialment el [[Maestrazgo]] i la localitat de [[Morella]], fon u dels principals baluarts dels guerrillers carlistes, coordinats pel [[Ramón Cabrera\|general Cabrera]].		La [[Guerra d'Independència Espanyola]] enfront dels invasors francesos (1808-1814) fon nociva per a l'economia valenciana, encara que menys que en atres regions d'[[Espanya]]. Durant la [[Primera Guerra Carlista]], la [[província de Castelló]] (descontant la capital), especialment el [[Maestrazgo]] i la localitat de [[Morella]], fon u dels principals baluarts dels guerrillers carlistes, coordinats pel [[Ramón Cabrera\|general Cabrera]].

	En [[1833]], en la nova [[Divisió territorial d'Espanya de 1833\|organisació territorial lliberal]], la regió valenciana fon dividida administrativament en les províncies actuals de [[província d'Alacant]], [[província de Valéncia\|Valéncia]] i [[província de Castelló\|Castelló]], conservant excepte excepcions (el comtat de [[Villena]] i [[La Plana d'Utiel-Requena\|Utiel-Requena]]) els llímits de l'històric regne de ~~València~~. Durant el [[sigle XIX]], es seguí ampliant les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la [[raïm\|vinya]], l'[[arròs]], les [[taronges]], i l'[[armela\|armeler]]. La [[revolució industrial]], com en la major part d'Espanya, fon incompleta i retardada, pero l'establiment de [[Sagunt]] com a gran centre portuari-siderúrgic, les indústries textils d'[[Alcoy]] i l'aparició de chicotetes empreses a lo llarc de la Comunitat permeteren un despegue industrial a partir de finals del sigle XIX.		En [[1833]], en la nova [[Divisió territorial d'Espanya de 1833\|organisació territorial lliberal]], la regió valenciana fon dividida administrativament en les províncies actuals de [[província d'Alacant]], [[província de Valéncia\|Valéncia]] i [[província de Castelló\|Castelló]], conservant excepte excepcions (el comtat de [[Villena]] i [[La Plana d'Utiel-Requena\|Utiel-Requena]]) els llímits de l'històric regne de Valéncia. Durant el [[sigle XIX]], es seguí ampliant les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la [[raïm\|vinya]], l'[[arròs]], les [[taronges]], i l'[[armela\|armeler]]. La [[revolució industrial]], com en la major part d'Espanya, fon incompleta i retardada, pero l'establiment de [[Sagunt]] com a gran centre portuari-siderúrgic, les indústries textils d'[[Alcoy]] i l'aparició de chicotetes empreses a lo llarc de la Comunitat permeteren un despegue industrial a partir de finals del sigle XIX.

	En este sigle se produí la [[renaixença]] valenciana en la qual l'[[idioma valencià]] vixqué un nou renaiximent comparable al [[Sigle d'Or]]. Frut d'ella naixqueren dos entitats clau de la cultura i llengua valenciana, [[Lo Rat Penat]] i la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].		En este sigle se produí la [[renaixença]] valenciana en la qual l'[[idioma valencià]] vixqué un nou renaiximent comparable al [[Sigle d'Or]]. Frut d'ella naixqueren dos entitats clau de la cultura i llengua valenciana, [[Lo Rat Penat]] i la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].
Llínea 12:		Llínea 12:
	A principis del [[sigle XX]], l'[[emigració espanyola\|emigració]] fon menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a l'[[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria després de les sequies de [[1830]]-[[1840]].		A principis del [[sigle XX]], l'[[emigració espanyola\|emigració]] fon menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a l'[[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria després de les sequies de [[1830]]-[[1840]].

	Durant la [[Segona República Espanyola]], es redactaren diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap arribà a aprovar-se. El [[20 de juliol]] de [[1936]] es constituí, en lo context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el [[Comité Eixecutiu Popular de ~~València~~]], una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]] i [[UGT]]. El [[23 de juliol]] del mateix any el govern de [[Madrit]] decretà la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola\|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 colectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. U dels seus principals desenrolls serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). A pesar dels seus orígens independents, el [[2 de novembre]] aprovà un canvi en el seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de ~~València~~\|CEP]] de [[Valéncia]] es disolgué el 8 de giner de [[1937]].		Durant la [[Segona República Espanyola]], es redactaren diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap arribà a aprovar-se. El [[20 de juliol]] de [[1936]] es constituí, en lo context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el [[Comité Eixecutiu Popular de Valéncia]], una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]] i [[UGT]]. El [[23 de juliol]] del mateix any el govern de [[Madrit]] decretà la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola\|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 colectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. U dels seus principals desenrolls serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). A pesar dels seus orígens independents, el [[2 de novembre]] aprovà un canvi en el seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de Valéncia\|CEP]] de [[Valéncia]] es disolgué el 8 de giner de [[1937]].

	El [[7 de novembre]] de [[1936]], el govern de la República es traslladà a [[Valéncia]], convertint-se fins al [[31 d'octubre]] de [[1937]] a la capital de la [[Espanya]] republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana estigué completament baix domini republicà fins a [[abril]] de [[1938]], en qué les tropes franquistes conquistaren [[Vinaròs]], partint aixina en dos la zona republicana. Les províncies de Valéncia i Alacant uns dels últims reductes de la República en els moments de la victòria franquista en [[abril]] de [[1939]].		El [[7 de novembre]] de [[1936]], el govern de la República es traslladà a [[Valéncia]], convertint-se fins al [[31 d'octubre]] de [[1937]] a la capital de la [[Espanya]] republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana estigué completament baix domini republicà fins a [[abril]] de [[1938]], en qué les tropes franquistes conquistaren [[Vinaròs]], partint aixina en dos la zona republicana. Les províncies de Valéncia i Alacant uns dels últims reductes de la República en els moments de la victòria franquista en [[abril]] de [[1939]].

Llana: /* Sigle XX */

2015-08-14T14:10:42Z

Sigle XX

← Revisió anterior		Revisió de 14:10 14 ago 2015
Llínea 14:		Llínea 14:
	Durant la [[Segona República Espanyola]], es redactaren diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap arribà a aprovar-se. El [[20 de juliol]] de [[1936]] es constituí, en lo context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el [[Comité Eixecutiu Popular de València]], una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]] i [[UGT]]. El [[23 de juliol]] del mateix any el govern de [[Madrit]] decretà la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola\|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 colectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. U dels seus principals desenrolls serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). A pesar dels seus orígens independents, el [[2 de novembre]] aprovà un canvi en el seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de València\|CEP]] de [[Valéncia]] es disolgué el 8 de giner de [[1937]].		Durant la [[Segona República Espanyola]], es redactaren diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap arribà a aprovar-se. El [[20 de juliol]] de [[1936]] es constituí, en lo context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el [[Comité Eixecutiu Popular de València]], una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]] i [[UGT]]. El [[23 de juliol]] del mateix any el govern de [[Madrit]] decretà la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola\|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 colectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. U dels seus principals desenrolls serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). A pesar dels seus orígens independents, el [[2 de novembre]] aprovà un canvi en el seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de València\|CEP]] de [[Valéncia]] es disolgué el 8 de giner de [[1937]].

	El [[7 de novembre]] de [[1936]], el govern de la República es traslladà a [[Valéncia]], convertint-se fins al [[31 d'octubre]] de [[1937]] a la capital de la [[Espanya]] republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana estigué completament baix domini republicà fins a [[abril]] de [[1938]], en qué les tropes franquistes conquistaren [[Vinaròs]], partint aixina en dos la zona republicana. Les províncies de Valéncia i Alacant uns dels últims reductes de la República en els moments de la victòria franquista en [[abril]] de [[1939.]]		El [[7 de novembre]] de [[1936]], el govern de la República es traslladà a [[Valéncia]], convertint-se fins al [[31 d'octubre]] de [[1937]] a la capital de la [[Espanya]] republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana estigué completament baix domini republicà fins a [[abril]] de [[1938]], en qué les tropes franquistes conquistaren [[Vinaròs]], partint aixina en dos la zona republicana. Les províncies de Valéncia i Alacant uns dels últims reductes de la República en els moments de la victòria franquista en [[abril]] de [[1939]].

	En acabant del paréntesis [[autarquia\|autàrquic]] de 1939 a [[1958]], la societat i economia valencianes començaren a presentar un gran dinamisme durant el [[franquisme\|tardofranquisme]]. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituïx a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el [[turisme]], mentres que l'[[indústria]] es desenrollava de forma notable, principalment a través de chicotetes i miges empreses. El creiximent econòmic fon parell a un avanç demogràfic considerable, fruit del [[baby-boom]] i de moviments migratoris nacionals, principalment des de [[Castella-la Manxa]], [[Andalusia]] i [[Aragó]].		En acabant del paréntesis [[autarquia\|autàrquic]] de 1939 a [[1958]], la societat i economia valencianes començaren a presentar un gran dinamisme durant el [[franquisme\|tardofranquisme]]. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituïx a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el [[turisme]], mentres que l'[[indústria]] es desenrollava de forma notable, principalment a través de chicotetes i miges empreses. El creiximent econòmic fon parell a un avanç demogràfic considerable, fruit del [[baby-boom]] i de moviments migratoris nacionals, principalment des de [[Castella-la Manxa]], [[Andalusia]] i [[Aragó]].

Llana: /* Sigle XX */

2015-08-14T14:07:36Z

Sigle XX

← Revisió anterior		Revisió de 14:07 14 ago 2015
Llínea 12:		Llínea 12:
	A principis del [[sigle XX]], l'[[emigració espanyola\|emigració]] fon menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a l'[[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria després de les sequies de [[1830]]-[[1840]].		A principis del [[sigle XX]], l'[[emigració espanyola\|emigració]] fon menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a l'[[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria després de les sequies de [[1830]]-[[1840]].

	Durant la [[Segona República Espanyola]], es redactaren diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap arribà a aprovar-se. El [[20 de juliol]] de [[1936]] es constituí, en lo context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el ''[[Comité Eixecutiu Popular de València]]'', una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]] i [[UGT]]. El [[23 de juliol]] del mateix any el govern de [[Madrit]] decretà la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola\|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 colectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. U dels seus principals desenrolls serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). A pesar dels seus orígens independents, el [[2 de novembre]] aprovà un canvi en el seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de València\|CEP]] de [[Valéncia]] es disolgué el 8 de giner de [[1937]].		Durant la [[Segona República Espanyola]], es redactaren diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap arribà a aprovar-se. El [[20 de juliol]] de [[1936]] es constituí, en lo context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el [[Comité Eixecutiu Popular de València]], una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]] i [[UGT]]. El [[23 de juliol]] del mateix any el govern de [[Madrit]] decretà la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola\|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 colectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. U dels seus principals desenrolls serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). A pesar dels seus orígens independents, el [[2 de novembre]] aprovà un canvi en el seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de València\|CEP]] de [[Valéncia]] es disolgué el 8 de giner de [[1937]].

	El [[7 de novembre]] de [[1936]], el govern de la República es traslladà a [[Valéncia]], convertint-se fins al [[31 d'octubre]] de [[1937]] a la capital de la [[Espanya]] republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana estigué completament baix domini republicà fins a [[abril]] de [[1938]], en qué les tropes franquistes conquistaren [[Vinaròs]], partint aixina en dos la zona republicana. Les províncies de Valéncia i Alacant uns dels últims reductes de la República en els moments de la victòria franquista en [[abril]] de [[1939.]]		El [[7 de novembre]] de [[1936]], el govern de la República es traslladà a [[Valéncia]], convertint-se fins al [[31 d'octubre]] de [[1937]] a la capital de la [[Espanya]] republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana estigué completament baix domini republicà fins a [[abril]] de [[1938]], en qué les tropes franquistes conquistaren [[Vinaròs]], partint aixina en dos la zona republicana. Les províncies de Valéncia i Alacant uns dels últims reductes de la República en els moments de la victòria franquista en [[abril]] de [[1939.]]

Katxis en 14:06 16 jun 2015

2015-06-16T14:06:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:06 16 jun 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''Edat Contemporànea de la Comunitat Valenciana''' s'inicià el [[sigle XIX]] en la Guerra de l'Independència Espanyola ([[1808]]-[[1814]]).		L''''Edat Contemporànea de la Comunitat Valenciana''' s'inicià el [[sigle XIX]] en la Guerra de l'Independència Espanyola ([[1808]]-[[1814]]).

	=== Sigle XIX ===		== Sigle XIX ==
	La [[Guerra d'Independència Espanyola]] enfront dels invasors francesos (1808-1814) fon nociva per a l'economia valenciana, encara que menys que en atres regions d'[[Espanya]]. Durant la [[Primera Guerra Carlista]], la [[província de Castelló]] (descontant la capital), especialment el [[Maestrazgo]] i la localitat de [[Morella]], fon u dels principals baluarts dels guerrillers carlistes, coordinats pel [[Ramón Cabrera\|general Cabrera]].		La [[Guerra d'Independència Espanyola]] enfront dels invasors francesos (1808-1814) fon nociva per a l'economia valenciana, encara que menys que en atres regions d'[[Espanya]]. Durant la [[Primera Guerra Carlista]], la [[província de Castelló]] (descontant la capital), especialment el [[Maestrazgo]] i la localitat de [[Morella]], fon u dels principals baluarts dels guerrillers carlistes, coordinats pel [[Ramón Cabrera\|general Cabrera]].

Llínea 8:		Llínea 8:
	En este sigle se produí la [[renaixença]] valenciana en la qual l'[[idioma valencià]] vixqué un nou renaiximent comparable al [[Sigle d'Or]]. Frut d'ella naixqueren dos entitats clau de la cultura i llengua valenciana, [[Lo Rat Penat]] i la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].		En este sigle se produí la [[renaixença]] valenciana en la qual l'[[idioma valencià]] vixqué un nou renaiximent comparable al [[Sigle d'Or]]. Frut d'ella naixqueren dos entitats clau de la cultura i llengua valenciana, [[Lo Rat Penat]] i la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].

	=== Sigle XX ===		== Sigle XX ==
	{{VT\|Segona República Espanyola\|Guerra civil espanyola\|Franquisme}}		{{VT\|Segona República Espanyola\|Guerra civil espanyola\|Franquisme}}
	A principis del [[sigle XX]], l'[[emigració espanyola\|emigració]] fon menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a l'[[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria després de les sequies de [[1830]]-[[1840]].		A principis del [[sigle XX]], l'[[emigració espanyola\|emigració]] fon menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a l'[[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria després de les sequies de [[1830]]-[[1840]].
Llínea 18:		Llínea 18:
	En acabant del paréntesis [[autarquia\|autàrquic]] de 1939 a [[1958]], la societat i economia valencianes començaren a presentar un gran dinamisme durant el [[franquisme\|tardofranquisme]]. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituïx a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el [[turisme]], mentres que l'[[indústria]] es desenrollava de forma notable, principalment a través de chicotetes i miges empreses. El creiximent econòmic fon parell a un avanç demogràfic considerable, fruit del [[baby-boom]] i de moviments migratoris nacionals, principalment des de [[Castella-la Manxa]], [[Andalusia]] i [[Aragó]].		En acabant del paréntesis [[autarquia\|autàrquic]] de 1939 a [[1958]], la societat i economia valencianes començaren a presentar un gran dinamisme durant el [[franquisme\|tardofranquisme]]. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituïx a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el [[turisme]], mentres que l'[[indústria]] es desenrollava de forma notable, principalment a través de chicotetes i miges empreses. El creiximent econòmic fon parell a un avanç demogràfic considerable, fruit del [[baby-boom]] i de moviments migratoris nacionals, principalment des de [[Castella-la Manxa]], [[Andalusia]] i [[Aragó]].

	=== Transició i democràcia ===		== Transició i democràcia ==
	{{VT\|Transició espanyola\|Eleccions a les Corts Valencianes}}		{{VT\|Transició espanyola\|Eleccions a les Corts Valencianes}}
	Despuix de l'establiment en la [[Constitució espanyola de 1978]] del [[Comunitat Autònoma\|Estat de les Autonomies]], s'aprovà un [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana\|Estatut d'Autonomia per a la Comunitat Valenciana]] en [[1982]], en un govern regional, la [[Generalitat Valenciana\|Generalitat]], que assegura una administració pròpia en aspectes com la Sanitat o l'Educació.		Despuix de l'establiment en la [[Constitució espanyola de 1978]] del [[Comunitat Autònoma\|Estat de les Autonomies]], s'aprovà un [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana\|Estatut d'Autonomia per a la Comunitat Valenciana]] en [[1982]], en un govern regional, la [[Generalitat Valenciana\|Generalitat]], que assegura una administració pròpia en aspectes com la Sanitat o l'Educació.

Jose2 en 16:25 8 jun 2015

2015-06-08T16:25:34Z

Llana en 21:08 7 jun 2015

2015-06-07T21:08:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:08 7 jun 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{en desenroll}}~~

	L''''Edat Contemporànea de la Comunitat Valenciana''' s'inicià el [[sigle XIX]] en la Guerra de l'Independència Espanyola (1808-1814).		L''''Edat Contemporànea de la Comunitat Valenciana''' s'inicià el [[sigle XIX]] en la Guerra de l'Independència Espanyola (1808-1814).

Llana: /* Transició i democràcia */

2015-06-07T21:07:35Z

Transició i democràcia

← Revisió anterior		Revisió de 21:07 7 jun 2015
Llínea 22:		Llínea 22:
	=== Transició i democràcia ===		=== Transició i democràcia ===
	{{VT\|Transició espanyola\|Eleccions a les Corts Valencianes}}		{{VT\|Transició espanyola\|Eleccions a les Corts Valencianes}}
	~~Amb la [[Transició espanyola\|Transició]], les províncies de Castelló, València i Alacant es convertirien en graners del vot socialista fins als anys 90. Després~~ de l'establiment en la [[Constitució espanyola de 1978]] del [[Comunitat Autònoma\|Estat de les Autonomies]], ~~es va aprovar~~ un [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana ~~de 1982~~\|Estatut d'Autonomia per a la Comunitat Valenciana]] en [[1982]], en un govern regional, la [[Generalitat Valenciana\|Generalitat]], que assegura una administració pròpia en aspectes com la Sanitat o l'Educació.		Despuix de l'establiment en la [[Constitució espanyola de 1978]] del [[Comunitat Autònoma\|Estat de les Autonomies]], s'aprovà un [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana\|Estatut d'Autonomia per a la Comunitat Valenciana]] en [[1982]], en un govern regional, la [[Generalitat Valenciana\|Generalitat]], que assegura una administració pròpia en aspectes com la Sanitat o l'Educació.

	[[Archiu:Variación de la población española entre 1981 y 2005.png\|thumb\|right\|315px\|Distribució geogràfica del creiximent de la [[població espanyola]] entre [[1981]] i [[2005]]]]		[[Archiu:Variación de la población española entre 1981 y 2005.png\|thumb\|right\|315px\|Distribució geogràfica del creiximent de la [[població espanyola]] entre [[1981]] i [[2005]]]]
	Encara ~~que la seua~~ [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982\|Estatut d'Autonomia]] de [[1982]] es va fer per l'artícul 143 de la Constitució Espanyola de 1978, posteriorment es va aprovar en [[1987]] una llei que ho equiparava competencialment a les denominades nacionalitats històriques (Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal a la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA). Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia valencià ~~sofriria~~ dos reformes, una en [[1992]] per incloure totes les competències adquirides per la LOTRAVA, i una atra en [[2006]], de major importància, en competències noves, i en la qual es declara la [[Comunitat Valenciana]] com [[nacionalitat històrica]] en el primer artícul, seguint a atres comunitats que ho havien fet en anterioritat.		Encara l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982\|Estatut d'Autonomia]] de [[1982]] es va fer per l'artícul 143 de la Constitució Espanyola de 1978, posteriorment es va aprovar en [[1987]] una llei que l'equiparava competencialment en les denominades nacionalitats històriques (Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal a la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA). Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia valencià patitis dos reformes, una en [[1992]] per incloure totes les competències adquirides per la LOTRAVA, i una atra en [[2006]], de major importància, en competències noves, i en la qual es declara la [[Comunitat Valenciana]] com [[nacionalitat històrica]] en el primer artícul, seguint a atres comunitats que ho havien fet en anterioritat. També s'inclogué a la catalanista [[AVL]] en l'estatut

	La [[Generalitat Valenciana]] ~~va estar~~ ocupada entre [[1982]] i [[1995]] per [[Joan Lerma]], del [[PSOE]], i ~~després~~ d'este per [[Eduardo Zaplana]] ([[1995]]-[[2002]]), [[José Luis Olives]] ([[2002]]-[[2003]]), [[Francisco Camps]] ([[2003]]-[[2011]]) i [[Alberto Fabra]] ([[2011]]-) del [[Partit Popular]]. Les [[eleccions autonòmiques espanyoles de 2007\|eleccions autonòmiques de maig del 2007]] ~~van tornar~~ a revalidar la majoria absoluta del PP i van permetre a Francisco Camps tornar a formar govern.		La [[Generalitat Valenciana]] estigué ocupada entre [[1982]] i [[1995]] per [[Joan Lerma]], del [[PSOE]], i en acabant d'este per [[Eduardo Zaplana]] ([[1995]]-[[2002]]), [[José Luis Olives]] ([[2002]]-[[2003]]), [[Francisco Camps]] ([[2003]]-[[2011]]) i [[Alberto Fabra]] ([[2011]]-) del [[Partit Popular]]. Les [[eleccions autonòmiques espanyoles de 2007\|eleccions autonòmiques de maig del 2007]] tornaren a revalidar la majoria absoluta del PP i van permetre a Francisco Camps tornar a formar govern.

	Des de l'adquisició de la democràcia, l'economia i la demografia valencianes han creixcut a un ritme major que el nacional, constituint en el 2005 un 10,64% de la població espanyola (la quarta regió del país per població) i sent en el 2006, al costat de la [[Comunitat de Madrit]], la segona comunitat autònoma que més productes exporta a l'estranger.		Des de l'adquisició de la democràcia, l'economia i la demografia valencianes han creixcut a un ritme major que el nacional, constituint en el 2005 un 10,64% de la població espanyola (la quarta regió del país per població) i sent en el 2006, al costat de la [[Comunitat de Madrit]], la segona comunitat autònoma que més productes exporta a l'estranger.

← Revisió anterior		Revisió de 21:07 7 jun 2015
Llínea 22:		Llínea 22:
	=== Transició i democràcia ===		=== Transició i democràcia ===
	{{VT\|Transició espanyola\|Eleccions a les Corts Valencianes}}		{{VT\|Transició espanyola\|Eleccions a les Corts Valencianes}}
	~~Amb la [[Transició espanyola\|Transició]], les províncies de Castelló, València i Alacant es convertirien en graners del vot socialista fins als anys 90. Després~~ de l'establiment en la [[Constitució espanyola de 1978]] del [[Comunitat Autònoma\|Estat de les Autonomies]], ~~es va aprovar~~ un [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana ~~de 1982~~\|Estatut d'Autonomia per a la Comunitat Valenciana]] en [[1982]], en un govern regional, la [[Generalitat Valenciana\|Generalitat]], que assegura una administració pròpia en aspectes com la Sanitat o l'Educació.		Despuix de l'establiment en la [[Constitució espanyola de 1978]] del [[Comunitat Autònoma\|Estat de les Autonomies]], s'aprovà un [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana\|Estatut d'Autonomia per a la Comunitat Valenciana]] en [[1982]], en un govern regional, la [[Generalitat Valenciana\|Generalitat]], que assegura una administració pròpia en aspectes com la Sanitat o l'Educació.

	[[Archiu:Variación de la población española entre 1981 y 2005.png\|thumb\|right\|315px\|Distribució geogràfica del creiximent de la [[població espanyola]] entre [[1981]] i [[2005]]]]		[[Archiu:Variación de la población española entre 1981 y 2005.png\|thumb\|right\|315px\|Distribució geogràfica del creiximent de la [[població espanyola]] entre [[1981]] i [[2005]]]]
	Encara ~~que la seua~~ [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982\|Estatut d'Autonomia]] de [[1982]] es va fer per l'artícul 143 de la Constitució Espanyola de 1978, posteriorment es va aprovar en [[1987]] una llei que ho equiparava competencialment a les denominades nacionalitats històriques (Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal a la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA). Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia valencià ~~sofriria~~ dos reformes, una en [[1992]] per incloure totes les competències adquirides per la LOTRAVA, i una atra en [[2006]], de major importància, en competències noves, i en la qual es declara la [[Comunitat Valenciana]] com [[nacionalitat històrica]] en el primer artícul, seguint a atres comunitats que ho havien fet en anterioritat.		Encara l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982\|Estatut d'Autonomia]] de [[1982]] es va fer per l'artícul 143 de la Constitució Espanyola de 1978, posteriorment es va aprovar en [[1987]] una llei que l'equiparava competencialment en les denominades nacionalitats històriques (Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal a la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA). Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia valencià patitis dos reformes, una en [[1992]] per incloure totes les competències adquirides per la LOTRAVA, i una atra en [[2006]], de major importància, en competències noves, i en la qual es declara la [[Comunitat Valenciana]] com [[nacionalitat històrica]] en el primer artícul, seguint a atres comunitats que ho havien fet en anterioritat. També s'inclogué a la catalanista [[AVL]] en l'estatut

	La [[Generalitat Valenciana]] ~~va estar~~ ocupada entre [[1982]] i [[1995]] per [[Joan Lerma]], del [[PSOE]], i ~~després~~ d'este per [[Eduardo Zaplana]] ([[1995]]-[[2002]]), [[José Luis Olives]] ([[2002]]-[[2003]]), [[Francisco Camps]] ([[2003]]-[[2011]]) i [[Alberto Fabra]] ([[2011]]-) del [[Partit Popular]]. Les [[eleccions autonòmiques espanyoles de 2007\|eleccions autonòmiques de maig del 2007]] ~~van tornar~~ a revalidar la majoria absoluta del PP i van permetre a Francisco Camps tornar a formar govern.		La [[Generalitat Valenciana]] estigué ocupada entre [[1982]] i [[1995]] per [[Joan Lerma]], del [[PSOE]], i en acabant d'este per [[Eduardo Zaplana]] ([[1995]]-[[2002]]), [[José Luis Olives]] ([[2002]]-[[2003]]), [[Francisco Camps]] ([[2003]]-[[2011]]) i [[Alberto Fabra]] ([[2011]]-) del [[Partit Popular]]. Les [[eleccions autonòmiques espanyoles de 2007\|eleccions autonòmiques de maig del 2007]] tornaren a revalidar la majoria absoluta del PP i van permetre a Francisco Camps tornar a formar govern.

	Des de l'adquisició de la democràcia, l'economia i la demografia valencianes han creixcut a un ritme major que el nacional, constituint en el 2005 un 10,64% de la població espanyola (la quarta regió del país per població) i sent en el 2006, al costat de la [[Comunitat de Madrit]], la segona comunitat autònoma que més productes exporta a l'estranger.		Des de l'adquisició de la democràcia, l'economia i la demografia valencianes han creixcut a un ritme major que el nacional, constituint en el 2005 un 10,64% de la població espanyola (la quarta regió del país per població) i sent en el 2006, al costat de la [[Comunitat de Madrit]], la segona comunitat autònoma que més productes exporta a l'estranger.

← Revisió anterior		Revisió de 16:25 8 jun 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''Edat Contemporànea de la Comunitat Valenciana''' s'inicià el [[sigle XIX]] en la Guerra de l'Independència Espanyola (1808-1814).		L''''Edat Contemporànea de la Comunitat Valenciana''' s'inicià el [[sigle XIX]] en la Guerra de l'Independència Espanyola ([[1808]]-[[1814]]).

	=== Sigle XIX ===		=== Sigle XIX ===
	La [[Guerra d'Independència Espanyola]] enfront dels invasors francesos (1808-1814) fon nociva per a l'economia valenciana, encara que menys que en atres regions d'Espanya. Durant la [[Primera Guerra Carlista]], la [[província de Castelló]] (descontant la capital), especialment el [[Maestrazgo]] i la localitat de [[Morella]], fon u dels principals baluarts dels guerrillers carlistes, coordinats pel [[Ramón Cabrera\|general Cabrera]].		La [[Guerra d'Independència Espanyola]] enfront dels invasors francesos (1808-1814) fon nociva per a l'economia valenciana, encara que menys que en atres regions d'[[Espanya]]. Durant la [[Primera Guerra Carlista]], la [[província de Castelló]] (descontant la capital), especialment el [[Maestrazgo]] i la localitat de [[Morella]], fon u dels principals baluarts dels guerrillers carlistes, coordinats pel [[Ramón Cabrera\|general Cabrera]].

	En [[1833]], en la nova [[Divisió territorial d'Espanya de 1833\|organisació territorial lliberal]], la regió valenciana fon dividida administrativament en les províncies actuals de [[província d'Alacant]], [[província de Valéncia\|Valéncia]] i [[província de Castelló\|Castelló]], conservant excepte excepcions (el comtat de [[Villena]] i [[La Plana d'Utiel-Requena\|Utiel-Requena]]) els llímits de l'històric regne de València. Durant el sigle XIX, es seguí ampliant les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[revolució industrial]], com en la major part d'Espanya, fon incompleta i retardada, pero l'establiment de [[Sagunt]] com a gran centre portuari-siderúrgic, les indústries textils d'[[Alcoy]] i l'aparició de chicotetes empreses a lo llarc de la Comunitat permeteren un despegue industrial a partir de finals del sigle XIX.		En [[1833]], en la nova [[Divisió territorial d'Espanya de 1833\|organisació territorial lliberal]], la regió valenciana fon dividida administrativament en les províncies actuals de [[província d'Alacant]], [[província de Valéncia\|Valéncia]] i [[província de Castelló\|Castelló]], conservant excepte excepcions (el comtat de [[Villena]] i [[La Plana d'Utiel-Requena\|Utiel-Requena]]) els llímits de l'històric regne de València. Durant el [[sigle XIX]], es seguí ampliant les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la [[raïm\|vinya]], l'[[arròs]], les [[taronges]], i l'[[armela\|armeler]]. La [[revolució industrial]], com en la major part d'Espanya, fon incompleta i retardada, pero l'establiment de [[Sagunt]] com a gran centre portuari-siderúrgic, les indústries textils d'[[Alcoy]] i l'aparició de chicotetes empreses a lo llarc de la Comunitat permeteren un despegue industrial a partir de finals del sigle XIX.

	En este sigle se produí la [[renaixença]] valenciana en la qual l'[[idioma valencià]] vixqué un nou renaiximent comparable al [[Sigle d'Or]]. Frut d'ella naixqueren dos entitats clau de la cultura i llengua valenciana, [[Lo Rat Penat]] i la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].		En este sigle se produí la [[renaixença]] valenciana en la qual l'[[idioma valencià]] vixqué un nou renaiximent comparable al [[Sigle d'Or]]. Frut d'ella naixqueren dos entitats clau de la cultura i llengua valenciana, [[Lo Rat Penat]] i la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].
Llínea 10:		Llínea 10:
	=== Sigle XX ===		=== Sigle XX ===
	{{VT\|Segona República Espanyola\|Guerra civil espanyola\|Franquisme}}		{{VT\|Segona República Espanyola\|Guerra civil espanyola\|Franquisme}}
	A principis del [[sigle XX]], l'[[emigració espanyola\|emigració]] fon menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a l'[[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria després de les sequies de 1830-1840.		A principis del [[sigle XX]], l'[[emigració espanyola\|emigració]] fon menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a l'[[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria després de les sequies de [[1830]]-[[1840]].

	Durant la [[Segona República Espanyola]], es redactaren diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap arribà a aprovar-se. El 20 de juliol de [[1936]] es constituí, en lo context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el ''[[Comité Eixecutiu Popular de València]]'', una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]] i [[UGT]]. El 23 de juliol del mateix any el govern de [[Madrit]] decretà la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola\|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 colectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. U dels seus principals desenrolls serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). A pesar dels seus orígens independents, el 2 de novembre aprovà un canvi al seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de València\|CEP]] de [[Valéncia]] es disolgué el 8 de giner de [[1937]].		Durant la [[Segona República Espanyola]], es redactaren diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap arribà a aprovar-se. El [[20 de juliol]] de [[1936]] es constituí, en lo context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el ''[[Comité Eixecutiu Popular de València]]'', una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]] i [[UGT]]. El [[23 de juliol]] del mateix any el govern de [[Madrit]] decretà la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola\|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 colectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. U dels seus principals desenrolls serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). A pesar dels seus orígens independents, el [[2 de novembre]] aprovà un canvi en el seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de València\|CEP]] de [[Valéncia]] es disolgué el 8 de giner de [[1937]].

	El [[7 de novembre]] de [[1936]], el govern de la República es traslladà a [[Valéncia]], convertint-se fins al [[31 d'octubre]] de [[1937]] a la capital de la [[Espanya]] republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana estigué completament baix domini republicà fins a [[abril]] de [[1938]], en qué les tropes franquistes conquistaren [[Vinaròs]], partint aixina en dos la zona republicana. Les províncies de Valéncia i Alacant uns dels últims reductes de la República en els moments de la victòria franquista en l'abril de [[1939.]]		El [[7 de novembre]] de [[1936]], el govern de la República es traslladà a [[Valéncia]], convertint-se fins al [[31 d'octubre]] de [[1937]] a la capital de la [[Espanya]] republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana estigué completament baix domini republicà fins a [[abril]] de [[1938]], en qué les tropes franquistes conquistaren [[Vinaròs]], partint aixina en dos la zona republicana. Les províncies de Valéncia i Alacant uns dels últims reductes de la República en els moments de la victòria franquista en [[abril]] de [[1939.]]

	En acabant del paréntesis [[autarquia\|autàrquic]] de 1939 a 1958, la societat i economia valencianes començaren a presentar un gran dinamisme durant el [[franquisme\|tardofranquisme]]. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituïx a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el [[turisme]], mentres que l'[[indústria]] es desenrollava de forma notable, principalment a través de chicotetes i miges empreses. El creiximent econòmic fon parell a un avanç demogràfic considerable, fruit del [[baby-boom]] i de moviments migratoris nacionals, principalment des de [[Castella-la Manxa]], [[Andalusia]] i [[Aragó]].		En acabant del paréntesis [[autarquia\|autàrquic]] de 1939 a [[1958]], la societat i economia valencianes començaren a presentar un gran dinamisme durant el [[franquisme\|tardofranquisme]]. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituïx a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el [[turisme]], mentres que l'[[indústria]] es desenrollava de forma notable, principalment a través de chicotetes i miges empreses. El creiximent econòmic fon parell a un avanç demogràfic considerable, fruit del [[baby-boom]] i de moviments migratoris nacionals, principalment des de [[Castella-la Manxa]], [[Andalusia]] i [[Aragó]].

	=== Transició i democràcia ===		=== Transició i democràcia ===
Llínea 23:		Llínea 23:

	[[Archiu:Variación de la población española entre 1981 y 2005.png\|thumb\|right\|315px\|Distribució geogràfica del creiximent de la [[població espanyola]] entre [[1981]] i [[2005]]]]		[[Archiu:Variación de la población española entre 1981 y 2005.png\|thumb\|right\|315px\|Distribució geogràfica del creiximent de la [[població espanyola]] entre [[1981]] i [[2005]]]]
	Encara l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982\|Estatut d'Autonomia]] de [[1982]] es va fer per l'artícul 143 de la Constitució Espanyola de 1978, posteriorment es va aprovar en [[1987]] una llei que l'equiparava competencialment en les denominades nacionalitats històriques (Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal a la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA). Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia valencià patitis dos reformes, una en [[1992]] per incloure totes les competències adquirides per la LOTRAVA, i una atra en [[2006]], de major importància, en competències noves, i en la qual es declara la [[Comunitat Valenciana]] com [[nacionalitat històrica]] en el primer artícul, seguint a atres comunitats que ho havien fet en anterioritat. També s'inclogué a la catalanista [[AVL]] en l'estatut		Encara que l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982\|Estatut d'Autonomia]] de [[1982]] es va fer per l'artícul 143 de la Constitució Espanyola de 1978, posteriorment es va aprovar en [[1987]] una llei que l'equiparava competencialment en les denominades nacionalitats històriques (Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal a la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA). Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia valencià patitis dos reformes, una en [[1992]] per incloure totes les competències adquirides per la LOTRAVA, i una atra en [[2006]], de major importància, en competències noves, i en la qual es declara la [[Comunitat Valenciana]] com [[nacionalitat històrica]] en el primer artícul, seguint a atres comunitats que ho havien fet en anterioritat. També s'inclogué a la catalanista [[AVL]] en l'estatut

	La [[Generalitat Valenciana]] estigué ocupada entre [[1982]] i [[1995]] per [[Joan Lerma]], del [[PSOE]], i en acabant d'este per [[Eduardo Zaplana]] ([[1995]]-[[2002]]), [[José Luis Olives]] ([[2002]]-[[2003]]), [[Francisco Camps]] ([[2003]]-[[2011]]) i [[Alberto Fabra]] ([[2011]]-) del [[Partit Popular]]. Les [[eleccions autonòmiques espanyoles de 2007\|eleccions autonòmiques de maig del 2007]] tornaren a revalidar la majoria absoluta del PP i van permetre a Francisco Camps tornar a formar govern.		La [[Generalitat Valenciana]] estigué ocupada entre [[1982]] i [[1995]] per [[Joan Lerma]], del [[PSOE]], i en acabant d'este per [[Eduardo Zaplana]] ([[1995]]-[[2002]]), [[José Luis Olives]] ([[2002]]-[[2003]]), [[Francisco Camps]] ([[2003]]-[[2011]]) i [[Alberto Fabra]] ([[2011]]-) del [[Partit Popular]]. Les [[eleccions autonòmiques espanyoles de 2007\|eleccions autonòmiques de maig del 2007]] tornaren a revalidar la majoria absoluta del PP i van permetre a Francisco Camps tornar a formar govern.

	Des de l'adquisició de la democràcia, l'economia i la demografia valencianes han creixcut a un ritme major que el nacional, constituint en el 2005 un 10,64% de la població espanyola (la quarta regió del país per població) i sent en el 2006, al costat de la [[Comunitat de Madrit]], la segona comunitat autònoma que més productes exporta a l'estranger.		Des de l'adquisició de la democràcia, l'economia i la demografia valencianes han creixcut a un ritme major que el nacional, constituint en el [[2005]] un 10,64% de la població espanyola (la quarta regió del país per població) i sent en el 2006, al costat de la [[Comunitat de Madrit]], la segona comunitat autònoma que més productes exporta a l'estranger.

	=== Conflicte llingüístic valencià ===		=== Conflicte llingüístic valencià ===