Edat Antiga en la Comunitat Valenciana - Historial de revisions

Jose2 en 19:04 23 jul 2025

2025-07-23T19:04:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:04 23 jul 2025
Llínea 22:		Llínea 22:
	L'atac cartagines en l'any [[219 a. C.\|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella\|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà\|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.\|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana\|Roma]].		L'atac cartagines en l'any [[219 a. C.\|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella\|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà\|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.\|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana\|Roma]].

	Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any [[138 a. C.]] de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico\|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[~~Valencia~~]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig\|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en l'any [[27 a. C.]]; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.		Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any [[138 a. C.]] de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico\|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valéncia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig\|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en l'any [[27 a. C.]]; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.

	Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel\|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].		Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel\|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].

Jose2 en 18:42 8 abr 2025

2025-04-08T18:42:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:42 8 abr 2025
Llínea 25:		Llínea 25:

	Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel\|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].		Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel\|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].

	{{Regne de Valéncia}}		{{Regne de Valéncia}}

	[[Categoria:Edat Antiga en la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Edat Antiga en la Comunitat Valenciana]]

Lluísm en 10:46 29 jul 2024

2024-07-29T10:46:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:46 29 jul 2024
Llínea 24:		Llínea 24:
	Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any [[138 a. C.]] de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico\|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig\|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en l'any [[27 a. C.]]; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.		Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any [[138 a. C.]] de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico\|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig\|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en l'any [[27 a. C.]]; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.

	Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel\|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].		Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel\|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].

	{{Regne de Valéncia}}		{{Regne de Valéncia}}

	[[Categoria:Edat Antiga en la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Edat Antiga en la Comunitat Valenciana]]

Jose2 en 19:12 5 jun 2021

2021-06-05T19:12:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:12 5 jun 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Història de la Comunitat Valenciana}}

	[[Archiu:guerrero de Mogente.jpg\|thumb\|right\|150px\|El [[guerrer de Moixent]], escultura iberica contestana del sigle IV o V a. C.]]		[[Archiu:guerrero de Mogente.jpg\|thumb\|right\|150px\|El [[guerrer de Moixent]], escultura iberica contestana del sigle IV o V a. C.]]

Jose2: /* L'etapa romana */

2020-05-20T12:08:02Z

L'etapa romana

← Revisió anterior		Revisió de 12:08 20 maig 2020
Llínea 20:		Llínea 20:
	L'atac cartagines en l'any [[219 a. C.\|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella\|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà\|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.\|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana\|Roma]].		L'atac cartagines en l'any [[219 a. C.\|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella\|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà\|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.\|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana\|Roma]].

	Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any 138~~&NBSP;~~a.~~&NBSP;~~C. de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico\|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig\|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en l'any [[27 a. C.]]; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.		Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any [[138 a. C.]] de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico\|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig\|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en l'any [[27 a. C.]]; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.

	Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel\|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].		Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel\|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].

Jose2: /* L'etapa romana */

2019-07-03T10:18:01Z

L'etapa romana

← Revisió anterior		Revisió de 10:18 3 jul 2019
Llínea 13:		Llínea 13:
	== L'etapa romana ==		== L'etapa romana ==
	{{VT\|Hispania romana}}		{{VT\|Hispania romana}}
	Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en el [[226 a. C.\|226 a. C.]], les dos potencies mediterrànees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del [[riu Ebre]]. En la fundacio de [[Carthago Nova]] ([[Cartagena]]) pels púnics en el [[227 a. C.\|227 a. C.]], escomença una colonisació progressiva cartaginesa del llevant peninsular.		Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en l'any [[226 a. C.\|226 a. C.]], les dos potencies mediterrànees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del [[riu Ebre]]. En la fundacio de [[Carthago Nova]] ([[Cartagena]]) pels púnics en l'any [[227 a. C.\|227 a. C.]], escomença una colonisació progressiva cartaginesa del llevant peninsular.

	[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG\|thumb\|left\|175px\|Primera divisió de [[Hispania Romana\|Hispania]] en dos provincies: [[Hispania Citerior\|Citerior]] i [[Hispania Ulterior\|Ulterior]].]]		[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG\|thumb\|left\|175px\|Primera divisió de [[Hispania Romana\|Hispania]] en dos provincies: [[Hispania Citerior\|Citerior]] i [[Hispania Ulterior\|Ulterior]].]]
	[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG\|thumb\|right\|175px\|Divisió provincial d'[[Cesar August\|August]].]]		[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG\|thumb\|right\|175px\|Divisió provincial d'[[Cesar August\|August]].]]
	[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg\|thumb\|left\|175px\|Divisió provincial de [[Dioclecià]] en [[298]].]]		[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg\|thumb\|left\|175px\|Divisió provincial de [[Dioclecià]] en [[298]].]]
	L'atac cartagines en el [[219 a. C.\|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella\|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà\|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.\|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana\|Roma]].		L'atac cartagines en l'any [[219 a. C.\|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella\|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà\|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.\|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana\|Roma]].

	Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any 138&NBSP;a.&NBSP;C. de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico\|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig\|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en el 27~~ ~~a.~~ ~~C; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.		Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any 138&NBSP;a.&NBSP;C. de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico\|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig\|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en l'any [[27 a. C.]]; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.

	Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel\|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].		Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel\|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].

Jose2: /* Pobles prerromans */

2019-07-03T10:15:22Z

Pobles prerromans

← Revisió anterior		Revisió de 10:15 3 jul 2019
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Pobles prerromans ==		== Pobles prerromans ==
	{{VT\|Ibers}}		{{VT\|Ibers}}
	El poble autòcton de la Comunitat Valenciana que se distinguix front als posteriors colonisadors semitics, grecs i romans foren els [[ibers]], que se consolidaren en tota la fachada mediterrànea compresa entre el sur de França i l'est d'Andalusia. Al contrari d'atres parts d'Espanya, en la regió no hi hagué presència [[celta]].		El poble autòcton de la Comunitat Valenciana que se distinguix front als posteriors colonisadors semitics, [[Antiga Grècia\|grecs]] i [[Antiga Roma\|romans]] foren els [[ibers]], que se consolidaren en tota la fachada mediterrànea compresa entre el sur de França i l'est d'Andalusia. Al contrari d'atres parts d'Espanya, en la regió no hi hagué presència [[celta]].

	Els ibers se dividien a la seua volta en diversos pobles; en la zona sur de la Comunitat habitaven els [[contestan]]s, en el centre els [[edetan]]s, i en el nort els [[ilercavons]]. Encara que se coneixen mal les seues diferencies i similituts, se sap que estos tres pobles ibers usaven l'escritura en [[signari iberic]] nort-oriental.		Els ibers se dividien a la seua volta en diversos pobles; en la zona sur de la Comunitat habitaven els [[contestan]]s, en el centre els [[edetan]]s, i en el nort els [[ilercavons]]. Encara que se coneixen mal les seues diferencies i similituts, se sap que estos tres pobles ibers usaven l'escritura en [[signari iberic]] nort-oriental.

Jose2: Text reemplaça - ' divisio ' a ' divisió '

2018-08-21T08:16:32Z

Text reemplaça - ' divisio ' a ' divisió '

← Revisió anterior		Revisió de 08:16 21 ago 2018
Llínea 15:		Llínea 15:
	Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en el [[226 a. C.\|226 a. C.]], les dos potencies mediterrànees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del [[riu Ebre]]. En la fundacio de [[Carthago Nova]] ([[Cartagena]]) pels púnics en el [[227 a. C.\|227 a. C.]], escomença una colonisació progressiva cartaginesa del llevant peninsular.		Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en el [[226 a. C.\|226 a. C.]], les dos potencies mediterrànees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del [[riu Ebre]]. En la fundacio de [[Carthago Nova]] ([[Cartagena]]) pels púnics en el [[227 a. C.\|227 a. C.]], escomença una colonisació progressiva cartaginesa del llevant peninsular.

	[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG\|thumb\|left\|175px\|Primera ~~divisio~~ de [[Hispania Romana\|Hispania]] en dos provincies: [[Hispania Citerior\|Citerior]] i [[Hispania Ulterior\|Ulterior]].]]		[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG\|thumb\|left\|175px\|Primera divisió de [[Hispania Romana\|Hispania]] en dos provincies: [[Hispania Citerior\|Citerior]] i [[Hispania Ulterior\|Ulterior]].]]
	[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG\|thumb\|right\|175px\|Divisió provincial d'[[Cesar August\|August]].]]		[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG\|thumb\|right\|175px\|Divisió provincial d'[[Cesar August\|August]].]]
	[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg\|thumb\|left\|175px\|Divisió provincial de [[Dioclecià]] en [[298]].]]		[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg\|thumb\|left\|175px\|Divisió provincial de [[Dioclecià]] en [[298]].]]

Jose2: Text reemplaça - 'Divisio' a 'Divisió'

2018-02-06T18:18:25Z

Text reemplaça - 'Divisio' a 'Divisió'

← Revisió anterior		Revisió de 18:18 6 feb 2018
Llínea 16:		Llínea 16:

	[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG\|thumb\|left\|175px\|Primera divisio de [[Hispania Romana\|Hispania]] en dos provincies: [[Hispania Citerior\|Citerior]] i [[Hispania Ulterior\|Ulterior]].]]		[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG\|thumb\|left\|175px\|Primera divisio de [[Hispania Romana\|Hispania]] en dos provincies: [[Hispania Citerior\|Citerior]] i [[Hispania Ulterior\|Ulterior]].]]
	[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG\|thumb\|right\|175px\|~~Divisio~~ provincial d'[[Cesar August\|August]].]]		[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG\|thumb\|right\|175px\|Divisió provincial d'[[Cesar August\|August]].]]
	[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg\|thumb\|left\|175px\|~~Divisio~~ provincial de [[Dioclecià]] en [[298]].]]		[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg\|thumb\|left\|175px\|Divisió provincial de [[Dioclecià]] en [[298]].]]
	L'atac cartagines en el [[219 a. C.\|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella\|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà\|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.\|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana\|Roma]].		L'atac cartagines en el [[219 a. C.\|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella\|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà\|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.\|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana\|Roma]].

Jose2: Text reemplaça - 'tituls' a 'títuls'

2016-04-18T11:07:26Z

Text reemplaça - 'tituls' a 'títuls'

← Revisió anterior		Revisió de 11:07 18 abr 2016
Llínea 22:		Llínea 22:
	Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any 138&NBSP;a.&NBSP;C. de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico\|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig\|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en el 27 a. C; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.		Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any 138&NBSP;a.&NBSP;C. de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico\|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig\|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en el 27 a. C; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.

	Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir ~~tituls~~ romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel\|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].		Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel\|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].

	{{Regne de Valéncia}}		{{Regne de Valéncia}}

	[[Categoria:Edat Antiga en la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Edat Antiga en la Comunitat Valenciana]]

← Revisió anterior		Revisió de 19:04 23 jul 2025
Llínea 22:		Llínea 22:
	L'atac cartagines en l'any [[219 a. C.\|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella\|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà\|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.\|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana\|Roma]].		L'atac cartagines en l'any [[219 a. C.\|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella\|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà\|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.\|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana\|Roma]].

	Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any [[138 a. C.]] de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico\|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[~~Valencia~~]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig\|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en l'any [[27 a. C.]]; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.		Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any [[138 a. C.]] de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico\|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valéncia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig\|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en l'any [[27 a. C.]]; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.

	Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel\|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].		Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel\|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].

← Revisió anterior		Revisió de 12:08 20 maig 2020
Llínea 20:		Llínea 20:
	L'atac cartagines en l'any [[219 a. C.\|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella\|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà\|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.\|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana\|Roma]].		L'atac cartagines en l'any [[219 a. C.\|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella\|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà\|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.\|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana\|Roma]].

	Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any 138~~&NBSP;~~a.~~&NBSP;~~C. de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico\|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig\|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en l'any [[27 a. C.]]; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.		Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any [[138 a. C.]] de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico\|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig\|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en l'any [[27 a. C.]]; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.

	Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel\|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].		Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel\|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].

← Revisió anterior		Revisió de 10:18 3 jul 2019
Llínea 13:		Llínea 13:
	== L'etapa romana ==		== L'etapa romana ==
	{{VT\|Hispania romana}}		{{VT\|Hispania romana}}
	Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en el [[226 a. C.\|226 a. C.]], les dos potencies mediterrànees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del [[riu Ebre]]. En la fundacio de [[Carthago Nova]] ([[Cartagena]]) pels púnics en el [[227 a. C.\|227 a. C.]], escomença una colonisació progressiva cartaginesa del llevant peninsular.		Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en l'any [[226 a. C.\|226 a. C.]], les dos potencies mediterrànees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del [[riu Ebre]]. En la fundacio de [[Carthago Nova]] ([[Cartagena]]) pels púnics en l'any [[227 a. C.\|227 a. C.]], escomença una colonisació progressiva cartaginesa del llevant peninsular.

	[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG\|thumb\|left\|175px\|Primera divisió de [[Hispania Romana\|Hispania]] en dos provincies: [[Hispania Citerior\|Citerior]] i [[Hispania Ulterior\|Ulterior]].]]		[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG\|thumb\|left\|175px\|Primera divisió de [[Hispania Romana\|Hispania]] en dos provincies: [[Hispania Citerior\|Citerior]] i [[Hispania Ulterior\|Ulterior]].]]
	[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG\|thumb\|right\|175px\|Divisió provincial d'[[Cesar August\|August]].]]		[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG\|thumb\|right\|175px\|Divisió provincial d'[[Cesar August\|August]].]]
	[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg\|thumb\|left\|175px\|Divisió provincial de [[Dioclecià]] en [[298]].]]		[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg\|thumb\|left\|175px\|Divisió provincial de [[Dioclecià]] en [[298]].]]
	L'atac cartagines en el [[219 a. C.\|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella\|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà\|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.\|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana\|Roma]].		L'atac cartagines en l'any [[219 a. C.\|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella\|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà\|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.\|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana\|Roma]].

	Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any 138&NBSP;a.&NBSP;C. de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico\|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig\|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en el 27~~ ~~a.~~ ~~C; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.		Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any 138&NBSP;a.&NBSP;C. de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico\|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig\|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en l'any [[27 a. C.]]; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.

	Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel\|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].		Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel\|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].

← Revisió anterior		Revisió de 08:16 21 ago 2018
Llínea 15:		Llínea 15:
	Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en el [[226 a. C.\|226 a. C.]], les dos potencies mediterrànees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del [[riu Ebre]]. En la fundacio de [[Carthago Nova]] ([[Cartagena]]) pels púnics en el [[227 a. C.\|227 a. C.]], escomença una colonisació progressiva cartaginesa del llevant peninsular.		Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en el [[226 a. C.\|226 a. C.]], les dos potencies mediterrànees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del [[riu Ebre]]. En la fundacio de [[Carthago Nova]] ([[Cartagena]]) pels púnics en el [[227 a. C.\|227 a. C.]], escomença una colonisació progressiva cartaginesa del llevant peninsular.

	[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG\|thumb\|left\|175px\|Primera ~~divisio~~ de [[Hispania Romana\|Hispania]] en dos provincies: [[Hispania Citerior\|Citerior]] i [[Hispania Ulterior\|Ulterior]].]]		[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG\|thumb\|left\|175px\|Primera divisió de [[Hispania Romana\|Hispania]] en dos provincies: [[Hispania Citerior\|Citerior]] i [[Hispania Ulterior\|Ulterior]].]]
	[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG\|thumb\|right\|175px\|Divisió provincial d'[[Cesar August\|August]].]]		[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG\|thumb\|right\|175px\|Divisió provincial d'[[Cesar August\|August]].]]
	[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg\|thumb\|left\|175px\|Divisió provincial de [[Dioclecià]] en [[298]].]]		[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg\|thumb\|left\|175px\|Divisió provincial de [[Dioclecià]] en [[298]].]]

← Revisió anterior		Revisió de 18:18 6 feb 2018
Llínea 16:		Llínea 16:

	[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG\|thumb\|left\|175px\|Primera divisio de [[Hispania Romana\|Hispania]] en dos provincies: [[Hispania Citerior\|Citerior]] i [[Hispania Ulterior\|Ulterior]].]]		[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG\|thumb\|left\|175px\|Primera divisio de [[Hispania Romana\|Hispania]] en dos provincies: [[Hispania Citerior\|Citerior]] i [[Hispania Ulterior\|Ulterior]].]]
	[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG\|thumb\|right\|175px\|~~Divisio~~ provincial d'[[Cesar August\|August]].]]		[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG\|thumb\|right\|175px\|Divisió provincial d'[[Cesar August\|August]].]]
	[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg\|thumb\|left\|175px\|~~Divisio~~ provincial de [[Dioclecià]] en [[298]].]]		[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg\|thumb\|left\|175px\|Divisió provincial de [[Dioclecià]] en [[298]].]]
	L'atac cartagines en el [[219 a. C.\|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella\|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà\|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.\|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana\|Roma]].		L'atac cartagines en el [[219 a. C.\|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella\|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà\|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.\|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana\|Roma]].