Edat Antiga - Historial de revisions

Reval: /* Bibliografia */

2026-01-18T12:56:18Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:56 18 gin 2026
Llínea 17:		Llínea 17:
	* Kramer, Samuel Noah: ''La historia empieza en Sumer''. 1965		* Kramer, Samuel Noah: ''La historia empieza en Sumer''. 1965
	* Montenegro, Ángel (coord.): ''Egipto y los grandes imperios y Antiguos imperios orientales'', vols. 4 y 5 de Gran Historia Universal, 1986. Madrid: Nájera. ISBN 8474616549		* Montenegro, Ángel (coord.): ''Egipto y los grandes imperios y Antiguos imperios orientales'', vols. 4 y 5 de Gran Historia Universal, 1986. Madrid: Nájera. ISBN 8474616549
	* Starr, Chester G.; Benites, Esther: ''Historia del mundo antiguo''. Madrid: Akal, 1974. ISBN 9788473390323.		* Starr, Chester G.; Benites, Esther: ''Historia del mundo antiguo''. Madrid: Akal, 1974. ISBN 9788473390323

	[[Categoria:Edat Antiga]]		[[Categoria:Edat Antiga]]

Reval: /* Bibliografia */

2026-01-18T12:54:37Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:54 18 gin 2026
Llínea 16:		Llínea 16:
	* Gordon Childe, Vere: ''Los orígenes de la civilización''. 1936		* Gordon Childe, Vere: ''Los orígenes de la civilización''. 1936
	* Kramer, Samuel Noah: ''La historia empieza en Sumer''. 1965		* Kramer, Samuel Noah: ''La historia empieza en Sumer''. 1965
			* Montenegro, Ángel (coord.): ''Egipto y los grandes imperios y Antiguos imperios orientales'', vols. 4 y 5 de Gran Historia Universal, 1986. Madrid: Nájera. ISBN 8474616549
	* Starr, Chester G.; Benites, Esther: ''Historia del mundo antiguo''. Madrid: Akal, 1974. ISBN 9788473390323.		* Starr, Chester G.; Benites, Esther: ''Historia del mundo antiguo''. Madrid: Akal, 1974. ISBN 9788473390323.

	[[Categoria:Edat Antiga]]		[[Categoria:Edat Antiga]]

Reval: /* Bibliografia */

2026-01-18T12:54:07Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:54 18 gin 2026
Llínea 16:		Llínea 16:
	* Gordon Childe, Vere: ''Los orígenes de la civilización''. 1936		* Gordon Childe, Vere: ''Los orígenes de la civilización''. 1936
	* Kramer, Samuel Noah: ''La historia empieza en Sumer''. 1965		* Kramer, Samuel Noah: ''La historia empieza en Sumer''. 1965
			* Starr, Chester G.; Benites, Esther: ''Historia del mundo antiguo''. Madrid: Akal, 1974. ISBN 9788473390323.

	[[Categoria:Edat Antiga]]		[[Categoria:Edat Antiga]]

Reval en 12:53 18 gin 2026

2026-01-18T12:53:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:53 18 gin 2026
Llínea 12:		Llínea 12:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

			== Bibliografia ==
			* Gordon Childe, Vere: ''Los orígenes de la civilización''. 1936
			* Kramer, Samuel Noah: ''La historia empieza en Sumer''. 1965

	[[Categoria:Edat Antiga]]		[[Categoria:Edat Antiga]]

Reval en 12:52 18 gin 2026

2026-01-18T12:52:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:52 18 gin 2026
Llínea 12:		Llínea 12:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

	[[Categoria:Edat Antiga]]		[[Categoria:Edat Antiga]]

Jose2 en 14:20 19 ago 2025

2025-08-19T14:20:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:20 19 ago 2025
Llínea 8:		Llínea 8:
	L'edat antiga és l'época històrica que coincidix en el sorgiment i desenroll de les primeres [[Civilisació\|civilisacions]] o '''civilisacions antigues'''. El concepte més tradicional d''''història antiga''' és el de la invenció de l'escritura, que convencionalment la [[historiografia]] ha considerat la fita que permet marcar el final de la [[Prehistòria]] i el començament de la [[Història]], donada la primacia que otorga a les fonts escrites davant la cultura material, que estudia en el seu propi [[metodologia\|método]] l'[[arqueologia]]. Atres orientacions procuren atendre el sistema social o el nivell tècnic.		L'edat antiga és l'época històrica que coincidix en el sorgiment i desenroll de les primeres [[Civilisació\|civilisacions]] o '''civilisacions antigues'''. El concepte més tradicional d''''història antiga''' és el de la invenció de l'escritura, que convencionalment la [[historiografia]] ha considerat la fita que permet marcar el final de la [[Prehistòria]] i el començament de la [[Història]], donada la primacia que otorga a les fonts escrites davant la cultura material, que estudia en el seu propi [[metodologia\|método]] l'[[arqueologia]]. Atres orientacions procuren atendre el sistema social o el nivell tècnic.

	Recentment, els estudis de genètica de poblacions basats en diferents tècniques d'anàlisis comparativa d'[[ADN]] i els estudis d'[[antropologia llingüística]] estan arribant a reconstruir d'una manera cada volta més precisa les [[migracions]] antigues i la seua herència en les poblacions actuals. <ref> Un dels principals autors és [[Luigi Luca Cavalli-Sforza]]. La divulgació de les conclusions de cada un dels estudis sol donar problemes, en presentar-se en titulars periodístics sensacionalistes: [http://www.elpais.com/articulo/futuro/patria/lleva/genes/elpepusocfut/20081126elpepifut_3/Tes «La pàtria es porta en els gens. Un grup d'investigadors descobrix la sorprenent coincidència del mapa de mutacions i el geogràfic d'Europa»], ''El País'', 26/11/2008; abusos contra els que solen advertir els propis genetistes: «No hi ha races. Des del punt de vista de la genètica, a soles veem gradients geogràfics »([[Lluís Quintana-Murci]], de l'[[Institut Pasteur]] de París, citat per Gary Stix« Penjades d'un passat lluntà», a ''Investigació i Ciència'', setembre 2008, ISSN 0210136X pg. 19). </ref>		Recentment, els estudis de genètica de poblacions basats en diferents tècniques d'anàlisis comparativa d'[[ADN]] i els estudis d'[[antropologia llingüística]] estan arribant a reconstruir d'una manera cada volta més precisa les [[migracions]] antigues i la seua herència en les poblacions actuals. <ref> Un dels principals autors és [[Luigi Luca Cavalli-Sforza]]. La divulgació de les conclusions de cada un dels estudis sol donar problemes, en presentar-se en titulars periodístics sensacionalistes: [http://www.elpais.com/articulo/futuro/patria/lleva/genes/elpepusocfut/20081126elpepifut_3/Tes «La pàtria es porta en els gens. Un grup d'investigadors descobrix la sorprenent coincidència del mapa de mutacions i el geogràfic d'Europa»], ''El País'', 26/11/2008; abusos contra els que solen advertir els propis genetistes: «No hi ha races. Des del punt de vista de la genètica, a soles veem gradients geogràfics »([[Lluís Quintana-Murci]], de l'[[Institut Pasteur]] de París, citat per Gary Stix« Penjades d'un passat lluntà», a ''Investigació i Ciència'', setembre 2008, ISSN 0210136X pg. 19). </ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 10:43 10 maig 2022

2022-05-10T10:43:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:43 10 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Història}}		{{Història}}
	L''''edat antiga''' o '''antiguetat''' és el periodo de l'[[història]] entre el naiximent de l'[[escritura]] i la caiguda de l'[[imperi Romà]] en l'any [[476]], que marca l'inici de l'[[edat mija]]. És, per tant, el primer periodo pròpiament històric. El desenroll varia moltíssim en funció de la regió estudiada, pero a grans trets es pot caracterisar com l'época de l'especialisació social, del naiximent de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans [[imperi]]s. No cal oblidar que en les mateixes dates un poble pot viure encara a la prehistòria (o protohistòria) i un atre haver evolucionat molt. El règim polític més abundant és la [[monarquia]]. Sorgix el [[comerç]] com a tal, en l'aparició de la [[moneda]] i de les grans rutes d'intercanvi.		L''''edat antiga''' o '''antiguetat''' és el periodo de l'[[història]] entre el naiximent de l'[[escritura]] i la caiguda de l'[[imperi Romà]] en l'any [[476]], que marca l'inici de l'[[edat mija]]. És, per tant, el primer periodo pròpiament històric. El desenroll varia moltíssim en funció de la regió estudiada, pero a grans trets es pot caracterisar com l'época de l'especialisació social, del naiximent de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans [[imperi]]s. No cal oblidar que en les mateixes dates un poble pot viure encara en la prehistòria (o protohistòria) i un atre haver evolucionat molt. El règim polític més abundant és la [[monarquia]]. Sorgix el [[comerç]] com a tal, en l'aparició de la [[moneda]] i de les grans rutes d'intercanvi.

	L'Edat antiga conté dos époques:		L'Edat antiga conté dos époques:

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T13:08:00Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 13:08 20 feb 2018
Llínea 8:		Llínea 8:
	L'edat antiga és l'época històrica que coincidix en el sorgiment i desenroll de les primeres [[Civilisació\|civilisacions]] o '''civilisacions antigues'''. El concepte més tradicional d''''història antiga''' és el de la invenció de l'escritura, que convencionalment la [[historiografia]] ha considerat la fita que permet marcar el final de la [[Prehistòria]] i el començament de la [[Història]], donada la primacia que otorga a les fonts escrites davant la cultura material, que estudia en el seu propi [[metodologia\|método]] l'[[arqueologia]]. Atres orientacions procuren atendre el sistema social o el nivell tècnic.		L'edat antiga és l'época històrica que coincidix en el sorgiment i desenroll de les primeres [[Civilisació\|civilisacions]] o '''civilisacions antigues'''. El concepte més tradicional d''''història antiga''' és el de la invenció de l'escritura, que convencionalment la [[historiografia]] ha considerat la fita que permet marcar el final de la [[Prehistòria]] i el començament de la [[Història]], donada la primacia que otorga a les fonts escrites davant la cultura material, que estudia en el seu propi [[metodologia\|método]] l'[[arqueologia]]. Atres orientacions procuren atendre el sistema social o el nivell tècnic.

	Recentment, els estudis de genètica de poblacions basats en diferents tècniques d'anàlisis comparativa d'[[ADN]] i els estudis d'[[antropologia llingüística]] estan arribant a reconstruir d'una manera cada volta més precisa les [[migracions]] antigues i la seua herència en les poblacions actuals. <ref> Un dels principals autors és [[Luigi Luca Cavalli-Sforza]]. La divulgació de les conclusions de cada un dels estudis sol donar problemes, en presentar-se en titulars periodístics sensacionalistes: [http://www.elpais.com/articulo/futuro/patria/lleva/genes/elpepusocfut/20081126elpepifut_3/Tes «La pàtria es porta en els gens. Un grup d'investigadors descobrix la sorprenent coincidència del mapa de mutacions i el geogràfic d'Europa»], ''El País'', 26/11/2008; abusos contra els que solen advertir els propis genetistes: «No hi ha races. Des del punt de vista de la genètica, ~~només~~ veem gradients geogràfics »([[Lluís Quintana-Murci]], de l'[[Institut Pasteur]] de París, citat per Gary Stix« Penjades d'un passat lluntà», a ''Investigació i Ciència'', setembre 2008, ISSN 0210136X pg. 19). </ref>		Recentment, els estudis de genètica de poblacions basats en diferents tècniques d'anàlisis comparativa d'[[ADN]] i els estudis d'[[antropologia llingüística]] estan arribant a reconstruir d'una manera cada volta més precisa les [[migracions]] antigues i la seua herència en les poblacions actuals. <ref> Un dels principals autors és [[Luigi Luca Cavalli-Sforza]]. La divulgació de les conclusions de cada un dels estudis sol donar problemes, en presentar-se en titulars periodístics sensacionalistes: [http://www.elpais.com/articulo/futuro/patria/lleva/genes/elpepusocfut/20081126elpepifut_3/Tes «La pàtria es porta en els gens. Un grup d'investigadors descobrix la sorprenent coincidència del mapa de mutacions i el geogràfic d'Europa»], ''El País'', 26/11/2008; abusos contra els que solen advertir els propis genetistes: «No hi ha races. Des del punt de vista de la genètica, a soles veem gradients geogràfics »([[Lluís Quintana-Murci]], de l'[[Institut Pasteur]] de París, citat per Gary Stix« Penjades d'un passat lluntà», a ''Investigació i Ciència'', setembre 2008, ISSN 0210136X pg. 19). </ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 19:05 9 nov 2017

2017-11-09T19:05:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:05 9 nov 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Història}}		{{Història}}
	L''''edat antiga''' o '''antiguetat''' és el periodo de l'[[història]] entre el naiximent de l'[[escritura]] i la caiguda de l'[[imperi Romà]] en l'any[[476]], que marca l'inici de l'[[edat mija]]. És, per tant, el primer periodo pròpiament històric. El desenroll varia moltíssim en funció de la regió estudiada, pero a grans trets es pot caracterisar com l'época de l'especialisació social, del naiximent de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans [[imperi]]s. No cal oblidar que en les mateixes dates un poble pot viure encara a la prehistòria (o protohistòria) i un atre haver evolucionat molt. El règim polític més abundant és la [[monarquia]]. Sorgix el [[comerç]] com a tal, en l'aparició de la [[moneda]] i de les grans rutes d'intercanvi.		L''''edat antiga''' o '''antiguetat''' és el periodo de l'[[història]] entre el naiximent de l'[[escritura]] i la caiguda de l'[[imperi Romà]] en l'any [[476]], que marca l'inici de l'[[edat mija]]. És, per tant, el primer periodo pròpiament històric. El desenroll varia moltíssim en funció de la regió estudiada, pero a grans trets es pot caracterisar com l'época de l'especialisació social, del naiximent de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans [[imperi]]s. No cal oblidar que en les mateixes dates un poble pot viure encara a la prehistòria (o protohistòria) i un atre haver evolucionat molt. El règim polític més abundant és la [[monarquia]]. Sorgix el [[comerç]] com a tal, en l'aparició de la [[moneda]] i de les grans rutes d'intercanvi.

	L'Edat antiga conté dos époques:		L'Edat antiga conté dos époques:

Jose2 en 19:05 9 nov 2017

2017-11-09T19:05:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:05 9 nov 2017
Llínea 8:		Llínea 8:
	L'edat antiga és l'época històrica que coincidix en el sorgiment i desenroll de les primeres [[Civilisació\|civilisacions]] o '''civilisacions antigues'''. El concepte més tradicional d''''història antiga''' és el de la invenció de l'escritura, que convencionalment la [[historiografia]] ha considerat la fita que permet marcar el final de la [[Prehistòria]] i el començament de la [[Història]], donada la primacia que otorga a les fonts escrites davant la cultura material, que estudia en el seu propi [[metodologia\|método]] l'[[arqueologia]]. Atres orientacions procuren atendre el sistema social o el nivell tècnic.		L'edat antiga és l'época històrica que coincidix en el sorgiment i desenroll de les primeres [[Civilisació\|civilisacions]] o '''civilisacions antigues'''. El concepte més tradicional d''''història antiga''' és el de la invenció de l'escritura, que convencionalment la [[historiografia]] ha considerat la fita que permet marcar el final de la [[Prehistòria]] i el començament de la [[Història]], donada la primacia que otorga a les fonts escrites davant la cultura material, que estudia en el seu propi [[metodologia\|método]] l'[[arqueologia]]. Atres orientacions procuren atendre el sistema social o el nivell tècnic.

	Recentment, els estudis de genètica de poblacions basats en diferents tècniques d'anàlisis comparativa d'[[ADN]] i els estudis d'[[antropologia llingüística]] estan arribant a reconstruir d'una manera cada ~~vegada~~ més precisa les [[migracions]] antigues i la seua herència en les poblacions actuals. <ref> Un dels principals autors és [[Luigi Luca Cavalli-Sforza]]. La divulgació de les conclusions de cada un dels estudis sol donar problemes, en presentar-se en titulars periodístics sensacionalistes: [http://www.elpais.com/articulo/futuro/patria/lleva/genes/elpepusocfut/20081126elpepifut_3/Tes «La pàtria es porta en els gens. Un grup d'investigadors descobrix la sorprenent coincidència del mapa de mutacions i el geogràfic d'Europa»], ''El País'', 26/11/2008; abusos contra els que solen advertir els propis genetistes: «No hi ha races. Des del punt de vista de la genètica, només veem gradients geogràfics »([[Lluís Quintana-Murci]], de l'[[Institut Pasteur]] de París, citat per Gary Stix« Penjades d'un passat lluntà», a ''Investigació i Ciència'', setembre 2008, ISSN 0210136X pg. 19). </ref>		Recentment, els estudis de genètica de poblacions basats en diferents tècniques d'anàlisis comparativa d'[[ADN]] i els estudis d'[[antropologia llingüística]] estan arribant a reconstruir d'una manera cada volta més precisa les [[migracions]] antigues i la seua herència en les poblacions actuals. <ref> Un dels principals autors és [[Luigi Luca Cavalli-Sforza]]. La divulgació de les conclusions de cada un dels estudis sol donar problemes, en presentar-se en titulars periodístics sensacionalistes: [http://www.elpais.com/articulo/futuro/patria/lleva/genes/elpepusocfut/20081126elpepifut_3/Tes «La pàtria es porta en els gens. Un grup d'investigadors descobrix la sorprenent coincidència del mapa de mutacions i el geogràfic d'Europa»], ''El País'', 26/11/2008; abusos contra els que solen advertir els propis genetistes: «No hi ha races. Des del punt de vista de la genètica, només veem gradients geogràfics »([[Lluís Quintana-Murci]], de l'[[Institut Pasteur]] de París, citat per Gary Stix« Penjades d'un passat lluntà», a ''Investigació i Ciència'', setembre 2008, ISSN 0210136X pg. 19). </ref>

	== Referències ==		== Referències ==