Economia - Historial de revisions

Jose2 en 19:05 9 jul 2025

2025-07-09T19:05:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:05 9 jul 2025
Llínea 45:		Llínea 45:
	* Recursos o materials.		* Recursos o materials.
	* Normes o convencions que definixen la relació de les persones i el seu rol en l'organisació.		* Normes o convencions que definixen la relació de les persones i el seu rol en l'organisació.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Lluísm en 19:06 11 abr 2025

2025-04-11T19:06:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:06 11 abr 2025
Llínea 45:		Llínea 45:
	* Recursos o materials.		* Recursos o materials.
	* Normes o convencions que definixen la relació de les persones i el seu rol en l'organisació.		* Normes o convencions que definixen la relació de les persones i el seu rol en l'organisació.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Reval en 16:45 9 oct 2024

2024-10-09T16:45:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:45 9 oct 2024
Llínea 45:		Llínea 45:
	* Recursos o materials.		* Recursos o materials.
	* Normes o convencions que definixen la relació de les persones i el seu rol en l'organisació.		* Normes o convencions que definixen la relació de les persones i el seu rol en l'organisació.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Lluísm en 07:36 12 ago 2024

2024-08-12T07:36:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:36 12 ago 2024
Llínea 44:		Llínea 44:
	* Objectius i metes.		* Objectius i metes.
	* Recursos o materials.		* Recursos o materials.
	* Normes o convencions que definixen la relació de les persones i el seu rol en l'organisació.		* Normes o convencions que definixen la relació de les persones i el seu rol en l'organisació.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

2022-06-23T16:02:24Z

Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

← Revisió anterior		Revisió de 16:02 23 jun 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	En [[economia clàssica]] es considera la terra com un dels tres [[factors de producció]], sent els atres el [[capital (economia)\|capital]] i el [[treball (economia)\|treball]]; la remuneració derivada de la [[propietat]] o el [[Possessió\|control]] de la terra (o dels [[recursos naturals]] en ella inclosos) se sol denominar [[Benefici econòmic\|renda]] o [[renda de la terra]].		En [[economia clàssica]] es considera la terra com un dels tres [[factors de producció]], sent els atres el [[capital (economia)\|capital]] i el [[treball (economia)\|treball]]; la remuneració derivada de la [[propietat]] o el [[Possessió\|control]] de la terra (o dels [[recursos naturals]] en ella inclosos) se sol denominar [[Benefici econòmic\|renda]] o [[renda de la terra]].

	La terra, particularment els jaciments miners i els [[camp (agricultura)\|camps]] o localisacions geogràfiques d'especial valor per al seu us [[agricultura\|agrícola]] ([[terres de cultiu]]), [[ganader]] o [[forestal]] (el [[sector primari]] que identifica principalment al [[~~paisage~~ rural]]); ha segut històricament la causa de tot tipo de [[conflictes socials]], [[conflicte polític\|polítics]] i [[conflicte bèlic\|bèlics]].		La terra, particularment els jaciments miners i els [[camp (agricultura)\|camps]] o localisacions geogràfiques d'especial valor per al seu us [[agricultura\|agrícola]] ([[terres de cultiu]]), [[ganader]] o [[forestal]] (el [[sector primari]] que identifica principalment al [[païsage rural]]); ha segut històricament la causa de tot tipo de [[conflictes socials]], [[conflicte polític\|polítics]] i [[conflicte bèlic\|bèlics]].

	=== Treball ===		=== Treball ===

Jose2: Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

2021-07-11T11:21:35Z

Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 11:21 11 jul 2021
Llínea 11:		Llínea 11:
	'''Terra''', en [[economia]], és el concepte que comprén a tots els [[recursos naturals]] el suministrament dels quals està inherentement fixat (és dir, no canvia responent a les variacions de les seues [[preu]]s en el [[mercat]]).		'''Terra''', en [[economia]], és el concepte que comprén a tots els [[recursos naturals]] el suministrament dels quals està inherentement fixat (és dir, no canvia responent a les variacions de les seues [[preu]]s en el [[mercat]]).

	En eixe conjunt s'inclouen les '''terres''' pròpiament dites, definides per la seua [[localisació geogràfica]] en la [[superfície terrestre]] (concepte que exclou les millores degudes a les [[Obra pública\|infraestructures]] i el [[capital natural]], que pot ser degradat per les accions humanes -factors [[biogeogràfic]]s, com el [[sol]], el [[clima]], la [[hidrologia]], etc.-), els [[depòsits minerals]] del [[subsol]], ~~i fins i tot~~ les localisacions en [[òrbita geoestacionària]] i una part del [[espectre electromagnètic]].		En eixe conjunt s'inclouen les '''terres''' pròpiament dites, definides per la seua [[localisació geogràfica]] en la [[superfície terrestre]] (concepte que exclou les millores degudes a les [[Obra pública\|infraestructures]] i el [[capital natural]], que pot ser degradat per les accions humanes -factors [[biogeogràfic]]s, com el [[sol]], el [[clima]], la [[hidrologia]], etc.-), els [[depòsits minerals]] del [[subsol]], e inclús les localisacions en [[òrbita geoestacionària]] i una part del [[espectre electromagnètic]].

	En [[economia clàssica]] es considera la terra com un dels tres [[factors de producció]], sent els atres el [[capital (economia)\|capital]] i el [[treball (economia)\|treball]]; la remuneració derivada de la [[propietat]] o el [[Possessió\|control]] de la terra (o dels [[recursos naturals]] en ella inclosos) se sol denominar [[Benefici econòmic\|renda]] o [[renda de la terra]].		En [[economia clàssica]] es considera la terra com un dels tres [[factors de producció]], sent els atres el [[capital (economia)\|capital]] i el [[treball (economia)\|treball]]; la remuneració derivada de la [[propietat]] o el [[Possessió\|control]] de la terra (o dels [[recursos naturals]] en ella inclosos) se sol denominar [[Benefici econòmic\|renda]] o [[renda de la terra]].

Jose2 en 10:01 4 jun 2021

2021-06-04T10:01:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:01 4 jun 2021
Llínea 20:		Llínea 20:
	El '''treball''' o '''llabor''' és l'activitat que les persones realisen ya siga com deure o activitat depenent de la professió, [[necessitats humanes fonamentals\|necessitats]] i [[desige\|desijos]] d'una comunitat més àmplia. Alternativament, el treball pot vore's com l'activitat humana que contribuïx (junt en uns atres [[factors de producció]]) cap als [[ben econòmic\|bens]] i [[sector servicis\|servicis]] dins d'una [[economia]].		El '''treball''' o '''llabor''' és l'activitat que les persones realisen ya siga com deure o activitat depenent de la professió, [[necessitats humanes fonamentals\|necessitats]] i [[desige\|desijos]] d'una comunitat més àmplia. Alternativament, el treball pot vore's com l'activitat humana que contribuïx (junt en uns atres [[factors de producció]]) cap als [[ben econòmic\|bens]] i [[sector servicis\|servicis]] dins d'una [[economia]].

	A lo llarc de l'història i coexistint entre elles hi ha hagut moltes formes d'organisació del treball i de la producció com, per eixemple, el [[treball domèstic\|treball de casa]] o des d'un establiment, des de la [[esclavitut]] al ~~menut~~ [[taller\|taller artesà]], passant per la [[servitut]] i la [[aparcería]] . Pero des del sigle XIX i la [[Revolució industrial\|revolució industrial]] i sense desaparéixer atres formes, el [[mà d'obra assalariada\|treball assalariat]] és la forma dominant. Actualment encara coexistixen el [[treball assalariat]], el [[treball autònom]] (professions lliberals, comerciants i uns atres), el [[treball irregular\|treball informal o irregular]] (el qual seguix sent salari pero sense control del [[fisc]]), la [[servitut]] , aixina com un nivell de [[desocupació]] (persones que busquen i no conseguixen [[ocupació]]).		A lo llarc de l'història i coexistint entre elles hi ha hagut moltes formes d'organisació del treball i de la producció com, per eixemple, el [[treball domèstic\|treball de casa]] o des d'un establiment, des de la [[esclavitut]] al chicotet [[taller\|taller artesà]], passant per la [[servitut]] i la [[aparcería]] . Pero des del [[sigle XIX]] i la [[Revolució industrial\|revolució industrial]] i sense desaparéixer atres formes, el [[mà d'obra assalariada\|treball assalariat]] és la forma dominant. Actualment encara coexistixen el [[treball assalariat]], el [[treball autònom]] (professions lliberals, comerciants i uns atres), el [[treball irregular\|treball informal o irregular]] (el qual seguix sent salari pero sense control del [[fisc]]), la [[servitut]] , aixina com un nivell de [[desocupació]] (persones que busquen i no conseguixen [[ocupació]]).

	El [[salari]] és el valor del treball del pago en el [[mercat de treball]], determinat en un [[contracte]] de treball que pot realisar-se en forma individual ([[contracte individual de treball]]) o colectiva ([[contracte colectiu de treball]]).		El [[salari]] és el valor del treball del pago en el [[mercat de treball]], determinat en un [[contracte]] de treball que pot realisar-se en forma individual ([[contracte individual de treball]]) o colectiva ([[contracte colectiu de treball]]).
Llínea 27:		Llínea 27:
	En [[economia]], s'entén per capital un component material de la producció, bàsicament constituït per [[maquinària]], utillage o instalacions, que, en combinació en atres factors, com el [[Treball (economia)\|treball]], [[Matèria primera\|matèries primeres]] i els [[Ben intermig\|bens intermijos]], permet crear [[Be de consum\|bens de consum]]. Segons [[Michael Parkin]], el capital són les ferramentes, els instruments, la maquinària, els edificis i demés construccions que s'utilisen per a produir bens i servicis.		En [[economia]], s'entén per capital un component material de la producció, bàsicament constituït per [[maquinària]], utillage o instalacions, que, en combinació en atres factors, com el [[Treball (economia)\|treball]], [[Matèria primera\|matèries primeres]] i els [[Ben intermig\|bens intermijos]], permet crear [[Be de consum\|bens de consum]]. Segons [[Michael Parkin]], el capital són les ferramentes, els instruments, la maquinària, els edificis i demés construccions que s'utilisen per a produir bens i servicis.

	En sentit contable, es concreta en els bens i drets (elements patrimonials de l'actiu) menys els deutes i obligacions (passiu), de tot ~~la qual cosa~~ és titular el capitaliste;Aixina es diu que es capitalisa o s'amplia capital quan aumenta el seu actiu o disminuïx el seu passiu o s'incorporen noves aportacions de socis o es reduïx l'endeutament en tercers. Quan el passiu és superior a l'actiu es resol que l'unitat econòmica està en situació de capital negatiu (''negative equity'', en anglés).		En sentit contable, es concreta en els bens i drets (elements patrimonials de l'actiu) menys els deutes i obligacions (passiu), de tot lo que és titular el capitaliste;Aixina es diu que es capitalisa o s'amplia capital quan aumenta el seu actiu o disminuïx el seu passiu o s'incorporen noves aportacions de socis o es reduïx l'endeutament en tercers. Quan el passiu és superior a l'actiu es resol que l'unitat econòmica està en situació de capital negatiu (''negative equity'', en anglés).

	El capital deu distinguir-se analíticament de l'empresa en sí i de la gerència, encara que en molts casos els papers socials de [[Capitalisme\|capitaliste]] o [[empresari]] i [[gerent]] es puguen donar simultàneament en una mateixa persona, com sol succeir en les unitats productives més menudes.		El capital deu distinguir-se analíticament de l'empresa en sí i de la gerència, encara que en molts casos els papers socials de [[Capitalisme\|capitaliste]] o [[empresari]] i [[gerent]] es puguen donar simultàneament en una mateixa persona, com sol succeir en les unitats productives més menudes.

Chabi en 08:38 4 jun 2021

2021-06-04T08:38:26Z

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 L''''economia''' (del [[grec]] οίκος [oikos], 'casa', i νέμω [nemo], 'regles,' per tant "administració de la llar")<ref name="etymology"> Harper, Douglas (2001). [http://www.etymonline.com/index.php?term=economy "Economia"]. ''Online Etymology Dictionary''. [Data de consulta: 27 d'octubre, 2007]</ref> és la ciència social que estudia els [[procés de producció|processos de producció]], la [[distribució]], el [[comerç]] i el [[consum]] de [[be (economia)|bens]] i [[servici]]s en el context de l'assignació competitiva de recursos.
 Una definició que explica la ciència de l'economia moderna és aquella proposta per [[Lionel Robbins]], en el seu "Ensaig sobre la Naturalea i el Significat de la Ciència Econòmica" de l'any [[1932]]: "''[economia és la] ciència que estudia el comportament humà com a relació entre els fins i els mijos escassos que tenen usos alternatius.''"<ref>Robbins, Lionel (1945). [http://www.mises.org/books/robbinsessay2.pdf ''An Essay on the Nature and Significance of Economic Science'']. Londres, Regne Unit.</ref> Atres, aixina i tot, han propost una definició més ampla de l'economia, atesa la seua aplicació en diversos camps que no són considerats tradicionalment com àrees econòmiques; per eixemple, [[David Friedman]], va definir l'economia com la ''manera d'entendre el comportament que comença en la suposició que les persones tenen objectius i que tendixen a triar la manera correcta per conseguir-los''.<ref name=friedman>Friedman, David D (1990). ''Price Theory. An Intermediate Text.'' South-Western Publishing Co. [[Cincinnati]], [[Ohio]], [[Estats Units]].</ref> La manera correcta d'assolar estos objectius és la "racionalitat".<ref name=friedman/> Aixina puix, l'economia estudia la manera racional de conseguir algun objectiu en particular, normalment en recursos escassos.
 == Referències ==

Jose2 en 11:32 8 gin 2020

2020-01-08T11:32:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:32 8 gin 2020
Llínea 2:		Llínea 2:
	L''''economia''' (del [[grec]] οίκος [oikos], 'casa', i νέμω [nemo], 'regles,' per tant "administració de la llar")<ref name="etymology"> Harper, Douglas (2001). [http://www.etymonline.com/index.php?term=economy "Economia"]. ''Online Etymology Dictionary''. [Data de consulta: 27 d'octubre, 2007]</ref> és la ciència social que estudia els [[procés de producció\|processos de producció]], la [[distribució]], el [[comerç]] i el [[consum]] de [[be (economia)\|bens]] i [[servici]]s en el context de l'assignació competitiva de recursos.		L''''economia''' (del [[grec]] οίκος [oikos], 'casa', i νέμω [nemo], 'regles,' per tant "administració de la llar")<ref name="etymology"> Harper, Douglas (2001). [http://www.etymonline.com/index.php?term=economy "Economia"]. ''Online Etymology Dictionary''. [Data de consulta: 27 d'octubre, 2007]</ref> és la ciència social que estudia els [[procés de producció\|processos de producció]], la [[distribució]], el [[comerç]] i el [[consum]] de [[be (economia)\|bens]] i [[servici]]s en el context de l'assignació competitiva de recursos.

	Una definició que explica la ciència de l'economia moderna és aquella proposta per [[Lionel Robbins]], en el seu "Ensaig sobre la Naturalea i el Significat de la Ciència Econòmica" de [[1932]]: "''[economia és la] ciència que estudia el comportament humà com a relació entre els fins i els mijos escassos que tenen usos alternatius.''"<ref>Robbins, Lionel (1945). [http://www.mises.org/books/robbinsessay2.pdf ''An Essay on the Nature and Significance of Economic Science'']. Londres, Regne Unit.</ref> Atres, aixina i tot, han propost una definició més ampla de l'economia, atesa la seua aplicació en diversos camps que no són considerats tradicionalment com àrees econòmiques; per eixemple, [[David Friedman]], va definir l'economia com la ''manera d'entendre el comportament que comença en la suposició que les persones tenen objectius i que tendixen a triar la manera correcta per conseguir-los''.<ref name=friedman>Friedman, David D (1990). ''Price Theory. An Intermediate Text.'' South-Western Publishing Co. [[Cincinnati]], [[Ohio]], [[Estats Units]].</ref> La manera correcta d'assolar estos objectius és la "racionalitat".<ref name=friedman/> Aixina puix, l'economia estudia la manera racional de conseguir algun objectiu en particular, normalment en recursos escassos.		Una definició que explica la ciència de l'economia moderna és aquella proposta per [[Lionel Robbins]], en el seu "Ensaig sobre la Naturalea i el Significat de la Ciència Econòmica" de l'any [[1932]]: "''[economia és la] ciència que estudia el comportament humà com a relació entre els fins i els mijos escassos que tenen usos alternatius.''"<ref>Robbins, Lionel (1945). [http://www.mises.org/books/robbinsessay2.pdf ''An Essay on the Nature and Significance of Economic Science'']. Londres, Regne Unit.</ref> Atres, aixina i tot, han propost una definició més ampla de l'economia, atesa la seua aplicació en diversos camps que no són considerats tradicionalment com àrees econòmiques; per eixemple, [[David Friedman]], va definir l'economia com la ''manera d'entendre el comportament que comença en la suposició que les persones tenen objectius i que tendixen a triar la manera correcta per conseguir-los''.<ref name=friedman>Friedman, David D (1990). ''Price Theory. An Intermediate Text.'' South-Western Publishing Co. [[Cincinnati]], [[Ohio]], [[Estats Units]].</ref> La manera correcta d'assolar estos objectius és la "racionalitat".<ref name=friedman/> Aixina puix, l'economia estudia la manera racional de conseguir algun objectiu en particular, normalment en recursos escassos.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 08:21 11 jul 2016

2016-07-11T08:21:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:21 11 jul 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Banco Hispano Americano (Madrid) 03.jpg\|thumb\|250px\|Alegoria de l'economia, de [[José Alcoverro]] (1902-1905), en Madrit]]		[[Image:Banco Hispano Americano (Madrid) 03.jpg\|thumb\|250px\|Alegoria de l'economia, de [[José Alcoverro]] (1902-1905), en Madrit]]
	L''''economia''' (del [[~~Grec modern\|~~grec]] οίκος [oikos], 'casa', i νέμω [nemo], 'regles,' per tant "administració de la llar")<ref name="etymology"> Harper, Douglas (2001). [http://www.etymonline.com/index.php?term=economy "Economia"]. ''Online Etymology Dictionary''. [Data de consulta: 27 d'octubre, 2007]</ref> és la ciència social que estudia els [[procés de producció\|processos de producció]], la [[distribució]], el [[comerç]] i el [[consum]] de [[be (economia)\|bens]] i [[servici]]s en el context de l'assignació competitiva de recursos.		L''''economia''' (del [[grec]] οίκος [oikos], 'casa', i νέμω [nemo], 'regles,' per tant "administració de la llar")<ref name="etymology"> Harper, Douglas (2001). [http://www.etymonline.com/index.php?term=economy "Economia"]. ''Online Etymology Dictionary''. [Data de consulta: 27 d'octubre, 2007]</ref> és la ciència social que estudia els [[procés de producció\|processos de producció]], la [[distribució]], el [[comerç]] i el [[consum]] de [[be (economia)\|bens]] i [[servici]]s en el context de l'assignació competitiva de recursos.

	Una definició que explica la ciència de l'economia moderna és aquella proposta per [[Lionel Robbins]], en el seu "Ensaig sobre la Naturalea i el Significat de la Ciència Econòmica" de [[1932]]: "''[economia és la] ciència que estudia el comportament humà com a relació entre els fins i els mijos escassos que tenen usos alternatius.''"<ref>Robbins, Lionel (1945). [http://www.mises.org/books/robbinsessay2.pdf ''An Essay on the Nature and Significance of Economic Science'']. Londres, Regne Unit.</ref> Atres, aixina i tot, han propost una definició més ampla de l'economia, atesa la seua aplicació en diversos camps que no són considerats tradicionalment com àrees econòmiques; per eixemple, [[David Friedman]], va definir l'economia com la ''manera d'entendre el comportament que comença en la suposició que les persones tenen objectius i que tendixen a triar la manera correcta per conseguir-los''.<ref name=friedman>Friedman, David D (1990). ''Price Theory. An Intermediate Text.'' South-Western Publishing Co. [[Cincinnati]], [[Ohio]], [[Estats Units]].</ref> La manera correcta d'assolar estos objectius és la "racionalitat".<ref name=friedman/> Aixina puix, l'economia estudia la manera racional de conseguir algun objectiu en particular, normalment en recursos escassos.		Una definició que explica la ciència de l'economia moderna és aquella proposta per [[Lionel Robbins]], en el seu "Ensaig sobre la Naturalea i el Significat de la Ciència Econòmica" de [[1932]]: "''[economia és la] ciència que estudia el comportament humà com a relació entre els fins i els mijos escassos que tenen usos alternatius.''"<ref>Robbins, Lionel (1945). [http://www.mises.org/books/robbinsessay2.pdf ''An Essay on the Nature and Significance of Economic Science'']. Londres, Regne Unit.</ref> Atres, aixina i tot, han propost una definició més ampla de l'economia, atesa la seua aplicació en diversos camps que no són considerats tradicionalment com àrees econòmiques; per eixemple, [[David Friedman]], va definir l'economia com la ''manera d'entendre el comportament que comença en la suposició que les persones tenen objectius i que tendixen a triar la manera correcta per conseguir-los''.<ref name=friedman>Friedman, David D (1990). ''Price Theory. An Intermediate Text.'' South-Western Publishing Co. [[Cincinnati]], [[Ohio]], [[Estats Units]].</ref> La manera correcta d'assolar estos objectius és la "racionalitat".<ref name=friedman/> Aixina puix, l'economia estudia la manera racional de conseguir algun objectiu en particular, normalment en recursos escassos.