E - Historial de revisions

Jose2 en 19:22 18 abr 2026

2026-04-18T19:22:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:22 18 abr 2026
Llínea 41:		Llínea 41:
	* [[Alfabet valencià]]		* [[Alfabet valencià]]
	* [[Dígraf]]		* [[Dígraf]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{DGLV\|E}}		{{DGLV\|E}}

Lluísm en 12:04 13 jun 2024

2024-06-13T12:04:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:04 13 jun 2024
Llínea 39:		Llínea 39:

	== Vore també==		== Vore també==
	*[[Alfabet valencià]]		* [[Alfabet valencià]]
	*[[Dígraf]]		* [[Dígraf]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-09-28T21:04:01Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:04 28 set 2022
Llínea 43:		Llínea 43:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{DGLV\|E}}
	{{Commonscat\|E}}		{{Commonscat\|E}}

Alacanti en 19:22 28 set 2022

2022-09-28T19:22:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:22 28 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Latin E.svg\|150px\|miniaturadeimagen\|Lletra E]]
	La '''E''', '''e''' en minúscula, és la quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i segona de les [[vocal]]s. El seu nom és '''e'''. També pot dur accent greu ('''è''') i accent agut ('''é''').		La '''E''', '''e''' en minúscula, és la quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i segona de les [[vocal]]s. El seu nom és '''e'''. També pot dur accent greu ('''è''') i accent agut ('''é''').

Valencian: /* Vore també */

2022-09-28T17:55:37Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 28 set 2022
Llínea 40:		Llínea 40:
	*[[Alfabet valencià]]		*[[Alfabet valencià]]
	*[[Dígraf]]		*[[Dígraf]]

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|E}}

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]

Jose2: /* Regles de la e oberta */

2018-09-25T13:57:31Z

Regles de la e oberta

← Revisió anterior		Revisió de 13:57 25 set 2018
Llínea 10:		Llínea 10:
	=== Regles de la e oberta ===		=== Regles de la e oberta ===

	a. Quan a la e tònica li seguixca una i en la sílaba següent: geni, premi, misteri, epidèrmic, endèmic… Solament s’exceptuen estes paraules: Valéncia, Dénia, série, béstia, sério/a, séquia, sénia, sépia, ténia, iglésia i església.		a. Quan a la e tònica li seguixca una i en la sílaba següent: geni, premi, misteri, ciència, epidèrmic, comèdia, endèmic… Solament s’exceptuen estes paraules: Valéncia, Dénia, série, béstia, sério/a, séquia, sénia, sépia, ténia, iglésia i església.

	b. Quan la e tònica vaja seguida, en la sílaba següent, per una u: crèdul, mèdula, perpetu, pèrdua…		b. Quan la e tònica vaja seguida, en la sílaba següent, per una u: crèdul, mèdula, cèlula, perpetu, pèrdua…

	c. Quan la e tònica vaja seguida per alguna de les següents consonants o grups:		c. Quan la e tònica vaja seguida per alguna de les següents consonants o grups:

	* e + rr: guerra, serra, ferro, verro…		* e + rr: guerra, serra, ferro, verro…
	* e + r + consonant que no siga labial (m, p, b) o velar (k, g): inversa, vert, merla, infern, ~~caterva…~~		* e + r + consonant que no siga labial (m, p, b) o velar (k, g): inversa, vert, merla, infern, caterva, vèrtola, vèrtebra…
	* e + consonant labial (m, p, b), llevat de Josep, eixemple i Pep; en tots els atres casos és tancada: fem, ceba, cep…		* e + consonant labial (m, p, b), llevat de Josep, eixemple i Pep; en tots els atres casos és tancada: fem, ceba, cep…
	* e + x [ks]: nexe, text, pretext, sext…		* e + x [ks]: nexe, text, pretext, èxtasis, èxodo, sext…
	* e + l: tela, mel, empelt, Elig, llevat de: armela que es pronuncia en la e tancada.		* e + l: tela, mel, empelt, archipièlec, Elig, llevat de: armela que es pronuncia en la e tancada.
	* e + ct/pt (-ect-, -ept-): objecte, precepte, recepta, insecte…		* e + ct/pt (-ect-, -ept-): objecte, anècdota, èctasis, precepte, recepta, insecte…

	d. En el diftonc decreixent eu, quan la u procedix de la vocalisació de -d-, -e- o -ty- llatines, sent la e breu en llatí vulgar: peu (peděm), dèu (děcem), preu (prětǐum)... Pero també tenim casos de e tancada: creure (credĕre), creu (crŭce).		d. En el diftonc decreixent eu, quan la u procedix de la vocalisació de -d-, -e- o -ty- llatines, sent la e breu en llatí vulgar: peu (peděm), dèu (děcem), preu (prětǐum)... Pero també tenim casos de e tancada: creure (credĕre), creu (crŭce).

Teniente: /* Fonètica */

2018-07-30T15:31:43Z

Fonètica

← Revisió anterior		Revisió de 15:31 30 jul 2018
Llínea 5:		Llínea 5:

	És general en valencià pronunciar com si fora una a la e de les paraules que comencen per en-, em-, es- i eix- (''ascomençar'', ''aixugar'', ''antendre'', ''ambolicar''... en conte de: escomençar, eixugar, entendre, embolicar...) això és un coloquialisme inadmissible en el valencià estàndart oral.		És general en valencià pronunciar com si fora una a la e de les paraules que comencen per en-, em-, es- i eix- (''ascomençar'', ''aixugar'', ''antendre'', ''ambolicar''... en conte de: escomençar, eixugar, entendre, embolicar...) això és un coloquialisme inadmissible en el valencià estàndart oral.

			En moltes zones la e, especialment al costat de palatals, se tanca en [[i]] (''sinyor'', ''istiu'', ''ginoll''... en conte de: senyor, estiu, genoll...) açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart oral.

	=== Regles de la e oberta ===		=== Regles de la e oberta ===

Jose2 en 14:39 30 jul 2018

2018-07-30T14:39:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:39 30 jul 2018
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Fonètica ==		== Fonètica ==
	En valencià la lletra e en posició tònica representa el sò tancat [e] (Valéncia, ceba...), pero també el sò obert [ɛ] (mel, geni...). Quan la e és àtona sempre es pronuncia tancada excepte en les paraules ''dèsset'' i ''dèneu'', a on totes les es se pronuncien obertes.		En [[valencià]] la lletra e en posició tònica representa el sò tancat [e] (Valéncia, ceba...), pero també el sò obert [ɛ] (mel, geni...). Quan la e és àtona sempre es pronuncia tancada excepte en les paraules ''dèsset'' i ''dèneu'', a on totes les es se pronuncien obertes.

	És general en valencià pronunciar com si fora una a la e de les paraules que comencen per en-, em-, es- i eix- (''ascomençar'', ''aixugar'', ''antendre'', ''ambolicar''... en conte de: escomençar, eixugar, entendre, embolicar...) això és un coloquialisme inadmissible en el valencià estàndart oral.		És general en valencià pronunciar com si fora una a la e de les paraules que comencen per en-, em-, es- i eix- (''ascomençar'', ''aixugar'', ''antendre'', ''ambolicar''... en conte de: escomençar, eixugar, entendre, embolicar...) això és un coloquialisme inadmissible en el valencià estàndart oral.
Llínea 23:		Llínea 23:
	d. En el diftonc decreixent eu, quan la u procedix de la vocalisació de -d-, -e- o -ty- llatines, sent la e breu en llatí vulgar: peu (peděm), dèu (děcem), preu (prětǐum)... Pero també tenim casos de e tancada: creure (credĕre), creu (crŭce).		d. En el diftonc decreixent eu, quan la u procedix de la vocalisació de -d-, -e- o -ty- llatines, sent la e breu en llatí vulgar: peu (peděm), dèu (děcem), preu (prětǐum)... Pero també tenim casos de e tancada: creure (credĕre), creu (crŭce).

	e. Hi ha una certa correspondència entre el valencià i el castellà. Quan nosatres tenim una e oberta, el castellà sol tindre ie: terra-tierra, obert-abierto, mel-miel, sèt-siete. Encara que açò no és absolut, hi ha excepcions: guerra-guerra, pèl-pelo, verge-virgen, perla-perla, concepte-concepto...		e. Hi ha una certa correspondència entre el valencià i el [[castellà]]. Quan nosatres tenim una e oberta, el castellà sol tindre ie: terra-tierra, obert-abierto, mel-miel, sèt-siete. Encara que açò no és absolut, hi ha excepcions: guerra-guerra, pèl-pelo, verge-virgen, perla-perla, concepte-concepto...

	f. Els numerals cardinals dèsset (děcem-sěptem) i dèneu (děcem-nŏven) presenten la peculiaritat que tant la e tònica com l’àtona són obertes. Les formes dènou, dènau, i dèneu en la segona e tancada són dialectals en valencià.		f. Els numerals cardinals dèsset (děcem-sěptem) i dèneu (děcem-nŏven) presenten la peculiaritat que tant la e tònica com l’àtona són obertes. Les formes dènou, dènau, i dèneu en la segona e tancada són dialectals en valencià.

Teniente: Pàgina nova, en el contingut: «La '''E''', '''e''' en minúscula, és la quinta lletra de l'alfabet valencià i segona de les vocals. El seu nom és '''e'''. També pot dur accent...»

2018-07-30T09:52:22Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''E''', '''e''' en minúscula, és la quinta lletra de l'alfabet valencià i segona de les vocals. El seu nom és '''e'''. També pot dur accent...»

Pàgina nova

La '''E''', '''e''' en minúscula, és la quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i segona de les [[vocal]]s. El seu nom és '''e'''. També pot dur accent greu ('''è''') i accent agut ('''é''').

== Fonètica ==
En valencià la lletra e en posició tònica representa el sò tancat [e] (Valéncia, ceba...), pero també el sò obert [ɛ] (mel, geni...). Quan la e és àtona sempre es pronuncia tancada excepte en les paraules ''dèsset'' i ''dèneu'', a on totes les es se pronuncien obertes.

És general en valencià pronunciar com si fora una a la e de les paraules que comencen per en-, em-, es- i eix- (''ascomençar'', ''aixugar'', ''antendre'', ''ambolicar''... en conte de: escomençar, eixugar, entendre, embolicar...) això és un coloquialisme inadmissible en el valencià estàndart oral.

=== Regles de la e oberta ===

a. Quan a la e tònica li seguixca una i en la sílaba següent: geni, premi, misteri, epidèrmic, endèmic… Solament s’exceptuen estes paraules: Valéncia, Dénia, série, béstia, sério/a, séquia, sénia, sépia, ténia, iglésia i església.

b. Quan la e tònica vaja seguida, en la sílaba següent, per una u: crèdul, mèdula, perpetu, pèrdua…

c. Quan la e tònica vaja seguida per alguna de les següents consonants o grups:

* e + rr: guerra, serra, ferro, verro…
* e + r + consonant que no siga labial (m, p, b) o velar (k, g): inversa, vert, merla, infern, caterva…
* e + consonant labial (m, p, b), llevat de Josep, eixemple i Pep; en tots els atres casos és tancada: fem, ceba, cep…
* e + x [ks]: nexe, text, pretext, sext…
* e + l: tela, mel, empelt, Elig, llevat de: armela que es pronuncia en la e tancada.
* e + ct/pt (-ect-, -ept-): objecte, precepte, recepta, insecte…

d. En el diftonc decreixent eu, quan la u procedix de la vocalisació de -d-, -e- o -ty- llatines, sent la e breu en llatí vulgar: peu (peděm), dèu (děcem), preu (prětǐum)... Pero també tenim casos de e tancada: creure (credĕre), creu (crŭce).

e. Hi ha una certa correspondència entre el valencià i el castellà. Quan nosatres tenim una e oberta, el castellà sol tindre ie: terra-tierra, obert-abierto, mel-miel, sèt-siete. Encara que açò no és absolut, hi ha excepcions: guerra-guerra, pèl-pelo, verge-virgen, perla-perla, concepte-concepto...

f. Els numerals cardinals dèsset (děcem-sěptem) i dèneu (děcem-nŏven) presenten la peculiaritat que tant la e tònica com l’àtona són obertes. Les formes dènou, dènau, i dèneu en la segona e tancada són dialectals en valencià.

== Ortografia ==
=== S'escriu e ===
* A principi, mitan i final de paraula.
* En la terminació masculina -iste (un carteriste, un maquiniste...) per a diferenciar-la de la terminació femenina -ista (una carterista, una maquinista...).

=== S'escriu é o è ===
Vore: [[Accentuació de la llengua valenciana]]

== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]

[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]