https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Dusicyon_avusDusicyon avus - Historial de revisions2026-07-09T02:27:06ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dusicyon_avus&diff=499092&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer2026-07-08T12:29:50Z<p>Bot: Creant artícul sobre el mamífer</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:Falkland Island wolf, Dusicyon australis OMNZVT2369 !1pub (cropped).jpg|miniatura|''Dusicyon avus (''Dusicyon avus'')]]<br />
<br />
<br />
'''''Dusicyon avus''''' és una [[espècie]] extinta de [[cánido]], que va habitar el centre-sur i extrem sur d'[[Amèrica del Sur]]. Els seus restants varen ser trobats en #sediment del [[Pleistoceno]] superior, fins al [[Holoceno]] tardà.<br />
<br />
== Descripció ==<br />
La seua talla era similar a la d'un [[Canis latrans|coyot]], en uns 15 kg de pes.<ref>{{cita publicació|apellidar1=Manzuetti|nomene1=A.|llinage2=Perea|nomene2=D.|llinage3=Rinderknecht|nomene3=A.|llinage4=Ubilla|nomene4=M.|títul=New Canid Remains from Dolores Formation, clapix Pleistocene-early Holocene, Uruguay|any=2017|publicació=Journal of mammal evolution|volum=25|número=|pàgines=391–396|doi=10.1007/s10914-017-9387-8|issn=|url=}}</ref> La seua dieta es considera carnívora en un percentage alguna cosa més alt que en atres rabosots suramericans i s'hauria alimentat d'assuts d'uns 5 kg en promig i fins a un màxim de 60 kg.<ref>{{cita publicació|apellidar1=Prevosti|nomene1=F. J.|llinage2=Viscaí|nom2=S. F.|títul=Paleoecology of the large carnivore guild from the Clapix Pleistocene of Argentina|any=2006|publicació=Acta Palaeontologica Polonica|volum=|número=51|pàgines=407-422|doi=|issn=|url=https://www.researchgate.net/publication/279695372_paleoecology_of_the_large_carnivore_guild_from_the_late_pleistocene_of_argentina}}</ref> <br />
<br />
== Distribució ==<br />
Els seus restants varen ser exhumats en el [[Uruguay]],<ref>{{cita web|url=http://www.ingentaconnect.com/content/tandf/ghbi/2009/00000021/f0020001/art00007|títul=Large extinct canids from the Pleistocene of Uruguay: systematic, biogeographic and paleoecological remarks|fechaacceso=2 de juliol de 2012|llinage=Francisco J. Prevosti Ubilla, M., & Perea, D.|nom=|enlaceautor=|data=març de 2009|format=|obra=Historical Biology: A Journal of Paleobiology|editor=|editorial=|ubicació=Vol. 21, N° 1-2|idioma=anglés|cita=79-89}}</ref> en el sur del [[Brasil]] en [[plaja]]s de [[Riu Gran del Sur]];<ref>Rodrigues, P.H.; Prevosti, J.F.; Ribeiro, A.M.; Ferigolo, J. (2004) Novos materiais de carnívora para o Pleistoceno do Estat do Rio Gran do Sul, Brasil. Revista Brasileira de Paleontologia, v.7, n.1, p.77-86, 2004.</ref><ref>Ribeiro, A.M.; Scherer, C.S. (2009) Mamífers do Pleistoceno do Rio Gran do Sul. In: Quaternário do Rio Gran do Sul: Integrant conhecimentos. Monografias dona Sociedade Brasileira de Paleontologia. Porte Alegre: Ana Maria Ribeiro, Soraia Girardi Bauermann, Carolina Saldanha Scherer (Org.). Sociedade Brasileira de Paleontologia, 2009. p. 171-191.</ref> aixina com en la [[Argentina]], en la regió pampeana (com en [[Partit de Olavarría|Olavarría]] (segons troballes paleontológicos) i també en gran part de la [[Patagonia argentina|patagonia esteparia]]. En Chile, es varen trobar restants òsseus en el [[monument natural Cova del Milodón]], [[Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena]].<ref name="Castell Cornejo">{{cita lliure|llinages=Castell Cornejo|nomene=Juan|editorial=Mac Editors|títul=Megabestias en Chile i atres vertebrats del Cenozoico|any=2007|isbn = 978-956-8249-94-3}}</ref><br />
<br />
== Causa de la seua extinció ==<br />
<br />
No està clar per qué este [[tàxon]] es va extinguir. Alguns especialistes varen postular algunes hipòtesis, com el canvi ambiental o l'hibridació en gossos domèstics. En les [[Regió Pampeana|pampes]] i [[Patagonia]], els registres més moderns de ''Dusicyon avus'' són de 3000&nbsp;anys [[Abans del Present|a. p.]] i els més antics registres de gossos domèstics (els que acompanyaven a les tribus amerindias) són de 1000&nbsp;anys a. p. Encara que és possible que algunes poblacions de ''D. avus'' hagen aplegat fins a l'época del contacte europeu, pero no hi ha certees encara. <br />
<br />
40&nbsp;anys abans de l'introducció del [[Lycalopex griseus|rabosot chilla]] en l'illa Gran de Terra del Fòc, hi ha algunes referències etnogràfiques sobre l'existència de dos espècies de rabosots allí.<br />
{{cita|«Per al Ona, el segon lloc important entre els animals terrestres pertanyia als rabosots, en dos varietats, una de les quals creix en tamany inusual.».<ref>{{cita lliure|llinage=Gallardo|nomene=C|coautores=|enlaceautor=|títul=Els Onas|url=https://archive.org/details/tierradelfuegolo00galluoft|fechaacceso=3 de juliol de 2012|idioma=espanyol|uns atres=|edició=|any=1910|editor=CABAUT & Cia., Editors|editorial=|ubicació=Buenos Aires|isbn=|capítul=|pàgines=|cita=}}</ref>}}<br />
<br />
En un lloc arqueològic en la estepa de [[Archipèlec de Terra del Fòc|Terra del Fòc]] es varen identificar els restants d'a lo manco dos individus de '''''Dusicyon avus,''''' un animal complet i articulat i els restants en marques antrópicas en una mandíbula, en un datat tàxon de 2,984±37 anys AP (AA75297), donant un ranc calibrat en dos sigmas de 2952-3218 anys AP.<ref>{{Cita web|url=https://editoradigital.tierradelfuego.gob.ar/la-ocupacion-humana-del-nort-de-terra-del-fòc/|títul=Santiago 2013. L'ocupació humana del nort de Terra del Fòc – Editora Digital|fechaacceso=2022-01-13|autor=|apellidar=|any=2013|idioma=és-AR}}</ref> En l'últim lustre es va poder estimar la data de la seua extinció, va ser fa tan sol 500 anys abans del present, i ademés a través d'anàlisis d'ADN es va poder determinar que estava emparentat directament en el ''[[Dusicyon australis]]''.<ref>{{Cita publicació|url=https://doi.org/10.1111/bij.12625|títul=Extinctions in near clave: new radiocarbon dates point to a very recent disappearance of the South American foxDusicyon avus(Carnivora: Canidae)|llinages=Prevosti|nom=Francisco J.|llinages2=Ramírez|nomene2=Mariano A.|data=2015-08-05|publicació=Biological Journal of the Linnean Society|volum=116|número=3|pàgines=704–720|fechaacceso=2022-01-13|issn=0024-4066|doi=10.1111/bij.12625|llinages3=Schiaffini|nomene3=Mauro|llinages4=Martin|nomene4=Fabiana|llinages5=Udrizar Sauthier|nom5=Daniel I.|llinages6=Carrera|nomene6=Marcelo|llinages7=Sillero-Zubiri|nom7=Claudio|llinages8=Pardiñas|nomene8=Ulyses F. J.}}</ref> <br />
<br />
Si eixe «gran rabosot» va ser ''D. avus'' llavors s'hauria extinguit recent en el {{sigle|XX||s}}, a lo manco en eixa illa.<ref>{{cita publicació|apellidar=Borrero|nom=L.A|coautores=|títul=The elusive evidence: the archaeological record of the SouthAmerican extinct megafauna|any=2008|publicació=American Megafaunal Extinctions at the End of the Pleistocene, en: Haynes, G. (Ed.) Springer, Amsterdam|volum=|número=|pàgines=145 i 168|issn=|url=}}</ref><br />
Igualment no es pot descartar que els natius es referixquen en realitat només a variacions intraespecíficas de rabosot fueguino (''[[Lycalopex culpaeus lycoides]]''), ya que alguns eixemplars d'eixa illa alcancen un tamany molt gran.<br />
<br />
Tenint en conte la connotació simbòlica dels predadores en les societats caçadores-recolectores, provablement, els humans han tingut alguna destacada influència en el procés de l'extinció d'este tàxon.<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{listaref}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
* [https://web.archive.org/web/20081204055835/http://www.grupopaleo.com.ar/miramarprehistorica/holoceno_carnivoros.htm en Grupopaleo.com.ar Canis Dusicyon avus ]<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]</div>ValBOT