Dusicyon australis - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:21:02Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:21 8 jul 2026
Llínea 10:		Llínea 10:
	== Característiques ==		== Característiques ==

	El guará media uns 90 [[centímetro\|cm]] de llongitut corporal des del ~~hocico~~ fins al naiximent de la coa, que alcançava els 30 [[centímetro\|cm]]. Posseïa un pelage molt tupido, adaptat als rigorosos hiverns de les Malvines, el seu hàbitat exclusiu. El coll i les pates groguenques, la gola i llavis blancuzcos, orelles grisáceas —externament bayas—, la coa semblant a la d'un rabosot, parduzca en el seu orige, encara que concloent en una típica punta blanca (característica compartida en el llop de crín, ''aguará guazú'' o ''[[Chrysocyon brachyurus]]'').		El guará media uns 90 [[centímetro\|cm]] de llongitut corporal des del morro fins al naiximent de la coa, que alcançava els 30 [[centímetro\|cm]]. Posseïa un pelage molt tupido, adaptat als rigorosos hiverns de les Malvines, el seu hàbitat exclusiu. El coll i les pates groguenques, la gola i llavis blancuzcos, orelles grisáceas —externament bayas—, la coa semblant a la d'un rabosot, parduzca en el seu orige, encara que concloent en una típica punta blanca (característica compartida en el llop de crín, ''aguará guazú'' o ''[[Chrysocyon brachyurus]]'').

	El seu parent, el guará de la [[Illa Gran Malvina\|Gran Malvina]] (''Dusicyon australis australis'') era una [[subespecie]] alguna cosa més menuda i posseïa un pelage en tonalitat més rojosa.		El seu parent, el guará de la [[Illa Gran Malvina\|Gran Malvina]] (''Dusicyon australis australis'') era una [[subespecie]] alguna cosa més menuda i posseïa un pelage en tonalitat més rojosa.

Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

2026-07-08T23:06:48Z

"Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:06 8 jul 2026
Llínea 10:		Llínea 10:
	== Característiques ==		== Característiques ==

	El guará media uns 90 [[centímetro\|cm]] de llongitut corporal des del hocico fins al naiximent de la coa, que alcançava els 30 [[centímetro\|cm]]. Posseïa un ~~pelaje~~ molt tupido, adaptat als rigorosos hiverns de les Malvines, el seu hàbitat exclusiu. El coll i les pates groguenques, la gola i llavis blancuzcos, orelles grisáceas —externament bayas—, la coa semblant a la d'un rabosot, parduzca en el seu orige, encara que concloent en una típica punta blanca (característica compartida en el llop de crín, ''aguará guazú'' o ''[[Chrysocyon brachyurus]]'').		El guará media uns 90 [[centímetro\|cm]] de llongitut corporal des del hocico fins al naiximent de la coa, que alcançava els 30 [[centímetro\|cm]]. Posseïa un pelage molt tupido, adaptat als rigorosos hiverns de les Malvines, el seu hàbitat exclusiu. El coll i les pates groguenques, la gola i llavis blancuzcos, orelles grisáceas —externament bayas—, la coa semblant a la d'un rabosot, parduzca en el seu orige, encara que concloent en una típica punta blanca (característica compartida en el llop de crín, ''aguará guazú'' o ''[[Chrysocyon brachyurus]]'').

	El seu parent, el guará de la [[Illa Gran Malvina\|Gran Malvina]] (''Dusicyon australis australis'') era una [[subespecie]] alguna cosa més menuda i posseïa un ~~pelaje~~ en tonalitat més rojosa.		El seu parent, el guará de la [[Illa Gran Malvina\|Gran Malvina]] (''Dusicyon australis australis'') era una [[subespecie]] alguna cosa més menuda i posseïa un pelage en tonalitat més rojosa.

	== Orige i taxonomia ==		== Orige i taxonomia ==

Jose2: Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

2026-07-08T16:20:29Z

Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 8 jul 2026
Llínea 37:		Llínea 37:
	Durant el {{sigle\|XIX\|\|s}} la població va decréixer dràsticament. Els #colon britànics varen posar recompensa als animals i traficaven les seues pells. Es creu que l'últim eixemplar va ser abatut en 1876.<ref name=loboz/><ref name="#1">{{IUCN \|assessors=IUCN SSC Canid Specialist Group \|any=2005 \|edició=2014.3 \|consultat=4 de febrer de 2015}}</ref> Uns onze [[espècimen\|#espècimen]] embalsamados es conserven en distints museus.		Durant el {{sigle\|XIX\|\|s}} la població va decréixer dràsticament. Els #colon britànics varen posar recompensa als animals i traficaven les seues pells. Es creu que l'últim eixemplar va ser abatut en 1876.<ref name=loboz/><ref name="#1">{{IUCN \|assessors=IUCN SSC Canid Specialist Group \|any=2005 \|edició=2014.3 \|consultat=4 de febrer de 2015}}</ref> Uns onze [[espècimen\|#espècimen]] embalsamados es conserven en distints museus.

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==

	* [[Gos yagán]]		* [[Gos yagán]]

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:42:01Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:FalklandIslandFox2.jpg|miniatura|guará (''Dusicyon australis'')]]

El '''guará''' ('''''Dusicyon australis'''''), també cridat '''rabosot-llop de les Malvines''', '''rabosot o llop malvinense''', '''llop austral''' o '''rabosot antàrtic'''; és una [[espècie]] [[Extinció|extinta]] de [[Mammalia|mamífer]] [[Carnivora|carnívor]] de la [[Família (biologia)|família]] dels [[Canidae|cánidos]]<ref>{{ITIS|aneu=621852|tàxon=Dusicyon australis}}</ref> [[endemisme|endèmic]] de les [[illes Malvines]],<ref>{{MSW3|aneu=14000798|heading=Dusicyon australis}}</ref> de dimensions intermiges entre les del [[llop]] i les d'un [[rabosot]] gran. Era un dels dos únics [[mamífer]]s terrestres natius de les Malvines.<ref>{{cita lliure |llinage=Piper |nom=Ross |enlaceautor= |títul=Extinct Animals. An Encyclopedia of Species that Have Disappeared during Human History |url=https://archive.org/details/extinct-animals-encyclopedia|url-access=registration |fechaacceso=11 de juliol de 2017 |idioma=anglés |uns atres= |edició= |any=2009 |editor= |editorial=Greenwood Press |ubicació=Westport (Connecticut) |isbn=978–0–313–34987–4 |capítul= |pàgines=[https://archive.org/details/extinctanimalsen00pipe/page/37 37] |cita=The only mammals known from the Falkland Islands llaure a small species of mouse and a mysterious dog, the warrah, which also goes by the names of “Falkland Island fox” and “Antarctic wolf.”}}</ref>

== Denominació ==

El nom ''guará'', transcrito pels britànics com '''''warrah''''',<ref>{{Cita lliure|títul=Els que es van: espècies argentines en perill|url=https://books.google.com/books?aneu=UHDWz6LkfYMC&newbks=0|editorial=Editorial Albatros|data=1994|fechaacceso=2023-09-26|isbn=978-950-24-0623-7|idioma=és|nom=Juan Carlos|llinages=Chebez|nom2=Claudio|llinages2=Bertonatti}}</ref> procedix del nom que li varen donar els [[gaucho]]s [[Províncies Unides del Riu de l'Argent|rioplatenses]] (alguns d'ells oriunts de la [[regió pampeana]] i de la [[Banda Oriental]]) que entre els sigles {{sigle|XVIII}} i {{sigle|XIX}} es varen establir en les Malvines, al vore-ho semblant al [[aguará guazú]] (del [[Idioma guaraní|guaraní]], {{lang|gn|aguara guasu}}; lit., «gran rabosot»).

== Característiques ==

El guará media uns 90 [[centímetro|cm]] de llongitut corporal des del hocico fins al naiximent de la coa, que alcançava els 30 [[centímetro|cm]]. Posseïa un pelaje molt tupido, adaptat als rigorosos hiverns de les Malvines, el seu hàbitat exclusiu. El coll i les pates groguenques, la gola i llavis blancuzcos, orelles grisáceas —externament bayas—, la coa semblant a la d'un rabosot, parduzca en el seu orige, encara que concloent en una típica punta blanca (característica compartida en el llop de crín, ''aguará guazú'' o ''[[Chrysocyon brachyurus]]'').

El seu parent, el guará de la [[Illa Gran Malvina|Gran Malvina]] (''Dusicyon australis australis'') era una [[subespecie]] alguna cosa més menuda i posseïa un pelaje en tonalitat més rojosa.

== Orige i taxonomia ==

Segons una de les primeres hipòtesis, hui obsoleta, esta espècie es relacionava en l'antic [[gos yagán]] o gos fueguino i la presència del guará en les Malvines derivava d'esporàdics desembarcs de canoeros [[yámana]] o [[manne'ken]] del [[archipèlec de Terra del Fòc]].<ref>{{cita web |url=http://www.visitingargentina.info/group/grupoforodeturismopatagoniaargentina/forum/topics/el-rabosot-de-les-malvinas |títul=El Rabosot de les Malvines |fechaacceso=23 de febrer de 2010 |autor= |data= |editorial=Visiting Argentina.info |idioma=espanyol |cita= |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20091114003500/http://www.visitingargentina.info/group/grupoforodeturismopatagoniaargentina/forum/topics/el-rabosot-de-les-malvinas |fechaarchivo=14 de novembre de 2009 }}</ref>

En 2009 un estudi d'[[Àcit desoxirribonucleico|ADN]] realisat per un equip científic dirigit per Graham J. Slater, de la [[Universitat de Califòrnia en Los Àngeles]], va confirmar lo que varen intuir els gauchos argentins: que el parent viu més propenc és en realitat el [[Chrysocyon brachyurus|aguará guazú]]. L'estudi va confirmar que abdós espècies es varen separar fa al voltant de 6,7 millons d'anys.<ref>[http://www.sciencedaily.com/releases/2009/11/091102121449.htm New Clues To Extinct Falklands Wolf Mystery. Consultat el 27-11-2010]</ref> Els [[Canidae|cánidos]] solament varen conseguir colonisar [[Amèrica del Sur]] fa uns 3 millons d'anys, en l'acontenyiment conegut en paleo [[zoogeografía]] el [[Gran Intercanvi Americà|gran intercanvi biòtic americà]], el qual va ocórrer quan els continents d'[[Amèrica del Nort]] i del Sur es varen conectar gràcies a la formació del [[istme de Panamà]]. Açò vol dir que els linajes del [[Chrysocyon brachyurus|llop de crín]] i el llop de les illes Malvines varen aplegar des d'Amèrica del Nort ya distanciats.

En 2013, un estudi va comparar el [[Genoma mitocondrial|ADN mitocondrial]] de cinc #espècimen de museu del guará, en el de diverses espècies de cánidos suramericans (vius i extints) i va determinar que el guará hauria divergit fa 16 000 anys de ''[[Dusicyon avus]]'', l'espècie més propenca coneguda,<ref>{{cita publicació|autor=Slater, Graham J.; Olaf Thalmann, Jennifer A. Leonard, Rena M. Schweizer, Klaus-Peter Koepfli, John P. Pollinger, Nicolas J. Rawlence, Jeremy J. Austin, Alan Cooper, and Robert K. Wayne|any=2009|títul="Evolutionary history of the Falklands wolf|publicació=Current Biology|volum=19|número=20|pàgines=R937–R938|doi=10.1016/j.cub.2009.09.018}}</ref> que va habitar fins a fa uns 3 000 anys en Terra del Fòc i fins a fa 1 600 anys en el continent.<ref>Prevosti, Francisco; Fernando Santiago; Luciano Prates; Mónica Salemme; Fabiana Martin (2010). "Constraining the clave of extinction of the South American fox Dusicyon avus (Carnivora, Canidae) during the clapix Holocene". ''Geophysical Research Abstracts'' '''12''', EGU General Assembly 2010.</ref> S'ha plantejat que per al moment en el qual es va generar esta divisió, el menor nivell de la mar hauria deixat un estret marí de tan sol 20 a 30 km entre el [[illes Malvines|archipèlec de les Malvines]] i el continent, el qual moltes voltes era cobert per gèl. Esta plataforma hauria permés el desplaçament de ''D. avus'' fins a les illes, provablement recorrent la superfície de gèl en busca d'aliment, tal com ho fa hui en dia fa el [[Alopex lagopus|rabosot àrtic]]. Atres mamífers terrestres, com a rosegadors, haurien segut dissuadits de creuar este pont de gèl per l'espai obert que presentava. Una volta que el nivell de la mar va pujar i les plataformes de gèl es derritieron, la població de les Malvines va quedar genèticament aïllada en l'archipèlec, divergint de la població de la mateixa espècie que havia quedat en el continent, i a la seua volta, fent lo propi entre les que habitaven les dos grans illes de les Malvines.<ref>Austin, Jeremy J.; Julien Soubrier, Francisco J. Prevosti, Luciano Prates, Valentina Trejo, Francisco Mena, and Alan Cooper (2013). [http://www.nature.com/ncomms/journal/v4/n3/full/ncomms2570.html The origins of the enigmatic Falkland Islands wolf]. ''Nature Communications'' 4, Artícul número: 1552.</ref>

== Dieta ==
Davant l'absència d'atres mamífers terrestres en les illes Malvines, el guará no va tindre competidors, pero no va presentar el cridat [[jagantisme insular]]. Donada la carència d'assuts fàcils com a rosegadors, es desconeix molt de la dieta original d'este animal, encara que lo més provable és que s'alimentara d'aus com [[pingüí]]s i [[Oca|oques]] natius, que anidan en el sol, i dels seus ous, i ocasionalment d'alguns insectes, larves i carronya. En establir-se els britànics en les illes, el guará també va escomençar a menjar aus de corral i menuts corders, un dels motius pel qual va ser exterminat.

== Extinció ==

La població que va quedar en el continent es va extinguir, quedant en les illes Malvines l'única mostra de la seua linaje, la qual va sobreviure a les dures condicions de les illes durant decenes de mils d'anys, fins que la cacera propinada pels #colon britànics la va eliminar de la faç de la terra per a sempre. Va ser persistentemente perseguit i mort pels ganaders britànics, fins a la seua total extinció, puix para ells este cánido era solament un predador de les seues raberes d'[[ovella]]s al que calia aniquilar completament de tot l'archipèlec. Encara que ya abans, en l'any 1830, els loberos nortamericans ho depredaban en massa per a obtindre la seua pell. Este animal era tan pacífic que en una mà podia oferir-se-li un péntol de carn per a, en l'atra mà, matar-ho.

El registre històric més antic sobre este animal es va donar en el viage del capità [[John Strong]] en 1690 i era encara prou comú en el temps en que [[Charles Darwin]] va visitar les illes Malvines en 1833. Igualment, Darwin va predir l'extinció del rabosot:<ref name=loboz>{{cita web |url=http://mentescuriosas.es/el-warrah-o-llop-rabosot-de-les-malvinas/ |títul=El Warrah o llop-rabosot de les Malvines |data=7 de novembre de 2009 |obra=Ments Curioses }}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.ngenespanol.com/animales/la-història-del-guara-el-rabosot-argentí-que-va ser-exterminat-per-els-conquistadors/|títul=L'història del guará, el rabosot argentí que va ser exterminat pels conquistadors|fechaacceso=2022-07-28|llinage=Andrea Fischer|data=2021-06-13|sitioweb=National Geographic en Espanyol|idioma=és}}</ref>

{{cita|El número d'eixos llops disminuïx en rapidea: han desaparegut ya de la mitat de l'illa que es troba a l'orient de la llengua de terra que s'estén entre la [[Baïa de la Maravella|baïa de Salvador]] i el [[Baïa de la Anunciación|estret de Berkeley]]. Dins d'alguns anys, quan estes illes estiguen habitades, sense dubte a eixe rabosot se li podria classificar, com al [[Raphus cucullatus|dodo]], entre els animals desapareguts de la superfície de la Terra.<ref name=loboz/>}}

Durant el {{sigle|XIX||s}} la població va decréixer dràsticament. Els #colon britànics varen posar recompensa als animals i traficaven les seues pells. Es creu que l'últim eixemplar va ser abatut en 1876.<ref name=loboz/><ref name="#1">{{IUCN |assessors=IUCN SSC Canid Specialist Group |any=2005 |edició=2014.3 |consultat=4 de febrer de 2015}}</ref> Uns onze [[espècimen|#espècimen]] embalsamados es conserven en distints museus.

== Vejau també ==

* [[Gos yagán]]
{{Portal|Illes de l'Atlàntic Sur}}

== Referències ==
{{Listaref}}

== Bibliografia ==

* Vallerino, Leonardo. ''[http://www.editorialturmalina.com/archivos/8624 1820: Malvines Argentines].'' Buenos Aires: Editorial Turmalina. ISBN 9789873872143.

== Enllaços externs ==
{{wikispecies}}
{{commonscat}}
*[http://elpais.com/elpais/2017/01/16/ciencia/1484564384_696758.html El ‘llop’ de les Malvines que va desconcertar a Darwin en realitat s'assemblava més a un chacal], [[El País]]

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]