Ducat de Cantàbria - Historial de revisions

Lluísm en 07:42 19 maig 2025

2025-05-19T07:42:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:42 19 maig 2025
Llínea 4:		Llínea 4:
	Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII concili de [[Toledo]], o els apunts del [[Anònim de Ràvena]], a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de ''dux'' conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material.		Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII concili de [[Toledo]], o els apunts del [[Anònim de Ràvena]], a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de ''dux'' conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material.

	Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. Per a [[Gonzalo Martínez Dèu\|Martínez Dèu]], els seus llímits aproximats<ref group="lower-alpha">Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera.</ref> estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la [[Aquitània]] pirenaica a la baïa de [[Santander (Espanya)\|Santander]]; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del [[riu Pas\|Pas]] fins a la confluència en el [[Riu Luena (Cantàbria)\|Luena]], i seguien fins al [[port de l'Escut]], i des d'ací a [[Aguilar de Campoo]]; continuaven pel caixer de l'alt [[Riu Pisuerga\|Pisuerga]] fins a les proximitats de [[Penya Amaya]], a on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a [[Burgos]] per a seguir les estribacions de la [[serra de la Demanda]] fins a [[Àgreda]] i dirigir-se al nort-norest, passant per [[Sangüesa]] fins als [[Pirineus]].		Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. Per a [[Gonzalo Martínez Dèu\|Martínez Dèu]], els seus llímits aproximats<ref group="lower-alpha">Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera.</ref> estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la [[Aquitània]] pirenaica a la baïa de [[Santander (Espanya)\|Santander]]; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del [[riu Pas\|Pas]] fins a la confluència en el [[Riu Luena (Cantàbria)\|Luena]], i seguien fins al [[port de l'Escut]], i des d'ací a [[Aguilar de Campoo]]; continuaven pel caixer de l'alt [[Riu Pisuerga\|Pisuerga]] fins a les proximitats de [[Penya Amaya]], a on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a [[Burgos]] per a seguir les estribacions de la [[serra de la Demanda]] fins a [[Àgreda]] i dirigir-se al nort-norest, passant per [[Sangüesa]] fins als [[Pirineus]].

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 14:36 9 abr 2024

2024-04-09T14:36:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:36 9 abr 2024
Llínea 4:		Llínea 4:
	Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII concili de [[Toledo]], o els apunts del [[Anònim de Ràvena]], a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de ''dux'' conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material.		Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII concili de [[Toledo]], o els apunts del [[Anònim de Ràvena]], a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de ''dux'' conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material.

	Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. Per a [[Gonzalo Martínez Dèu\|Martínez Dèu]], els seus llímits aproximats<ref group="lower-alpha">Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera.</ref> estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la [[Aquitània]] pirenaica a la baïa de [[Santander (Espanya)\|Santander]]; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del [[riu Pas\|Pas]] fins a la confluència en el [[Riu Luena (Cantàbria)\|Luena]], i seguien fins al [[port de l'Escut]], i des d'ací a [[Aguilar de Campoo]]; continuaven pel caixer de l'alt [[Riu Pisuerga\|Pisuerga]] fins a les proximitats de [[Penya Amaya]], a on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a [[Burgos]] per a seguir les estribacions de la [[serra de la Demanda]] fins a [[Àgreda]] i dirigir-se al nort-norest, passant per [[Sangüesa]] fins als [[Pirineus]].		Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. Per a [[Gonzalo Martínez Dèu\|Martínez Dèu]], els seus llímits aproximats<ref group="lower-alpha">Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera.</ref> estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la [[Aquitània]] pirenaica a la baïa de [[Santander (Espanya)\|Santander]]; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del [[riu Pas\|Pas]] fins a la confluència en el [[Riu Luena (Cantàbria)\|Luena]], i seguien fins al [[port de l'Escut]], i des d'ací a [[Aguilar de Campoo]]; continuaven pel caixer de l'alt [[Riu Pisuerga\|Pisuerga]] fins a les proximitats de [[Penya Amaya]], a on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a [[Burgos]] per a seguir les estribacions de la [[serra de la Demanda]] fins a [[Àgreda]] i dirigir-se al nort-norest, passant per [[Sangüesa]] fins als [[Pirineus]].

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

2022-06-28T16:22:50Z

Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

← Revisió anterior		Revisió de 16:22 28 jun 2022
Llínea 9:		Llínea 9:
	<references group="lower-alpha"/>		<references group="lower-alpha"/>

	== ~~Vínculs~~ externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.vallenajerilla.com/berceo/risco/risco-cantabria1.pdf De la situació i llímits de la Cantàbria des de Juliol César fins a Don Sancho el Major, rei de Navarra.]		* [http://www.vallenajerilla.com/berceo/risco/risco-cantabria1.pdf De la situació i llímits de la Cantàbria des de Juliol César fins a Don Sancho el Major, rei de Navarra.]
	* [http://www.youtube.com/watch?v=FR5c97a-yg0 ''Ducat de Cantàbria'']		* [http://www.youtube.com/watch?v=FR5c97a-yg0 ''Ducat de Cantàbria'']

	[[Categoria:Història de Cantàbria]]		[[Categoria:Història de Cantàbria]]

Jose2 en 23:53 6 dec 2018

2018-12-06T23:53:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:53 6 dec 2018
Llínea 4:		Llínea 4:
	Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII concili de [[Toledo]], o els apunts del [[Anònim de Ràvena]], a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de ''dux'' conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material.		Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII concili de [[Toledo]], o els apunts del [[Anònim de Ràvena]], a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de ''dux'' conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material.

	Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. Per a [[Gonzalo Martínez Dèu\|Martínez Dèu]], els seus llímits aproximats<ref group="lower-alpha">Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera.</ref> estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la [[Aquitània]] pirenaica a la baïa de [[Santander (Espanya)\|Santander]]; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del [[riu Pas\|Pas]] fins a la confluència en el [[Riu Luena (Cantàbria)\|Luena]], i seguien fins al [[port de l'Escut]], i des d'ací a [[Aguilar de Campoo]]; continuaven pel caixer de l'alt [[Riu Pisuerga\|Pisuerga]] fins a les proximitats de [[Penya Amaya]], on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a [[Burgos]] per a seguir les estribacions de la [[serra de la Demanda]] fins a [[Àgreda]] i dirigir-se al nort-norest, passant per [[Sangüesa]] fins als [[Pirineus]].		Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. Per a [[Gonzalo Martínez Dèu\|Martínez Dèu]], els seus llímits aproximats<ref group="lower-alpha">Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera.</ref> estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la [[Aquitània]] pirenaica a la baïa de [[Santander (Espanya)\|Santander]]; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del [[riu Pas\|Pas]] fins a la confluència en el [[Riu Luena (Cantàbria)\|Luena]], i seguien fins al [[port de l'Escut]], i des d'ací a [[Aguilar de Campoo]]; continuaven pel caixer de l'alt [[Riu Pisuerga\|Pisuerga]] fins a les proximitats de [[Penya Amaya]], a on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a [[Burgos]] per a seguir les estribacions de la [[serra de la Demanda]] fins a [[Àgreda]] i dirigir-se al nort-norest, passant per [[Sangüesa]] fins als [[Pirineus]].

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 18:55 3 jul 2016

2016-07-03T18:55:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:55 3 jul 2016
Llínea 2:		Llínea 2:
	El '''ducat de Cantàbria''' o '''província de Cantàbria''' va ser una regió administrativa o militar del [[regne visigot de Toledo]], sorgida com a conseqüència de l'anexió de les terres del nort de [[Burgos (província)\|Burgos]] fins a la costa cantàbrica pel rei [[Leovigild]], completada cap a l'any [[581]].		El '''ducat de Cantàbria''' o '''província de Cantàbria''' va ser una regió administrativa o militar del [[regne visigot de Toledo]], sorgida com a conseqüència de l'anexió de les terres del nort de [[Burgos (província)\|Burgos]] fins a la costa cantàbrica pel rei [[Leovigild]], completada cap a l'any [[581]].

	Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII ~~concilie~~ de Toledo, o els apunts del [[Anònim de Ràvena]], a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de ''dux'' conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material.		Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII concili de [[Toledo]], o els apunts del [[Anònim de Ràvena]], a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de ''dux'' conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material.

	Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. ~~Para~~ [[Gonzalo Martínez Dèu\|Martínez Dèu]], els seus llímits aproximats<ref group="lower-alpha">Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera.</ref> estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la [[Aquitània]] pirenaica a la baïa de [[Santander (Espanya)\|Santander]]; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del [[riu Pas\|Pas]] fins a la confluència en el [[Riu Luena (Cantàbria)\|Luena]], i seguien fins al [[port de l'Escut]], i des d'ací a [[Aguilar de Campoo]]; continuaven pel caixer de l'alt [[Riu Pisuerga\|Pisuerga]] fins a les proximitats de [[Penya Amaya]], on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a [[Burgos]] per a seguir les estribacions de la [[serra de la Demanda]] fins a [[Àgreda]] i dirigir-se al nort-norest, passant per [[Sangüesa]] fins als [[Pirineus]].		Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. Per a [[Gonzalo Martínez Dèu\|Martínez Dèu]], els seus llímits aproximats<ref group="lower-alpha">Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera.</ref> estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la [[Aquitània]] pirenaica a la baïa de [[Santander (Espanya)\|Santander]]; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del [[riu Pas\|Pas]] fins a la confluència en el [[Riu Luena (Cantàbria)\|Luena]], i seguien fins al [[port de l'Escut]], i des d'ací a [[Aguilar de Campoo]]; continuaven pel caixer de l'alt [[Riu Pisuerga\|Pisuerga]] fins a les proximitats de [[Penya Amaya]], on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a [[Burgos]] per a seguir les estribacions de la [[serra de la Demanda]] fins a [[Àgreda]] i dirigir-se al nort-norest, passant per [[Sangüesa]] fins als [[Pirineus]].

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 11:55 15 nov 2015

2015-11-15T11:55:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:55 15 nov 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Ducadocan.jpg\|thumb\|250px\|Llímits hipotètics del ducat de Cantàbria, segons [[Gonzalo Martínez Díez\|Martínez Díez]].]]		[[Archiu:Ducadocan.jpg\|thumb\|250px\|Llímits hipotètics del ducat de Cantàbria, segons [[Gonzalo Martínez Díez\|Martínez Díez]].]]
	El '''ducat de Cantàbria''' o '''província de Cantàbria''' va ser una regió administrativa o militar del [[regne visigot de Toledo]], sorgida com a conseqüència de l'anexió de les terres del nort de [[Burgos (província)\|Burgos]] fins a la costa cantàbrica pel rei [[Leovigild]], completada cap a 581. Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII concilie de Toledo, o els apunts del [[Anònim de Ràvena]], a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de ''dux'' conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material. Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. Para [[Gonzalo Martínez Dèu\|Martínez Dèu]], els seus llímits aproximats<ref group="lower-alpha">Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera.</ref> estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la [[Aquitània]] pirenaica a la baïa de [[Santander (Espanya)\|Santander]]; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del [[riu Pas\|Pas]] fins a la confluència en el [[Riu Luena (Cantàbria)\|Luena]], i seguien fins al [[port de l'Escut]], i des d'ací a [[Aguilar de Campoo]]; continuaven pel caixer de l'alt [[Riu Pisuerga\|Pisuerga]] fins a les proximitats de [[Penya Amaya]], on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a [[Burgos]] per a seguir les estribacions de la [[serra de la Demanda]] fins a [[Àgreda]] i dirigir-se al nort-norest, passant per [[Sangüesa]] fins als [[Pirineus]].		El '''ducat de Cantàbria''' o '''província de Cantàbria''' va ser una regió administrativa o militar del [[regne visigot de Toledo]], sorgida com a conseqüència de l'anexió de les terres del nort de [[Burgos (província)\|Burgos]] fins a la costa cantàbrica pel rei [[Leovigild]], completada cap a l'any [[581]].

			Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII concilie de Toledo, o els apunts del [[Anònim de Ràvena]], a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de ''dux'' conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material.

			Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. Para [[Gonzalo Martínez Dèu\|Martínez Dèu]], els seus llímits aproximats<ref group="lower-alpha">Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera.</ref> estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la [[Aquitània]] pirenaica a la baïa de [[Santander (Espanya)\|Santander]]; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del [[riu Pas\|Pas]] fins a la confluència en el [[Riu Luena (Cantàbria)\|Luena]], i seguien fins al [[port de l'Escut]], i des d'ací a [[Aguilar de Campoo]]; continuaven pel caixer de l'alt [[Riu Pisuerga\|Pisuerga]] fins a les proximitats de [[Penya Amaya]], on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a [[Burgos]] per a seguir les estribacions de la [[serra de la Demanda]] fins a [[Àgreda]] i dirigir-se al nort-norest, passant per [[Sangüesa]] fins als [[Pirineus]].

	== Referències ==		== Referències ==

Katxis en 10:48 15 nov 2015

2015-11-15T10:48:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:48 15 nov 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Ducadocan.jpg\|thumb\|250px\|Llímits hipotètics del ducat de Cantàbria, segons [[Gonzalo Martínez Díez\|Martínez Díez]].]]		[[Archiu:Ducadocan.jpg\|thumb\|250px\|Llímits hipotètics del ducat de Cantàbria, segons [[Gonzalo Martínez Díez\|Martínez Díez]].]]
	El '''ducat de Cantàbria''' o '''província de Cantàbria''' va ser una regió administrativa o militar del [[regne visigot de Toledo]], sorgida com a conseqüència de l'anexió de les terres del nort de [[Burgos (província)\|Burgos]] fins a la costa cantàbrica pel rei [[Leovigild]], completada cap a 581. Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII concilie de Toledo, o els apunts del [[Anònim de Ràvena]], a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de ''dux'' conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material. Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. Para [[Gonzalo Martínez Dèu\|Martínez Dèu]], els seus llímits aproximats<ref group="lower-alpha">Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera</ref> estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la [[Aquitània]] pirenaica a la baïa de [[Santander (Espanya)\|Santander]]; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del [[riu Pas\|Pas]] fins a la confluència en el [[Riu Luena (Cantàbria)\|Luena]], i seguien fins al [[port de l'Escut]], i des d'ací a [[Aguilar de Campoo]]; continuaven pel caixer de l'alt [[Riu Pisuerga\|Pisuerga]] fins a les proximitats de [[Penya Amaya]], on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a [[Burgos]] per a seguir les estribacions de la [[serra de la Demanda]] fins a [[Àgreda]] i dirigir-se al nort-norest, passant per [[Sangüesa]] fins als [[Pirineus]].		El '''ducat de Cantàbria''' o '''província de Cantàbria''' va ser una regió administrativa o militar del [[regne visigot de Toledo]], sorgida com a conseqüència de l'anexió de les terres del nort de [[Burgos (província)\|Burgos]] fins a la costa cantàbrica pel rei [[Leovigild]], completada cap a 581. Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII concilie de Toledo, o els apunts del [[Anònim de Ràvena]], a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de ''dux'' conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material. Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. Para [[Gonzalo Martínez Dèu\|Martínez Dèu]], els seus llímits aproximats<ref group="lower-alpha">Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera.</ref> estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la [[Aquitània]] pirenaica a la baïa de [[Santander (Espanya)\|Santander]]; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del [[riu Pas\|Pas]] fins a la confluència en el [[Riu Luena (Cantàbria)\|Luena]], i seguien fins al [[port de l'Escut]], i des d'ací a [[Aguilar de Campoo]]; continuaven pel caixer de l'alt [[Riu Pisuerga\|Pisuerga]] fins a les proximitats de [[Penya Amaya]], on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a [[Burgos]] per a seguir les estribacions de la [[serra de la Demanda]] fins a [[Àgreda]] i dirigir-se al nort-norest, passant per [[Sangüesa]] fins als [[Pirineus]].

	== Referències ==		== Referències ==

Katxis: /* Referències */

2015-11-15T10:48:06Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 10:48 15 nov 2015
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references group="lower-alpha"/>

	== Vínculs externs ==		== Vínculs externs ==

Katxis: Pàgina nova, en el contingut: «Martínez Díez.]] El '''ducat de Cantàbria...»

2015-11-15T10:47:45Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Llímits hipotètics del ducat de Cantàbria, segons [[Gonzalo Martínez Díez|Martínez Díez.]] El '''ducat de Cantàbria...»

Pàgina nova

[[Archiu:Ducadocan.jpg|thumb|250px|Llímits hipotètics del ducat de Cantàbria, segons [[Gonzalo Martínez Díez|Martínez Díez]].]]
El '''ducat de Cantàbria''' o '''província de Cantàbria''' va ser una regió administrativa o militar del [[regne visigot de Toledo]], sorgida com a conseqüència de l'anexió de les terres del nort de [[Burgos (província)|Burgos]] fins a la costa cantàbrica pel rei [[Leovigild]], completada cap a 581. Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII concilie de Toledo, o els apunts del [[Anònim de Ràvena]], a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de ''dux'' conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material. Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. Para [[Gonzalo Martínez Dèu|Martínez Dèu]], els seus llímits aproximats<ref group="lower-alpha">Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera</ref> estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la [[Aquitània]] pirenaica a la baïa de [[Santander (Espanya)|Santander]]; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del [[riu Pas|Pas]] fins a la confluència en el [[Riu Luena (Cantàbria)|Luena]], i seguien fins al [[port de l'Escut]], i des d'ací a [[Aguilar de Campoo]]; continuaven pel caixer de l'alt [[Riu Pisuerga|Pisuerga]] fins a les proximitats de [[Penya Amaya]], on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a [[Burgos]] per a seguir les estribacions de la [[serra de la Demanda]] fins a [[Àgreda]] i dirigir-se al nort-norest, passant per [[Sangüesa]] fins als [[Pirineus]].

== Referències ==
<references/>

== Vínculs externs ==
* [http://www.vallenajerilla.com/berceo/risco/risco-cantabria1.pdf De la situació i llímits de la Cantàbria des de Juliol César fins a Don Sancho el Major, rei de Navarra.]
* [http://www.youtube.com/watch?v=FR5c97a-yg0 ''Ducat de Cantàbria'']

[[Categoria:Història de Cantàbria]]