Druïdes - Historial de revisions

Reval en 19:09 1 jun 2025

2025-06-01T19:09:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:09 1 jun 2025
Llínea 7:		Llínea 7:
	Es té evidència arqueològica relativa a les pràctiques religioses en l'Edat del Ferro, encara que “cap artefacte o image trovada s'ha pogut associar indubtablement en els antics druïdes”.		Es té evidència arqueològica relativa a les pràctiques religioses en l'Edat del Ferro, encara que “cap artefacte o image trovada s'ha pogut associar indubtablement en els antics druïdes”.

	Varis temes recurrents sobre els druïdes es presenten en un gran número de registres grecorromans, incloent els sacrificis humans, la seua creència en la reencarnació i el seu alt estatus social en els pobles gals. Res se sap encara sobre les seues pràctiques de cult, llevat pel ritual del [[roure]] i el [[muérdago]] segons la descripció de [[Plini el Vell]].		Varis temes recurrents sobre els druïdes es presenten en un gran número de registres grecorromans, incloent els sacrificis humans, la seua creència en la reencarnació i el seu alt estatus social en els pobles gals. Res se sap encara sobre les seues pràctiques de cult, llevat pel ritual del [[roure]] i el [[muérdago]] segons la descripció de [[Plini el Vell]].

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 13:04 12 dec 2024

2024-12-12T13:04:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:04 12 dec 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	Es té evidència arqueològica relativa a les pràctiques religioses en l'Edat del Ferro, encara que “cap artefacte o image trovada s'ha pogut associar indubtablement en els antics druïdes”.		Es té evidència arqueològica relativa a les pràctiques religioses en l'Edat del Ferro, encara que “cap artefacte o image trovada s'ha pogut associar indubtablement en els antics druïdes”.

	Varis temes recurrents sobre els druïdes es presenten en un gran número de registres grecorromans, incloent els sacrificis humans, la seua creència en la reencarnació i el seu alt estatus social en els pobles gals. Res se sap encara sobre les seues pràctiques de cult, llevat pel ritual del [[roure]] i el [[muérdago]] segons la descripció de [[Plini el Vell]].		Varis temes recurrents sobre els druïdes es presenten en un gran número de registres grecorromans, incloent els sacrificis humans, la seua creència en la reencarnació i el seu alt estatus social en els pobles gals. Res se sap encara sobre les seues pràctiques de cult, llevat pel ritual del [[roure]] i el [[muérdago]] segons la descripció de [[Plini el Vell]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 08:02 30 abr 2024

2024-04-30T08:02:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:02 30 abr 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	Es té evidència arqueològica relativa a les pràctiques religioses en l'Edat del Ferro, encara que “cap artefacte o image trovada s'ha pogut associar indubtablement en els antics druïdes”.		Es té evidència arqueològica relativa a les pràctiques religioses en l'Edat del Ferro, encara que “cap artefacte o image trovada s'ha pogut associar indubtablement en els antics druïdes”.

	Varis temes recurrents sobre els druïdes es presenten en un gran número de registres grecorromans, incloent els sacrificis humans, la seua creència en la reencarnació i el seu alt estatus social en els pobles gals. Res se sap encara sobre les seues pràctiques de cult, llevat pel ritual del [[roure]] i el [[muérdago]] segons la descripció de [[Plini el Vell]].		Varis temes recurrents sobre els druïdes es presenten en un gran número de registres grecorromans, incloent els sacrificis humans, la seua creència en la reencarnació i el seu alt estatus social en els pobles gals. Res se sap encara sobre les seues pràctiques de cult, llevat pel ritual del [[roure]] i el [[muérdago]] segons la descripció de [[Plini el Vell]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 11:23 10 feb 2023

2023-02-10T11:23:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:23 10 feb 2023
Llínea 26:		Llínea 26:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat}}		{{commonscat\|Druid}}

	[[Categoria:Mitologia]]		[[Categoria:Mitologia]]
	[[Categoria:Mitologia celta]]		[[Categoria:Mitologia celta]]

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Gravat representant a dos druïdes Els '''druïdes''' eren persones de la classe sacerdotal (encara que no eren necessària…»

2023-02-10T11:20:35Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Gravat representant a dos druïdes Els '''druïdes''' eren persones de la classe sacerdotal (encara que no eren necessària…»

Pàgina nova

[[File:Two_Druids.PNG|thumb|250px|Gravat representant a dos druïdes]]

Els '''druïdes''' eren persones de la classe sacerdotal (encara que no eren necessàriament sacerdots) en [[Gran Bretanya]], [[Irlanda]], nort d'[[Espanya]], la Galia ([[França]] i nort d'[[Itàlia]]), i possiblement atres parts de l'[[Europa]] Cèltica durant l'[[Edat de Ferro]], i inclús abans.

La seua funció podia ser sacerdotal (Irlanda) o profètica (Gales), en el cas de la qual es dia que estaven imbuits de la ''awen'' (“inspiració”) que també actuava en els barts. No hi ha registres escrits pels propis druïdes i l'única evidència de la que es dispon són descripcions breus realisades pels [[Antiga Grècia|grecs]], [[Antiga Roma|romans]] i varis autors i artistes dispersos, aixina com també algunes històries creades posteriorment, en el Medievo, per escritors irlandesos.

Es té evidència arqueològica relativa a les pràctiques religioses en l'Edat del Ferro, encara que “cap artefacte o image trovada s'ha pogut associar indubtablement en els antics druïdes”.

Varis temes recurrents sobre els druïdes es presenten en un gran número de registres grecorromans, incloent els sacrificis humans, la seua creència en la reencarnació i el seu alt estatus social en els pobles gals. Res se sap encara sobre les seues pràctiques de cult, llevat pel ritual del [[roure]] i el [[muérdago]] segons la descripció de [[Plini el Vell]].

== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.
* T.D. Kendrick, The Druids: A Study in Keltic Prehistory (London: Methuen) 1927

== Bibliografia ==
* Brunaux, Jean-Louis (2014). «Los misteriosos filósofos de la Galia, los druidas». Historia National Geographic (Barcelona) (121): 50-61. ISSN 1696-7755.
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en [[francés]]) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Plinio. XXX.13.
* Suetonio. Claudio. XXV.5

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]