Drets humans - Historial de revisions

Reval en 15:11 2 ago 2025

2025-08-02T15:11:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:11 2 ago 2025
Llínea 7:		Llínea 7:
	De forma llegal, els drets humans queden recollits en l'[[ordenació llegal]] de molts [[estat\|països]], aixina com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la [[Declaració Universal dels Drets Humans]]. Ademés, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base [[ètica]] i [[moral]] al voltant de la qual es pretén construir l'orde geopolític de la [[societat]] moderna, al marge de qualsevol atra consideració llegal.		De forma llegal, els drets humans queden recollits en l'[[ordenació llegal]] de molts [[estat\|països]], aixina com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la [[Declaració Universal dels Drets Humans]]. Ademés, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base [[ètica]] i [[moral]] al voltant de la qual es pretén construir l'orde geopolític de la [[societat]] moderna, al marge de qualsevol atra consideració llegal.

	Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents [[Filosofia\|filosòfiques]] i polítiques a lo llarc de l'història, com el [[jusnaturalisme]], el [[racionalisme]] o el [[positivisme]].		Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents [[Filosofia\|filosòfiques]] i polítiques a lo llarc de l'història, com el [[jusnaturalisme]], el [[racionalisme]] o el [[positivisme]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 17:01 26 ago 2024

2024-08-26T17:01:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 26 ago 2024
Llínea 8:		Llínea 8:

	Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents [[Filosofia\|filosòfiques]] i polítiques a lo llarc de l'història, com el [[jusnaturalisme]], el [[racionalisme]] o el [[positivisme]].		Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents [[Filosofia\|filosòfiques]] i polítiques a lo llarc de l'història, com el [[jusnaturalisme]], el [[racionalisme]] o el [[positivisme]].

	== Referències ==		== Referències ==
	* Aristóteles, Política. Libro tercero		* Aristóteles, Política. Libro tercero

Jose2 en 11:36 20 jul 2024

2024-07-20T11:36:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:36 20 jul 2024
Llínea 8:		Llínea 8:

	Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents [[Filosofia\|filosòfiques]] i polítiques a lo llarc de l'història, com el [[jusnaturalisme]], el [[racionalisme]] o el [[positivisme]].		Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents [[Filosofia\|filosòfiques]] i polítiques a lo llarc de l'història, com el [[jusnaturalisme]], el [[racionalisme]] o el [[positivisme]].

	== Referències ==		== Referències ==
	* Aristóteles, Política. Libro tercero		* Aristóteles, Política. Libro tercero

Reval en 15:26 11 abr 2024

2024-04-11T15:26:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:26 11 abr 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	De forma llegal, els drets humans queden recollits en l'[[ordenació llegal]] de molts [[estat\|països]], aixina com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la [[Declaració Universal dels Drets Humans]]. Ademés, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base [[ètica]] i [[moral]] al voltant de la qual es pretén construir l'orde geopolític de la [[societat]] moderna, al marge de qualsevol atra consideració llegal.		De forma llegal, els drets humans queden recollits en l'[[ordenació llegal]] de molts [[estat\|països]], aixina com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la [[Declaració Universal dels Drets Humans]]. Ademés, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base [[ètica]] i [[moral]] al voltant de la qual es pretén construir l'orde geopolític de la [[societat]] moderna, al marge de qualsevol atra consideració llegal.

	Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents [[Filosofia\|filosòfiques]] i polítiques a lo llarc de l'història, com el [[jusnaturalisme]], el [[racionalisme]] o el [[positivisme]].		Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents [[Filosofia\|filosòfiques]] i polítiques a lo llarc de l'història, com el [[jusnaturalisme]], el [[racionalisme]] o el [[positivisme]].

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 10:23 29 jun 2023

2023-06-29T10:23:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:23 29 jun 2023
Llínea 8:		Llínea 8:

	Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents [[Filosofia\|filosòfiques]] i polítiques a lo llarc de l'història, com el [[jusnaturalisme]], el [[racionalisme]] o el [[positivisme]].		Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents [[Filosofia\|filosòfiques]] i polítiques a lo llarc de l'història, com el [[jusnaturalisme]], el [[racionalisme]] o el [[positivisme]].

			== Referències ==
			* Aristóteles, Política. Libro tercero
			* Hernández Gómez, José Ricardo. Tratado de derecho Constitucional. Editorial Ariadna, 2010
			* Papacchini, Ángelo. Filosofía y derechos humanos, pág. 41
			* Platón, República 449, 450 y 460.
			* Remiro, Breton (1998) derecho Internacional. McGraw-Hill: Madrid, España. p. 1021

			== Bibliografia ==
			* Clavero, Bartolomé (1994). Derecho indígena y cultura constitucional en América. México: siglo veintiuno editores. ISBN 968-23-1946-3
			* De la Barreda, Luis (1999). Los Derechos Humanos Una Conquista Irrenunciable.Distrito Federal.México: D.R.Dirección Genral de Publicaciones del CONACULTA
			* Fernández-Galiano, Antonio; de Castro Cid, Benito (1999). Lecciones de Teoría del Derecho y Derecho Natural. Madrid: Universitas. ISBN 84-7991-087-9
			* González-Carvajal, Luis (2005). En defensa de los humillados y ofendidos. Los derechos humanos ante la fe cristiana. Santander: Sal Terrae. ISBN 84-293-1587-X

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 10:19 29 jun 2023

2023-06-29T10:19:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:19 29 jun 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Eugène Delacroix - Le 28 Juillet. La Liberté guidant le peuple.jpg\|250px\|La llibertat guiant al poble. Eugène Delacroix ([[1830]])]]		[[File:Eugène Delacroix - Le 28 Juillet. La Liberté guidant le peuple.jpg\|thumb\|250px\|La llibertat guiant al poble. Eugène Delacroix ([[1830]])]]

	Els '''drets humans''' es definixen generalment com aquelles [[llibertat]]s, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seua [[condició humana]], per tal de garantisar-li una vida digna. Estos [[drets]] es posseïxen independentment de quina siga la situació llegal o jurídica del [[país]] o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'[[ètnia]], la [[nacionalitat (dret)\|nacionalitat]] o qualsevol atra circumstància de l'individu en qüestió.		Els '''drets humans''' es definixen generalment com aquelles [[llibertat]]s, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seua [[condició humana]], per tal de garantisar-li una vida digna. Estos [[drets]] es posseïxen independentment de quina siga la situació llegal o jurídica del [[país]] o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'[[ètnia]], la [[nacionalitat (dret)\|nacionalitat]] o qualsevol atra circumstància de l'individu en qüestió.

Reval en 10:19 29 jun 2023

2023-06-29T10:19:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:19 29 jun 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Eugène Delacroix - Le 28 Juillet. La Liberté guidant le peuple.jpg\|250px\|La llibertat guiant al poble. Eugène Delacroix ([[1830]])]]

	Els '''drets humans''' es definixen generalment com aquelles [[llibertat]]s, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seua [[condició humana]], per tal de garantisar-li una vida digna. Estos [[drets]] es posseïxen independentment de quina siga la situació llegal o jurídica del [[país]] o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'[[ètnia]], la [[nacionalitat (dret)\|nacionalitat]] o qualsevol atra circumstància de l'individu en qüestió.		Els '''drets humans''' es definixen generalment com aquelles [[llibertat]]s, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seua [[condició humana]], per tal de garantisar-li una vida digna. Estos [[drets]] es posseïxen independentment de quina siga la situació llegal o jurídica del [[país]] o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'[[ètnia]], la [[nacionalitat (dret)\|nacionalitat]] o qualsevol atra circumstància de l'individu en qüestió.

Llínea 6:		Llínea 8:

	Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents [[Filosofia\|filosòfiques]] i polítiques a lo llarc de l'història, com el [[jusnaturalisme]], el [[racionalisme]] o el [[positivisme]].		Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents [[Filosofia\|filosòfiques]] i polítiques a lo llarc de l'història, com el [[jusnaturalisme]], el [[racionalisme]] o el [[positivisme]].

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|La Liberté guidant le peuple (RF 129) de Eugène DelacroixDelacroix (1798-1863)}}

	[[Categoria:Societat]]		[[Categoria:Societat]]
	[[Categoria:Drets humans\| ]]		[[Categoria:Drets humans\| ]]

Jose2: Text reemplaça - 'tan sols' a 'a soles'

2018-02-20T11:46:49Z

Text reemplaça - 'tan sols' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:46 20 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	Els '''drets humans''' es definixen generalment com aquelles [[llibertat]]s, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seua [[condició humana]], per tal de garantisar-li una vida digna. Estos [[drets]] es posseïxen independentment de quina siga la situació llegal o jurídica del [[país]] o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'[[ètnia]], la [[nacionalitat (dret)\|nacionalitat]] o qualsevol atra circumstància de l'individu en qüestió.		Els '''drets humans''' es definixen generalment com aquelles [[llibertat]]s, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seua [[condició humana]], per tal de garantisar-li una vida digna. Estos [[drets]] es posseïxen independentment de quina siga la situació llegal o jurídica del [[país]] o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'[[ètnia]], la [[nacionalitat (dret)\|nacionalitat]] o qualsevol atra circumstància de l'individu en qüestió.

	D'ençà a finals del [[sigle XVIII]] es comença a concretar que els drets humans són inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, llimitats, canviats o venuts i ~~tan sols~~ poden ser assegurats o violats.		D'ençà a finals del [[sigle XVIII]] es comença a concretar que els drets humans són inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, llimitats, canviats o venuts i a soles poden ser assegurats o violats.

	De forma llegal, els drets humans queden recollits en l'[[ordenació llegal]] de molts [[estat\|països]], aixina com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la [[Declaració Universal dels Drets Humans]]. Ademés, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base [[ètica]] i [[moral]] al voltant de la qual es pretén construir l'orde geopolític de la [[societat]] moderna, al marge de qualsevol atra consideració llegal.		De forma llegal, els drets humans queden recollits en l'[[ordenació llegal]] de molts [[estat\|països]], aixina com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la [[Declaració Universal dels Drets Humans]]. Ademés, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base [[ètica]] i [[moral]] al voltant de la qual es pretén construir l'orde geopolític de la [[societat]] moderna, al marge de qualsevol atra consideració llegal.

Jose2: Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

2015-12-07T22:37:30Z

Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

← Revisió anterior		Revisió de 22:37 7 dec 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	Els '''drets humans''' es definixen generalment com aquelles [[llibertat]]s, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seua [[condició humana]], per tal de garantisar-li una vida digna. Estos [[drets]] es posseïxen independentment de quina siga la situació llegal o jurídica del [[país]] o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'[[ètnia]], la [[nacionalitat (dret)\|nacionalitat]] o qualsevol atra circumstància de l'individu en qüestió.		Els '''drets humans''' es definixen generalment com aquelles [[llibertat]]s, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seua [[condició humana]], per tal de garantisar-li una vida digna. Estos [[drets]] es posseïxen independentment de quina siga la situació llegal o jurídica del [[país]] o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'[[ètnia]], la [[nacionalitat (dret)\|nacionalitat]] o qualsevol atra circumstància de l'individu en qüestió.

	D'ençà a finals del [[~~segle~~ XVIII]] es comença a concretar que els drets humans són inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, llimitats, canviats o venuts i tan sols poden ser assegurats o violats.		D'ençà a finals del [[sigle XVIII]] es comença a concretar que els drets humans són inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, llimitats, canviats o venuts i tan sols poden ser assegurats o violats.

	De forma llegal, els drets humans queden recollits en l'[[ordenació llegal]] de molts [[estat\|països]], aixina com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la [[Declaració Universal dels Drets Humans]]. Ademés, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base [[ètica]] i [[moral]] al voltant de la qual es pretén construir l'orde geopolític de la [[societat]] moderna, al marge de qualsevol atra consideració llegal.		De forma llegal, els drets humans queden recollits en l'[[ordenació llegal]] de molts [[estat\|països]], aixina com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la [[Declaració Universal dels Drets Humans]]. Ademés, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base [[ètica]] i [[moral]] al voltant de la qual es pretén construir l'orde geopolític de la [[societat]] moderna, al marge de qualsevol atra consideració llegal.

Jose2 en 19:19 12 ago 2015

2015-08-12T19:19:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:19 12 ago 2015
Llínea 5:		Llínea 5:
	De forma llegal, els drets humans queden recollits en l'[[ordenació llegal]] de molts [[estat\|països]], aixina com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la [[Declaració Universal dels Drets Humans]]. Ademés, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base [[ètica]] i [[moral]] al voltant de la qual es pretén construir l'orde geopolític de la [[societat]] moderna, al marge de qualsevol atra consideració llegal.		De forma llegal, els drets humans queden recollits en l'[[ordenació llegal]] de molts [[estat\|països]], aixina com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la [[Declaració Universal dels Drets Humans]]. Ademés, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base [[ètica]] i [[moral]] al voltant de la qual es pretén construir l'orde geopolític de la [[societat]] moderna, al marge de qualsevol atra consideració llegal.

	Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents [[Filosofia\|filosòfiques]] i polítiques a lo llarc de la història, com el [[jusnaturalisme]], el [[racionalisme]] o el [[positivisme]].		Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents [[Filosofia\|filosòfiques]] i polítiques a lo llarc de l'història, com el [[jusnaturalisme]], el [[racionalisme]] o el [[positivisme]].

	[[Categoria:Societat]]		[[Categoria:Societat]]
	[[Categoria:Drets humans\| ]]		[[Categoria:Drets humans\| ]]