Dret - Historial de revisions

Lluísm en 13:31 7 dec 2025

2025-12-07T13:31:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:31 7 dec 2025
Llínea 18:		Llínea 18:

	* [[Juriste]]		* [[Juriste]]

	[[Categoria:Dret]]		[[Categoria:Dret]]

Jose2 en 10:18 2 set 2025

2025-09-02T10:18:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:18 2 set 2025
Llínea 18:		Llínea 18:

	* [[Juriste]]		* [[Juriste]]

	[[Categoria:Dret]]		[[Categoria:Dret]]

Lluísm en 12:58 21 març 2025

2025-03-21T12:58:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:58 21 març 2025
Llínea 7:		Llínea 7:
	La doctrina mantinguda pel professor Reale, la "tridimensionalitat del Dret", és arreplegada per la definició d'Elías Díaz: "sistema normatiu positiu que intenta organisar la societat segons una certa concepció de justícia". El Dret tindria tres dimensions:		La doctrina mantinguda pel professor Reale, la "tridimensionalitat del Dret", és arreplegada per la definició d'Elías Díaz: "sistema normatiu positiu que intenta organisar la societat segons una certa concepció de justícia". El Dret tindria tres dimensions:

	- Dimensió normativa		* Dimensió normativa
	- Dimensió social (cóm s'accepta i s'aplica)		* Dimensió social (cóm s'accepta i s'aplica)
	- Dimensió valorativa (millorar l'aplicació de la norma sempre que siga possible)		* Dimensió valorativa (millorar l'aplicació de la norma sempre que siga possible)

	== Diferència entre Dret Públic i Dret Privat ==		== Diferència entre Dret Públic i Dret Privat ==

Lluísm en 12:58 21 març 2025

2025-03-21T12:58:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:58 21 març 2025
Llínea 18:		Llínea 18:

	* [[Juriste]]		* [[Juriste]]

	[[Categoria:Dret]]		[[Categoria:Dret]]

Jose2 en 12:55 28 set 2024

2024-09-28T12:55:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:55 28 set 2024
Llínea 11:		Llínea 11:
	- Dimensió valorativa (millorar l'aplicació de la norma sempre que siga possible)		- Dimensió valorativa (millorar l'aplicació de la norma sempre que siga possible)

	==Diferència entre Dret Públic i Dret Privat==		== Diferència entre Dret Públic i Dret Privat ==

	Les normes del Dret Civil són de Dret privat, eixa és la concepció tradicional (hui en dia, la majoria de la Doctrina està convençuda de que no es pot fixar una llínea definitiva divisòria entre l'un i l'atre).		Les normes del Dret Civil són de Dret privat, eixa és la concepció tradicional (hui en dia, la majoria de la Doctrina està convençuda de que no es pot fixar una llínea definitiva divisòria entre l'un i l'atre).

	==Vore també==		== Vore també ==

	* [[Juriste]]		* [[Juriste]]

	[[Categoria:Dret]]		[[Categoria:Dret]]

Xavier en 15:40 24 jun 2019

2019-06-24T15:40:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:40 24 jun 2019
Llínea 6:		Llínea 6:

	La doctrina mantinguda pel professor Reale, la "tridimensionalitat del Dret", és arreplegada per la definició d'Elías Díaz: "sistema normatiu positiu que intenta organisar la societat segons una certa concepció de justícia". El Dret tindria tres dimensions:		La doctrina mantinguda pel professor Reale, la "tridimensionalitat del Dret", és arreplegada per la definició d'Elías Díaz: "sistema normatiu positiu que intenta organisar la societat segons una certa concepció de justícia". El Dret tindria tres dimensions:

	- Dimensió normativa		- Dimensió normativa
	- Dimensió social (cóm s'accepta i s'aplica)		- Dimensió social (cóm s'accepta i s'aplica)
Llínea 14:		Llínea 15:
	Les normes del Dret Civil són de Dret privat, eixa és la concepció tradicional (hui en dia, la majoria de la Doctrina està convençuda de que no es pot fixar una llínea definitiva divisòria entre l'un i l'atre).		Les normes del Dret Civil són de Dret privat, eixa és la concepció tradicional (hui en dia, la majoria de la Doctrina està convençuda de que no es pot fixar una llínea definitiva divisòria entre l'un i l'atre).

			==Vore també==

			* [[Juriste]]

	[[Categoria:Dret]]		[[Categoria:Dret]]

Teniente en 19:24 2 ago 2018

2018-08-02T19:24:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:24 2 ago 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Dret''' és l'orde normatiu i institucional de la conducta humana en societat inspirat en postulats de justícia, la qual té com a base les relacions socials existents que determinen el seu contingut i caràcter. En atres paraules, és el conjunt de normes que regulen la convivència social i permeten resoldre els conflictes interpersonals.		El '''Dret''' és l'orde normatiu i institucional de la conducta humana en societat inspirat en postulats de justícia, la qual té com a base les relacions socials existents que determinen el seu contingut i caràcter. En atres paraules, és el conjunt de normes que regulen la convivència social i permeten resoldre els conflictes interpersonals.

	La definició d'ans dona conte del Dret positiu o efectiu, pero no explica el seu fonament; per això, juristes, filòsofs i teòrics del Dret han propost a lo llarc de l'història diverses definicions alternatives, i distintes teories jurídiques sense que n'hi haja, fins hui, unanimitat sobre la seua validea. L'estudi del concepte del Dret lo realisa una de les seues rames, la [[Filosofia]] del Dret.		La definició d'ans dona conte del Dret positiu o efectiu, pero no explica el seu fonament; per això, juristes, filòsofs i teòrics del Dret han propost a lo llarc de l'història diverses definicions alternatives, i distintes teories jurídiques sense que n'hi haja, fins hui, unanimitat sobre la seua validea. L'estudi del concepte del Dret el realisa una de les seues rames, la [[Filosofia]] del Dret.

	Des ~~d'el~~ punt de vista objectiu i segons la majoria de la Doctrina científica del Dret, se diu del conjunt de normes i regles que regulen la vida social, ~~seent~~ esta la principal funció del Dret, pero al mateix temps establix les facultats, prerrogatives que tenen cada u dels que integren eixa societat(dret subjectiu).		Des del punt de vista objectiu i segons la majoria de la Doctrina científica del Dret, se diu del conjunt de normes i regles que regulen la vida social, sent esta la principal funció del Dret, pero al mateix temps establix les facultats, prerrogatives que tenen cada u dels que integren eixa societat (dret subjectiu).

	La doctrina mantinguda pel professor Reale, la "~~tridimensinalitat~~ del Dret", és arreplegada per la definició d'Elías Díaz: " sistema normatiu positiu que intenta organisar la societat segons una certa concepció de justícia". El Dret tindria tres dimensions:		La doctrina mantinguda pel professor Reale, la "tridimensionalitat del Dret", és arreplegada per la definició d'Elías Díaz: "sistema normatiu positiu que intenta organisar la societat segons una certa concepció de justícia". El Dret tindria tres dimensions:
	- Dimensió normativa		- Dimensió normativa
	- Dimensió social(cóm s'accepta i s'aplica)		- Dimensió social (cóm s'accepta i s'aplica)
	- Dimensió valorativa (millorar l'aplicació de la norma sempre que siga possible)		- Dimensió valorativa (millorar l'aplicació de la norma sempre que siga possible)

	==Diferència entre Dret Públic i Dret Privat==		==Diferència entre Dret Públic i Dret Privat==

	Les normes del Dret Civil són de Dret privat, eixa és la concepció tradicional (hui en dia, la majoria de la Doctrina està convençuda de que no se pot fixar una llínea definitiva divisòria entre l'un i l'atre).		Les normes del Dret Civil són de Dret privat, eixa és la concepció tradicional (hui en dia, la majoria de la Doctrina està convençuda de que no es pot fixar una llínea definitiva divisòria entre l'un i l'atre).



	[[Categoria:Dret]]		[[Categoria:Dret]]

Sempreval: Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

2018-02-23T10:03:42Z

Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

← Revisió anterior		Revisió de 10:03 23 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Dret''' és l'orde normatiu i institucional de la conducta humana en societat inspirat en postulats de justícia, la qual té com a base les relacions socials existents que determinen el seu ~~contengut~~ i caràcter. En atres paraules, és el conjunt de normes que regulen la convivència social i permeten resoldre els conflictes interpersonals.		El '''Dret''' és l'orde normatiu i institucional de la conducta humana en societat inspirat en postulats de justícia, la qual té com a base les relacions socials existents que determinen el seu contingut i caràcter. En atres paraules, és el conjunt de normes que regulen la convivència social i permeten resoldre els conflictes interpersonals.

	La definició d'ans dona conte del Dret positiu o efectiu, pero no explica el seu fonament; per això, juristes, filòsofs i teòrics del Dret han propost a lo llarc de l'història diverses definicions alternatives, i distintes teories jurídiques sense que n'hi haja, fins hui, unanimitat sobre la seua validea. L'estudi del concepte del Dret lo realisa una de les seues rames, la [[Filosofia]] del Dret.		La definició d'ans dona conte del Dret positiu o efectiu, pero no explica el seu fonament; per això, juristes, filòsofs i teòrics del Dret han propost a lo llarc de l'història diverses definicions alternatives, i distintes teories jurídiques sense que n'hi haja, fins hui, unanimitat sobre la seua validea. L'estudi del concepte del Dret lo realisa una de les seues rames, la [[Filosofia]] del Dret.

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T13:03:55Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 13:03 22 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Dret''' és l'orde normatiu i institucional de la conducta humana en societat inspirat en postulats de justícia, la qual té com a base les relacions socials existents que determinen el seu ~~contingut~~ i caràcter. En atres paraules, és el conjunt de normes que regulen la convivència social i permeten resoldre els conflictes interpersonals.		El '''Dret''' és l'orde normatiu i institucional de la conducta humana en societat inspirat en postulats de justícia, la qual té com a base les relacions socials existents que determinen el seu contengut i caràcter. En atres paraules, és el conjunt de normes que regulen la convivència social i permeten resoldre els conflictes interpersonals.

	La definició d'ans dona conte del Dret positiu o efectiu, pero no explica el seu fonament; per això, juristes, filòsofs i teòrics del Dret han propost a lo llarc de l'història diverses definicions alternatives, i distintes teories jurídiques sense que n'hi haja, fins hui, unanimitat sobre la seua validea. L'estudi del concepte del Dret lo realisa una de les seues rames, la [[Filosofia]] del Dret.		La definició d'ans dona conte del Dret positiu o efectiu, pero no explica el seu fonament; per això, juristes, filòsofs i teòrics del Dret han propost a lo llarc de l'història diverses definicions alternatives, i distintes teories jurídiques sense que n'hi haja, fins hui, unanimitat sobre la seua validea. L'estudi del concepte del Dret lo realisa una de les seues rames, la [[Filosofia]] del Dret.

Jose2: Text reemplaça - 'cadascú' a 'cada u'

2018-02-20T18:59:53Z

Text reemplaça - 'cadascú' a 'cada u'

← Revisió anterior		Revisió de 18:59 20 feb 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	La definició d'ans dona conte del Dret positiu o efectiu, pero no explica el seu fonament; per això, juristes, filòsofs i teòrics del Dret han propost a lo llarc de l'història diverses definicions alternatives, i distintes teories jurídiques sense que n'hi haja, fins hui, unanimitat sobre la seua validea. L'estudi del concepte del Dret lo realisa una de les seues rames, la [[Filosofia]] del Dret.		La definició d'ans dona conte del Dret positiu o efectiu, pero no explica el seu fonament; per això, juristes, filòsofs i teòrics del Dret han propost a lo llarc de l'història diverses definicions alternatives, i distintes teories jurídiques sense que n'hi haja, fins hui, unanimitat sobre la seua validea. L'estudi del concepte del Dret lo realisa una de les seues rames, la [[Filosofia]] del Dret.

	Des d'el punt de vista objectiu i segons la majoria de la Doctrina científica del Dret, se diu del conjunt de normes i regles que regulen la vida social, seent esta la principal funció del Dret, pero al mateix temps establix les facultats, prerrogatives que tenen ~~cadascú~~ dels que integren eixa societat(dret subjectiu).		Des d'el punt de vista objectiu i segons la majoria de la Doctrina científica del Dret, se diu del conjunt de normes i regles que regulen la vida social, seent esta la principal funció del Dret, pero al mateix temps establix les facultats, prerrogatives que tenen cada u dels que integren eixa societat(dret subjectiu).

	La doctrina mantinguda pel professor Reale, la "tridimensinalitat del Dret", és arreplegada per la definició d'Elías Díaz: " sistema normatiu positiu que intenta organisar la societat segons una certa concepció de justícia". El Dret tindria tres dimensions:		La doctrina mantinguda pel professor Reale, la "tridimensinalitat del Dret", és arreplegada per la definició d'Elías Díaz: " sistema normatiu positiu que intenta organisar la societat segons una certa concepció de justícia". El Dret tindria tres dimensions: