Dominique Venner - Historial de revisions

Alacanti: Text reemplaça - 'Argel' a 'Alger'

2022-10-17T01:09:32Z

Text reemplaça - 'Argel' a 'Alger'

← Revisió anterior		Revisió de 01:09 17 oct 2022
Llínea 13:		Llínea 13:

	== Biografia ==		== Biografia ==
	Membre del moviment [[Jeune Nation]], va passar díhuit mesos en la [[Presó de la Santé]] a causa de la seua participació en l'organisació [[OAS]]. A l'eixida de presó en l'[[autumne]] de [[1962]], va escriure un manifest titulat ''Pour une critique positive'' (''Per una crítica positiva''), en el que tractava temes com el fracàs del [[Putsch d'~~Argel~~ de 1961\|''putsch'' d'abril de 1961]] i de l'abisme existent<ref>« Zéro plus zéro, cela fait toujours zéro. L'addition des mythomanes, des comploteurs, des nostalgiques, des arrivistes, des «nationaux» donc, ne donnera jamais une force cohérente. Conserver l'espoir d'unir les incapables, c'est persévérer dans l'erreur. Les quelques éléments de valeur sont paralysés par les farfelus qui les entourent. Le jugement populaire ne s'y trompe pas. Aussi font-ils un mal considérable au nationalisme avec lequel ils sont fréquemment confondus. Ils font fuir les éléments sains et tarissent tout recrutement de qualité.<br />Avec eux, il ne peut être question d'union. Il faut, au contraire, proclamer les différences fondamentales qui les séparent du nationalisme. Les farfelus doivent être impitoyablement écartés. À cette condition, il sera possible d'attirer des éléments neufs, des partisans efficaces. »</ref> entre «nacionals» i «nacionalistes». Va preconisar la creació d'una organisació nacionalista revolucionària, «destinada al combat», «monolítica i hieratisada», «formada pel conjunt de tots els militants adherits al nacionalisme, abnegats i disciplinats».		Membre del moviment [[Jeune Nation]], va passar díhuit mesos en la [[Presó de la Santé]] a causa de la seua participació en l'organisació [[OAS]]. A l'eixida de presó en l'[[autumne]] de [[1962]], va escriure un manifest titulat ''Pour une critique positive'' (''Per una crítica positiva''), en el que tractava temes com el fracàs del [[Putsch d'Alger de 1961\|''putsch'' d'abril de 1961]] i de l'abisme existent<ref>« Zéro plus zéro, cela fait toujours zéro. L'addition des mythomanes, des comploteurs, des nostalgiques, des arrivistes, des «nationaux» donc, ne donnera jamais une force cohérente. Conserver l'espoir d'unir les incapables, c'est persévérer dans l'erreur. Les quelques éléments de valeur sont paralysés par les farfelus qui les entourent. Le jugement populaire ne s'y trompe pas. Aussi font-ils un mal considérable au nationalisme avec lequel ils sont fréquemment confondus. Ils font fuir les éléments sains et tarissent tout recrutement de qualité.<br />Avec eux, il ne peut être question d'union. Il faut, au contraire, proclamer les différences fondamentales qui les séparent du nationalisme. Les farfelus doivent être impitoyablement écartés. À cette condition, il sera possible d'attirer des éléments neufs, des partisans efficaces. »</ref> entre «nacionals» i «nacionalistes». Va preconisar la creació d'una organisació nacionalista revolucionària, «destinada al combat», «monolítica i hieratisada», «formada pel conjunt de tots els militants adherits al nacionalisme, abnegats i disciplinats».

	En l'any [[1963]], creà junt a [[Alain de Benoist]] el periòdic i el moviment Europe-Action, en el que traballà també com a director. Participà en el moviment denominat Occident («Occident») i va formar part dels fundadors del [[GRECE]].<ref>''Nouvelle École'', août-septembre 1968.</ref> No obstant, no tornà a realisar activitats polítiques des de [[1970]].		En l'any [[1963]], creà junt a [[Alain de Benoist]] el periòdic i el moviment Europe-Action, en el que traballà també com a director. Participà en el moviment denominat Occident («Occident») i va formar part dels fundadors del [[GRECE]].<ref>''Nouvelle École'', août-septembre 1968.</ref> No obstant, no tornà a realisar activitats polítiques des de [[1970]].

Jose2 en 12:46 10 jun 2022

2022-06-10T12:46:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:46 10 jun 2022
Llínea 87:		Llínea 87:
	<references/>		<references/>

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
	[[Categoria:Escritors de París]]		[[Categoria:Escritors de París]]

Jose2 en 16:06 27 oct 2017

2017-10-27T16:06:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:06 27 oct 2017
Llínea 15:		Llínea 15:
	Membre del moviment [[Jeune Nation]], va passar díhuit mesos en la [[Presó de la Santé]] a causa de la seua participació en l'organisació [[OAS]]. A l'eixida de presó en l'[[autumne]] de [[1962]], va escriure un manifest titulat ''Pour une critique positive'' (''Per una crítica positiva''), en el que tractava temes com el fracàs del [[Putsch d'Argel de 1961\|''putsch'' d'abril de 1961]] i de l'abisme existent<ref>« Zéro plus zéro, cela fait toujours zéro. L'addition des mythomanes, des comploteurs, des nostalgiques, des arrivistes, des «nationaux» donc, ne donnera jamais une force cohérente. Conserver l'espoir d'unir les incapables, c'est persévérer dans l'erreur. Les quelques éléments de valeur sont paralysés par les farfelus qui les entourent. Le jugement populaire ne s'y trompe pas. Aussi font-ils un mal considérable au nationalisme avec lequel ils sont fréquemment confondus. Ils font fuir les éléments sains et tarissent tout recrutement de qualité.<br />Avec eux, il ne peut être question d'union. Il faut, au contraire, proclamer les différences fondamentales qui les séparent du nationalisme. Les farfelus doivent être impitoyablement écartés. À cette condition, il sera possible d'attirer des éléments neufs, des partisans efficaces. »</ref> entre «nacionals» i «nacionalistes». Va preconisar la creació d'una organisació nacionalista revolucionària, «destinada al combat», «monolítica i hieratisada», «formada pel conjunt de tots els militants adherits al nacionalisme, abnegats i disciplinats».		Membre del moviment [[Jeune Nation]], va passar díhuit mesos en la [[Presó de la Santé]] a causa de la seua participació en l'organisació [[OAS]]. A l'eixida de presó en l'[[autumne]] de [[1962]], va escriure un manifest titulat ''Pour une critique positive'' (''Per una crítica positiva''), en el que tractava temes com el fracàs del [[Putsch d'Argel de 1961\|''putsch'' d'abril de 1961]] i de l'abisme existent<ref>« Zéro plus zéro, cela fait toujours zéro. L'addition des mythomanes, des comploteurs, des nostalgiques, des arrivistes, des «nationaux» donc, ne donnera jamais une force cohérente. Conserver l'espoir d'unir les incapables, c'est persévérer dans l'erreur. Les quelques éléments de valeur sont paralysés par les farfelus qui les entourent. Le jugement populaire ne s'y trompe pas. Aussi font-ils un mal considérable au nationalisme avec lequel ils sont fréquemment confondus. Ils font fuir les éléments sains et tarissent tout recrutement de qualité.<br />Avec eux, il ne peut être question d'union. Il faut, au contraire, proclamer les différences fondamentales qui les séparent du nationalisme. Les farfelus doivent être impitoyablement écartés. À cette condition, il sera possible d'attirer des éléments neufs, des partisans efficaces. »</ref> entre «nacionals» i «nacionalistes». Va preconisar la creació d'una organisació nacionalista revolucionària, «destinada al combat», «monolítica i hieratisada», «formada pel conjunt de tots els militants adherits al nacionalisme, abnegats i disciplinats».

	En [[1963]], creà junt a [[Alain de Benoist]] el periòdic i el moviment Europe-Action, en el que traballà també com a director. Participà en el moviment denominat Occident («Occident») i va formar part dels fundadors del [[GRECE]].<ref>''Nouvelle École'', août-septembre 1968.</ref> No obstant, no tornà a realisar activitats polítiques des de [[1970]].		En l'any [[1963]], creà junt a [[Alain de Benoist]] el periòdic i el moviment Europe-Action, en el que traballà també com a director. Participà en el moviment denominat Occident («Occident») i va formar part dels fundadors del [[GRECE]].<ref>''Nouvelle École'', août-septembre 1968.</ref> No obstant, no tornà a realisar activitats polítiques des de [[1970]].

	Des d'eixe moment, es va convertir en escritor i es va especialisar en història. Ademés, va publicar numerosos llibres sobre les armes i la caça. Entre les seues principals obres destaquen ''Baltikum'' ([[1974]]), ''Le Blanc Soleil des vaincus'' ([[1975]]), ''Li Cœur rebelle'' ([[1994]]), ''Histoire critique de la Résistance'' ([[1995]]), ''Gettysburg'' (1995), ''Les Blancs et les Rouges'' (1997), ''Histoire de la Collaboration'' ([[2000]]) i ''Histoire du terrorisme'' ([[2002]]).		Des d'eixe moment, es va convertir en escritor i es va especialisar en història. Ademés, va publicar numerosos llibres sobre les armes i la caça. Entre les seues principals obres destaquen ''Baltikum'' ([[1974]]), ''Le Blanc Soleil des vaincus'' ([[1975]]), ''Li Cœur rebelle'' ([[1994]]), ''Histoire critique de la Résistance'' ([[1995]]), ''Gettysburg'' (1995), ''Les Blancs et les Rouges'' (1997), ''Histoire de la Collaboration'' ([[2000]]) i ''Histoire du terrorisme'' ([[2002]]).
Llínea 21:		Llínea 21:
	Entre les seues últimes obres, destaca en particular ''Histoire et tradition des Européens'' (2002), obra en la qual l'autor definix quins eren, segons ell, les bases culturals comunes del continent europeu.		Entre les seues últimes obres, destaca en particular ''Histoire et tradition des Européens'' (2002), obra en la qual l'autor definix quins eren, segons ell, les bases culturals comunes del continent europeu.

	Aixina mateix, va ser director de la revista ''[[Enquête sur l'histoire]]'', fins a la seua desaparició a finals dels anys 90. En 2002, va fundar ''[[La Nouvelle Revue d'Histoire]]'', una revista que s'edita semestralment i que tracta temes relacionats en tòpics de l'història. Quatre anys més tart, en [[2006]], la publicació va ser rebatejada en el nom de ''NRH''<ref>[http://www.n-r-h.net/index.html Site de la revue]</ref> i en ella es va entrevistar a personalitats com [[Bernard Lugan]], [[Jean Tulard]], [[Aymeric Chauprade]], [[Alain Decaux]], [[François-Georges Dreyfus]] i [[Jacqueline de Romilly]].		Aixina mateix, va ser director de la revista ''[[Enquête sur l'histoire]]'', fins a la seua desaparició a finals dels anys 90. En l'any 2002, va fundar ''[[La Nouvelle Revue d'Histoire]]'', una revista que s'edita semestralment i que tracta temes relacionats en tòpics de l'història. Quatre anys més tart, en [[2006]], la publicació va ser rebatejada en el nom de ''NRH''<ref>[http://www.n-r-h.net/index.html Site de la revue]</ref> i en ella es va entrevistar a personalitats com [[Bernard Lugan]], [[Jean Tulard]], [[Aymeric Chauprade]], [[Alain Decaux]], [[François-Georges Dreyfus]] i [[Jacqueline de Romilly]].

	El 21 de maig de 2013, Venner es va suïcidar poc despuix de les quatre de la tart —hora francesa— d'un tir en la boca davant l'altar major de la [[Catedral de Notre Dona'm (París)\|catedral de Notre Dame]], en [[París]], en una pistola belga d'una sola bala, obligant a les autoritats a desestajar el temple. Es creu que la seua motivació va ser una protesta contra el matrimoni homosexual.<ref name="decés"/><ref name="decés2"/><ref name="decés3"/> Venner tenia 78 anys.		El 21 de maig de 2013, Venner es va suïcidar poc despuix de les quatre de la tart —hora francesa— d'un tir en la boca davant l'altar major de la [[Catedral de Notre Dona'm (París)\|catedral de Notre Dame]], en [[París]], en una pistola belga d'una sola bala, obligant a les autoritats a desestajar el temple. Es creu que la seua motivació va ser una protesta contra el matrimoni homosexual.<ref name="decés"/><ref name="decés2"/><ref name="decés3"/> Venner tenia 78 anys.

Jose2 en 08:22 11 oct 2016

2016-10-11T08:22:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:22 11 oct 2016
Llínea 87:		Llínea 87:
	<references/>		<references/>

	[[Categoria:~~EscritorS~~]]		[[Categoria:Escritors]]
	[[Categoria:Escritors de París]]		[[Categoria:Escritors de París]]
	[[Categoria:Historiadors de França del sigle XX]]		[[Categoria:Historiadors de França del sigle XX]]

Jose2: /* Biografia */

2016-10-11T08:14:16Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 08:14 11 oct 2016
Llínea 13:		Llínea 13:

	== Biografia ==		== Biografia ==
	Membre del moviment [[Jeune Nation]], va passar díhuit mesos en la [[Presó de la Santé]] a causa de la seua participació en l'organisació [[OAS]]. A l'eixida de presó a l'autumne de 1962, va escriure un manifest titulat ''Pour une critique positive'' (''Per una crítica positiva''), en el que tractava temes com el fracàs del [[Putsch d'Argel de 1961\|''putsch'' d'abril de 1961]] i de l'abisme existent<ref>« Zéro plus zéro, cela fait toujours zéro. L'addition des mythomanes, des comploteurs, des nostalgiques, des arrivistes, des «nationaux» donc, ne donnera jamais une force cohérente. Conserver l'espoir d'unir les incapables, c'est persévérer dans l'erreur. Les quelques éléments de valeur sont paralysés par les farfelus qui les entourent. Le jugement populaire ne s'y trompe pas. Aussi font-ils un mal considérable au nationalisme avec lequel ils sont fréquemment confondus. Ils font fuir les éléments sains et tarissent tout recrutement de qualité.<br />Avec eux, il ne peut être question d'union. Il faut, au contraire, proclamer les différences fondamentales qui les séparent du nationalisme. Les farfelus doivent être impitoyablement écartés. À cette condition, il sera possible d'attirer des éléments neufs, des partisans efficaces. »</ref> entre «nacionals» i «nacionalistes». Va preconisar la creació d'una organisació nacionalista revolucionària, «destinada al combat», «monolítica i hieratisada», «formada pel conjunt de tots els militants adherits al nacionalisme, abnegats i disciplinats».		Membre del moviment [[Jeune Nation]], va passar díhuit mesos en la [[Presó de la Santé]] a causa de la seua participació en l'organisació [[OAS]]. A l'eixida de presó en l'[[autumne]] de [[1962]], va escriure un manifest titulat ''Pour une critique positive'' (''Per una crítica positiva''), en el que tractava temes com el fracàs del [[Putsch d'Argel de 1961\|''putsch'' d'abril de 1961]] i de l'abisme existent<ref>« Zéro plus zéro, cela fait toujours zéro. L'addition des mythomanes, des comploteurs, des nostalgiques, des arrivistes, des «nationaux» donc, ne donnera jamais une force cohérente. Conserver l'espoir d'unir les incapables, c'est persévérer dans l'erreur. Les quelques éléments de valeur sont paralysés par les farfelus qui les entourent. Le jugement populaire ne s'y trompe pas. Aussi font-ils un mal considérable au nationalisme avec lequel ils sont fréquemment confondus. Ils font fuir les éléments sains et tarissent tout recrutement de qualité.<br />Avec eux, il ne peut être question d'union. Il faut, au contraire, proclamer les différences fondamentales qui les séparent du nationalisme. Les farfelus doivent être impitoyablement écartés. À cette condition, il sera possible d'attirer des éléments neufs, des partisans efficaces. »</ref> entre «nacionals» i «nacionalistes». Va preconisar la creació d'una organisació nacionalista revolucionària, «destinada al combat», «monolítica i hieratisada», «formada pel conjunt de tots els militants adherits al nacionalisme, abnegats i disciplinats».

	En 1963, creà junt a [[Alain de Benoist]] el periòdic i el moviment Europe-Action, en el que traballà també com a director. Participà en el moviment denominat Occident («Occident») i va formar part dels fundadors del [[GRECE]].<ref>''Nouvelle École'', août-septembre 1968.</ref> No obstant, no tornà a realisar activitats polítiques des de 1970.		En [[1963]], creà junt a [[Alain de Benoist]] el periòdic i el moviment Europe-Action, en el que traballà també com a director. Participà en el moviment denominat Occident («Occident») i va formar part dels fundadors del [[GRECE]].<ref>''Nouvelle École'', août-septembre 1968.</ref> No obstant, no tornà a realisar activitats polítiques des de [[1970]].

	Des d'eixe moment, es va convertir en escritor i es va especialisar en història. Ademés, va publicar numerosos llibres sobre les armes i la caça. Entre les seues principals obres destaquen ''Baltikum'' (1974), ''Le Blanc Soleil des vaincus'' (1975), ''Li Cœur rebelle'' (1994), ''Histoire critique de la Résistance'' (1995), ''Gettysburg'' (1995), ''Les Blancs et les Rouges'' (1997), ''Histoire de la Collaboration'' (2000) i ''Histoire du terrorisme'' (2002).		Des d'eixe moment, es va convertir en escritor i es va especialisar en història. Ademés, va publicar numerosos llibres sobre les armes i la caça. Entre les seues principals obres destaquen ''Baltikum'' ([[1974]]), ''Le Blanc Soleil des vaincus'' ([[1975]]), ''Li Cœur rebelle'' ([[1994]]), ''Histoire critique de la Résistance'' ([[1995]]), ''Gettysburg'' (1995), ''Les Blancs et les Rouges'' (1997), ''Histoire de la Collaboration'' ([[2000]]) i ''Histoire du terrorisme'' ([[2002]]).

	Entre les seues últimes obres, destaca en particular ''Histoire et tradition des Européens'' (2002), obra en la qual l'autor definix quins eren, segons ell, les bases culturals comunes del continent europeu.		Entre les seues últimes obres, destaca en particular ''Histoire et tradition des Européens'' (2002), obra en la qual l'autor definix quins eren, segons ell, les bases culturals comunes del continent europeu.

	Aixina mateix, va ser director de la revista ''[[Enquête sur l'histoire]]'', fins a la seua desaparició a finals dels anys 90. En [[2002]], va fundar ''[[La Nouvelle Revue d'Histoire]]'', una revista que s'edita semestralment i que tracta temes relacionats en tòpics de l'història. Quatre anys més tart, en [[2006]], la publicació va ser rebatejada en el nom de ''NRH''<ref>[http://www.n-r-h.net/index.html Site de la revue]</ref> i en ella es va entrevistar a personalitats com [[Bernard Lugan]], [[Jean Tulard]], [[Aymeric Chauprade]], [[Alain Decaux]], [[François-Georges Dreyfus]] i [[Jacqueline de Romilly]].		Aixina mateix, va ser director de la revista ''[[Enquête sur l'histoire]]'', fins a la seua desaparició a finals dels anys 90. En 2002, va fundar ''[[La Nouvelle Revue d'Histoire]]'', una revista que s'edita semestralment i que tracta temes relacionats en tòpics de l'història. Quatre anys més tart, en [[2006]], la publicació va ser rebatejada en el nom de ''NRH''<ref>[http://www.n-r-h.net/index.html Site de la revue]</ref> i en ella es va entrevistar a personalitats com [[Bernard Lugan]], [[Jean Tulard]], [[Aymeric Chauprade]], [[Alain Decaux]], [[François-Georges Dreyfus]] i [[Jacqueline de Romilly]].

	El 21 de maig de 2013, Venner es va suïcidar poc despuix de les quatre de la tart —hora francesa— d'un tir en la boca davant l'altar major de la [[Catedral de Notre Dona'm (París)\|catedral de Notre Dame]], en [[París]], en una pistola belga d'una sola bala, obligant a les autoritats a desestajar el temple. Es creu que la seua motivació va ser una protesta contra el matrimoni homosexual.<ref name="decés"/><ref name="decés2"/><ref name="decés3"/> Venner tenia 78 anys.		El 21 de maig de 2013, Venner es va suïcidar poc despuix de les quatre de la tart —hora francesa— d'un tir en la boca davant l'altar major de la [[Catedral de Notre Dona'm (París)\|catedral de Notre Dame]], en [[París]], en una pistola belga d'una sola bala, obligant a les autoritats a desestajar el temple. Es creu que la seua motivació va ser una protesta contra el matrimoni homosexual.<ref name="decés"/><ref name="decés2"/><ref name="decés3"/> Venner tenia 78 anys.

Jose2 en 08:10 11 oct 2016

2016-10-11T08:10:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:10 11 oct 2016
Llínea 87:		Llínea 87:
	<references/>		<references/>

			[[Categoria:EscritorS]]
	[[Categoria:Escritors de París]]		[[Categoria:Escritors de París]]
	[[Categoria:Historiadors de França del sigle XX]]		[[Categoria:Historiadors de França del sigle XX]]

Chabi en 18:47 10 oct 2016

2016-10-10T18:47:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:47 10 oct 2016
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[París]], [[França]]		\| lloc_mort = [[París]], [[França]]
	}}		}}
	'''Dominique Venner''' ([[París]], [[16 d'abril]] de [[1935]] - [[ibídem]], [[21 de maig]] de [[2013]]) fon un historiador i escritor [[França\|francés]].		'''Dominique Venner''' ([[París]], [[16 d'abril]] de [[1935]] - ibídem, [[21 de maig]] de [[2013]]) fon un historiador i escritor [[França\|francés]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Chabi: /* Obres */

2016-10-10T18:47:23Z

Obres

← Revisió anterior		Revisió de 18:47 10 oct 2016
Llínea 83:		Llínea 83:
	* ''Le Siècle de 1914. Utopies, guerres et révolutions en Europe au XXe siècle'', Pygmalion, Paris, 2006, 408 p. ISBN 2-85704-832-7		* ''Le Siècle de 1914. Utopies, guerres et révolutions en Europe au XXe siècle'', Pygmalion, Paris, 2006, 408 p. ISBN 2-85704-832-7
	* ''Europa y su destino. De ayer a mañana'', Ediciones Áltera, Madrid, 2010, 248 p. ISBN 978-84-96840-73-7		* ''Europa y su destino. De ayer a mañana'', Ediciones Áltera, Madrid, 2010, 248 p. ISBN 978-84-96840-73-7

			== Referències ==
			<references/>

	[[Categoria:Escritors de París]]		[[Categoria:Escritors de París]]

Chabi en 18:46 10 oct 2016

2016-10-10T18:46:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:46 10 oct 2016
Llínea 4:		Llínea 4:
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[França\|Francesa]]		\| nacionalitat = [[França\|Francesa]]
	\| ocupació = Historiador i ~~escritor~~		\| ocupació = Historiador, escritor i militar
	\| data_naix = [[16 d'abril]] de [[1935]]		\| data_naix = [[16 d'abril]] de [[1935]]
	\| lloc_naix = [[París]], [[França]]		\| lloc_naix = [[París]], [[França]]

Chabi: /* Biografia */

2016-10-10T18:46:25Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:46 10 oct 2016
Llínea 13:		Llínea 13:

	== Biografia ==		== Biografia ==
	Membre del moviment [[Jeune Nation]], va passar díhuit mesos en la [[Presó de la Santé]] a causa de la seua participació en l'organisació [[OAS]]. A l'eixida de presó a l'autumne de 1962, va escriure un manifest titulat '''' (''Per una crítica positiva''), en el que tractava temes com el fracàs del [[Putsch d'Argel de 1961\|''putsch'' d'abril de 1961]] i de l'abisme existent<ref>« Zéro plus zéro, cela fait toujours zéro. L'addition des mythomanes, des comploteurs, des nostalgiques, des arrivistes, des «nationaux» donc, ne donnera jamais une force cohérente. Conserver l'espoir d'unir les incapables, c'est persévérer dans l'erreur. Les quelques éléments de valeur sont paralysés par les farfelus qui les entourent. Le jugement populaire ne s'y trompe pas. Aussi font-ils un mal considérable au nationalisme avec lequel ils sont fréquemment confondus. Ils font fuir les éléments sains et tarissent tout recrutement de qualité.<br />Avec eux, il ne peut être question d'union. Il faut, au contraire, proclamer les différences fondamentales qui les séparent du nationalisme. Les farfelus doivent être impitoyablement écartés. À cette condition, il sera possible d'attirer des éléments neufs, des partisans efficaces. »</ref> entre «nacionals» i «nacionalistes». Va preconisar la creació d'una organisació nacionalista revolucionària, «destinada al combat», «monolítica i hieratisada», «formada pel conjunt de tots els militants adherits al nacionalisme, abnegats i disciplinats».		Membre del moviment [[Jeune Nation]], va passar díhuit mesos en la [[Presó de la Santé]] a causa de la seua participació en l'organisació [[OAS]]. A l'eixida de presó a l'autumne de 1962, va escriure un manifest titulat ''Pour une critique positive'' (''Per una crítica positiva''), en el que tractava temes com el fracàs del [[Putsch d'Argel de 1961\|''putsch'' d'abril de 1961]] i de l'abisme existent<ref>« Zéro plus zéro, cela fait toujours zéro. L'addition des mythomanes, des comploteurs, des nostalgiques, des arrivistes, des «nationaux» donc, ne donnera jamais une force cohérente. Conserver l'espoir d'unir les incapables, c'est persévérer dans l'erreur. Les quelques éléments de valeur sont paralysés par les farfelus qui les entourent. Le jugement populaire ne s'y trompe pas. Aussi font-ils un mal considérable au nationalisme avec lequel ils sont fréquemment confondus. Ils font fuir les éléments sains et tarissent tout recrutement de qualité.<br />Avec eux, il ne peut être question d'union. Il faut, au contraire, proclamer les différences fondamentales qui les séparent du nationalisme. Les farfelus doivent être impitoyablement écartés. À cette condition, il sera possible d'attirer des éléments neufs, des partisans efficaces. »</ref> entre «nacionals» i «nacionalistes». Va preconisar la creació d'una organisació nacionalista revolucionària, «destinada al combat», «monolítica i hieratisada», «formada pel conjunt de tots els militants adherits al nacionalisme, abnegats i disciplinats».

	En 1963, creà junt a [[Alain de Benoist]] el periòdic i el moviment Europe-Action, en el que traballà també com a director. Participà en el moviment denominat Occident («Occident») i va formar part dels fundadors del [[GRECE]].<ref>''Nouvelle École'', août-septembre 1968.</ref> No obstant, no tornà a realisar activitats polítiques des de 1970.		En 1963, creà junt a [[Alain de Benoist]] el periòdic i el moviment Europe-Action, en el que traballà també com a director. Participà en el moviment denominat Occident («Occident») i va formar part dels fundadors del [[GRECE]].<ref>''Nouvelle École'', août-septembre 1968.</ref> No obstant, no tornà a realisar activitats polítiques des de 1970.
Llínea 29:		Llínea 29:
	"Em suïcide per a despertar les consciències dormides. Em subleve aixina contra la fatalitat", va dir Venner en un últim mensage publicat de matí en el seu blog.		"Em suïcide per a despertar les consciències dormides. Em subleve aixina contra la fatalitat", va dir Venner en un últim mensage publicat de matí en el seu blog.

	Desconegut pel gran públic, Venner era un personage d'envergadura en l'història de l'extrema dreta contemporànea. Prolífic ensagiste, als 78 anys era considerat ~~l'@teórico~~ del nou nacionalisme francés i sobretot de la seua renaixença despuix de la Segona Guerra. Una sòrt d'eminència grisa, supervivent de tots els combats perduts per eixa família política des de la lliberació, i guia ideològic de tota una generació.		Desconegut pel gran públic, Venner era un personage d'envergadura en l'història de l'extrema dreta contemporànea. Prolífic ensagiste, als 78 anys era considerat el teòric del nou nacionalisme francés i sobretot de la seua renaixença despuix de la Segona Guerra. Una sòrt d'eminència grisa, supervivent de tots els combats perduts per eixa família política des de la lliberació, i guia ideològic de tota una generació.

	En nom d'un "dret a la diferència", les seues teories defenien una ~~@jerarquización~~ de les civilisacions, que acordaven als europeus un ranc superior. Europa, dia, corria el perill de diluir-se i ser sumergida per les migracions de poblacions aplegades del Sur.		En nom d'un "dret a la diferència", les seues teories defenien una jerarquisació de les civilisacions, que acordaven als europeus un ranc superior. Europa, dia, corria el perill de diluir-se i ser sumergida per les migracions de poblacions aplegades del Sur.

	Aterrat per l'espectre de la "decadència" i obnubilat per la qüestió "identitària", Venner va ratificar les seues obsessions en eixe últim post. En guerra contra el món modern, en eixe mensage expressa el seu rebuig visceral a "la llei infame" del "matrimoni per a tots". Eixe text, que autorisa les bodes gai, va ser aprovat la semana anterior pel Parlament francés. Venner també reitera aversió a "~~els~~ musulmans que anegaran Occident" i vaticina "el gran reemplaç de poblacions en França i en Europa".		Aterrat per l'espectre de la "decadència" i obnubilat per la qüestió "identitària", Venner va ratificar les seues obsessions en eixe últim post. En guerra contra el món modern, en eixe mensage expressa el seu rebuig visceral a "la llei infame" del "matrimoni per a tots". Eixe text, que autorisa les bodes gai, va ser aprovat la semana anterior pel Parlament francés. Venner també reitera aversió "als musulmans que anegaran Occident" i vaticina "el gran reemplaç de poblacions en França i en Europa".

	== Obres ==		== Obres ==