Djoser - Historial de revisions

Lluísm en 08:12 16 abr 2026

2026-04-16T08:12:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:12 16 abr 2026
Llínea 15:		Llínea 15:

	El seu regne va tindre una duració, segons Manethó, de 16 anys. Si el papir de Torí el nomena com a Djoserti, parla de 19 anys.		El seu regne va tindre una duració, segons Manethó, de 16 anys. Si el papir de Torí el nomena com a Djoserti, parla de 19 anys.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119		* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119

Reval en 19:48 5 nov 2025

2025-11-05T19:48:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:48 5 nov 2025
Llínea 15:		Llínea 15:

	El seu regne va tindre una duració, segons Manethó, de 16 anys. Si el papir de Torí el nomena com a Djoserti, parla de 19 anys.		El seu regne va tindre una duració, segons Manethó, de 16 anys. Si el papir de Torí el nomena com a Djoserti, parla de 19 anys.

			== Referències ==
			* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
			* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
			* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702

			== Bibliografia ==
			* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
			* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
			* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
			* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
			* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
			* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
			* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
			* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]

Valencian: Text reemplaça - 'período' a 'periodo'

2023-08-27T19:37:42Z

Text reemplaça - 'período' a 'periodo'

← Revisió anterior		Revisió de 19:37 27 ago 2023
Llínea 8:		Llínea 8:
	La seua obra principal és el complex funerari culminat per la piràmide escalonada. El monument és una ofrena funerària al rei difunt. El complex té una paret que l'envolta, que sembla la paret d'un palau, a l'estil dels fortins de Hieracòmpolis. La piràmide té sis escalons.		La seua obra principal és el complex funerari culminat per la piràmide escalonada. El monument és una ofrena funerària al rei difunt. El complex té una paret que l'envolta, que sembla la paret d'un palau, a l'estil dels fortins de Hieracòmpolis. La piràmide té sis escalons.

	Una inscripció del ~~período~~ ptolemaic en l'illa Sehel representa també el faraó pregant a la tríada de déus del lloc. Aquí és nomenat pels seus dos noms principals, Netjerikhet (o Netherihet) i Djoser. Un gravat en pedra més anterior (el nou Regne) ficava el nom de Djoser. Un atre monument, l'estàtua de Sesostris II, té un cartuig del rei en la base.		Una inscripció del periodo ptolemaic en l'illa Sehel representa també el faraó pregant a la tríada de déus del lloc. Aquí és nomenat pels seus dos noms principals, Netjerikhet (o Netherihet) i Djoser. Un gravat en pedra més anterior (el nou Regne) ficava el nom de Djoser. Un atre monument, l'estàtua de Sesostris II, té un cartuig del rei en la base.

	També va deixar inscripcions en Maghara i en el Sinaí (a on hi ha inscripcions també de Sekhemkhet, Sanakht i reis posteriors).		També va deixar inscripcions en Maghara i en el Sinaí (a on hi ha inscripcions també de Sekhemkhet, Sanakht i reis posteriors).

Valencian en 19:26 27 ago 2023

2023-08-27T19:26:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:26 27 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Djoser statue.jpg\|thumb\|250px\|Estàtua de Djoser]]		[[File:Djoser statue.jpg\|thumb\|250px\|Estàtua de Djoser]]

	'''Djoser''', '''Djeser''' o '''Netjerikhet''' fon un [[faraó]] de la [[Dinastia III\|tercera dinastia]] de l'[[antic Egipte]].		'''Djoser''', '''Djeser''' o '''Netjerikhet''' fon un [[faraó]] de la [[Dinastia III\|tercera dinastia]] de l'[[antic Egipte]].

Llínea 9:		Llínea 8:
	La seua obra principal és el complex funerari culminat per la piràmide escalonada. El monument és una ofrena funerària al rei difunt. El complex té una paret que l'envolta, que sembla la paret d'un palau, a l'estil dels fortins de Hieracòmpolis. La piràmide té sis escalons.		La seua obra principal és el complex funerari culminat per la piràmide escalonada. El monument és una ofrena funerària al rei difunt. El complex té una paret que l'envolta, que sembla la paret d'un palau, a l'estil dels fortins de Hieracòmpolis. La piràmide té sis escalons.

	Una inscripció del período ptolemaic en l'illa Sehel representa també el faraó pregant a la tríada de déus del lloc. Aquí és nomenat pels seus dos noms principals, Netjerikhet (o Netherihet) i Djoser. Un gravat en pedra més anterior (el nou Regne) ficava el nom de Djoser. Un atre monument, l'estàtua de Sesostris II, té un ~~cartutx~~ del rei en la base.		Una inscripció del período ptolemaic en l'illa Sehel representa també el faraó pregant a la tríada de déus del lloc. Aquí és nomenat pels seus dos noms principals, Netjerikhet (o Netherihet) i Djoser. Un gravat en pedra més anterior (el nou Regne) ficava el nom de Djoser. Un atre monument, l'estàtua de Sesostris II, té un cartuig del rei en la base.

	També va deixar inscripcions en Maghara i en el Sinaí (a on hi ha inscripcions també de Sekhemkhet, Sanakht i reis posteriors).		També va deixar inscripcions en Maghara i en el Sinaí (a on hi ha inscripcions també de Sekhemkhet, Sanakht i reis posteriors).

Valencian en 19:26 27 ago 2023

2023-08-27T19:26:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:26 27 ago 2023
Llínea 9:		Llínea 9:
	La seua obra principal és el complex funerari culminat per la piràmide escalonada. El monument és una ofrena funerària al rei difunt. El complex té una paret que l'envolta, que sembla la paret d'un palau, a l'estil dels fortins de Hieracòmpolis. La piràmide té sis escalons.		La seua obra principal és el complex funerari culminat per la piràmide escalonada. El monument és una ofrena funerària al rei difunt. El complex té una paret que l'envolta, que sembla la paret d'un palau, a l'estil dels fortins de Hieracòmpolis. La piràmide té sis escalons.

	Una inscripció del ~~període~~ ptolemaic en l'illa Sehel representa també el faraó pregant a la tríada de déus del lloc. Aquí és nomenat pels seus dos noms principals, Netjerikhet (o Netherihet) i Djoser. Un gravat en pedra més anterior (el nou Regne) ficava el nom de Djoser. Un atre monument, l'estàtua de Sesostris II, té un cartutx del rei en la base.		Una inscripció del período ptolemaic en l'illa Sehel representa també el faraó pregant a la tríada de déus del lloc. Aquí és nomenat pels seus dos noms principals, Netjerikhet (o Netherihet) i Djoser. Un gravat en pedra més anterior (el nou Regne) ficava el nom de Djoser. Un atre monument, l'estàtua de Sesostris II, té un cartutx del rei en la base.

	També va deixar inscripcions en Maghara i en el Sinaí (a on hi ha inscripcions també de Sekhemkhet, Sanakht i reis posteriors).		També va deixar inscripcions en Maghara i en el Sinaí (a on hi ha inscripcions també de Sekhemkhet, Sanakht i reis posteriors).

Valencian en 19:26 27 ago 2023

2023-08-27T19:26:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:26 27 ago 2023
Llínea 13:		Llínea 13:
	També va deixar inscripcions en Maghara i en el Sinaí (a on hi ha inscripcions també de Sekhemkhet, Sanakht i reis posteriors).		També va deixar inscripcions en Maghara i en el Sinaí (a on hi ha inscripcions també de Sekhemkhet, Sanakht i reis posteriors).

	La pedra de ~~Palermonomena~~ els cinc primers anys de regnat (el restant està deteriorat).		La pedra de Palermo nomena els cinc primers anys de regnat (el restant està deteriorat).

	El seu regne va tindre una duració, segons Manethó, de 16 anys. Si el papir de Torí el nomena com a Djoserti, parla de 19 anys.		El seu regne va tindre una duració, segons Manethó, de 16 anys. Si el papir de Torí el nomena com a Djoserti, parla de 19 anys.

Valencian: Text reemplaça - 'Palerm ' a 'Palermo'

2023-08-27T18:42:13Z

Text reemplaça - 'Palerm ' a 'Palermo'

← Revisió anterior		Revisió de 18:42 27 ago 2023
Llínea 13:		Llínea 13:
	També va deixar inscripcions en Maghara i en el Sinaí (a on hi ha inscripcions també de Sekhemkhet, Sanakht i reis posteriors).		També va deixar inscripcions en Maghara i en el Sinaí (a on hi ha inscripcions també de Sekhemkhet, Sanakht i reis posteriors).

	La pedra de ~~Palerm nomena~~ els cinc primers anys de regnat (el restant està deteriorat).		La pedra de Palermonomena els cinc primers anys de regnat (el restant està deteriorat).

	El seu regne va tindre una duració, segons Manethó, de 16 anys. Si el papir de Torí el nomena com a Djoserti, parla de 19 anys.		El seu regne va tindre una duració, segons Manethó, de 16 anys. Si el papir de Torí el nomena com a Djoserti, parla de 19 anys.

Valencian: Text reemplaça - 'tenir' a 'tindre'

2022-06-03T18:48:25Z

Text reemplaça - 'tenir' a 'tindre'

← Revisió anterior		Revisió de 18:48 3 jun 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	La pedra de Palerm nomena els cinc primers anys de regnat (el restant està deteriorat).		La pedra de Palerm nomena els cinc primers anys de regnat (el restant està deteriorat).

	El seu regne va ~~tenir~~ una duració, segons Manethó, de 16 anys. Si el papir de Torí el nomena com a Djoserti, parla de 19 anys.		El seu regne va tindre una duració, segons Manethó, de 16 anys. Si el papir de Torí el nomena com a Djoserti, parla de 19 anys.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]

Jose2 en 11:29 6 feb 2022

2022-02-06T11:29:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:29 6 feb 2022
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Djoser''', '''Djeser''' o '''Netjerikhet''' fon un [[faraó]] de la [[Dinastia III\|tercera dinastia]] de l'[[antic Egipte]].		'''Djoser''', '''Djeser''' o '''Netjerikhet''' fon un [[faraó]] de la [[Dinastia III\|tercera dinastia]] de l'[[antic Egipte]].

	El seu nom està escrit tres vegades: en sereks en gerres de pedra trobades en les galeries de Saqqara del complex de Djoser. Se'l nomena en la llista d'Abidos i en el [[Papir de Torí]]. Se n'han trobat molt poques restes de la seua época.		El seu nom està escrit tres vegades: en sereks en gerres de pedra trobades en les galeries de Saqqara del complex de Djoser. Se'l nomena en la [[llista d'Abidos]] i en el [[Papir de Torí]]. Se n'han trobat molt poques restes de la seua época.

	Del seu regnat, es coneixen uns quants alts dignataris dels quals s'han trobat inscripcions en Saqqara i en l'Alt Egipte. El més conegut és [[Imhotep]], considerat el primer arquitecte conegut, inventor i constructor de la piràmide escalonada.		Del seu regnat, es coneixen uns quants alts dignataris dels quals s'han trobat inscripcions en Saqqara i en l'Alt Egipte. El més conegut és [[Imhotep]], considerat el primer arquitecte conegut, inventor i constructor de la piràmide escalonada.

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «Estàtua de Djoser '''Djoser''', '''Djeser''' o '''Netjerikhet''' fon un faraó de la Dinastia III|tercera dinasti…»

2021-11-09T10:38:11Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Estàtua de Djoser '''Djoser''', '''Djeser''' o '''Netjerikhet''' fon un faraó de la Dinastia III|tercera dinasti…»

Pàgina nova

[[File:Djoser statue.jpg|thumb|250px|Estàtua de Djoser]]

'''Djoser''', '''Djeser''' o '''Netjerikhet''' fon un [[faraó]] de la [[Dinastia III|tercera dinastia]] de l'[[antic Egipte]].

El seu nom està escrit tres vegades: en sereks en gerres de pedra trobades en les galeries de Saqqara del complex de Djoser. Se'l nomena en la llista d'Abidos i en el [[Papir de Torí]]. Se n'han trobat molt poques restes de la seua época.

Del seu regnat, es coneixen uns quants alts dignataris dels quals s'han trobat inscripcions en Saqqara i en l'Alt Egipte. El més conegut és [[Imhotep]], considerat el primer arquitecte conegut, inventor i constructor de la piràmide escalonada.

La seua obra principal és el complex funerari culminat per la piràmide escalonada. El monument és una ofrena funerària al rei difunt. El complex té una paret que l'envolta, que sembla la paret d'un palau, a l'estil dels fortins de Hieracòmpolis. La piràmide té sis escalons.

Una inscripció del període ptolemaic en l'illa Sehel representa també el faraó pregant a la tríada de déus del lloc. Aquí és nomenat pels seus dos noms principals, Netjerikhet (o Netherihet) i Djoser. Un gravat en pedra més anterior (el nou Regne) ficava el nom de Djoser. Un atre monument, l'estàtua de Sesostris II, té un cartutx del rei en la base.

També va deixar inscripcions en Maghara i en el Sinaí (a on hi ha inscripcions també de Sekhemkhet, Sanakht i reis posteriors).

La pedra de Palerm nomena els cinc primers anys de regnat (el restant està deteriorat).

El seu regne va tenir una duració, segons Manethó, de 16 anys. Si el papir de Torí el nomena com a Djoserti, parla de 19 anys.

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia III]]