Djedefre - Historial de revisions

Lluísm en 11:42 26 oct 2025

2025-10-26T11:42:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:42 26 oct 2025
Llínea 19:		Llínea 19:
	El seu temple funerari fon construït en Abu Rawash, a 8 km al nort de Giza. La seua piràmide va rebre el nom de Sehedu ('estrella'). No es va acabar i l'estructura hui està en precàries condicions. La piràmide tenia una paret tancant el recint i una chicoteta piràmide al nort-oest, probablement per a la seua dona principal. El treball en la piràmide inacabada d'Abu Rawash es va abandonar quan se n'havia fet a soles un terç.		El seu temple funerari fon construït en Abu Rawash, a 8 km al nort de Giza. La seua piràmide va rebre el nom de Sehedu ('estrella'). No es va acabar i l'estructura hui està en precàries condicions. La piràmide tenia una paret tancant el recint i una chicoteta piràmide al nort-oest, probablement per a la seua dona principal. El treball en la piràmide inacabada d'Abu Rawash es va abandonar quan se n'havia fet a soles un terç.

	El seu successor fon son germà més chicotet, Khafre (Khefren), segurament l'únic germà que encara vivia.		El seu successor fon son germà més chicotet, Khafre (Khefren), segurament l'únic germà que encara vivia.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]

Jose2 en 18:47 4 maig 2025

2025-05-04T18:47:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:47 4 maig 2025
Llínea 20:		Llínea 20:

	El seu successor fon son germà més chicotet, Khafre (Khefren), segurament l'únic germà que encara vivia.		El seu successor fon son germà més chicotet, Khafre (Khefren), segurament l'únic germà que encara vivia.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Antic Egipte]]		[[Categoria:Antic Egipte]]
	[[Categoria:Faraons]]		[[Categoria:Faraons]]
	[[Categoria:Faraons de la dinastia IV]]		[[Categoria:Faraons de la dinastia IV]]

Reval en 16:04 30 abr 2024

2024-04-30T16:04:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:04 30 abr 2024
Llínea 19:		Llínea 19:
	El seu temple funerari fon construït en Abu Rawash, a 8 km al nort de Giza. La seua piràmide va rebre el nom de Sehedu ('estrella'). No es va acabar i l'estructura hui està en precàries condicions. La piràmide tenia una paret tancant el recint i una chicoteta piràmide al nort-oest, probablement per a la seua dona principal. El treball en la piràmide inacabada d'Abu Rawash es va abandonar quan se n'havia fet a soles un terç.		El seu temple funerari fon construït en Abu Rawash, a 8 km al nort de Giza. La seua piràmide va rebre el nom de Sehedu ('estrella'). No es va acabar i l'estructura hui està en precàries condicions. La piràmide tenia una paret tancant el recint i una chicoteta piràmide al nort-oest, probablement per a la seua dona principal. El treball en la piràmide inacabada d'Abu Rawash es va abandonar quan se n'havia fet a soles un terç.

	El seu successor fon son germà més chicotet, Khafre (Khefren), segurament l'únic germà que encara vivia.		El seu successor fon son germà més chicotet, Khafre (Khefren), segurament l'únic germà que encara vivia.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]

Valencian: Text reemplaça - 'suposadament' a 'supostament'

2022-06-07T18:27:38Z

Text reemplaça - 'suposadament' a 'supostament'

← Revisió anterior		Revisió de 18:27 7 jun 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	El seu nom d'Horus fon Kheper, el seu nom Nebti fon Djedefre o Djeremnebti (que vol dir 'Resistent com Ra'). [[Manethó]] no el nomena, pero podria ser una confusió d'ordre, ya que nomena un faraó posterior i desconegut, baix el nom de [[Ratoises]]. Atres transcripcions del seu nom són: Dejedefra, Dejedefre, Didufri, Didufra, Didufre, Djedefra, Djedefrec, Diedefre, Kheper, Kheperemnebti, Radafra, Radafre, Radalf, Radjedef, Radiedef, Rededef, Redjedef, Tetfra, Tetfre, i potser Ragosis i Ratoises. El seu regnat se situa cap als anys 2470 a 2460 a. C.		El seu nom d'Horus fon Kheper, el seu nom Nebti fon Djedefre o Djeremnebti (que vol dir 'Resistent com Ra'). [[Manethó]] no el nomena, pero podria ser una confusió d'ordre, ya que nomena un faraó posterior i desconegut, baix el nom de [[Ratoises]]. Atres transcripcions del seu nom són: Dejedefra, Dejedefre, Didufri, Didufra, Didufre, Djedefra, Djedefrec, Diedefre, Kheper, Kheperemnebti, Radafra, Radafre, Radalf, Radjedef, Radiedef, Rededef, Redjedef, Tetfra, Tetfre, i potser Ragosis i Ratoises. El seu regnat se situa cap als anys 2470 a 2460 a. C.

	Va succeir al seu pare [[Khufu]], del qual possiblement era el fill més gran sobrevivent (l'hereu [[Khawa]], de la reina principal, havia mort probablement). La seua mare podria no ser la reina principal sinó una de les secundàries, d'origen libi. La seua dona principal fon, ~~suposadament~~, la seua germanastra [[Hetepheres II]], i va tindre al menys una atra dona nomenada [[Khentetenka]] o Khentetka; va tindre uns quants fills: Setka, Baka (probablement, Bakka), Hernet (Hornit), Hetepheres, Neferhetepes i Nikaudjedefra. Almenys dels tres primers, la mare fon molt probablement Khentetenka.		Va succeir al seu pare [[Khufu]], del qual possiblement era el fill més gran sobrevivent (l'hereu [[Khawa]], de la reina principal, havia mort probablement). La seua mare podria no ser la reina principal sinó una de les secundàries, d'origen libi. La seua dona principal fon, supostament, la seua germanastra [[Hetepheres II]], i va tindre al menys una atra dona nomenada [[Khentetenka]] o Khentetka; va tindre uns quants fills: Setka, Baka (probablement, Bakka), Hernet (Hornit), Hetepheres, Neferhetepes i Nikaudjedefra. Almenys dels tres primers, la mare fon molt probablement Khentetenka.

	La successió és objecte de controvèrsia: l'hereu legítim, Khawa, va morir, pero atres opinen que podria ser mort per Djedefre, que va usurpar el tro i es va casar en la viuda i germanastra dels dos, Hetepheres II, i més tard fon un antre germà, Khafre ([[Khefren]]), qui el va assassinar a ell, i va ocupar el tro. No hi ha elements que confirmen esta suposició (Khefren, despuix, va ser succeït per un fill de Djedefre).		La successió és objecte de controvèrsia: l'hereu legítim, Khawa, va morir, pero atres opinen que podria ser mort per Djedefre, que va usurpar el tro i es va casar en la viuda i germanastra dels dos, Hetepheres II, i més tard fon un antre germà, Khafre ([[Khefren]]), qui el va assassinar a ell, i va ocupar el tro. No hi ha elements que confirmen esta suposició (Khefren, despuix, va ser succeït per un fill de Djedefre).

Jose2 en 18:27 9 nov 2021

2021-11-09T18:27:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:27 9 nov 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Djedefre sphinx head-E 12626-IMG 4294-gradient.jpg\|thumb\|250px\|Cap de Djedefre en el [[Museu del Louvre]]]]

	'''Djedefre''' fon un [[faraó]] de la [[dinastia IV]] de l'[[Antic Egipte]].		'''Djedefre''' fon un [[faraó]] de la [[dinastia IV]] de l'[[Antic Egipte]].

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «'''Djedefre''' fon un faraó de la dinastia IV de l'Antic Egipte. El seu nom d'Horus fon Kheper, el seu nom Nebti fon Djedefre o Djeremnebti (que v…»

2021-11-09T18:25:25Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Djedefre''' fon un faraó de la dinastia IV de l'Antic Egipte. El seu nom d'Horus fon Kheper, el seu nom Nebti fon Djedefre o Djeremnebti (que v…»

Pàgina nova

'''Djedefre''' fon un [[faraó]] de la [[dinastia IV]] de l'[[Antic Egipte]].

El seu nom d'Horus fon Kheper, el seu nom Nebti fon Djedefre o Djeremnebti (que vol dir 'Resistent com Ra'). [[Manethó]] no el nomena, pero podria ser una confusió d'ordre, ya que nomena un faraó posterior i desconegut, baix el nom de [[Ratoises]]. Atres transcripcions del seu nom són: Dejedefra, Dejedefre, Didufri, Didufra, Didufre, Djedefra, Djedefrec, Diedefre, Kheper, Kheperemnebti, Radafra, Radafre, Radalf, Radjedef, Radiedef, Rededef, Redjedef, Tetfra, Tetfre, i potser Ragosis i Ratoises. El seu regnat se situa cap als anys 2470 a 2460 a. C.

Va succeir al seu pare [[Khufu]], del qual possiblement era el fill més gran sobrevivent (l'hereu [[Khawa]], de la reina principal, havia mort probablement). La seua mare podria no ser la reina principal sinó una de les secundàries, d'origen libi. La seua dona principal fon, suposadament, la seua germanastra [[Hetepheres II]], i va tindre al menys una atra dona nomenada [[Khentetenka]] o Khentetka; va tindre uns quants fills: Setka, Baka (probablement, Bakka), Hernet (Hornit), Hetepheres, Neferhetepes i Nikaudjedefra. Almenys dels tres primers, la mare fon molt probablement Khentetenka.

La successió és objecte de controvèrsia: l'hereu legítim, Khawa, va morir, pero atres opinen que podria ser mort per Djedefre, que va usurpar el tro i es va casar en la viuda i germanastra dels dos, Hetepheres II, i més tard fon un antre germà, Khafre ([[Khefren]]), qui el va assassinar a ell, i va ocupar el tro. No hi ha elements que confirmen esta suposició (Khefren, despuix, va ser succeït per un fill de Djedefre).

La posterior successió cap al germà Khafre en lloc de cap al fill propi podria ser deguda al fet de que el fill de Djedjefre era menor quan ell va morir. Una part de les sospites d'usurpació estan basades en el fet de que va canviar el lloc d'enterrament de Giza a Abu Rawash (despuix, Khafre va tornar a Giza), pero els descobriments més recents suggereixen que fon Djedjefre qui va acabar el monument funerari del seu pare en Giza i es va encarregar dels ritos funeraris; també es pensa que, despuix de la seua mort, va haver un cult a Djedjefre i no hi ha elements que facen pensar que Khafre s'hi va opondre.

Fon el primer rei en adoptar el títol de fill de [[Ra]], pero el pare sembla que ya s'havia proclamat com el mateix Re.

El papir de Torí li dona un regnat de 8 anys, que sembla coincidir en les troballes arqueològiques.

El nom del faraó està gravat en la pedrera del desert occidental de Núbia junt en el del seu pare, i en una estructura a Zawiet al-Arian. S'han trobat algunes estàtues, entre estes alguns busts recuperats de la seua piràmide.

El seu temple funerari fon construït en Abu Rawash, a 8 km al nort de Giza. La seua piràmide va rebre el nom de Sehedu ('estrella'). No es va acabar i l'estructura hui està en precàries condicions. La piràmide tenia una paret tancant el recint i una chicoteta piràmide al nort-oest, probablement per a la seua dona principal. El treball en la piràmide inacabada d'Abu Rawash es va abandonar quan se n'havia fet a soles un terç.

El seu successor fon son germà més chicotet, Khafre (Khefren), segurament l'únic germà que encara vivia.

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia IV]]