Diego de Almagro - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:47:19Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:47 28 ago 2023
Llínea 25:		Llínea 25:
	Va nàixer en esta época el seu fill [[Diego de Almagro el Mosso]], que va tindre en una índia de la regió nomenada Ana Martínez.		Va nàixer en esta época el seu fill [[Diego de Almagro el Mosso]], que va tindre en una índia de la regió nomenada Ana Martínez.

	Allí té notícies d'un regne situat en el sur, ~~cridat~~ ''Pirú'', que era el centre del [[Imperi inca]]. [[Francisco de Pizarro]] va propondre el reconeiximent d'estes terres i la conquista de les seues riquees. Les seues dos primeres expedicions per esta zona, realisades entre els anys [[1524]]-[[1525]] i [[1526]]-[[1528]], varen revelar les sorprenents riquees de l'Imperi inca en les terres acabades de descobrir.		Allí té notícies d'un regne situat en el sur, nomenat ''Pirú'', que era el centre del [[Imperi inca]]. [[Francisco de Pizarro]] va propondre el reconeiximent d'estes terres i la conquista de les seues riquees. Les seues dos primeres expedicions per esta zona, realisades entre els anys [[1524]]-[[1525]] i [[1526]]-[[1528]], varen revelar les sorprenents riquees de l'Imperi inca en les terres acabades de descobrir.

	En l'any [[1529]], despuix de la firma de la [[Capitulació de Toledo]], la Corona espanyola va autorisar Pizarro la conquiste i governació de Perú, que va passar a denominar-se [[Nova Castella]]. Reunits Almagro i Pizarro en [[1532]], varen iniciar des de [[Cajamarca]] la conquiste del territori dels inques i, despuix d'eixecutar al sobirà [[Atahualpa]], varen partir cap a [[Cuzco]]. Ocupada esta ciutat en l'any [[1533]], Almagro va anar a prendre possessió del litoral peruà i va fundar la ciutat de [[Trujillo (Perú)\|Trujillo]], superant per mig de negociació, les aspiracions del conquistador [[Pedro d'Alvarado]]. En l'any [[1535]] l'emperador [[Carlos V]] va recompensar a Almagro en la governació de [[Nova Toledo]], al sur de Perú, i el títul de [[Adelantat]] de les terres més allà del [[llac Titicaca]], en els territoris de l'actual [[Chile]].		En l'any [[1529]], despuix de la firma de la [[Capitulació de Toledo]], la Corona espanyola va autorisar Pizarro la conquiste i governació de Perú, que va passar a denominar-se [[Nova Castella]]. Reunits Almagro i Pizarro en [[1532]], varen iniciar des de [[Cajamarca]] la conquiste del territori dels inques i, despuix d'eixecutar al sobirà [[Atahualpa]], varen partir cap a [[Cuzco]]. Ocupada esta ciutat en l'any [[1533]], Almagro va anar a prendre possessió del litoral peruà i va fundar la ciutat de [[Trujillo (Perú)\|Trujillo]], superant per mig de negociació, les aspiracions del conquistador [[Pedro d'Alvarado]]. En l'any [[1535]] l'emperador [[Carlos V]] va recompensar a Almagro en la governació de [[Nova Toledo]], al sur de Perú, i el títul de [[Adelantat]] de les terres més allà del [[llac Titicaca]], en els territoris de l'actual [[Chile]].
Llínea 43:		Llínea 43:
	Almagro va iniciar els preparatius de la seua expedició a [[Chile]] en bons auspicis. Li varen arribar notícies dels inques que la regió al sur del [[Cuzco]] estava poblada d'[[or]], per lo que va ajuntar fàcilment 500 espanyols per a l'expedició, molts dels quals l'havien acompanyat al [[Perú]]. Anaven també en l'expedició uns 100 negres i uns 10.000 indis [[indis parcers]] per al transport de les armes, robes, quemenjars, etc.		Almagro va iniciar els preparatius de la seua expedició a [[Chile]] en bons auspicis. Li varen arribar notícies dels inques que la regió al sur del [[Cuzco]] estava poblada d'[[or]], per lo que va ajuntar fàcilment 500 espanyols per a l'expedició, molts dels quals l'havien acompanyat al [[Perú]]. Anaven també en l'expedició uns 100 negres i uns 10.000 indis [[indis parcers]] per al transport de les armes, robes, quemenjars, etc.

	Les notícies que els arribaven de Chile eren absolutament falses, puix els inques planejaven una rebelió contra els seus dominadors i desijaven que aquell grup tan numerós d'espanyols s'alluntara del Perú. Per a convéncer-los, ALmagro li va demanar a un alt senyor de l'imperi que els preparara el camí junt en tres soldats espanyols, l'Inca els entregà el més alt cap religiós de l'imperi, el [[Villac-Umu]], al seu propi germà ~~cridat~~ Pablo Inca, i la seua pròpia companyia.		Les notícies que els arribaven de Chile eren absolutament falses, puix els inques planejaven una rebelió contra els seus dominadors i desijaven que aquell grup tan numerós d'espanyols s'alluntara del Perú. Per a convéncer-los, ALmagro li va demanar a un alt senyor de l'imperi que els preparara el camí junt en tres soldats espanyols, l'Inca els entregà el més alt cap religiós de l'imperi, el [[Villac-Umu]], al seu propi germà nomenat Pablo Inca, i la seua pròpia companyia.

	Va encomanar a [[Juan de Saavedra]] que s'avançara en un columna de cent soldats perque, a la distància d'unes cent trenta llegües, fundara un poble i ho esperara en els aliments i indis de relleu que poguera reunir en aquelles comarques.		Va encomanar a [[Juan de Saavedra]] que s'avançara en un columna de cent soldats perque, a la distància d'unes cent trenta llegües, fundara un poble i ho esperara en els aliments i indis de relleu que poguera reunir en aquelles comarques.
Llínea 54:		Llínea 54:

	=== L'encreuament dels Andes ===		=== L'encreuament dels Andes ===
	Els espanyols més alguns indis parcers varen escomençar a sortejar les primeres altures de la cordillera dels [[Andes]]. En el seu alvanç per la cordillera, els expedicionaris varen patir moltes penalitats, ya que caminaven agotats pel fret i la congelació de les seues mans i peus, i per la dificultat d'un sol ple de cudols chicotets, de borts esmolats, que els destruïen les soles de les sabates i les ferradures als cavalls. El gèlit clima de la cordillera va matar a gran part dels indis parcers que varen escomençar a deixar en la ruta com un senda de mort, puix no tenien la roba adequada i caminaven a peu nu, i a alguns dels espanyols, quan es llevaven les botes, se'ls caurien congelats dits dels peus. La tradició diu que fon pel ~~cridat~~ hui [[Pas de San Francisco]] per a on Almagro va realisar la seua trist travessia. Les penúries varen aumentar a l'internar-se per eixe païsage gelat, inhòspit i silenciós, arribant inclús a detindre l'alvanç per falta d'ànims.		Els espanyols més alguns indis parcers varen escomençar a sortejar les primeres altures de la cordillera dels [[Andes]]. En el seu alvanç per la cordillera, els expedicionaris varen patir moltes penalitats, ya que caminaven agotats pel fret i la congelació de les seues mans i peus, i per la dificultat d'un sol ple de cudols chicotets, de borts esmolats, que els destruïen les soles de les sabates i les ferradures als cavalls. El gèlit clima de la cordillera va matar a gran part dels indis parcers que varen escomençar a deixar en la ruta com un senda de mort, puix no tenien la roba adequada i caminaven a peu nu, i a alguns dels espanyols, quan es llevaven les botes, se'ls caurien congelats dits dels peus. La tradició diu que fon pel nomenat hui [[Pas de San Francisco]] per a on Almagro va realisar la seua trist travessia. Les penúries varen aumentar a l'internar-se per eixe païsage gelat, inhòspit i silenciós, arribant inclús a detindre l'alvanç per falta d'ànims.

	El conquistador, preocupat per la sort dels seus hòmens, va encapçalar junt en atres vint ginets un grup d'avançada, que va travessar la cordillera i despuix de cavalcar tres dies sancers, varen arribar a la vall de [[Copiapó]] (en eixe llavors Copayapu), arreplegant els quemejars que li varen suministrar els indígenes que va enviar immediatament per a socors dels seus hòmens.		El conquistador, preocupat per la sort dels seus hòmens, va encapçalar junt en atres vint ginets un grup d'avançada, que va travessar la cordillera i despuix de cavalcar tres dies sancers, varen arribar a la vall de [[Copiapó]] (en eixe llavors Copayapu), arreplegant els quemejars que li varen suministrar els indígenes que va enviar immediatament per a socors dels seus hòmens.

Jose2 en 18:22 27 ago 2022

2022-08-27T18:22:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:22 27 ago 2022
Llínea 27:		Llínea 27:
	Allí té notícies d'un regne situat en el sur, cridat ''Pirú'', que era el centre del [[Imperi inca]]. [[Francisco de Pizarro]] va propondre el reconeiximent d'estes terres i la conquista de les seues riquees. Les seues dos primeres expedicions per esta zona, realisades entre els anys [[1524]]-[[1525]] i [[1526]]-[[1528]], varen revelar les sorprenents riquees de l'Imperi inca en les terres acabades de descobrir.		Allí té notícies d'un regne situat en el sur, cridat ''Pirú'', que era el centre del [[Imperi inca]]. [[Francisco de Pizarro]] va propondre el reconeiximent d'estes terres i la conquista de les seues riquees. Les seues dos primeres expedicions per esta zona, realisades entre els anys [[1524]]-[[1525]] i [[1526]]-[[1528]], varen revelar les sorprenents riquees de l'Imperi inca en les terres acabades de descobrir.

	En l'any [[1529]], despuix de la firma de la [[Capitulació de Toledo]], la Corona espanyola va autorisar [[Pizarro]] la conquiste i governació de Perú, que va passar a denominar-se [[Nova Castella]]. Reunits Almagro i [[Pizarro]] en [[1532]], varen iniciar des de [[Cajamarca]] la conquiste del territori dels inques i, despuix d'eixecutar al sobirà [[Atahualpa]], varen partir cap a [[Cuzco]]. Ocupada esta ciutat en l'any [[1533]], Almagro va anar a prendre possessió del litoral peruà i va fundar la ciutat de [[Trujillo (Perú)\|Trujillo]], superant per mig de negociació, les aspiracions del conquistador [[Pedro d'Alvarado]]. En l'any [[1535]] l'emperador [[Carlos V]] va recompensar a Almagro en la governació de [[Nova Toledo]], al sur de Perú, i el títul de [[Adelantat]] de les terres més allà del [[llac Titicaca]], en els territoris de l'actual [[Chile]].		En l'any [[1529]], despuix de la firma de la [[Capitulació de Toledo]], la Corona espanyola va autorisar Pizarro la conquiste i governació de Perú, que va passar a denominar-se [[Nova Castella]]. Reunits Almagro i Pizarro en [[1532]], varen iniciar des de [[Cajamarca]] la conquiste del territori dels inques i, despuix d'eixecutar al sobirà [[Atahualpa]], varen partir cap a [[Cuzco]]. Ocupada esta ciutat en l'any [[1533]], Almagro va anar a prendre possessió del litoral peruà i va fundar la ciutat de [[Trujillo (Perú)\|Trujillo]], superant per mig de negociació, les aspiracions del conquistador [[Pedro d'Alvarado]]. En l'any [[1535]] l'emperador [[Carlos V]] va recompensar a Almagro en la governació de [[Nova Toledo]], al sur de Perú, i el títul de [[Adelantat]] de les terres més allà del [[llac Titicaca]], en els territoris de l'actual [[Chile]].

	== Conquista del Perú ==		== Conquista del Perú ==
Llínea 33:		Llínea 33:
	Per aquella época es va formalisar la societat entre Almagro, Pizarro i Luque, rebent a principis d'[[agost]] de l'any [[1524]] el permís esperat per a descobrir i conquistar per conte seua les terres ubicades en el llevant de Panamà, empresa que va culminar en la conquiste del [[imperi inca]] per part de Pizarro.		Per aquella época es va formalisar la societat entre Almagro, Pizarro i Luque, rebent a principis d'[[agost]] de l'any [[1524]] el permís esperat per a descobrir i conquistar per conte seua les terres ubicades en el llevant de Panamà, empresa que va culminar en la conquiste del [[imperi inca]] per part de Pizarro.

	Almagro va permanéixer en [[Panamà]] per a reclutar hòmens i conseguir avituallament, mentres Pizarro capturava a l'Inca [[Atahualpa]] en [[Cajamarca]]. Els èxits de Pizarro li varen moure a solicitar el permís real per a mamprendre, per conte propi, la conquiste de nous territoris, este fet va clavillar les relacions d'amistat en els Pizarro encara que li fon denegat. No obstant, quan va arribar al Perú en l'any [[1533]], ho va fer en un títul de la mateixa importància que el de Pizarro, lo que va causar friccions entre abdós . Despuix de repartir-se el tesor d'[[Atahualpa]] i eixecutar-ho, varen partir cap a [[Cuzco]] i varen prendre la ciutat. L'intromissió de [[Pedro de Alvarado]] es va resoldre en el pagament d'una indemnisació a este i la seua retirada, en lo que es va evitar un conflicte. En [[juny]] de l'any [[1535]] es va produir un acostament entre Almagro i Pizarro que va incentivar a Almagro a realisar nous descobriments i es varen realisar els preparatius en el Cuzco.		Almagro va permanéixer en [[Panamà]] per a reclutar hòmens i conseguir avituallament, mentres Pizarro capturava a l'Inca [[Atahualpa]] en [[Cajamarca]]. Els èxits de Pizarro li varen moure a solicitar el permís real per a mamprendre, per conte propi, la conquiste de nous territoris, este fet va clavillar les relacions d'amistat en els Pizarro encara que li fon denegat. No obstant, quan va arribar al Perú en l'any [[1533]], ho va fer en un títul de la mateixa importància que el de Pizarro, lo que va causar friccions entre abdós . Despuix de repartir-se el tesor d'[[Atahualpa]] i eixecutar-ho, varen partir cap a Cuzco i varen prendre la ciutat. L'intromissió de [[Pedro de Alvarado]] es va resoldre en el pagament d'una indemnisació a este i la seua retirada, en lo que es va evitar un conflicte. En [[juny]] de l'any [[1535]] es va produir un acostament entre Almagro i Pizarro que va incentivar a Almagro a realisar nous descobriments i es varen realisar els preparatius en el Cuzco.

	En l'any [[1535]] l'emperador [[Carlos I]] va recompensar a Almagro en la governació de Nova Toledo, al sur de [[Perú]], i el títul d'Alvançat de les terres més allà del [[llac Titicaca]], en els territoris de l'actual [[Chile]].		En l'any [[1535]] l'emperador [[Carlos I]] va recompensar a Almagro en la governació de Nova Toledo, al sur de [[Perú]], i el títul d'Alvançat de les terres més allà del [[llac Titicaca]], en els territoris de l'actual [[Chile]].
Llínea 43:		Llínea 43:
	Almagro va iniciar els preparatius de la seua expedició a [[Chile]] en bons auspicis. Li varen arribar notícies dels inques que la regió al sur del [[Cuzco]] estava poblada d'[[or]], per lo que va ajuntar fàcilment 500 espanyols per a l'expedició, molts dels quals l'havien acompanyat al [[Perú]]. Anaven també en l'expedició uns 100 negres i uns 10.000 indis [[indis parcers]] per al transport de les armes, robes, quemenjars, etc.		Almagro va iniciar els preparatius de la seua expedició a [[Chile]] en bons auspicis. Li varen arribar notícies dels inques que la regió al sur del [[Cuzco]] estava poblada d'[[or]], per lo que va ajuntar fàcilment 500 espanyols per a l'expedició, molts dels quals l'havien acompanyat al [[Perú]]. Anaven també en l'expedició uns 100 negres i uns 10.000 indis [[indis parcers]] per al transport de les armes, robes, quemenjars, etc.

	Les notícies que els arribaven de [[Chile]] eren absolutament falses, puix els inques planejaven una rebelió contra els seus dominadors i desijaven que aquell grup tan numerós d'espanyols s'alluntara del Perú. Per a convéncer-los, ALmagro li va demanar a un alt senyor de l'imperi que els preparara el camí junt en tres soldats espanyols, l'Inca els entregà el més alt cap religiós de l'imperi, el [[Villac-Umu]], al seu propi germà cridat Pablo Inca, i la seua pròpia companyia.		Les notícies que els arribaven de Chile eren absolutament falses, puix els inques planejaven una rebelió contra els seus dominadors i desijaven que aquell grup tan numerós d'espanyols s'alluntara del Perú. Per a convéncer-los, ALmagro li va demanar a un alt senyor de l'imperi que els preparara el camí junt en tres soldats espanyols, l'Inca els entregà el més alt cap religiós de l'imperi, el [[Villac-Umu]], al seu propi germà cridat Pablo Inca, i la seua pròpia companyia.

	Va encomanar a [[Juan de Saavedra]] que s'avançara en un columna de cent soldats perque, a la distància d'unes cent trenta llegües, fundara un poble i ho esperara en els aliments i indis de relleu que poguera reunir en aquelles comarques.		Va encomanar a [[Juan de Saavedra]] que s'avançara en un columna de cent soldats perque, a la distància d'unes cent trenta llegües, fundara un poble i ho esperara en els aliments i indis de relleu que poguera reunir en aquelles comarques.
Llínea 49:		Llínea 49:
	=== Pel camí de l'Inca ===		=== Pel camí de l'Inca ===

	Almagro va eixir ~~del [[~~Cuzco]] el [[3 de juliol]] de l'any [[1535]] en 50 hòmens i es va detindre en [[Moina]] fins al 20 d'eixe més, detengut per l'inesperat arrest de l'Inca Manc Cápac II per [[Juan Pizarro]], acció que li va portar problemes. Deixada arrere Moina, Emmangre es va encaminar pel camí de l'Inca, en els 50 hòmens que consistia la seua columna. Varen recórrer l'àrea occidental del llac [[Titicaca]], varen creuar el [[riu Desagüero]] i es va trobar en Saavedra en un poblat nomenat Pària, a on va conseguir reunir a 50 espanyols més, que pertanyien al grup del capità [[Gabriel de Rojas]], i que varen decidir abandonar el seu cap i dirigir-se a [[Chile]], es va reunir un total de 150 hòmens. Varen permanéixer prop del llac [[Augallas]] tot agost, en espera del desgel de les neus de la [[Cordillera dels Andes]].		Almagro va eixir de Cuzco el [[3 de juliol]] de l'any [[1535]] en 50 hòmens i es va detindre en [[Moina]] fins al 20 d'eixe més, detengut per l'inesperat arrest de l'Inca Manc Cápac II per [[Juan Pizarro]], acció que li va portar problemes. Deixada arrere Moina, Emmangre es va encaminar pel camí de l'Inca, en els 50 hòmens que consistia la seua columna. Varen recórrer l'àrea occidental del llac [[Titicaca]], varen creuar el [[riu Desagüero]] i es va trobar en Saavedra en un poblat nomenat Pària, a on va conseguir reunir a 50 espanyols més, que pertanyien al grup del capità [[Gabriel de Rojas]], i que varen decidir abandonar el seu cap i dirigir-se a Chile, es va reunir un total de 150 hòmens. Varen permanéixer prop del llac [[Augallas]] tot agost, en espera del desgel de les neus de la [[Cordillera dels Andes]].

	Passat este contratemps, es varen dirigir a [[Tupiza]], a on es varen trobar en Pablo Inca i el Villac-Umu, que tenien recolectat or dels tributs de la regió, i en els tres espanyols que els varen acompanyar. Estos tres espanyols, mentres esperaven a Almagro s'havien dedicat al pillage i varen assaltar una caravana que supostament provenia de [[Chile]] en or, el qual li fon mostrada a Almagro. Açò va renovar les espentes dels expedicionaris fent-los oblidar els patiments de la marcha. Ací Almagro va realisar una nova pausa de dos mesos en l'expedició, esperant que vingueren les tropes. No obstant li va inquietar una nova notícia; havia arribat al [[Perú]] el Bisbe de [[Panamà]], fra [[Tomás de Berlanga]], que portava poders per a dirimir el conflicte de llímits entre els conquistadors. Els amics de Almagro li varen solicitar que tornara per a defendre millor la seua causa, pero l'Alvançat volia anar per la riquea chilena, per lo que va seguir avant. Un atre contratemps es va presentar quan el Villac-Umu es va escapar de l'expedició en tots els portadors i va tornar al nort. Pero Almagro i els seus hòmens varen seguir avant, ya que encara contaven en Pablo Inca. Els espanyols varen tindre que prendre portadors a la força per a poder transportar els avituallaments, açò va causar més d'un conflicte en els naturals. Inclús el mateix Alamgro va estar a punt de morir en les mans d'un indígena que va llançar una flecha i va errar donant-li al [[cavall]], que va caure damunt de Almagro i li va causar importants ferides. En més dificultats, incloent la pèrdues de bagage en mans indígenes, els espanyols varen arribar finalment al nort de [[Bota]], en [[Chicoana]], l'últim pas abans de travessar els [[Andes]]. Ya els desgels havien començat i varen trobar creixcut al riu [[Guachipa]] i va tindre que ser travessat en peu tot un dia en la pèrdua de [[Lama glama\|llamas]], i la deserció dels portadors els que varen aprofitar la conjuntura per a fugir.		Passat este contratemps, es varen dirigir a [[Tupiza]], a on es varen trobar en Pablo Inca i el Villac-Umu, que tenien recolectat or dels tributs de la regió, i en els tres espanyols que els varen acompanyar. Estos tres espanyols, mentres esperaven a Almagro s'havien dedicat al pillage i varen assaltar una caravana que supostament provenia de [[Chile]] en or, el qual li fon mostrada a Almagro. Açò va renovar les espentes dels expedicionaris fent-los oblidar els patiments de la marcha. Ací Almagro va realisar una nova pausa de dos mesos en l'expedició, esperant que vingueren les tropes. No obstant li va inquietar una nova notícia; havia arribat al [[Perú]] el Bisbe de [[Panamà]], fra [[Tomás de Berlanga]], que portava poders per a dirimir el conflicte de llímits entre els conquistadors. Els amics de Almagro li varen solicitar que tornara per a defendre millor la seua causa, pero l'Alvançat volia anar per la riquea chilena, per lo que va seguir avant. Un atre contratemps es va presentar quan el Villac-Umu es va escapar de l'expedició en tots els portadors i va tornar al nort. Pero Almagro i els seus hòmens varen seguir avant, ya que encara contaven en Pablo Inca. Els espanyols varen tindre que prendre portadors a la força per a poder transportar els avituallaments, açò va causar més d'un conflicte en els naturals. Inclús el mateix Alamgro va estar a punt de morir en les mans d'un indígena que va llançar una flecha i va errar donant-li al [[cavall]], que va caure damunt de Almagro i li va causar importants ferides. En més dificultats, incloent la pèrdues de bagage en mans indígenes, els espanyols varen arribar finalment al nort de [[Bota]], en [[Chicoana]], l'últim pas abans de travessar els [[Andes]]. Ya els desgels havien començat i varen trobar creixcut al riu [[Guachipa]] i va tindre que ser travessat en peu tot un dia en la pèrdua de [[Lama glama\|llamas]], i la deserció dels portadors els que varen aprofitar la conjuntura per a fugir.
Llínea 87:		Llínea 87:
	El seu fill [[Diego de Almagro el Mosso]] va intentar vengar a son pare; no obstant, [[Francisco Pizarro]] va morir en el palau de [[Llima]] en [[1541]] a mans de Juan de Rada, [[Hernando Pizarro]] va anar a [[Espanya]] a justificar la seua conducta davant del rei i fon empresonat per més de 20 anys en la fortalea de [[Medina del Camp]], [[Gonzalo Pizarro]] va morir decapitat despuix de patir la derrota a mans del Llicenciat. [[Pedro de la Gasca]] el [[9 d'abril]] de [[1548]], capitanejat per [[Pedro de Valdivia]] en contra de l'almagrista [[Francisco de Carvajal]] en la [[Batalla de Jaquijahuara]].		El seu fill [[Diego de Almagro el Mosso]] va intentar vengar a son pare; no obstant, [[Francisco Pizarro]] va morir en el palau de [[Llima]] en [[1541]] a mans de Juan de Rada, [[Hernando Pizarro]] va anar a [[Espanya]] a justificar la seua conducta davant del rei i fon empresonat per més de 20 anys en la fortalea de [[Medina del Camp]], [[Gonzalo Pizarro]] va morir decapitat despuix de patir la derrota a mans del Llicenciat. [[Pedro de la Gasca]] el [[9 d'abril]] de [[1548]], capitanejat per [[Pedro de Valdivia]] en contra de l'almagrista [[Francisco de Carvajal]] en la [[Batalla de Jaquijahuara]].

	El més total descrèdit va sumir a les terres de Chile (Chili o Chilli), associant-se el seu nom al fracàs, aixina seria fins a l'any [[1540]] que [[Pedro de Valdivia]] revisant algunes notes de Almagro, li va donar un gran valor agronòmic a [[Chile]] i va decidir realisar la seua conquista.		El més total descrèdit va sumir a les terres de Chile (Chili o Chilli), associant-se el seu nom al fracàs, aixina seria fins a l'any [[1540]] que [[Pedro de Valdivia]] revisant algunes notes de Almagro, li va donar un gran valor agronòmic a Chile i va decidir realisar la seua conquista.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: /* Arribada a Amèrica */

2022-08-27T18:18:14Z

Arribada a Amèrica

← Revisió anterior		Revisió de 18:18 27 ago 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	Almagro va treballar per algun temps en [[Vasco Núñez de Balboa]], en eixe temps encarregat d'Acla, que en els materials de l'expedició d'Espinosa volia construir un barco, desmontar-ho i reconstruir-ho en el Mar del Sur ([[oceà Pacífico\|el Pacífic]]). No obstant, segons les senyes obtingudes, no hi ha indicis que participara en l'expedició de Balboa i és més provable que tornara a Darién.		Almagro va treballar per algun temps en [[Vasco Núñez de Balboa]], en eixe temps encarregat d'Acla, que en els materials de l'expedició d'Espinosa volia construir un barco, desmontar-ho i reconstruir-ho en el Mar del Sur ([[oceà Pacífico\|el Pacífic]]). No obstant, segons les senyes obtingudes, no hi ha indicis que participara en l'expedició de Balboa i és més provable que tornara a Darién.

	Espinosa va decidir realisar una nova expedició, partint en [[decembre]] en 200 hòmens, entre els que estava un ya recuperat Almagro, i Francisco Pizarro, el qual per primera vegada tenia el títul de capità. En esta expedició, que va durar 14 mesos, es va trobar en el pare [[Hernando de Luque]] a qui ya coneixia anteriorment. Encara que la famosa societat entre els tres no estava encara realisada, ya es demostraven confiança i amistat. Va prendre part en les incursions, fundacions i conquistes desenrollades en el golf de Panamà, participant novament en una de les expedicions d'Espinosa, que es transportava en dos barcos de Balboa. D'Almagro en esta expedició a soles se sap que va servir com a testic en llistes, que en cada acontenyiment relacionat en indígenes, feya alçar Espinosa. Va permanéixer en l'acabada de fundar ciutat Santa Maria l'Antiga del Darién, ajudant a poblar-la. Durant quatre anys no va participar de noves expedicions, ocupant el seu temps en l'administració dels seus bens i els de [[Pizarro]].		Espinosa va decidir realisar una nova expedició, partint en [[decembre]] en 200 hòmens, entre els que estava un ya recuperat Almagro, i Francisco Pizarro, el qual per primera vegada tenia el títul de capità. En esta expedició, que va durar 14 mesos, es va trobar en el pare [[Hernando de Luque]] a qui ya coneixia anteriorment. Encara que la famosa societat entre els tres no estava encara realisada, ya es demostraven confiança i amistat. Va prendre part en les incursions, fundacions i conquistes desenrollades en el golf de Panamà, participant novament en una de les expedicions d'Espinosa, que es transportava en dos barcos de Balboa. D'Almagro en esta expedició a soles se sap que va servir com a testic en llistes, que en cada acontenyiment relacionat en indígenes, feya alçar Espinosa. Va permanéixer en l'acabada de fundar ciutat Santa Maria l'Antiga del Darién, ajudant a poblar-la. Durant quatre anys no va participar de noves expedicions, ocupant el seu temps en l'administració dels seus bens i els de Pizarro.

	Va nàixer en esta época el seu fill [[Diego de Almagro el Mosso]], que va tindre en una índia de la regió nomenada Ana Martínez.		Va nàixer en esta época el seu fill [[Diego de Almagro el Mosso]], que va tindre en una índia de la regió nomenada Ana Martínez.

Jose2: /* Primers anys */

2022-08-27T18:17:19Z

Primers anys

← Revisió anterior		Revisió de 18:17 27 ago 2022
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Primers anys ==		== Primers anys ==
	Els orígens de Diego de Almagro queden foscs. Va nàixer en l'any [[1475]] en la vila manchega d'[[Almagro]], en [[Ciudad Real]], lloc del que va prendre el llinage per ser fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Per a salvar l'honor de la mare, els seus familiars li varen llevar l'infant i el varen traslladar a la pròxima aldea de Bales, per a despuix ser criat en [[Aldea del Rei]], a càrrec de Sancha López del Peral. Quan va complir els quatre anys va tornar a [[Almagro]], estant devall la tutela d'un tio seu que es deya Hernán Gutiérrez fins als quinze anys, quan per causa de la durea de son tio va fugir de casa. Se va dirigir a la casa de sa mare, que ara vivia en el seu nou home, per a avisar-la de lo que ocorre i que se n'aniria a recórrer món, demanant-li una miqueta de pa que li ajudara a viure en la seua misèria. Sa mare, angoixada, li va buscar un tros de [[pa]] i unes [[monedes]] i li va dir: ''"Agarra, fill, i no em dones més passió, i anat, i ajuda't de Deu en la teua ventura"''.		Els orígens de Diego de Almagro queden foscs. Va nàixer en l'any [[1475]] en la vila manchega d'Almagro, en [[Ciudad Real]], lloc del que va prendre el llinage per ser fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Per a salvar l'honor de la mare, els seus familiars li varen llevar l'infant i el varen traslladar a la pròxima aldea de Bales, per a despuix ser criat en [[Aldea del Rei]], a càrrec de Sancha López del Peral. Quan va complir els quatre anys va tornar a Almagro, estant devall la tutela d'un tio seu que es deya Hernán Gutiérrez fins als quinze anys, quan per causa de la durea de son tio va fugir de casa. Se va dirigir a la casa de sa mare, que ara vivia en el seu nou home, per a avisar-la de lo que ocorre i que se n'aniria a recórrer món, demanant-li una miqueta de pa que li ajudara a viure en la seua misèria. Sa mare, angoixada, li va buscar un tros de [[pa]] i unes [[monedes]] i li va dir: ''"Agarra, fill, i no em dones més passió, i anat, i ajuda't de Deu en la teua ventura"''.

	Més tart se li trobaria en [[Sevilla]] com criat del senyor Luis de Polanco, que era un dels alcaldes d'aquella ciutat. Mentres eixercia esta ocupació, Almagro apunyalà a un atre criat per certes diferències, deixant-ho en ferides tan greus que no va voler enfrontar un juí, per lo que va fugir de Sevilla i va vagar per Andalusia fins que va decidir partir cap a [[Amèrica]].		Més tart se li trobaria en [[Sevilla]] com criat del senyor Luis de Polanco, que era un dels alcaldes d'aquella ciutat. Mentres eixercia esta ocupació, Almagro apunyalà a un atre criat per certes diferències, deixant-ho en ferides tan greus que no va voler enfrontar un juí, per lo que va fugir de Sevilla i va vagar per Andalusia fins que va decidir partir cap a [[Amèrica]].

Jose2: /* Conquista del Perú */

2022-08-27T18:16:32Z

Conquista del Perú

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 27 ago 2022
Llínea 31:		Llínea 31:
	== Conquista del Perú ==		== Conquista del Perú ==

	Per aquella época es va formalisar la societat entre Almagro, [[Pizarro]] i Luque, rebent a principis d'[[agost]] de l'any [[1524]] el permís esperat per a descobrir i conquistar per conte seua les terres ubicades en el llevant de Panamà, empresa que va culminar en la conquiste del [[imperi inca]] per part de Pizarro.		Per aquella época es va formalisar la societat entre Almagro, Pizarro i Luque, rebent a principis d'[[agost]] de l'any [[1524]] el permís esperat per a descobrir i conquistar per conte seua les terres ubicades en el llevant de Panamà, empresa que va culminar en la conquiste del [[imperi inca]] per part de Pizarro.

	Almagro va permanéixer en [[Panamà]] per a reclutar hòmens i conseguir avituallament, mentres Pizarro capturava a l'Inca [[Atahualpa]] en [[Cajamarca]]. Els èxits de [[Pizarro]] li varen moure a solicitar el permís real per a mamprendre, per conte propi, la conquiste de nous territoris, este fet va clavillar les relacions d'amistat en els Pizarro encara que li fon denegat. No obstant, quan va arribar al Perú en l'any [[1533]], ho va fer en un títul de la mateixa importància que el de Pizarro, lo que va causar friccions entre abdós . Despuix de repartir-se el tesor d'[[Atahualpa]] i eixecutar-ho, varen partir cap a [[Cuzco]] i varen prendre la ciutat. L'intromissió de [[Pedro de Alvarado]] es va resoldre en el pagament d'una indemnisació a este i la seua retirada, en lo que es va evitar un conflicte. En [[juny]] de l'any [[1535]] es va produir un acostament entre Almagro i Pizarro que va incentivar a Almagro a realisar nous descobriments i es varen realisar els preparatius en el Cuzco.		Almagro va permanéixer en [[Panamà]] per a reclutar hòmens i conseguir avituallament, mentres Pizarro capturava a l'Inca [[Atahualpa]] en [[Cajamarca]]. Els èxits de Pizarro li varen moure a solicitar el permís real per a mamprendre, per conte propi, la conquiste de nous territoris, este fet va clavillar les relacions d'amistat en els Pizarro encara que li fon denegat. No obstant, quan va arribar al Perú en l'any [[1533]], ho va fer en un títul de la mateixa importància que el de Pizarro, lo que va causar friccions entre abdós . Despuix de repartir-se el tesor d'[[Atahualpa]] i eixecutar-ho, varen partir cap a [[Cuzco]] i varen prendre la ciutat. L'intromissió de [[Pedro de Alvarado]] es va resoldre en el pagament d'una indemnisació a este i la seua retirada, en lo que es va evitar un conflicte. En [[juny]] de l'any [[1535]] es va produir un acostament entre Almagro i Pizarro que va incentivar a Almagro a realisar nous descobriments i es varen realisar els preparatius en el Cuzco.

	En l'any [[1535]] l'emperador [[Carlos I]] va recompensar a Almagro en la governació de Nova Toledo, al sur de [[Perú]], i el títul d'Alvançat de les terres més allà del [[llac Titicaca]], en els territoris de l'actual [[Chile]].		En l'any [[1535]] l'emperador [[Carlos I]] va recompensar a Almagro en la governació de Nova Toledo, al sur de [[Perú]], i el títul d'Alvançat de les terres més allà del [[llac Titicaca]], en els territoris de l'actual [[Chile]].

Jose2: /* Conquista del Perú */

2022-08-27T18:15:56Z

Conquista del Perú

← Revisió anterior		Revisió de 18:15 27 ago 2022
Llínea 31:		Llínea 31:
	== Conquista del Perú ==		== Conquista del Perú ==

	Per aquella época es va formalisar la societat entre Almagro, [[Pizarro]] i Luque, rebent a principis d'[[agost]] de l'any [[1524]] el permís esperat per a descobrir i conquistar per conte seua les terres ubicades en el llevant de Panamà, empresa que va culminar en la conquiste del [[imperi inca]] per part de [[Pizarro]].		Per aquella época es va formalisar la societat entre Almagro, [[Pizarro]] i Luque, rebent a principis d'[[agost]] de l'any [[1524]] el permís esperat per a descobrir i conquistar per conte seua les terres ubicades en el llevant de Panamà, empresa que va culminar en la conquiste del [[imperi inca]] per part de Pizarro.

	Almagro va permanéixer en [[Panamà]] per a reclutar hòmens i conseguir avituallament, mentres [[Pizarro]] capturava a l'Inca [[Atahualpa]] en [[Cajamarca]]. Els èxits de [[Pizarro]] li varen moure a solicitar el permís real per a mamprendre, per conte propi, la conquiste de nous territoris, este fet va clavillar les relacions d'amistat en els Pizarro encara que li fon denegat. No obstant, quan va arribar al Perú en l'any [[1533]], ho va fer en un títul de la mateixa importància que el de [[Pizarro]], lo que va causar friccions entre abdós . Despuix de repartir-se el tesor d'[[Atahualpa]] i eixecutar-ho, varen partir cap al [[Cuzco]] i varen prendre la ciutat. L'intromissió de [[Pedro de Alvarado]] es va resoldre en el pagament d'una indemnisació a este i la seua retirada, en lo que es va evitar un conflicte. En [[juny]] de l'any [[1535]] es va produir un acostament entre Almagro i [[Pizarro]] que va incentivar a Almagro a realisar nous descobriments i es varen realisar els preparatius en el Cuzco.		Almagro va permanéixer en [[Panamà]] per a reclutar hòmens i conseguir avituallament, mentres Pizarro capturava a l'Inca [[Atahualpa]] en [[Cajamarca]]. Els èxits de [[Pizarro]] li varen moure a solicitar el permís real per a mamprendre, per conte propi, la conquiste de nous territoris, este fet va clavillar les relacions d'amistat en els Pizarro encara que li fon denegat. No obstant, quan va arribar al Perú en l'any [[1533]], ho va fer en un títul de la mateixa importància que el de Pizarro, lo que va causar friccions entre abdós . Despuix de repartir-se el tesor d'[[Atahualpa]] i eixecutar-ho, varen partir cap a [[Cuzco]] i varen prendre la ciutat. L'intromissió de [[Pedro de Alvarado]] es va resoldre en el pagament d'una indemnisació a este i la seua retirada, en lo que es va evitar un conflicte. En [[juny]] de l'any [[1535]] es va produir un acostament entre Almagro i Pizarro que va incentivar a Almagro a realisar nous descobriments i es varen realisar els preparatius en el Cuzco.

	En l'any [[1535]] l'emperador [[Carlos I]] va recompensar a Almagro en la governació de Nova Toledo, al sur de [[Perú]], i el títul d'Alvançat de les terres més allà del [[llac Titicaca]], en els territoris de l'actual [[Chile]].		En l'any [[1535]] l'emperador [[Carlos I]] va recompensar a Almagro en la governació de Nova Toledo, al sur de [[Perú]], i el títul d'Alvançat de les terres més allà del [[llac Titicaca]], en els territoris de l'actual [[Chile]].

Jose2 en 18:13 27 ago 2022

2022-08-27T18:13:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:13 27 ago 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''Diego de Almagro''' ([[Almagro (Espanya)\|Almagro]], [[Espanya]], [[1475]] - † [[Cuzco]], [[Perú]], [[1538]]) fon un [[conquistador]] [[Espanya\|espanyol]]. Va participar en la conquista del [[Perú]] i se'l considera oficialment com al descobridor de [[Chile]].		'''Diego de Almagro''' ([[Almagro (Espanya)\|Almagro]], [[Espanya]], [[1475]] - † [[Cuzco]], [[Perú]], [[1538]]) fon un [[conquistador]] [[Espanya\|espanyol]]. Va participar en la conquista del [[Perú]] i se'l considera oficialment com al descobridor de [[Chile]].

	~~'''~~Diego de Almagro~~'''~~ naixqué en la ciutat que té el matiex nom que son llinage, sent fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Sos pares s'havien donat la promesa de matrimoni, pero varen acabar el seu festeig sense realisar este compromís. Per al moment en que varen trencar la seua relació Elvira estava embarassada de Diego, raó per la qual els seus familiars la varen ocultar fins que naixquera el chiquet, que va vore la llum en l'any [[1475]].		Diego de Almagro naixqué en la ciutat que té el matiex nom que son llinage, sent fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Sos pares s'havien donat la promesa de matrimoni, pero varen acabar el seu festeig sense realisar este compromís. Per al moment en que varen trencar la seua relació Elvira estava embarassada de Diego, raó per la qual els seus familiars la varen ocultar fins que naixquera el chiquet, que va vore la llum en l'any [[1475]].

	== Primers anys ==		== Primers anys ==
	Els orígens de ~~'''~~Diego de Almagro~~'''~~ queden foscs. Va nàixer en l'any [[1475]] en la vila manchega d'[[Almagro]], en [[Ciudad Real]], lloc del que va prendre el llinage per ser fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Per a salvar l'honor de la mare, els seus familiars li varen llevar l'infant i el varen traslladar a la pròxima aldea de Bales, per a despuix ser criat en [[Aldea del Rei]], a càrrec de Sancha López del Peral. Quan va complir els quatre anys va tornar a [[Almagro]], estant devall la tutela d'un tio seu que es deya Hernán Gutiérrez fins als quinze anys, quan per causa de la durea de son tio va fugir de casa. Se va dirigir a la casa de sa mare, que ara vivia en el seu nou home, per a avisar-la de lo que ocorre i que se n'aniria a recórrer món, demanant-li una miqueta de pa que li ajudara a viure en la seua misèria. Sa mare, angoixada, li va buscar un tros de [[pa]] i unes [[monedes]] i li va dir: ''"Agarra, fill, i no em dones més passió, i anat, i ajuda't de Deu en la teua ventura"''.		Els orígens de Diego de Almagro queden foscs. Va nàixer en l'any [[1475]] en la vila manchega d'[[Almagro]], en [[Ciudad Real]], lloc del que va prendre el llinage per ser fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Per a salvar l'honor de la mare, els seus familiars li varen llevar l'infant i el varen traslladar a la pròxima aldea de Bales, per a despuix ser criat en [[Aldea del Rei]], a càrrec de Sancha López del Peral. Quan va complir els quatre anys va tornar a [[Almagro]], estant devall la tutela d'un tio seu que es deya Hernán Gutiérrez fins als quinze anys, quan per causa de la durea de son tio va fugir de casa. Se va dirigir a la casa de sa mare, que ara vivia en el seu nou home, per a avisar-la de lo que ocorre i que se n'aniria a recórrer món, demanant-li una miqueta de pa que li ajudara a viure en la seua misèria. Sa mare, angoixada, li va buscar un tros de [[pa]] i unes [[monedes]] i li va dir: ''"Agarra, fill, i no em dones més passió, i anat, i ajuda't de Deu en la teua ventura"''.

	Més tart se li trobaria en [[Sevilla]] com criat del senyor Luis de Polanco, que era un dels alcaldes d'aquella ciutat. Mentres eixercia esta ocupació, Almagro apunyalà a un atre criat per certes diferències, deixant-ho en ferides tan greus que no va voler enfrontar un juí, per lo que va fugir de Sevilla i va vagar per Andalusia fins que va decidir partir cap a [[Amèrica]].		Més tart se li trobaria en [[Sevilla]] com criat del senyor Luis de Polanco, que era un dels alcaldes d'aquella ciutat. Mentres eixercia esta ocupació, Almagro apunyalà a un atre criat per certes diferències, deixant-ho en ferides tan greus que no va voler enfrontar un juí, per lo que va fugir de Sevilla i va vagar per Andalusia fins que va decidir partir cap a [[Amèrica]].

	Era ~~'''~~Diego de Almagro~~'''~~ un home de mijana estatura i poc afavorit en apariència física, ya que fon afectat d'acné i [[Pigota\|pigotes]] mentres va estar en [[Espanya]].		Era Diego de Almagro un home de mijana estatura i poc afavorit en apariència física, ya que fon afectat d'acné i [[Pigota\|pigotes]] mentres va estar en [[Espanya]].

	== Arribada a Amèrica ==		== Arribada a Amèrica ==

Jose2 en 18:08 27 ago 2022

2022-08-27T18:08:10Z

Mostrar els canvis

Jose2 en 17:47 27 ago 2022

2022-08-27T17:47:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:47 27 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Diego de Almagro.jpg\|thumb\|right\|200px\|Diego de Almagro en "''Historia General de los hechos de los castellanos en las islas y Tierra Firme del Mar Oceáno''"]]		[[Image:Diego de Almagro.jpg\|thumb\|right\|200px\|Diego de Almagro en "''Historia General de los hechos de los castellanos en las islas y Tierra Firme del Mar Oceáno''"]]
	'''Diego de Almagro''' ([[Almagro (Espanya)\|Almagro]], [[Espanya]], [[1475]] - [[Cuzco]], [[Perú]], [[1538]]) fon un [[conquistador]] [[Espanya\|espanyol]]. Va participar en la conquista del [[Perú]] i se'l considera oficialment com al descobridor de [[Chile]].		'''Diego de Almagro''' ([[Almagro (Espanya)\|Almagro]], [[Espanya]], [[1475]] - † [[Cuzco]], [[Perú]], [[1538]]) fon un [[conquistador]] [[Espanya\|espanyol]]. Va participar en la conquista del [[Perú]] i se'l considera oficialment com al descobridor de [[Chile]].

	'''Diego de Almagro''' naixqué en la ciutat que té el matiex nom que son llinage, sent fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Sos pares s'havien donat la promesa de matrimoni, pero varen acabar el seu festeig sense realisar este compromís. Per al moment en que varen trencar la seua relació Elvira estava embarassada de Diego, raó per la qual els seus familiars la varen ocultar fins que naixquera el chiquet, que va vore la llum en l'any [[1475]].		'''Diego de Almagro''' naixqué en la ciutat que té el matiex nom que son llinage, sent fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Sos pares s'havien donat la promesa de matrimoni, pero varen acabar el seu festeig sense realisar este compromís. Per al moment en que varen trencar la seua relació Elvira estava embarassada de Diego, raó per la qual els seus familiars la varen ocultar fins que naixquera el chiquet, que va vore la llum en l'any [[1475]].

Valencian: Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

2022-06-06T15:50:55Z

Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

← Revisió anterior		Revisió de 15:50 6 jun 2022
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Primers anys ==		== Primers anys ==
	Els orígens de '''Diego de Almagro''' queden foscs. Va nàixer en l'any [[1475]] en la vila manchega d'[[Almagro]], en [[Ciudad Real]], lloc del que va prendre el llinage per ser fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Per a salvar l'honor de la mare, els seus familiars li varen llevar l'infant i ho varen traslladar a la pròxima aldea de Bales, per a despuix ser criat en [[Aldea del Rei]], a càrrec de Sancha López del Peral. Quan va complir els quatre anys va tornar a [[Almagro]], estant ~~davall~~ la tutela d'un tio seu que es deya Hernán Gutiérrez fins als quinze anys, quan per causa de la durea de son tio va fugir de casa. Se va dirigir a la casa de sa mare, que ara vivia en el seu nou home, per a avisar-la de lo que ocorre i que se n'aniria a recórrer món, demanant-li una miqueta de pa que li ajudara a viure en la seua misèria. Sa mare, angoixada, li va buscar un tros de [[pa]] i unes [[monedes]] i li va dir: ''"Agarra, fill, i no em dones més passió, i anat, i ajuda't de Deu en la teua ventura"''.		Els orígens de '''Diego de Almagro''' queden foscs. Va nàixer en l'any [[1475]] en la vila manchega d'[[Almagro]], en [[Ciudad Real]], lloc del que va prendre el llinage per ser fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Per a salvar l'honor de la mare, els seus familiars li varen llevar l'infant i ho varen traslladar a la pròxima aldea de Bales, per a despuix ser criat en [[Aldea del Rei]], a càrrec de Sancha López del Peral. Quan va complir els quatre anys va tornar a [[Almagro]], estant devall la tutela d'un tio seu que es deya Hernán Gutiérrez fins als quinze anys, quan per causa de la durea de son tio va fugir de casa. Se va dirigir a la casa de sa mare, que ara vivia en el seu nou home, per a avisar-la de lo que ocorre i que se n'aniria a recórrer món, demanant-li una miqueta de pa que li ajudara a viure en la seua misèria. Sa mare, angoixada, li va buscar un tros de [[pa]] i unes [[monedes]] i li va dir: ''"Agarra, fill, i no em dones més passió, i anat, i ajuda't de Deu en la teua ventura"''.

	Més tart se li trobaria en [[Sevilla]] com criat del senyor Luis de Polanco, que era un dels alcaldes d'aquella ciutat. Mentres eixercia esta ocupació, Almagro apunyale a un atre criat per certes diferències, deixant-ho en ferides tan greus que no va voler enfrontar un juí, per lo qual cosa va fugir de Sevilla i va vagar per Andalusia fins que va decidir partir cap a [[Amèrica]].		Més tart se li trobaria en [[Sevilla]] com criat del senyor Luis de Polanco, que era un dels alcaldes d'aquella ciutat. Mentres eixercia esta ocupació, Almagro apunyale a un atre criat per certes diferències, deixant-ho en ferides tan greus que no va voler enfrontar un juí, per lo qual cosa va fugir de Sevilla i va vagar per Andalusia fins que va decidir partir cap a [[Amèrica]].