Dialecte barceloní - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' a poc a poc ' a ' poc a poc '

2025-06-14T09:00:39Z

Text reemplaça - ' a poc a poc ' a ' poc a poc '

← Revisió anterior		Revisió de 09:00 14 jun 2025
Llínea 85:		Llínea 85:
	Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Diez, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua ''Gramàtica de les Llengües Romàniques'', on diu:		Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Diez, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua ''Gramàtica de les Llengües Romàniques'', on diu:

	{{cita\|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...."}}<ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.		{{cita\|"En l'Est la transició s'opera poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...."}}<ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.

	No obstant això, va canviar este juí en [[1925]], despuix de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona" i haver segut "onerosament fidelisat" per la burguesia nazionalista catalana: va ser llavors quan va començar a utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.		No obstant això, va canviar este juí en [[1925]], despuix de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona" i haver segut "onerosament fidelisat" per la burguesia nazionalista catalana: va ser llavors quan va començar a utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.

Valencian: Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

2023-08-28T17:00:41Z

Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

← Revisió anterior		Revisió de 17:00 28 ago 2023
Llínea 53:		Llínea 53:
	* F. Juanto, Filòlec de l'Universitat de la Sorbona (París)		* F. Juanto, Filòlec de l'Universitat de la Sorbona (París)

	{{cita\|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, [[1907]]- fora un camí de roses per a ells mateixos, ni abans ni despuix de l'engany de les mal ~~cridades~~ “normes del ´32” ........ varen acabar en l'imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'', personal de l'indecís químic Pompeu Fabra ([[1913]] ), portat de Bilbao per Prat de la Riba ([[1911]]) , darrere d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de [[Pare Fullana\|Fullana]] ([[Valéncia]]) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...” <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes. [[Las Provincias]]. 19.06.[[1997]]</ref>.}}		{{cita\|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, [[1907]]- fora un camí de roses per a ells mateixos, ni abans ni despuix de l'engany de les mal nomenades “normes del ´32” ........ varen acabar en l'imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'', personal de l'indecís químic Pompeu Fabra ([[1913]] ), portat de Bilbao per Prat de la Riba ([[1911]]) , darrere d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de [[Pare Fullana\|Fullana]] ([[Valéncia]]) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...” <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes. [[Las Provincias]]. 19.06.[[1997]]</ref>.}}

	* Historiador i humaniste [[Marcelino Menéndez Pelayo\|Menéndez i Pelayo]]:		* Historiador i humaniste [[Marcelino Menéndez Pelayo\|Menéndez i Pelayo]]:

Jose2: Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

2022-05-08T20:08:43Z

Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

← Revisió anterior		Revisió de 20:08 8 maig 2022
Llínea 45:		Llínea 45:
	* [[Josep Maria Guinot\|Pare Josep Maria Guinot]] (Castelló) filòlec		* [[Josep Maria Guinot\|Pare Josep Maria Guinot]] (Castelló) filòlec

	{{cita\|"prenent com a base per a tota Catalunya la modalitat llingüística de Barcelona, dialecte barceloni , el ~~mes~~ impur de tots”..<ref> Guinot.J.Mª. Qüestions de Llengua”. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Série Filològica. Ed.cit. [[1990]]).</ref>}}		{{cita\|"prenent com a base per a tota Catalunya la modalitat llingüística de Barcelona, dialecte barceloni , el més impur de tots”..<ref> Guinot.J.Mª. Qüestions de Llengua”. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Série Filològica. Ed.cit. [[1990]]).</ref>}}

	* [[Fermín Juanto Manrique\|F. Juanto]], Filòlec de l'Universitat de la Sorbona ([[París]])		* [[Fermín Juanto Manrique\|F. Juanto]], Filòlec de l'Universitat de la Sorbona ([[París]])

Jose2: Text reemplaça - ' aprendre ' a ' deprendre '

2020-07-05T12:01:32Z

Text reemplaça - ' aprendre ' a ' deprendre '

← Revisió anterior		Revisió de 12:01 5 jul 2020
Llínea 91:		Llínea 91:
	Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec [[Ramón Menéndez Pidal\|Menendez Pidal]] en la seua obra ''Gramàtica Històrica'' ([[Madrit]], [[1977]]) on va demostrar la falta de rigor de Meyer Lübke al mateix temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[idioma valencià\|llengua valenciana]]:		Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec [[Ramón Menéndez Pidal\|Menendez Pidal]] en la seua obra ''Gramàtica Històrica'' ([[Madrit]], [[1977]]) on va demostrar la falta de rigor de Meyer Lübke al mateix temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[idioma valencià\|llengua valenciana]]:

	{{cita\|És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'[[Europa]] dels clàssics de la qual no sols varen ~~aprendre~~ els catalans, sino inclús els castellans}}		{{cita\|És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'[[Europa]] dels clàssics de la qual no sols varen deprendre els catalans, sino inclús els castellans}}

	* [[Gregori Mayans\|Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística [[Friedrich Christian Diez\|Friedrich Díez]], Mayans i Ciscar també afirmava en [[1873]] que:		* [[Gregori Mayans\|Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística [[Friedrich Christian Diez\|Friedrich Díez]], Mayans i Ciscar també afirmava en [[1873]] que:

Xavier: /* Atres definicions històriques que avalen la genètica del “dialecte barceloní” */

2020-03-31T16:34:35Z