Dendrocygna bicolor - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

2026-07-08T06:13:30Z

Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

← Revisió anterior		Revisió de 06:13 8 jul 2026
Llínea 7:		Llínea 7:
	El [[niu d'aus\|niu]], construït en material vegetal i sense forrar, és construït entre la vegetació densa o en el buit d'un arbre. La [[posada (ous)\|posada]] típica té al voltant de dèu [[ou (biologia)\|ous]] blanquecinos. La parella reproductora, els membres de la qual permaneixen junts tota la vida, es turna para [[incubació\|incubar]] els ous; estos [[eclosió\|eclosionan]] en 24-29 dies. Els pollets, en plomall suau i gris, deixen el niu un dia despuix o després de l'eclosió, pero els progenitors seguixen protegint-los fins que abandonen el niu nou semanes despuix.		El [[niu d'aus\|niu]], construït en material vegetal i sense forrar, és construït entre la vegetació densa o en el buit d'un arbre. La [[posada (ous)\|posada]] típica té al voltant de dèu [[ou (biologia)\|ous]] blanquecinos. La parella reproductora, els membres de la qual permaneixen junts tota la vida, es turna para [[incubació\|incubar]] els ous; estos [[eclosió\|eclosionan]] en 24-29 dies. Els pollets, en plomall suau i gris, deixen el niu un dia despuix o després de l'eclosió, pero els progenitors seguixen protegint-los fins que abandonen el niu nou semanes despuix.

	S'alimenta de llavors i atres parts de les plantes en els chapulls de dia o de nit. A voltes es considera una plaga en els cultius de l'arròs, i també ho cacen per a menjar en parts de la seua àrea de distribució. A pesar de la caça, l'enverinament per [[plaguicida]]s i la depredación natural per mamífers, reptils i atres aus, les grans poblacions i la varietat d'esta au fan que es classifique com de [[espècie baixe preocupació menor\|preocupació menor]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (UICN).~~<ref name="IUCN" />~~		S'alimenta de llavors i atres parts de les plantes en els chapulls de dia o de nit. A voltes es considera una plaga en els cultius de l'arròs, i també ho cacen per a menjar en parts de la seua àrea de distribució. A pesar de la caça, l'enverinament per [[plaguicida]]s i la depredación natural per mamífers, reptils i atres aus, les grans poblacions i la varietat d'esta au fan que es classifique com de [[espècie baixe preocupació menor\|preocupació menor]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (UICN).




			== Referències ==
			<references />

	[[Categoria:Aus d'Àfrica]]		[[Categoria:Aus d'Àfrica]]

ValBOT: Bot: Desfent esborrat agressiu de referències per error

2026-07-08T05:50:20Z

Bot: Desfent esborrat agressiu de referències per error

← Revisió anterior		Revisió de 05:50 8 jul 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Marrecas-caneleiras - Dendrocygna bicolor.jpg\|miniatura\|sirirí colorat (''Dendrocygna bicolor'')]]		[[Archiu:Marrecas-caneleiras - Dendrocygna bicolor.jpg\|miniatura\|sirirí colorat (''Dendrocygna bicolor'')]]

	El '''sirirí colorat''' ('''''Dendrocygna bicolor'''''), també conegut com a '''ànet silbón colorat''' o '''suirirí bicolor''', és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Anseriformes\|anseriforme]] de la [[família (biologia)\|família]] [[Anatidae]] i la subfamília [[Anatinae]].		El '''sirirí colorat''' ('''''Dendrocygna bicolor'''''),<ref name=AOP>{{Llesta aus AOP\|2023-10-05}}</ref> també conegut com a '''ànet silbón colorat'''<ref name=BJS>{{Llesta aus BJS\|2023-10-05}}</ref> o '''suirirí bicolor''',<ref>{{Noms aus SEO 1 \|fechaacceso =2015-09-11}}</ref> és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Anseriformes\|anseriforme]] de la [[família (biologia)\|família]] [[Anatidae]] i la subfamília [[Anatinae]].

	Habita en totes les [[clima tropical\|regions tropicals]] del món: en gran part de [[América Central\|Centre]] i [[Amèrica del Sur\|Sudamérica]], les [[Índies Occidentals]], el [[sur d'Estats Units\|sur dels Estats Units]], [[Àfrica subsahariana]] i el [[subcontinent indi]]. Té un [[plomall]] principalment pardo rojós, cames llargues i un [[pico (zoologia)\|pico]] llarc i gris, i una franja blanca distintiva en tota la coa negra durant el vol. De la mateixa manera que atres membres del seu antic linaje, té una cridada sorollosa que en vol o en el sol. L'hàbitat preferit són els #llac poc profunts, [[arrossar]]és i uns atres [[chapull]]és en vegetació abundant.		Habita en totes les [[clima tropical\|regions tropicals]] del món: en gran part de [[América Central\|Centre]] i [[Amèrica del Sur\|Sudamérica]], les [[Índies Occidentals]], el [[sur d'Estats Units\|sur dels Estats Units]], [[Àfrica subsahariana]] i el [[subcontinent indi]]. Té un [[plomall]] principalment pardo rojós, cames llargues i un [[pico (zoologia)\|pico]] llarc i gris, i una franja blanca distintiva en tota la coa negra durant el vol. De la mateixa manera que atres membres del seu antic linaje, té una cridada sorollosa que en vol o en el sol. L'hàbitat preferit són els #llac poc profunts, [[arrossar]]és i uns atres [[chapull]]és en vegetació abundant.
Llínea 7:		Llínea 7:
	El [[niu d'aus\|niu]], construït en material vegetal i sense forrar, és construït entre la vegetació densa o en el buit d'un arbre. La [[posada (ous)\|posada]] típica té al voltant de dèu [[ou (biologia)\|ous]] blanquecinos. La parella reproductora, els membres de la qual permaneixen junts tota la vida, es turna para [[incubació\|incubar]] els ous; estos [[eclosió\|eclosionan]] en 24-29 dies. Els pollets, en plomall suau i gris, deixen el niu un dia despuix o després de l'eclosió, pero els progenitors seguixen protegint-los fins que abandonen el niu nou semanes despuix.		El [[niu d'aus\|niu]], construït en material vegetal i sense forrar, és construït entre la vegetació densa o en el buit d'un arbre. La [[posada (ous)\|posada]] típica té al voltant de dèu [[ou (biologia)\|ous]] blanquecinos. La parella reproductora, els membres de la qual permaneixen junts tota la vida, es turna para [[incubació\|incubar]] els ous; estos [[eclosió\|eclosionan]] en 24-29 dies. Els pollets, en plomall suau i gris, deixen el niu un dia despuix o després de l'eclosió, pero els progenitors seguixen protegint-los fins que abandonen el niu nou semanes despuix.

	S'alimenta de llavors i atres parts de les plantes en els chapulls de dia o de nit. A voltes es considera una plaga en els cultius de l'arròs, i també ho cacen per a menjar en parts de la seua àrea de distribució. A pesar de la caça, l'enverinament per [[plaguicida]]s i la depredación natural per mamífers, reptils i atres aus, les grans poblacions i la varietat d'esta au fan que es classifique com de [[espècie baixe preocupació menor\|preocupació menor]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (UICN).		S'alimenta de llavors i atres parts de les plantes en els chapulls de dia o de nit. A voltes es considera una plaga en els cultius de l'arròs, i també ho cacen per a menjar en parts de la seua àrea de distribució. A pesar de la caça, l'enverinament per [[plaguicida]]s i la depredación natural per mamífers, reptils i atres aus, les grans poblacions i la varietat d'esta au fan que es classifique com de [[espècie baixe preocupació menor\|preocupació menor]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (UICN).<ref name="IUCN" />



	[[Categoria:Aus d'Àfrica]]		[[Categoria:Aus d'Àfrica]]

ValBOT: Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç

2026-07-08T05:45:26Z

Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç

← Revisió anterior		Revisió de 05:45 8 jul 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Marrecas-caneleiras - Dendrocygna bicolor.jpg\|miniatura\|sirirí colorat (''Dendrocygna bicolor'')]]		[[Archiu:Marrecas-caneleiras - Dendrocygna bicolor.jpg\|miniatura\|sirirí colorat (''Dendrocygna bicolor'')]]

	El '''sirirí colorat''' ('''''Dendrocygna bicolor'''''),~~<ref name=AOP>{{Llesta aus AOP\|2023-10-05}}</ref>~~ també conegut com a '''ànet silbón colorat'''~~<ref name=BJS>{{Llesta aus BJS\|2023-10-05}}</ref>~~ o '''suirirí bicolor''',~~<ref>{{Noms aus SEO 1 \|fechaacceso =2015-09-11}}</ref>~~ és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Anseriformes\|anseriforme]] de la [[família (biologia)\|família]] [[Anatidae]] i la subfamília [[Anatinae]].		El '''sirirí colorat''' ('''''Dendrocygna bicolor'''''), també conegut com a '''ànet silbón colorat''' o '''suirirí bicolor''', és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Anseriformes\|anseriforme]] de la [[família (biologia)\|família]] [[Anatidae]] i la subfamília [[Anatinae]].

	Habita en totes les [[clima tropical\|regions tropicals]] del món: en gran part de [[América Central\|Centre]] i [[Amèrica del Sur\|Sudamérica]], les [[Índies Occidentals]], el [[sur d'Estats Units\|sur dels Estats Units]], [[Àfrica subsahariana]] i el [[subcontinent indi]]. Té un [[plomall]] principalment pardo rojós, cames llargues i un [[pico (zoologia)\|pico]] llarc i gris, i una franja blanca distintiva en tota la coa negra durant el vol. De la mateixa manera que atres membres del seu antic linaje, té una cridada sorollosa que en vol o en el sol. L'hàbitat preferit són els #llac poc profunts, [[arrossar]]és i uns atres [[chapull]]és en vegetació abundant.		Habita en totes les [[clima tropical\|regions tropicals]] del món: en gran part de [[América Central\|Centre]] i [[Amèrica del Sur\|Sudamérica]], les [[Índies Occidentals]], el [[sur d'Estats Units\|sur dels Estats Units]], [[Àfrica subsahariana]] i el [[subcontinent indi]]. Té un [[plomall]] principalment pardo rojós, cames llargues i un [[pico (zoologia)\|pico]] llarc i gris, i una franja blanca distintiva en tota la coa negra durant el vol. De la mateixa manera que atres membres del seu antic linaje, té una cridada sorollosa que en vol o en el sol. L'hàbitat preferit són els #llac poc profunts, [[arrossar]]és i uns atres [[chapull]]és en vegetació abundant.
Llínea 7:		Llínea 7:
	El [[niu d'aus\|niu]], construït en material vegetal i sense forrar, és construït entre la vegetació densa o en el buit d'un arbre. La [[posada (ous)\|posada]] típica té al voltant de dèu [[ou (biologia)\|ous]] blanquecinos. La parella reproductora, els membres de la qual permaneixen junts tota la vida, es turna para [[incubació\|incubar]] els ous; estos [[eclosió\|eclosionan]] en 24-29 dies. Els pollets, en plomall suau i gris, deixen el niu un dia despuix o després de l'eclosió, pero els progenitors seguixen protegint-los fins que abandonen el niu nou semanes despuix.		El [[niu d'aus\|niu]], construït en material vegetal i sense forrar, és construït entre la vegetació densa o en el buit d'un arbre. La [[posada (ous)\|posada]] típica té al voltant de dèu [[ou (biologia)\|ous]] blanquecinos. La parella reproductora, els membres de la qual permaneixen junts tota la vida, es turna para [[incubació\|incubar]] els ous; estos [[eclosió\|eclosionan]] en 24-29 dies. Els pollets, en plomall suau i gris, deixen el niu un dia despuix o després de l'eclosió, pero els progenitors seguixen protegint-los fins que abandonen el niu nou semanes despuix.

	S'alimenta de llavors i atres parts de les plantes en els chapulls de dia o de nit. A voltes es considera una plaga en els cultius de l'arròs, i també ho cacen per a menjar en parts de la seua àrea de distribució. A pesar de la caça, l'enverinament per [[plaguicida]]s i la depredación natural per mamífers, reptils i atres aus, les grans poblacions i la varietat d'esta au fan que es classifique com de [[espècie baixe preocupació menor\|preocupació menor]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (UICN).~~<ref name="IUCN" />~~		S'alimenta de llavors i atres parts de les plantes en els chapulls de dia o de nit. A voltes es considera una plaga en els cultius de l'arròs, i també ho cacen per a menjar en parts de la seua àrea de distribució. A pesar de la caça, l'enverinament per [[plaguicida]]s i la depredación natural per mamífers, reptils i atres aus, les grans poblacions i la varietat d'esta au fan que es classifique com de [[espècie baixe preocupació menor\|preocupació menor]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (UICN).



	[[Categoria:Aus d'Àfrica]]		[[Categoria:Aus d'Àfrica]]

ValBOT: Bot: Revertint apòstrof d' davant de consonant

2026-07-07T17:12:32Z

Bot: Revertint apòstrof d' davant de consonant

← Revisió anterior		Revisió de 17:12 7 jul 2026
Llínea 3:		Llínea 3:
	El '''sirirí colorat''' ('''''Dendrocygna bicolor'''''),<ref name=AOP>{{Llesta aus AOP\|2023-10-05}}</ref> també conegut com a '''ànet silbón colorat'''<ref name=BJS>{{Llesta aus BJS\|2023-10-05}}</ref> o '''suirirí bicolor''',<ref>{{Noms aus SEO 1 \|fechaacceso =2015-09-11}}</ref> és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Anseriformes\|anseriforme]] de la [[família (biologia)\|família]] [[Anatidae]] i la subfamília [[Anatinae]].		El '''sirirí colorat''' ('''''Dendrocygna bicolor'''''),<ref name=AOP>{{Llesta aus AOP\|2023-10-05}}</ref> també conegut com a '''ànet silbón colorat'''<ref name=BJS>{{Llesta aus BJS\|2023-10-05}}</ref> o '''suirirí bicolor''',<ref>{{Noms aus SEO 1 \|fechaacceso =2015-09-11}}</ref> és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Anseriformes\|anseriforme]] de la [[família (biologia)\|família]] [[Anatidae]] i la subfamília [[Anatinae]].

	Habita en totes les [[clima tropical\|regions tropicals]] del món: en gran part d'[[América Central\|Centre]] i [[Amèrica del Sur\|Sudamérica]], les [[Índies Occidentals]], el [[sur d'Estats Units\|sur dels Estats Units]], [[Àfrica subsahariana]] i el [[subcontinent indi]]. Té un [[plomall]] principalment pardo rojós, cames llargues i un [[pico (zoologia)\|pico]] llarc i gris, i una franja blanca distintiva en tota la coa negra durant el vol. De la mateixa manera que atres membres del seu antic linaje, té una cridada sorollosa que en vol o en el sol. L'hàbitat preferit són els #llac poc profunts, [[arrossar]]és i uns atres [[chapull]]és en vegetació abundant.		Habita en totes les [[clima tropical\|regions tropicals]] del món: en gran part de [[América Central\|Centre]] i [[Amèrica del Sur\|Sudamérica]], les [[Índies Occidentals]], el [[sur d'Estats Units\|sur dels Estats Units]], [[Àfrica subsahariana]] i el [[subcontinent indi]]. Té un [[plomall]] principalment pardo rojós, cames llargues i un [[pico (zoologia)\|pico]] llarc i gris, i una franja blanca distintiva en tota la coa negra durant el vol. De la mateixa manera que atres membres del seu antic linaje, té una cridada sorollosa que en vol o en el sol. L'hàbitat preferit són els #llac poc profunts, [[arrossar]]és i uns atres [[chapull]]és en vegetació abundant.

	El [[niu d'aus\|niu]], construït en material vegetal i sense forrar, és construït entre la vegetació densa o en el buit d'un arbre. La [[posada (ous)\|posada]] típica té al voltant de dèu [[ou (biologia)\|ous]] blanquecinos. La parella reproductora, els membres de la qual permaneixen junts tota la vida, es turna para [[incubació\|incubar]] els ous; estos [[eclosió\|eclosionan]] en 24-29 dies. Els pollets, en plomall suau i gris, deixen el niu un dia despuix o després de l'eclosió, pero els progenitors seguixen protegint-los fins que abandonen el niu nou semanes despuix.		El [[niu d'aus\|niu]], construït en material vegetal i sense forrar, és construït entre la vegetació densa o en el buit d'un arbre. La [[posada (ous)\|posada]] típica té al voltant de dèu [[ou (biologia)\|ous]] blanquecinos. La parella reproductora, els membres de la qual permaneixen junts tota la vida, es turna para [[incubació\|incubar]] els ous; estos [[eclosió\|eclosionan]] en 24-29 dies. Els pollets, en plomall suau i gris, deixen el niu un dia despuix o després de l'eclosió, pero els progenitors seguixen protegint-los fins que abandonen el niu nou semanes despuix.

	S'alimenta de llavors i atres parts de les plantes en els chapulls de dia o de nit. A voltes es considera una plaga en els cultius de l'arròs, i també ho cacen per a menjar en parts de la seua àrea de distribució. A pesar de la caça, l'enverinament per [[plaguicida]]s i la depredación natural per mamífers, reptils i atres aus, les grans poblacions i la varietat d'esta au fan que es classifique com d'[[espècie baixe preocupació menor\|preocupació menor]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (UICN).<ref name="IUCN" />		S'alimenta de llavors i atres parts de les plantes en els chapulls de dia o de nit. A voltes es considera una plaga en els cultius de l'arròs, i també ho cacen per a menjar en parts de la seua àrea de distribució. A pesar de la caça, l'enverinament per [[plaguicida]]s i la depredación natural per mamífers, reptils i atres aus, les grans poblacions i la varietat d'esta au fan que es classifique com de [[espècie baixe preocupació menor\|preocupació menor]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (UICN).<ref name="IUCN" />



	[[Categoria:Aus d'Àfrica]]		[[Categoria:Aus d'Àfrica]]

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au

2026-07-07T16:03:50Z

Bot: Creant artícul sobre l'au

Pàgina nova

[[Archiu:Marrecas-caneleiras - Dendrocygna bicolor.jpg|miniatura|sirirí colorat (''Dendrocygna bicolor'')]]

El '''sirirí colorat''' ('''''Dendrocygna bicolor'''''),<ref name=AOP>{{Llesta aus AOP|2023-10-05}}</ref> també conegut com a '''ànet silbón colorat'''<ref name=BJS>{{Llesta aus BJS|2023-10-05}}</ref> o '''suirirí bicolor''',<ref>{{Noms aus SEO 1 |fechaacceso =2015-09-11}}</ref> és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Anseriformes|anseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Anatidae]] i la subfamília [[Anatinae]].

Habita en totes les [[clima tropical|regions tropicals]] del món: en gran part d'[[América Central|Centre]] i [[Amèrica del Sur|Sudamérica]], les [[Índies Occidentals]], el [[sur d'Estats Units|sur dels Estats Units]], [[Àfrica subsahariana]] i el [[subcontinent indi]]. Té un [[plomall]] principalment pardo rojós, cames llargues i un [[pico (zoologia)|pico]] llarc i gris, i una franja blanca distintiva en tota la coa negra durant el vol. De la mateixa manera que atres membres del seu antic linaje, té una cridada sorollosa que en vol o en el sol. L'hàbitat preferit són els #llac poc profunts, [[arrossar]]és i uns atres [[chapull]]és en vegetació abundant.

El [[niu d'aus|niu]], construït en material vegetal i sense forrar, és construït entre la vegetació densa o en el buit d'un arbre. La [[posada (ous)|posada]] típica té al voltant de dèu [[ou (biologia)|ous]] blanquecinos. La parella reproductora, els membres de la qual permaneixen junts tota la vida, es turna para [[incubació|incubar]] els ous; estos [[eclosió|eclosionan]] en 24-29 dies. Els pollets, en plomall suau i gris, deixen el niu un dia despuix o després de l'eclosió, pero els progenitors seguixen protegint-los fins que abandonen el niu nou semanes despuix.

S'alimenta de llavors i atres parts de les plantes en els chapulls de dia o de nit. A voltes es considera una plaga en els cultius de l'arròs, i també ho cacen per a menjar en parts de la seua àrea de distribució. A pesar de la caça, l'enverinament per [[plaguicida]]s i la depredación natural per mamífers, reptils i atres aus, les grans poblacions i la varietat d'esta au fan que es classifique com d'[[espècie baixe preocupació menor|preocupació menor]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (UICN).<ref name="IUCN" />

[[Categoria:Aus d'Àfrica]]