Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:21:10Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:21 8 jul 2026
Llínea 12:		Llínea 12:
	Pesa 70-140 g i medix 13-18 cm més 12 cm de coa. El [[cos (anatomia)\|cos]] està cobert per [[pèl]] gris en dèbils tenyides rojoses sobre l'esquena i abdós laterals, deguts a pèls ralos de color cobrizo que descollen de la [[capa basal]] de color grisáceo. Les regions ventrales són més clares, casi blanques. Els [[macho]]s són de major [[envergadura]] que les [[femella]].		Pesa 70-140 g i medix 13-18 cm més 12 cm de coa. El [[cos (anatomia)\|cos]] està cobert per [[pèl]] gris en dèbils tenyides rojoses sobre l'esquena i abdós laterals, deguts a pèls ralos de color cobrizo que descollen de la [[capa basal]] de color grisáceo. Les regions ventrales són més clares, casi blanques. Els [[macho]]s són de major [[envergadura]] que les [[femella]].

	La [[cap]] és semblada a la d'un [[Mus (animal)\|rata]], els [[ulls]] són redons, negres i menuts, les [[orelles]] menudes i el [[~~hocico~~]] puntagut. Les [[extremitats]] són curtes. Les posteriors són molt primes i carixen de primer [[dit]]. El respal és [[plantígrat]].		La [[cap]] és semblada a la d'un [[Mus (animal)\|rata]], els [[ulls]] són redons, negres i menuts, les [[orelles]] menudes i el [[morro]] puntagut. Les [[extremitats]] són curtes. Les posteriors són molt primes i carixen de primer [[dit]]. El respal és [[plantígrat]].

	La [[coa]] d'esta espècie, està coberta uniformemente de pèl rojós, pero en la mitat distal ademés, creixen pèls de color negre i major llongitut que formen crestes llongitudinals sobre les llínees miges. Mentres que ''Dasyuroides byrnei'' les posseïx sobre les superfícies dorsal i [[ventral]], el mulgara (''[[Dasycercus cristicauda]]'') només la té en la [[Térmens anatòmics de localisació#Regió dorsal\|dorsal]].		La [[coa]] d'esta espècie, està coberta uniformemente de pèl rojós, pero en la mitat distal ademés, creixen pèls de color negre i major llongitut que formen crestes llongitudinals sobre les llínees miges. Mentres que ''Dasyuroides byrnei'' les posseïx sobre les superfícies dorsal i [[ventral]], el mulgara (''[[Dasycercus cristicauda]]'') només la té en la [[Térmens anatòmics de localisació#Regió dorsal\|dorsal]].

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T19:52:05Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Vakorejsek ctyrprsty.jpg|miniatura|kowari (''Dasyuroides byrnei'')]]

El '''kowari''' o '''rata marsupial de coa de pinzell''' ('''''Dasyuroides byrnei''''') és una [[espècie]] de [[marsupial]] [[dasiuromorfo]] de la [[família (biologia)|família]] [[Dasyuridae]] [[Endemisme|endèmica]] d'[[Austràlia]].

== Distribució ==

Regió àrida en la confluència de [[Queensland]], [[Austràlia Meridional]] i [[Territori del Nort]] en [[Austràlia]].

== Faneróptica i anatomia ==

Pesa 70-140 g i medix 13-18 cm més 12 cm de coa. El [[cos (anatomia)|cos]] està cobert per [[pèl]] gris en dèbils tenyides rojoses sobre l'esquena i abdós laterals, deguts a pèls ralos de color cobrizo que descollen de la [[capa basal]] de color grisáceo. Les regions ventrales són més clares, casi blanques. Els [[macho]]s són de major [[envergadura]] que les [[femella]].

La [[cap]] és semblada a la d'un [[Mus (animal)|rata]], els [[ulls]] són redons, negres i menuts, les [[orelles]] menudes i el [[hocico]] puntagut. Les [[extremitats]] són curtes. Les posteriors són molt primes i carixen de primer [[dit]]. El respal és [[plantígrat]].

La [[coa]] d'esta espècie, està coberta uniformemente de pèl rojós, pero en la mitat distal ademés, creixen pèls de color negre i major llongitut que formen crestes llongitudinals sobre les llínees miges. Mentres que ''Dasyuroides byrnei'' les posseïx sobre les superfícies dorsal i [[ventral]], el mulgara (''[[Dasycercus cristicauda]]'') només la té en la [[Térmens anatòmics de localisació#Regió dorsal|dorsal]].

Les [[femella]]s posseïxen un [[marsupi]] en el suficient grau de desenroll per a albergar les crío en el seu interior mentres s'alimenten d'una de les cinc a sèt [[mames]], generalment sis, que estaja en el seu interior.

== Dieta ==

El seu [[dieta]] està basada majoritàriament en [[insectes]] i uns atres [[artròpodes]], completant-la en menuts [[vertebrat]]s. Són animals molt voraços que poden ingerir fins al 25% del seu propi pes en una [[menjar]]. Si consumixen [[Suculenta|plantes suculentes]], poden permanéixer durant llarc temps sense beure.

Són capaços de donar [[caça]] a menuts [[mamífers]] atacant-los en gran velocitat i devorar-los metódicamente des de la [[cap]] a la [[coa]] mentres va desollándolos en sorprenent destrea. Per a consumir grans [[artròpodes]] sol ajudar-se de les [[extremitats]] anteriors.

== Reproducció ==

Les femelles de ''D. byrnei'' poden tindre més de quatre [[estro|cicles estrales]] a l'any, en intervals de dos [[més]]és si no hi ha crío [[alletament|lactants]]. Els [[part]]s poden tindre lloc des d'abril a decembre concentrant-se entre maig i juliol.

Les [[gestació]] dura una miqueta més d'un més, al final del com naixen entre tres i huit [[crío]]s, normalment entre cinc i sis, que s'alimentaran de [[llet]] durant a lo manco 55-56 dies. Permaneixeran encara en la [[mare]] fins als 100-120 dies i alcançaran la [[madurea sexual]] entre els sèt o huit [[més]]és d'edat.

== Comportament ==

Poden anidar en forats abandonats per uns atres [[animals]] o construir les seues pròpies [[cau]]s, que el seu interior tapizan en material [[vegetal]] suau. Els seus hàbits són bàsicament terrícolas, encara que poden escalar en gran mestrage

Es desenvuelven ben tant en hores del [[dia]] com de la [[nit]] i, encara que les de ple [[sol]] solen passar-les refugiats en els seus [[cau]]s excavades en la [[arena]], no dubten en aventurar-se a l'exterior si els és necessari. Estos animals marquen els seus territoris en #exudació de [[glándulas]] situades en la [[pell]] de la regió [[esternó|esternal]], i pròximes a la [[Cloaca (zoologia)|cloaca]].

== Rol ecològic ==

* Classificació [[UICN]]: Vulnerable.<ref>[http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/6265/0 ''Dasyuroides byrnei''] en el [http://www.iucnredlist.org/ lloc] de la [[Llista Roja de la UICN]]; en anglés. Accés: 1 de març de 2008.</ref>

== Vejau també ==

* [[Anex:Cladograma Australidelphia]]

== Referències ==

{{listaref}}

* Massicot, P. (2005) [http://www.animalinfo.org/species/dasybyrn.htm Kowari] en el [http://www.animalinfo.org/ lloc] Animal Info. <small>Accés: 7 d'octubre de 2007.</small>

== Enllaços externs ==

{{commonscat}}
{{wikispecies}}

[[Categoria:Mamífers d'Oceania]]

Dasyuroides byrnei - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer