Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:21:14Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:21 8 jul 2026
Llínea 10:		Llínea 10:
	== Característiques ==		== Característiques ==

	Pesa uns 115 [[Gram\|g]] i medix de 13 a 22 [[mm]] més 7-13 mm de coa. Manifesta cert [[dimorfisme sexual]], sent els [[macho]]s de major envergadura que les [[femella]]s. Les [[condicions climàtiques]] de les àrees de distribució d'estos animals, ha favorit el seu [[evolució]] cap a formes compactes en [[orella]]s, [[~~hocico~~]]s i [[extremitat]]és curtes per a disminuir la superfície d'exposició.		Pesa uns 115 [[Gram\|g]] i medix de 13 a 22 [[mm]] més 7-13 mm de coa. Manifesta cert [[dimorfisme sexual]], sent els [[macho]]s de major envergadura que les [[femella]]s. Les [[condicions climàtiques]] de les àrees de distribució d'estos animals, ha favorit el seu [[evolució]] cap a formes compactes en [[orella]]s, [[morro]]s i [[extremitat]]és curtes per a disminuir la superfície d'exposició.

	El [[cos (anatomia)\|cos]] està cobert per [[pèl]] gris en dèbils tenyides rojoses sobre el [[Esquena (terme)\|esquena]] i abdós laterals, mentres que en les [[zones ventrales]] este és blanc cremoso. Les tenyides rojoses es deuen a pèls ralos de color cobrizo que descollen de la capa basal formada per pèls curts i densos de color grisáceo.		El [[cos (anatomia)\|cos]] està cobert per [[pèl]] gris en dèbils tenyides rojoses sobre el [[Esquena (terme)\|esquena]] i abdós laterals, mentres que en les [[zones ventrales]] este és blanc cremoso. Les tenyides rojoses es deuen a pèls ralos de color cobrizo que descollen de la capa basal formada per pèls curts i densos de color grisáceo.

	La [[cap]] és semblada a la d'un [[Mus (animal)\|rata]], els [[ull]]s són redons, negres i menuts, les [[orella]]s menudes i el [[~~hocico~~]] puntagut. Les extremitats posteriors són molt primes i carixen de primer [[dit]]. El respal és [[plantígrat]].		La [[cap]] és semblada a la d'un [[Mus (animal)\|rata]], els [[ull]]s són redons, negres i menuts, les [[orella]]s menudes i el [[morro]] puntagut. Les extremitats posteriors són molt primes i carixen de primer [[dit]]. El respal és [[plantígrat]].

	És característica la [[coa]] d'esta espècie, puix està coberta uniformemente de pèl rojós, pero en la mitat distal ademés, creixen pèls de color negre i major llongitut que formen crestes llongitudinals sobre les llínees miges. Per a diferenciar el [[mulgara]] del [[kowari]], basta observar esta traça, puix mentres que ''Dasycercus cristicauda'' només té esta cresta en la [[superfície dorsal]], ''[[Dasyuroides byrnei]]'' presenta una atra més en la [[ventral]].		És característica la [[coa]] d'esta espècie, puix està coberta uniformemente de pèl rojós, pero en la mitat distal ademés, creixen pèls de color negre i major llongitut que formen crestes llongitudinals sobre les llínees miges. Per a diferenciar el [[mulgara]] del [[kowari]], basta observar esta traça, puix mentres que ''Dasycercus cristicauda'' només té esta cresta en la [[superfície dorsal]], ''[[Dasyuroides byrnei]]'' presenta una atra més en la [[ventral]].

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T19:51:50Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:ChaetocercusCristicaudaSmit.jpg|miniatura|mulgara (''Dasycercus cristicauda'')]]

El '''mulgara''' o '''rata marsupial de coa crestada''' ('''''Dasycercus cristicauda''''') és una [[espècie]] de [[marsupial]] [[dasiuromorfo]] de la [[família (biologia)|família]] [[Dasyuridae]] [[endèmica]] d'[[Austràlia]].

== Hàbitat i distribució ==

Zones àrides del centre d'[[Austràlia]], des del noroest d'[[Austràlia Occidental]] fins al [[suroest de Queensland]] a través del nort d'[[Austràlia Meridional]].<ref>{{MSW3|aneu=10800014}}</ref>

== Característiques ==

Pesa uns 115 [[Gram|g]] i medix de 13 a 22 [[mm]] més 7-13 mm de coa. Manifesta cert [[dimorfisme sexual]], sent els [[macho]]s de major envergadura que les [[femella]]s. Les [[condicions climàtiques]] de les àrees de distribució d'estos animals, ha favorit el seu [[evolució]] cap a formes compactes en [[orella]]s, [[hocico]]s i [[extremitat]]és curtes per a disminuir la superfície d'exposició.

El [[cos (anatomia)|cos]] està cobert per [[pèl]] gris en dèbils tenyides rojoses sobre el [[Esquena (terme)|esquena]] i abdós laterals, mentres que en les [[zones ventrales]] este és blanc cremoso. Les tenyides rojoses es deuen a pèls ralos de color cobrizo que descollen de la capa basal formada per pèls curts i densos de color grisáceo.

La [[cap]] és semblada a la d'un [[Mus (animal)|rata]], els [[ull]]s són redons, negres i menuts, les [[orella]]s menudes i el [[hocico]] puntagut. Les extremitats posteriors són molt primes i carixen de primer [[dit]]. El respal és [[plantígrat]].

És característica la [[coa]] d'esta espècie, puix està coberta uniformemente de pèl rojós, pero en la mitat distal ademés, creixen pèls de color negre i major llongitut que formen crestes llongitudinals sobre les llínees miges. Per a diferenciar el [[mulgara]] del [[kowari]], basta observar esta traça, puix mentres que ''Dasycercus cristicauda'' només té esta cresta en la [[superfície dorsal]], ''[[Dasyuroides byrnei]]'' presenta una atra més en la [[ventral]].

Les [[femella]]s de ''D. cristicauda'' posseïxen un [[marsupi]] reduït a simples plecs de la [[pell]] [[abdominal]] que protegixen lateralment l'àrea a on s'òbrin sis o huit (més rarament quatre) [[peçons]].

== Dieta ==

El seu [[dieta]] està basada majoritàriament en [[insecte]]s i uns atres [[artròpode]]s, completant-la en menuts [[vertebrat]]s. Són [[animals]] molt voraços que poden ingerir fins al 25% del seu propi pes en una [[menjar]]. Poden permanéixer durant llarc temps sense beure si poden consumir plantes suculentes.

Són capaços de donar [[caça]] a menuts mamífers atacant-los en gran velocitat i devorar-los metódicamente des de la [[cap]] a la [[coa]] mentres va desollándolos en sorprenent destrea. Per a consumir grans artròpodes sol ajudar-se de les [[extremitats anteriors]].

Alguns experiments en captivitat han conseguit dur a eixemplars d'estes espècies a un estat de torpor simplement descendint l'aporte d'aliments. Este estat es reproduïx en [[llibertat]], associant-se per tant en deficiències en el [[alimentació|aporte alimentici]], quan els seus assuts habituals no estan fàcilment disponibles.

== Reproducció ==

L'estudi de la [[biologia]] reproductiva dels mulgaras té encara alguns estanys. Les femelles paren una [[ventrada]] anual, normalment entre maig i juny, formada per 6-8 individus de mija. El periodo de [[gestació]] és aproximadament de 30 dies.

Els jóvens s'independisen als 4 mesos del naiximent, alcançant la [[madurea sexual]] en abdós sexes al voltant dels 10. La [[esperança de vida]] pot superar els 6 anys.

== Comportament ==

Poden anidar en forats abandonats per uns atres [[animals]] o construir les seues pròpies [[cau]]s, que el seu interior tapizan en material [[vegetal]] suau.

Els seus hàbits són bàsicament terrícolas, encara que poden escalar en gran mestrage.

Es desenvuelven ben tant en hores del [[dia]] com de la [[nit]] i, encara que les de ple [[sol]] solen passar-les refugiats en els seus caus excavats en la [[arena]], no dubten en aventurar-se a l'exterior si és necessari.

Resulta curiós que moltes de les observacions realisades a eixemplars d'estes espècies, han posat en evidència el fet de que mentres que uns individus són marcadament nocturns, uns atres mostren esporàdicament hàbits diürns que aprofiten per a prendre el sol i banys d'arena.

En captivitat s'han mantingut junts dos eixemplars sense que es produïxquen enfrontaments, mostrant-se ademés solícitos entre ells (açò no ocorre si es tracta de dos femelles en crío).

No obstant, en captivitat, els caus són ocupats per un únic eixemplar, donant-se certa relació social entre els individus. Quan la cantitat d'animals per [[Àrea|superfície]] és alta, poden ocórrer violents [[combat]]s entre els animals.

Estos animals marquen els seus [[territori]]s en #exudació de [[glándula]]s situades en la [[pell]] de la [[regió esternal]], i pròximes a la [[cloaca (zoologia)|cloaca]].

== Estat de conservació ==

* Classificació [[UICN]]: Menys preocupant (LC).<ref>[http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/6266/0 ''Dasycercus cristicauda''] en el [http://www.iucnredlist.org/ lloc] de la [[Llista Roja de la UICN]]; en anglés. Accés: 1 de març de 2008.</ref>

== Vejau també ==

* [[Anex:Cladograma Australidelphia]]

== Referències ==
{{listaref}}
* [[Bernhard Grzimek|Grzimek, B.]], Schlager, N. i Olendorf, D., 2003: ''Grzimek's Animal Life Encyclopedia'', Thomson Gale. Detroit.
* Nocon, W. (1999). [https://www.webcitation.org/60cnahmlz?url=http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/dasycercus_cristicauda.html ''Dasycercus cristicauda'']en el [http://animaldiversity.ummz.umich.edu/ lloc]{{Wayback|url=http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/dasycercus_cristicauda.html |dona't=20090619161536 }} Animal Diversity Web. <small>Accés: 7 d'octubre de 2007.</small>

== Enllaços externs ==
{{wikispecies}}
{{commonscat}}

[[Categoria:Mamífers d'Oceania]]

Dasycercus cristicauda - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer