Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

2026-07-08T23:06:49Z

"Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:06 8 jul 2026
Llínea 6:		Llínea 6:
	Els gamos perses tenen una tamany major que els europeus, en un màxim de 2,40 [[metro\|m]] de llongitut i 1,10 d'altura en la creu. La coa és més curta que en el gamo europeu, medix entre 16 i 19 [[cm]] i el pes màxim d'un eixemplar adult és de 95 [[Quilogram\|k]]. Les cuernas dels machos alcancen major llongitut que en els gamos europeus, pero estan menys palmeadas. L'asta de la cornamenta constituïx una autèntica pala terminal, si be s'eixampla en el terç inferior i en el candil mig. Com qualsevol atre cérvol, este animal és un herbívor que s'alimenta de fulls i herbes. Viu en boscs densos.		Els gamos perses tenen una tamany major que els europeus, en un màxim de 2,40 [[metro\|m]] de llongitut i 1,10 d'altura en la creu. La coa és més curta que en el gamo europeu, medix entre 16 i 19 [[cm]] i el pes màxim d'un eixemplar adult és de 95 [[Quilogram\|k]]. Les cuernas dels machos alcancen major llongitut que en els gamos europeus, pero estan menys palmeadas. L'asta de la cornamenta constituïx una autèntica pala terminal, si be s'eixampla en el terç inferior i en el candil mig. Com qualsevol atre cérvol, este animal és un herbívor que s'alimenta de fulls i herbes. Viu en boscs densos.

	El ~~pelaje~~ és sumament espés en el coll i en la creu. El mant de pèl és curt i pardo-rojós tirant a ocre, en taques blanques especialment numeroses en el tors. Les motas blanques que presenta a lo llarc de la llínea mija del tronc terminen en unes franges blanques, les quals convergixen a la seua volta en cada u dels costats de la típica ralla llongitudinal obscura. La pancha, anques, part inferior de la coa i boca són blanques, aixina com un parell de bandes que flanquegen una atra de color negre que recorre la part superior del seu coll i esquena. En el coll destaca una taca blanca sobre el restant per la seua peculiar forma de [[poma]]. Esta taca, cridada ''poma d'[[Adán]]'', està més marcada en els machos que en les femelles.		El pelage és sumament espés en el coll i en la creu. El mant de pèl és curt i pardo-rojós tirant a ocre, en taques blanques especialment numeroses en el tors. Les motas blanques que presenta a lo llarc de la llínea mija del tronc terminen en unes franges blanques, les quals convergixen a la seua volta en cada u dels costats de la típica ralla llongitudinal obscura. La pancha, anques, part inferior de la coa i boca són blanques, aixina com un parell de bandes que flanquegen una atra de color negre que recorre la part superior del seu coll i esquena. En el coll destaca una taca blanca sobre el restant per la seua peculiar forma de [[poma]]. Esta taca, cridada ''poma d'[[Adán]]'', està més marcada en els machos que en les femelles.

	Despuix d'treinta y dos semanes de gestació, les femelles paren en març o abril una o (molt rarament) dos crío, que mamen durant el primer any de vida. A l'any i mig maduren sexualment. Viuen uns vint a vinticinc anys.		Despuix d'treinta y dos semanes de gestació, les femelles paren en març o abril una o (molt rarament) dos crío, que mamen durant el primer any de vida. A l'any i mig maduren sexualment. Viuen uns vint a vinticinc anys.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T19:46:49Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Persian Fallow Deer 1.jpg|miniatura|gamo persa (''Dama mesopotamica'')]]

El '''gamo persa''' ('''''Dama mesopotamica''''')<ref>{{cita web|títul=''Dama mesopotamica'' (ASM Mammal Diversity Database #1006317)|url=https://www.mammaldiversity.org/taxon/1006317/|autor=Mammal Diversity Database|data=2025|fechaacceso=29 d'abril de 2025}}</ref> és una [[espècie]] de [[Mammalia|mamífer]] [[Artiodactyla|artiodàctil]] de la [[Família (biologia)|família]] [[cervidae|cérvido]] en perill d'[[extinció]] que actualment solament es troba en la província de [[Juzestán]], al suroest d'[[Iran]] en la zona limítrofa entre [[Iran]] i [[Iraq]]. Es tracta d'una [[espècie]] molt pròxima al [[gamo]] europeu (''[[Dama dama]]''), tant que a voltes és considerat per alguns autors com una [[subespecie]] oriental del mateix cridada ''Dama dama mesopotamica''.

Els gamos perses tenen una tamany major que els europeus, en un màxim de 2,40 [[metro|m]] de llongitut i 1,10 d'altura en la creu. La coa és més curta que en el gamo europeu, medix entre 16 i 19 [[cm]] i el pes màxim d'un eixemplar adult és de 95 [[Quilogram|k]]. Les cuernas dels machos alcancen major llongitut que en els gamos europeus, pero estan menys palmeadas. L'asta de la cornamenta constituïx una autèntica pala terminal, si be s'eixampla en el terç inferior i en el candil mig. Com qualsevol atre cérvol, este animal és un herbívor que s'alimenta de fulls i herbes. Viu en boscs densos.

El pelaje és sumament espés en el coll i en la creu. El mant de pèl és curt i pardo-rojós tirant a ocre, en taques blanques especialment numeroses en el tors. Les motas blanques que presenta a lo llarc de la llínea mija del tronc terminen en unes franges blanques, les quals convergixen a la seua volta en cada u dels costats de la típica ralla llongitudinal obscura. La pancha, anques, part inferior de la coa i boca són blanques, aixina com un parell de bandes que flanquegen una atra de color negre que recorre la part superior del seu coll i esquena. En el coll destaca una taca blanca sobre el restant per la seua peculiar forma de [[poma]]. Esta taca, cridada ''poma d'[[Adán]]'', està més marcada en els machos que en les femelles.

Despuix d'treinta y dos semanes de gestació, les femelles paren en març o abril una o (molt rarament) dos crío, que mamen durant el primer any de vida. A l'any i mig maduren sexualment. Viuen uns vint a vinticinc anys.

[[File:Fallow deer israel.JPG|thumb|Gamo de mesopotamia en Israel.]]

== Història ==
L'àrea de distribució original d'esta espècie s'estenia des de [[Tunis]] fins a Iran oriental, passant per [[Turquia]], [[Palestina (regió)|Palestina]], [[Egipte]] i el [[Creixent Fèrtil]]. En el {{sigle|IX|a|s}} va ser introduït per l'home en [[Chipre]] en fins venatorios. Posteriorment, la població d'este animal va ser disminuint per la [[desertisació]], l'alvanç de la [[agricultura]], la [[deforestación]] i la caça. Va ser ignorat en occident fins a 1875, quan Robertson, el vicecónsul britànic en [[Pèrsia]], va divisar una manada al suroest del país. Robertson va comunicar la seua troballa al Museu Britànic de Londres i posteriorment va dispondre la captura i enviament de varis animals al [[jardí zoològic|zoològic]] de la capital britànica, a on els gamos es varen reproduir sense dificultat. Posteriorment els animals del zoo es varen traslladar al parc de Woburn Abbey, propietat del duc de Bedford, a on en teoria es desenrollarien millor. No obstant, la població de gamos perses en Woburn Abbey va acabar per extinguir-se a principis de el {{sigle|XX||s}}. A principis de el {{sigle|XX||s}} no hi havia en Europa cap atre eixemplar d'esta subespecie, en Pèrsia, tampoc es tenien notícies sobre la subsistència de les poblacions originàries.

Despuix de décades sense rebre notícies de les poblacions iranís, l'espècie va ser declarada extinta en 1951. Per encàrrec de l'Unió internacional per a la protecció de la naturalea, en 1955 l'investigador nortamericà [[Lee Merriam Talbot]] va viajar a [[Oriente Pròxim]] i [[Orient Mig|Mig]], a on va sentir parlar d'una manada salvage durant un viage a Iran, i va tornar al seu país en la notícia de que existien "cérvols" en la província de Juzistán. Georg Von Opel, fundador d'una dehesa zoológica en Kronberg - Taurus, va subvencionar la llabor dels zoólogos alemans Theodor Halte-North i [[Werner Trense]] consistent en trobar eixemplars del gamo persa i experimentar la seua conservació. Trense una volta en Iran i, recolzant-se en els testimonis locals, va donar per fi en una manada de gamos perses vius en 1957 en un apartat bosc a les vores del riu Karjeh, en la província de Juzestán. Immediatament es varen posar en marcha mides per a protegir l'espècie i estimular el seu creiximent per mig d'crío en [[Zoocría|captivitat]]. Va entregar a la dehesa de Kronberg una jove parella de gamos de Mesopotamia. Posteriorment, les crío d'esta parella es varen complementar per mig de successives captures. Aixina mateix, en Iran es va constituir una dehesa per iniciativa privada, destinada a la crío i conservació del gamo de Mesopotamia. En 1997 es varen lliberar varis eixemplars en una reserva d'[[Israel]] que actualment conta en 30 eixemplars. Atres 250 es repartixen entre zoològics de tot lo món.

La [[IUCN]] considera al gamo persa espècie en perill des de 1996, degut fonamentalment a la pèrdua de la seua [[hàbitat]]. S'ignora el número d'eixemplars que encara sobreviuen en llibertat.

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Mamífers d'Àsia]]

Dama mesopotamica - Historial de revisions

Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer