Dàtil - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' s’' a ' s''

2025-07-24T15:55:15Z

Text reemplaça - ' s’' a ' s''

← Revisió anterior		Revisió de 15:55 24 jul 2025
Llínea 14:		Llínea 14:
	Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[Irac]], sent originària del Nort d'[[Àfrica]] o d'Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l'Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en l'[[Alcorà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Deu en la terra que li sobrà al crear a l'home. La palmera, botànicament ''phoenix dactylifera'', pertany a la família de les palmacees; alcança alçàries de fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.		Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[Irac]], sent originària del Nort d'[[Àfrica]] o d'Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l'Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en l'[[Alcorà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Deu en la terra que li sobrà al crear a l'home. La palmera, botànicament ''phoenix dactylifera'', pertany a la família de les palmacees; alcança alçàries de fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.

	Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua [[fusta]] és molt apreciada i dels peciols se fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que ~~s’extrau~~ del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix d'un procés per a que creixquen blanques, s'usen en la festivitat del [[Dumenge de Rams]].		Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua [[fusta]] és molt apreciada i dels peciols se fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s'extrau del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix d'un procés per a que creixquen blanques, s'usen en la festivitat del [[Dumenge de Rams]].

	[[Categoria:Botànica]]		[[Categoria:Botànica]]

Jose2: Text reemplaça - ' l’' a ' l''

2025-07-24T15:54:00Z

Text reemplaça - ' l’' a ' l''

← Revisió anterior		Revisió de 15:54 24 jul 2025
Llínea 12:		Llínea 12:
	En [[Comunitat Valenciana\|territori valencià]], en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants [[Palmera (vegetal)\|palmerals]] a on se produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.		En [[Comunitat Valenciana\|territori valencià]], en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants [[Palmera (vegetal)\|palmerals]] a on se produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.

	Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[Irac]], sent originària del Nort d'[[Àfrica]] o d'Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l'Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en l'[[Alcorà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Deu en la terra que li sobrà al crear a ~~l’home~~. La palmera, botànicament ''phoenix dactylifera'', pertany a la família de les palmacees; alcança alçàries de fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.		Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[Irac]], sent originària del Nort d'[[Àfrica]] o d'Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l'Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en l'[[Alcorà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Deu en la terra que li sobrà al crear a l'home. La palmera, botànicament ''phoenix dactylifera'', pertany a la família de les palmacees; alcança alçàries de fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.

	Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua [[fusta]] és molt apreciada i dels peciols se fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s’extrau del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix d'un procés per a que creixquen blanques, s'usen en la festivitat del [[Dumenge de Rams]].		Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua [[fusta]] és molt apreciada i dels peciols se fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s’extrau del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix d'un procés per a que creixquen blanques, s'usen en la festivitat del [[Dumenge de Rams]].

Jose2: Text reemplaça - ' d’' a ' d''

2025-07-24T15:50:33Z

Text reemplaça - ' d’' a ' d''

← Revisió anterior		Revisió de 15:50 24 jul 2025
Llínea 4:		Llínea 4:


	El '''dàtil''' —del [[idioma llatí\|llatí]] ''dactylus'', i este del [[idioma grec\|grec]] '' δάκτυλος'' (dáctilos), per analogía dels dàtils en els dits— és un fruit d'una sola llavor i forma d'elipse ~~d’uns~~ 3 a 4 centímetros de llarc per 2 de grossària (un poc més que una bellota i en un cert paregut), de carn blanca tirant a marró fosc, coberta per una película groga o de color marró, segons les varietats, un poc apegalosa. Dins té un pinyol cilíndric, molt dur i en una regata a lo llarc del fruit. La polpa és blaneta i dolça, molt ensucrada quan està madura.		El '''dàtil''' —del [[idioma llatí\|llatí]] ''dactylus'', i este del [[idioma grec\|grec]] '' δάκτυλος'' (dáctilos), per analogía dels dàtils en els dits— és un fruit d'una sola llavor i forma d'elipse d'uns 3 a 4 centímetros de llarc per 2 de grossària (un poc més que una bellota i en un cert paregut), de carn blanca tirant a marró fosc, coberta per una película groga o de color marró, segons les varietats, un poc apegalosa. Dins té un pinyol cilíndric, molt dur i en una regata a lo llarc del fruit. La polpa és blaneta i dolça, molt ensucrada quan està madura.

	El seu consum, tant en fresc, secs o cuinats, és la base de l'alimentació de gran part dels habitants dels deserts d’[[Àfrica]] i certes zones d'[[Àsia]]. És interessant saber que els àraps alimenten als seus [[cavall\|cavalls]] en abundants racions de dàtils mesclats en llet de [[gamell\|gamella]], conseguint una raça cavallar inigualable per la seua bellea, força i vigor.		El seu consum, tant en fresc, secs o cuinats, és la base de l'alimentació de gran part dels habitants dels deserts d'[[Àfrica]] i certes zones d'[[Àsia]]. És interessant saber que els àraps alimenten als seus [[cavall\|cavalls]] en abundants racions de dàtils mesclats en llet de [[gamell\|gamella]], conseguint una raça cavallar inigualable per la seua bellea, força i vigor.

	En el dàtil, ademés d'importants dosis de [[vitamina]] A, B, C i D i d'un elevat contingut de [[sucre\|sucres]], quan el fruit està sec conté 2.846 calories per kg, aixina com cantitats importants de [[ferro]], [[potassi]], [[calci]] i [[fòsfor]]. És, ademés, un aliment molt digestiu i adequat per a estòmecs delicats. Els països productors per excelència són: [[Síria]], [[Tunísia]], [[Israel]], [[Pèrsia]], [[Aràbia]], [[Egipte]], [[Líbia]], [[Sàhara]] i algunes zones ~~d’Àsia~~ Occidental, aixina com [[China]] i [[Amèrica]].		En el dàtil, ademés d'importants dosis de [[vitamina]] A, B, C i D i d'un elevat contingut de [[sucre\|sucres]], quan el fruit està sec conté 2.846 calories per kg, aixina com cantitats importants de [[ferro]], [[potassi]], [[calci]] i [[fòsfor]]. És, ademés, un aliment molt digestiu i adequat per a estòmecs delicats. Els països productors per excelència són: [[Síria]], [[Tunísia]], [[Israel]], [[Pèrsia]], [[Aràbia]], [[Egipte]], [[Líbia]], [[Sàhara]] i algunes zones d'Àsia Occidental, aixina com [[China]] i [[Amèrica]].

	En [[Comunitat Valenciana\|territori valencià]], en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants [[Palmera (vegetal)\|palmerals]] a on se produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.		En [[Comunitat Valenciana\|territori valencià]], en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants [[Palmera (vegetal)\|palmerals]] a on se produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.

	Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[Irac]], sent originària del Nort d'[[Àfrica]] o ~~d’Àsia~~ Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l'Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en l'[[Alcorà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Deu en la terra que li sobrà al crear a l’home. La palmera, botànicament ''phoenix dactylifera'', pertany a la família de les palmacees; alcança alçàries de fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.		Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[Irac]], sent originària del Nort d'[[Àfrica]] o d'Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l'Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en l'[[Alcorà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Deu en la terra que li sobrà al crear a l’home. La palmera, botànicament ''phoenix dactylifera'', pertany a la família de les palmacees; alcança alçàries de fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.

	Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua [[fusta]] és molt apreciada i dels peciols se fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s’extrau del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix d'un procés per a que creixquen blanques, s'usen en la festivitat del [[Dumenge de Rams]].		Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua [[fusta]] és molt apreciada i dels peciols se fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s’extrau del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix d'un procés per a que creixquen blanques, s'usen en la festivitat del [[Dumenge de Rams]].

Lluísm en 07:55 2 jun 2025

2025-06-02T07:55:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:55 2 jun 2025
Llínea 4:		Llínea 4:


	El '''dàtil''' —del [[idioma llatí\|llatí]] ''dactylus'', i este del [[idioma grec\|grec]] '' δάκτυλος'' (dáctilos), per analogía dels dàtils en els dits— és un fruit ~~d’una~~ sola llavor i forma ~~d’elipse~~ d’uns 3 a 4 centímetros de llarc per 2 de grossària (un poc més que una bellota i en un cert paregut), de carn blanca tirant a marró fosc, coberta per una película groga o de color marró, segons les varietats, un poc apegalosa. Dins té un pinyol cilíndric, molt dur i en una regata a lo llarc del fruit. La polpa és blaneta i dolça, molt ensucrada quan està madura.		El '''dàtil''' —del [[idioma llatí\|llatí]] ''dactylus'', i este del [[idioma grec\|grec]] '' δάκτυλος'' (dáctilos), per analogía dels dàtils en els dits— és un fruit d'una sola llavor i forma d'elipse d’uns 3 a 4 centímetros de llarc per 2 de grossària (un poc més que una bellota i en un cert paregut), de carn blanca tirant a marró fosc, coberta per una película groga o de color marró, segons les varietats, un poc apegalosa. Dins té un pinyol cilíndric, molt dur i en una regata a lo llarc del fruit. La polpa és blaneta i dolça, molt ensucrada quan està madura.

	El seu consum, tant en fresc, secs o cuinats, és la base de ~~l’alimentació~~ de gran part dels habitants dels deserts d’[[Àfrica]] i certes zones d’[[Àsia]]. És interessant saber que els àraps alimenten als seus [[cavall\|cavalls]] en abundants racions de dàtils mesclats en llet de [[gamell\|gamella]], conseguint una raça cavallar inigualable per la seua bellea, força i vigor.		El seu consum, tant en fresc, secs o cuinats, és la base de l'alimentació de gran part dels habitants dels deserts d’[[Àfrica]] i certes zones d'[[Àsia]]. És interessant saber que els àraps alimenten als seus [[cavall\|cavalls]] en abundants racions de dàtils mesclats en llet de [[gamell\|gamella]], conseguint una raça cavallar inigualable per la seua bellea, força i vigor.

	En el dàtil, ademés ~~d’importants~~ dosis de [[vitamina]] A, B, C i D i d'un elevat contingut de [[sucre\|sucres]], quan el fruit està sec conté 2.846 calories per kg, aixina com cantitats importants de [[ferro]], [[potassi]], [[calci]] i [[fòsfor]]. És, ademés, un aliment molt digestiu i adequat per a estòmecs delicats. Els països productors per excelència són: [[Síria]], [[Tunísia]], [[Israel]], [[Pèrsia]], [[Aràbia]], [[Egipte]], [[Líbia]], [[Sàhara]] i algunes zones d’Àsia Occidental, aixina com [[China]] i [[Amèrica]].		En el dàtil, ademés d'importants dosis de [[vitamina]] A, B, C i D i d'un elevat contingut de [[sucre\|sucres]], quan el fruit està sec conté 2.846 calories per kg, aixina com cantitats importants de [[ferro]], [[potassi]], [[calci]] i [[fòsfor]]. És, ademés, un aliment molt digestiu i adequat per a estòmecs delicats. Els països productors per excelència són: [[Síria]], [[Tunísia]], [[Israel]], [[Pèrsia]], [[Aràbia]], [[Egipte]], [[Líbia]], [[Sàhara]] i algunes zones d’Àsia Occidental, aixina com [[China]] i [[Amèrica]].

	En [[Comunitat Valenciana\|territori valencià]], en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants [[Palmera (vegetal)\|palmerals]] a on se produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.		En [[Comunitat Valenciana\|territori valencià]], en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants [[Palmera (vegetal)\|palmerals]] a on se produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.

	Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[Irac]], sent originària del Nort d’[[Àfrica]] o d’Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de ~~l’Eufrates~~ fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en l'[[Alcorà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Deu en la terra que li sobrà al crear a l’home. La palmera, botànicament ''phoenix dactylifera'', pertany a la família de les palmacees; alcança alçàries de fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.		Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[Irac]], sent originària del Nort d'[[Àfrica]] o d’Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l'Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en l'[[Alcorà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Deu en la terra que li sobrà al crear a l’home. La palmera, botànicament ''phoenix dactylifera'', pertany a la família de les palmacees; alcança alçàries de fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.

	Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua [[fusta]] és molt apreciada i dels peciols se fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s’extrau del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix d'un procés per a que creixquen blanques, ~~s’usen~~ en la festivitat del [[Dumenge de Rams]].		Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua [[fusta]] és molt apreciada i dels peciols se fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s’extrau del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix d'un procés per a que creixquen blanques, s'usen en la festivitat del [[Dumenge de Rams]].

	[[Categoria:Botànica]]		[[Categoria:Botànica]]

Lluísm: Text reemplaça - ' d’un ' a ' d'un '

2024-04-12T16:14:42Z

Text reemplaça - ' d’un ' a ' d'un '

← Revisió anterior		Revisió de 16:14 12 abr 2024
Llínea 8:		Llínea 8:
	El seu consum, tant en fresc, secs o cuinats, és la base de l’alimentació de gran part dels habitants dels deserts d’[[Àfrica]] i certes zones d’[[Àsia]]. És interessant saber que els àraps alimenten als seus [[cavall\|cavalls]] en abundants racions de dàtils mesclats en llet de [[gamell\|gamella]], conseguint una raça cavallar inigualable per la seua bellea, força i vigor.		El seu consum, tant en fresc, secs o cuinats, és la base de l’alimentació de gran part dels habitants dels deserts d’[[Àfrica]] i certes zones d’[[Àsia]]. És interessant saber que els àraps alimenten als seus [[cavall\|cavalls]] en abundants racions de dàtils mesclats en llet de [[gamell\|gamella]], conseguint una raça cavallar inigualable per la seua bellea, força i vigor.

	En el dàtil, ademés d’importants dosis de [[vitamina]] A, B, C i D i ~~d’un~~ elevat contingut de [[sucre\|sucres]], quan el fruit està sec conté 2.846 calories per kg, aixina com cantitats importants de [[ferro]], [[potassi]], [[calci]] i [[fòsfor]]. És, ademés, un aliment molt digestiu i adequat per a estòmecs delicats. Els països productors per excelència són: [[Síria]], [[Tunísia]], [[Israel]], [[Pèrsia]], [[Aràbia]], [[Egipte]], [[Líbia]], [[Sàhara]] i algunes zones d’Àsia Occidental, aixina com [[China]] i [[Amèrica]].		En el dàtil, ademés d’importants dosis de [[vitamina]] A, B, C i D i d'un elevat contingut de [[sucre\|sucres]], quan el fruit està sec conté 2.846 calories per kg, aixina com cantitats importants de [[ferro]], [[potassi]], [[calci]] i [[fòsfor]]. És, ademés, un aliment molt digestiu i adequat per a estòmecs delicats. Els països productors per excelència són: [[Síria]], [[Tunísia]], [[Israel]], [[Pèrsia]], [[Aràbia]], [[Egipte]], [[Líbia]], [[Sàhara]] i algunes zones d’Àsia Occidental, aixina com [[China]] i [[Amèrica]].

	En [[Comunitat Valenciana\|territori valencià]], en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants [[Palmera (vegetal)\|palmerals]] a on se produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.		En [[Comunitat Valenciana\|territori valencià]], en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants [[Palmera (vegetal)\|palmerals]] a on se produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.
Llínea 14:		Llínea 14:
	Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[Irac]], sent originària del Nort d’[[Àfrica]] o d’Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l’Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en l'[[Alcorà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Deu en la terra que li sobrà al crear a l’home. La palmera, botànicament ''phoenix dactylifera'', pertany a la família de les palmacees; alcança alçàries de fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.		Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[Irac]], sent originària del Nort d’[[Àfrica]] o d’Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l’Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en l'[[Alcorà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Deu en la terra que li sobrà al crear a l’home. La palmera, botànicament ''phoenix dactylifera'', pertany a la família de les palmacees; alcança alçàries de fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.

	Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua [[fusta]] és molt apreciada i dels peciols se fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s’extrau del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix ~~d’un~~ procés per a que creixquen blanques, s’usen en la festivitat del [[Dumenge de Rams]].		Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua [[fusta]] és molt apreciada i dels peciols se fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s’extrau del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix d'un procés per a que creixquen blanques, s’usen en la festivitat del [[Dumenge de Rams]].

	[[Categoria:Botànica]]		[[Categoria:Botànica]]

Jose2 en 20:57 16 maig 2021

2021-05-16T20:57:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:57 16 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Owoce Daktyl.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Dàtils</center>]]		[[File:Owoce Daktyl.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Dàtils</center>]]

	[[~~Image~~:~~datil3~~.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Dàtils</center>]]		[[File:Phoenix dactylifera Murcia Spain.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Dàtils</center>]]

Jose2 en 20:55 16 maig 2021

2021-05-16T20:55:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:55 16 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~datil1~~.~~JPG~~\|thumb\|right\|300px\|<center>Dàtils</center>]]		[[File:Owoce Daktyl.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Dàtils</center>]]

	[[Image:datil3.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Dàtils</center>]]		[[Image:datil3.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Dàtils</center>]]

Teniente: En valencià s'escriu "Irac", no "Iraq"

2018-07-16T13:53:44Z

En valencià s'escriu "Irac", no "Iraq"

← Revisió anterior		Revisió de 13:53 16 jul 2018
Llínea 12:		Llínea 12:
	En [[Comunitat Valenciana\|territori valencià]], en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants [[Palmera (vegetal)\|palmerals]] a on se produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.		En [[Comunitat Valenciana\|territori valencià]], en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants [[Palmera (vegetal)\|palmerals]] a on se produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.

	Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[~~Iraq~~]], sent originària del Nort d’[[Àfrica]] o d’Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l’Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en l'[[Alcorà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Deu en la terra que li sobrà al crear a l’home. La palmera, botànicament ''phoenix dactylifera'', pertany a la família de les palmacees; alcança alçàries de fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.		Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[Irac]], sent originària del Nort d’[[Àfrica]] o d’Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l’Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en l'[[Alcorà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Deu en la terra que li sobrà al crear a l’home. La palmera, botànicament ''phoenix dactylifera'', pertany a la família de les palmacees; alcança alçàries de fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.

	Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua [[fusta]] és molt apreciada i dels peciols se fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s’extrau del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix d’un procés per a que creixquen blanques, s’usen en la festivitat del [[Dumenge de Rams]].		Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua [[fusta]] és molt apreciada i dels peciols se fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s’extrau del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix d’un procés per a que creixquen blanques, s’usen en la festivitat del [[Dumenge de Rams]].

Jose2 en 09:25 16 jul 2018

2018-07-16T09:25:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:25 16 jul 2018
Llínea 12:		Llínea 12:
	En [[Comunitat Valenciana\|territori valencià]], en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants [[Palmera (vegetal)\|palmerals]] a on se produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.		En [[Comunitat Valenciana\|territori valencià]], en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants [[Palmera (vegetal)\|palmerals]] a on se produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.

	Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[~~Irac~~]], sent originària del Nort d’[[Àfrica]] o d’Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l’Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en l'[[Alcorà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Deu en la terra que li sobrà al crear a l’home. La palmera, botànicament ''phoenix dactylifera'', pertany a la família de les palmacees; alcança alçàries de fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.		Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[Iraq]], sent originària del Nort d’[[Àfrica]] o d’Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l’Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en l'[[Alcorà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Deu en la terra que li sobrà al crear a l’home. La palmera, botànicament ''phoenix dactylifera'', pertany a la família de les palmacees; alcança alçàries de fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.

	Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua [[fusta]] és molt apreciada i dels peciols se fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s’extrau del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix d’un procés per a que creixquen blanques, s’usen en la festivitat del [[Dumenge de Rams]].		Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua [[fusta]] és molt apreciada i dels peciols se fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s’extrau del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix d’un procés per a que creixquen blanques, s’usen en la festivitat del [[Dumenge de Rams]].

Teniente en 13:05 15 jul 2018

2018-07-15T13:05:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:05 15 jul 2018
Llínea 4:		Llínea 4:


	El '''dàtil''' —del [[idioma llatí\|llatí]] ''dactylus'', i este del [[idioma grec\|grec]] '' δάκτυλος'' (dáctilos), per analogía dels dàtils en els dits— és un ~~fruït~~ d’una sola llavor i forma d’elipse d’uns 3 a 4 centímetros de llarc per 2 de ~~grossor~~ (un poc més que una bellota i en un cert paregut), de carn blanca tirant a marró ~~obscur~~, coberta per una película groga o de color ~~marro~~, segons les varietats, un poc apegalosa. Dins té un pinyol cilíndric, molt dur i en una regata a lo llarc del fruit. La polpa és blaneta i dolça, molt ensucrada quan està madura.		El '''dàtil''' —del [[idioma llatí\|llatí]] ''dactylus'', i este del [[idioma grec\|grec]] '' δάκτυλος'' (dáctilos), per analogía dels dàtils en els dits— és un fruit d’una sola llavor i forma d’elipse d’uns 3 a 4 centímetros de llarc per 2 de grossària (un poc més que una bellota i en un cert paregut), de carn blanca tirant a marró fosc, coberta per una película groga o de color marró, segons les varietats, un poc apegalosa. Dins té un pinyol cilíndric, molt dur i en una regata a lo llarc del fruit. La polpa és blaneta i dolça, molt ensucrada quan està madura.

	El seu consum, tant en fresc, secs o cuinats, és la base de l’alimentació de gran part dels habitants dels deserts d’[[Àfrica]] i certes zones d’[[Àsia]]. És interessant saber que els àraps alimenten als seus [[cavall\|cavalls]] en abundants racions de dàtils mesclats en llet de [[gamell\|gamella]], conseguint una raça cavallar inigualable per la seua bellea, força i vigor.		El seu consum, tant en fresc, secs o cuinats, és la base de l’alimentació de gran part dels habitants dels deserts d’[[Àfrica]] i certes zones d’[[Àsia]]. És interessant saber que els àraps alimenten als seus [[cavall\|cavalls]] en abundants racions de dàtils mesclats en llet de [[gamell\|gamella]], conseguint una raça cavallar inigualable per la seua bellea, força i vigor.

	En el dàtil, ademés d’importants dosis de [[vitamina]] A, B, C i D i d’un elevat contingut de [[sucre\|sucres]], quan el ~~fruït~~ està sec conté 2.846 calories per kg, aixina com cantitats importants de [[ferro]], [[potassi]], [[calci]] i [[fòsfor]]. És, ademés, un aliment molt digestiu i adequat per a estòmecs delicats. Els països productors per excelència són: [[Síria]], [[~~Tunis~~]], [[Israel]], [[~~Persia~~]], [[Aràbia]], [[Egipte]], [[Líbia]], [[~~Sahara~~]] i algunes zones d’Àsia Occidental, aixina com [[China]] i [[Amèrica]].		En el dàtil, ademés d’importants dosis de [[vitamina]] A, B, C i D i d’un elevat contingut de [[sucre\|sucres]], quan el fruit està sec conté 2.846 calories per kg, aixina com cantitats importants de [[ferro]], [[potassi]], [[calci]] i [[fòsfor]]. És, ademés, un aliment molt digestiu i adequat per a estòmecs delicats. Els països productors per excelència són: [[Síria]], [[Tunísia]], [[Israel]], [[Pèrsia]], [[Aràbia]], [[Egipte]], [[Líbia]], [[Sàhara]] i algunes zones d’Àsia Occidental, aixina com [[China]] i [[Amèrica]].

	En [[Comunitat Valenciana\|territori valencià]], en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants [[Palmera (vegetal)\|palmerals]] a on es produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.		En [[Comunitat Valenciana\|territori valencià]], en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants [[Palmera (vegetal)\|palmerals]] a on se produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.

	Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[~~Iraq~~]], sent originària del Nort d’[[Àfrica]] o d’Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l’Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en el [[~~Corà~~]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per ~~Alà~~ en la terra que li sobrà al crear a l’home. La palmera, botànicament phoenix dactylifera, pertany a la família de les palmacees; alcança ~~alçaries~~ fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.		Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[Irac]], sent originària del Nort d’[[Àfrica]] o d’Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l’Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en l'[[Alcorà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Deu en la terra que li sobrà al crear a l’home. La palmera, botànicament ''phoenix dactylifera'', pertany a la família de les palmacees; alcança alçàries de fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.

	Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua [[fusta]] és molt apreciada i dels peciols es fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s’extrau del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix d’un procés per a que creixquen blanques, s’usen en la festivitat del [[Dumenge de Rams]].		Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua [[fusta]] és molt apreciada i dels peciols se fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s’extrau del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix d’un procés per a que creixquen blanques, s’usen en la festivitat del [[Dumenge de Rams]].

	[[Categoria:Botànica]]		[[Categoria:Botànica]]