Cuon alpinus sumatrensis - Historial de revisions

Alacanti: Text reemplaça - 'la seu ' a 'el seu '

2026-07-09T01:57:29Z

Text reemplaça - 'la seu ' a 'el seu '

← Revisió anterior		Revisió de 01:57 9 jul 2026
Llínea 32:		Llínea 32:


	Este cánido de gran tamany, pero de contextura esvelta, té una llongitut corporal d'entre 80 i 91,4 cm en machos i de fins a 91,4 cm en femelles, en un pes que oscila entre els 10 i 16 kg. Les seues orelles són triangulars i de puntes redonejades, mentres que la seu morro és curt, convexo i normalment negruzco. La coa, de 29,2 a 34,3 cm de llarc, és negra en la seua mitat final. Presenta poc dimorfisme sexual, encara que les femelles tenen de 6 a 7 parells de mames. El seu pelage varia del rojós herrumbroso al marró leonado, en tons més clars en la pancha i les pates, i el seu llom s'enfosquix per l'ennegriment de les puntes dels pèls.'''''<ref name=":8" />'''''<ref name=":2">{{Cita web\|url=https://ninos.kiddle.co/Cu%C3%B3n\|títul=Deprendre senyes sobre Cuón per a chiquets\|fechaacceso=2025-08-27\|sitioweb=ninos.kiddle.co\|idioma=és}}</ref><ref name=":3">{{Cita web\|url=https://www.thainationalparks.com/species/dhole\|títul=Cuon alpinus, Dhole, Asiatic wild dog\|fechaacceso=2025-08-27\|sitioweb=Thai National Parks\|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita lliure\|títul=Dogs, jackals, wolves, and foxes: a monograph of the Canidae. With woodcuts, and 45 coloured plates drawn from nature by J.G. Keulemans and hand-coloured\|url=http://archive.org/details/dogsjackalswolve00mivauoft\|editorial=London R.H. Porter\|data=1890\|fechaacceso=2025-08-27\|llinages=Gerstein - University of Toronto\|nomene=St George Jackson}}</ref><ref name=":1" />		Este cánido de gran tamany, pero de contextura esvelta, té una llongitut corporal d'entre 80 i 91,4 cm en machos i de fins a 91,4 cm en femelles, en un pes que oscila entre els 10 i 16 kg. Les seues orelles són triangulars i de puntes redonejades, mentres que el seu morro és curt, convexo i normalment negruzco. La coa, de 29,2 a 34,3 cm de llarc, és negra en la seua mitat final. Presenta poc dimorfisme sexual, encara que les femelles tenen de 6 a 7 parells de mames. El seu pelage varia del rojós herrumbroso al marró leonado, en tons més clars en la pancha i les pates, i el seu llom s'enfosquix per l'ennegriment de les puntes dels pèls.'''''<ref name=":8" />'''''<ref name=":2">{{Cita web\|url=https://ninos.kiddle.co/Cu%C3%B3n\|títul=Deprendre senyes sobre Cuón per a chiquets\|fechaacceso=2025-08-27\|sitioweb=ninos.kiddle.co\|idioma=és}}</ref><ref name=":3">{{Cita web\|url=https://www.thainationalparks.com/species/dhole\|títul=Cuon alpinus, Dhole, Asiatic wild dog\|fechaacceso=2025-08-27\|sitioweb=Thai National Parks\|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita lliure\|títul=Dogs, jackals, wolves, and foxes: a monograph of the Canidae. With woodcuts, and 45 coloured plates drawn from nature by J.G. Keulemans and hand-coloured\|url=http://archive.org/details/dogsjackalswolve00mivauoft\|editorial=London R.H. Porter\|data=1890\|fechaacceso=2025-08-27\|llinages=Gerstein - University of Toronto\|nomene=St George Jackson}}</ref><ref name=":1" />

	==== Taula: Comparació Morfològica de Subespecies de Cuón Seleccionades ====		==== Taula: Comparació Morfològica de Subespecies de Cuón Seleccionades ====

Valencian: Text reemplaça - 'seua morro' a 'seu morro'

2026-07-09T00:06:53Z

Text reemplaça - 'seua morro' a 'seu morro'

← Revisió anterior		Revisió de 00:06 9 jul 2026
Llínea 32:		Llínea 32:


	Este cánido de gran tamany, pero de contextura esvelta, té una llongitut corporal d'entre 80 i 91,4 cm en machos i de fins a 91,4 cm en femelles, en un pes que oscila entre els 10 i 16 kg. Les seues orelles són triangulars i de puntes redonejades, mentres que la ~~seua~~ morro és curt, convexo i normalment negruzco. La coa, de 29,2 a 34,3 cm de llarc, és negra en la seua mitat final. Presenta poc dimorfisme sexual, encara que les femelles tenen de 6 a 7 parells de mames. El seu pelage varia del rojós herrumbroso al marró leonado, en tons més clars en la pancha i les pates, i el seu llom s'enfosquix per l'ennegriment de les puntes dels pèls.'''''<ref name=":8" />'''''<ref name=":2">{{Cita web\|url=https://ninos.kiddle.co/Cu%C3%B3n\|títul=Deprendre senyes sobre Cuón per a chiquets\|fechaacceso=2025-08-27\|sitioweb=ninos.kiddle.co\|idioma=és}}</ref><ref name=":3">{{Cita web\|url=https://www.thainationalparks.com/species/dhole\|títul=Cuon alpinus, Dhole, Asiatic wild dog\|fechaacceso=2025-08-27\|sitioweb=Thai National Parks\|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita lliure\|títul=Dogs, jackals, wolves, and foxes: a monograph of the Canidae. With woodcuts, and 45 coloured plates drawn from nature by J.G. Keulemans and hand-coloured\|url=http://archive.org/details/dogsjackalswolve00mivauoft\|editorial=London R.H. Porter\|data=1890\|fechaacceso=2025-08-27\|llinages=Gerstein - University of Toronto\|nomene=St George Jackson}}</ref><ref name=":1" />		Este cánido de gran tamany, pero de contextura esvelta, té una llongitut corporal d'entre 80 i 91,4 cm en machos i de fins a 91,4 cm en femelles, en un pes que oscila entre els 10 i 16 kg. Les seues orelles són triangulars i de puntes redonejades, mentres que la seu morro és curt, convexo i normalment negruzco. La coa, de 29,2 a 34,3 cm de llarc, és negra en la seua mitat final. Presenta poc dimorfisme sexual, encara que les femelles tenen de 6 a 7 parells de mames. El seu pelage varia del rojós herrumbroso al marró leonado, en tons més clars en la pancha i les pates, i el seu llom s'enfosquix per l'ennegriment de les puntes dels pèls.'''''<ref name=":8" />'''''<ref name=":2">{{Cita web\|url=https://ninos.kiddle.co/Cu%C3%B3n\|títul=Deprendre senyes sobre Cuón per a chiquets\|fechaacceso=2025-08-27\|sitioweb=ninos.kiddle.co\|idioma=és}}</ref><ref name=":3">{{Cita web\|url=https://www.thainationalparks.com/species/dhole\|títul=Cuon alpinus, Dhole, Asiatic wild dog\|fechaacceso=2025-08-27\|sitioweb=Thai National Parks\|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita lliure\|títul=Dogs, jackals, wolves, and foxes: a monograph of the Canidae. With woodcuts, and 45 coloured plates drawn from nature by J.G. Keulemans and hand-coloured\|url=http://archive.org/details/dogsjackalswolve00mivauoft\|editorial=London R.H. Porter\|data=1890\|fechaacceso=2025-08-27\|llinages=Gerstein - University of Toronto\|nomene=St George Jackson}}</ref><ref name=":1" />

	==== Taula: Comparació Morfològica de Subespecies de Cuón Seleccionades ====		==== Taula: Comparació Morfològica de Subespecies de Cuón Seleccionades ====

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:20:59Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:20 8 jul 2026
Llínea 32:		Llínea 32:


	Este cánido de gran tamany, pero de contextura esvelta, té una llongitut corporal d'entre 80 i 91,4 cm en machos i de fins a 91,4 cm en femelles, en un pes que oscila entre els 10 i 16 kg. Les seues orelles són triangulars i de puntes redonejades, mentres que la seua ~~hocico~~ és curt, convexo i normalment negruzco. La coa, de 29,2 a 34,3 cm de llarc, és negra en la seua mitat final. Presenta poc dimorfisme sexual, encara que les femelles tenen de 6 a 7 parells de mames. El seu pelage varia del rojós herrumbroso al marró leonado, en tons més clars en la pancha i les pates, i el seu llom s'enfosquix per l'ennegriment de les puntes dels pèls.'''''<ref name=":8" />'''''<ref name=":2">{{Cita web\|url=https://ninos.kiddle.co/Cu%C3%B3n\|títul=Deprendre senyes sobre Cuón per a chiquets\|fechaacceso=2025-08-27\|sitioweb=ninos.kiddle.co\|idioma=és}}</ref><ref name=":3">{{Cita web\|url=https://www.thainationalparks.com/species/dhole\|títul=Cuon alpinus, Dhole, Asiatic wild dog\|fechaacceso=2025-08-27\|sitioweb=Thai National Parks\|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita lliure\|títul=Dogs, jackals, wolves, and foxes: a monograph of the Canidae. With woodcuts, and 45 coloured plates drawn from nature by J.G. Keulemans and hand-coloured\|url=http://archive.org/details/dogsjackalswolve00mivauoft\|editorial=London R.H. Porter\|data=1890\|fechaacceso=2025-08-27\|llinages=Gerstein - University of Toronto\|nomene=St George Jackson}}</ref><ref name=":1" />		Este cánido de gran tamany, pero de contextura esvelta, té una llongitut corporal d'entre 80 i 91,4 cm en machos i de fins a 91,4 cm en femelles, en un pes que oscila entre els 10 i 16 kg. Les seues orelles són triangulars i de puntes redonejades, mentres que la seua morro és curt, convexo i normalment negruzco. La coa, de 29,2 a 34,3 cm de llarc, és negra en la seua mitat final. Presenta poc dimorfisme sexual, encara que les femelles tenen de 6 a 7 parells de mames. El seu pelage varia del rojós herrumbroso al marró leonado, en tons més clars en la pancha i les pates, i el seu llom s'enfosquix per l'ennegriment de les puntes dels pèls.'''''<ref name=":8" />'''''<ref name=":2">{{Cita web\|url=https://ninos.kiddle.co/Cu%C3%B3n\|títul=Deprendre senyes sobre Cuón per a chiquets\|fechaacceso=2025-08-27\|sitioweb=ninos.kiddle.co\|idioma=és}}</ref><ref name=":3">{{Cita web\|url=https://www.thainationalparks.com/species/dhole\|títul=Cuon alpinus, Dhole, Asiatic wild dog\|fechaacceso=2025-08-27\|sitioweb=Thai National Parks\|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita lliure\|títul=Dogs, jackals, wolves, and foxes: a monograph of the Canidae. With woodcuts, and 45 coloured plates drawn from nature by J.G. Keulemans and hand-coloured\|url=http://archive.org/details/dogsjackalswolve00mivauoft\|editorial=London R.H. Porter\|data=1890\|fechaacceso=2025-08-27\|llinages=Gerstein - University of Toronto\|nomene=St George Jackson}}</ref><ref name=":1" />

	==== Taula: Comparació Morfològica de Subespecies de Cuón Seleccionades ====		==== Taula: Comparació Morfològica de Subespecies de Cuón Seleccionades ====

Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

2026-07-08T23:06:35Z

"Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:06 8 jul 2026
Llínea 9:		Llínea 9:


	Esta ambigüitat no és un simple error en les senyes, sino el reflex d'una complexa història de classificació. Inicialment, es varen reconéixer fins a 11 subespecies de ''Cuon alpinus'' basades en variacions morfològiques com el color i la llongitut del ~~pelaje~~. No obstant, estudis genètics posteriors han qüestionat la validea de moltes d'estes distincions, trobant que no existixen separacions clares entre elles. L'incertitut persistix, i la necessitat de més investigació per a aclarir les diferències genètiques i morfològiques, especialment entre les poblacions del nort i del sur, seguix sent un punt crític. La conservació d'estes poblacions requeriria estratègies diferents si es confirma la seua distinció genètica.<ref name=":0">{{Cita publicació\|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/15969714\|títul=Phylogeography, genetic structure, and diversity in the dhole (Cuon alpinus)\|llinages=Iyengar\|nom=A.\|llinages2=Babu\|nomene2=V. N.\|data=2005-07\|publicació=Molecular Ecology\|volum=14\|número=8\|pàgines=2281–2297\|fechaacceso=2025-08-27\|issn=0962-1083\|doi=10.1111/j.1365-294X.2005.02582.x\|pmid=15969714\|llinages3=Hedges\|nomene3=S.\|llinages4=Venkataraman\|nomene4=A. B.\|llinages5=Maclean\|nomene5=N.\|llinages6=Morin\|nomene6=P. A.}}</ref><ref>{{Cita web\|url=https://www.canids.org/species/view/prekqw171301\|títul=Dhole {{!}} Canids\|fechaacceso=2025-08-27\|sitioweb=www.canids.org}}</ref>		Esta ambigüitat no és un simple error en les senyes, sino el reflex d'una complexa història de classificació. Inicialment, es varen reconéixer fins a 11 subespecies de ''Cuon alpinus'' basades en variacions morfològiques com el color i la llongitut del pelage. No obstant, estudis genètics posteriors han qüestionat la validea de moltes d'estes distincions, trobant que no existixen separacions clares entre elles. L'incertitut persistix, i la necessitat de més investigació per a aclarir les diferències genètiques i morfològiques, especialment entre les poblacions del nort i del sur, seguix sent un punt crític. La conservació d'estes poblacions requeriria estratègies diferents si es confirma la seua distinció genètica.<ref name=":0">{{Cita publicació\|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/15969714\|títul=Phylogeography, genetic structure, and diversity in the dhole (Cuon alpinus)\|llinages=Iyengar\|nom=A.\|llinages2=Babu\|nomene2=V. N.\|data=2005-07\|publicació=Molecular Ecology\|volum=14\|número=8\|pàgines=2281–2297\|fechaacceso=2025-08-27\|issn=0962-1083\|doi=10.1111/j.1365-294X.2005.02582.x\|pmid=15969714\|llinages3=Hedges\|nomene3=S.\|llinages4=Venkataraman\|nomene4=A. B.\|llinages5=Maclean\|nomene5=N.\|llinages6=Morin\|nomene6=P. A.}}</ref><ref>{{Cita web\|url=https://www.canids.org/species/view/prekqw171301\|títul=Dhole {{!}} Canids\|fechaacceso=2025-08-27\|sitioweb=www.canids.org}}</ref>

	== Història Evolutiva i la Dispersió Geogràfica ==		== Història Evolutiva i la Dispersió Geogràfica ==
Llínea 29:		Llínea 29:

	== Morfologia i Fisiologia ==		== Morfologia i Fisiologia ==
	Dins de la variabilitat morfològica de l'espècie, el cuón de Sumatra es distinguix per vàries traces particulars. És considerat la subespecie més menuda del cuón, una adaptació al seu hàbitat de selva tropical. El seu ~~pelaje~~ és d'un vibrant "roig lluent" i, a diferència de les subespecies de climes més frets, carix d'un subpelo lanoso, #lo que és apropiat per al clima humit de l'illa. Ademés, el cuón de Sumatra es caracterisa per tindre una notable cantitat de pèl negre en l'esquena i bigots obscurs.		Dins de la variabilitat morfològica de l'espècie, el cuón de Sumatra es distinguix per vàries traces particulars. És considerat la subespecie més menuda del cuón, una adaptació al seu hàbitat de selva tropical. El seu pelage és d'un vibrant "roig lluent" i, a diferència de les subespecies de climes més frets, carix d'un subpelo lanoso, #lo que és apropiat per al clima humit de l'illa. Ademés, el cuón de Sumatra es caracterisa per tindre una notable cantitat de pèl negre en l'esquena i bigots obscurs.


	Este cánido de gran tamany, pero de contextura esvelta, té una llongitut corporal d'entre 80 i 91,4 cm en machos i de fins a 91,4 cm en femelles, en un pes que oscila entre els 10 i 16 kg. Les seues orelles són triangulars i de puntes redonejades, mentres que la seua hocico és curt, convexo i normalment negruzco. La coa, de 29,2 a 34,3 cm de llarc, és negra en la seua mitat final. Presenta poc dimorfisme sexual, encara que les femelles tenen de 6 a 7 parells de mames. El seu ~~pelaje~~ varia del rojós herrumbroso al marró leonado, en tons més clars en la pancha i les pates, i el seu llom s'enfosquix per l'ennegriment de les puntes dels pèls.'''''<ref name=":8" />'''''<ref name=":2">{{Cita web\|url=https://ninos.kiddle.co/Cu%C3%B3n\|títul=Deprendre senyes sobre Cuón per a chiquets\|fechaacceso=2025-08-27\|sitioweb=ninos.kiddle.co\|idioma=és}}</ref><ref name=":3">{{Cita web\|url=https://www.thainationalparks.com/species/dhole\|títul=Cuon alpinus, Dhole, Asiatic wild dog\|fechaacceso=2025-08-27\|sitioweb=Thai National Parks\|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita lliure\|títul=Dogs, jackals, wolves, and foxes: a monograph of the Canidae. With woodcuts, and 45 coloured plates drawn from nature by J.G. Keulemans and hand-coloured\|url=http://archive.org/details/dogsjackalswolve00mivauoft\|editorial=London R.H. Porter\|data=1890\|fechaacceso=2025-08-27\|llinages=Gerstein - University of Toronto\|nomene=St George Jackson}}</ref><ref name=":1" />		Este cánido de gran tamany, pero de contextura esvelta, té una llongitut corporal d'entre 80 i 91,4 cm en machos i de fins a 91,4 cm en femelles, en un pes que oscila entre els 10 i 16 kg. Les seues orelles són triangulars i de puntes redonejades, mentres que la seua hocico és curt, convexo i normalment negruzco. La coa, de 29,2 a 34,3 cm de llarc, és negra en la seua mitat final. Presenta poc dimorfisme sexual, encara que les femelles tenen de 6 a 7 parells de mames. El seu pelage varia del rojós herrumbroso al marró leonado, en tons més clars en la pancha i les pates, i el seu llom s'enfosquix per l'ennegriment de les puntes dels pèls.'''''<ref name=":8" />'''''<ref name=":2">{{Cita web\|url=https://ninos.kiddle.co/Cu%C3%B3n\|títul=Deprendre senyes sobre Cuón per a chiquets\|fechaacceso=2025-08-27\|sitioweb=ninos.kiddle.co\|idioma=és}}</ref><ref name=":3">{{Cita web\|url=https://www.thainationalparks.com/species/dhole\|títul=Cuon alpinus, Dhole, Asiatic wild dog\|fechaacceso=2025-08-27\|sitioweb=Thai National Parks\|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita lliure\|títul=Dogs, jackals, wolves, and foxes: a monograph of the Canidae. With woodcuts, and 45 coloured plates drawn from nature by J.G. Keulemans and hand-coloured\|url=http://archive.org/details/dogsjackalswolve00mivauoft\|editorial=London R.H. Porter\|data=1890\|fechaacceso=2025-08-27\|llinages=Gerstein - University of Toronto\|nomene=St George Jackson}}</ref><ref name=":1" />

	==== Taula: Comparació Morfològica de Subespecies de Cuón Seleccionades ====		==== Taula: Comparació Morfològica de Subespecies de Cuón Seleccionades ====

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

2026-07-08T16:40:29Z

Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 8 jul 2026
Llínea 69:		Llínea 69:
	=== Reproducció ===		=== Reproducció ===

	La reproducció dels cuones té un periodo de gestació de 60 a 63 dies, en ventrades que varien d'1 a 12 crío. El desmame ocorre entre els 42 i 58 dies de vida, i alcancen la madurea sexual als 12 mesos. La seua esperança de vida en captivitat és d'aproximadament 15 anys. L'época d'crío principal és de giner a maig en l'est de Java, i construïxen els seus caus ~~baixe~~ roques en múltiples entrades, a sovint prop de fonts d'aigua i assuts; en ocasions, inclús poden utilisar els caus de puercoespines.<ref name=":8" />		La reproducció dels cuones té un periodo de gestació de 60 a 63 dies, en ventrades que varien d'1 a 12 crío. El desmame ocorre entre els 42 i 58 dies de vida, i alcancen la madurea sexual als 12 mesos. La seua esperança de vida en captivitat és d'aproximadament 15 anys. L'época d'crío principal és de giner a maig en l'est de Java, i construïxen els seus caus baix roques en múltiples entrades, a sovint prop de fonts d'aigua i assuts; en ocasions, inclús poden utilisar els caus de puercoespines.<ref name=":8" />

	=== Comportament social ===		=== Comportament social ===

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T15:21:46Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

El '''Cuón d'Indonèsia<ref name=":8">{{Cita lliure|títul=Canids of the World: Wolves, Wild Dogs, Foxes, Jackals, Coyots, and Their Relatives|url=https://books.google.it/books?aneu=islgDwAAQBAJ&pg=PA155&redir_esc=i#v=onepage&q&f=false|editorial=Princeton University Press|data=2018-09-11|fechaacceso=2025-08-27|isbn=978-0-691-18541-5|idioma=en|nom=José R.|llinages=Castelló}}</ref>''' ('''''Cuon alpinus sumatrensis'''''), conegut també com '''Cuón de la Sonda''', '''Cuón de Sumatra<ref name=":8" />''', '''Cuón de Java<ref name=":8" />''' o '''Gos salvage d'Indonèsia''',<ref>{{Cita lliure|títul=The History of the Dog: Its Origin, Physical and Moral Characteristics, and Its Principal Varieties|url=https://books.google.com/books?aneu=YjlkAAAAcAAJ&pg=PA23|editorial=Charles Knight & Company|data=1845|fechaacceso=2025-08-27|idioma=en|nom=William Charles Linnæus|llinages=MARTIN}}</ref> és una [[subespecie]] de Cuon (''[[Cuon alpinus]]'')<ref>{{Cita lliure|títul=Mammal Species of the World|url=https://books.google.com/books?aneu=JgAMbNSt8ikC&pg=PA578|fechaacceso=2025-08-27}}</ref> que es troba en la [[Sumatra PDF|illa de Sumatra]] i [[Java (illa)|illa de Java]], [[Indonèsia]],<ref>{{Cita publicació|url=https://www.iucnredlist.org/species/5953/72477893|títul=Cuon alpinus: Kamler, J.F., Songsasen, N., Jenks, K., Srivathsa, A., Sheng, L. & Kunkel, K.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2015: i.T5953A72477893|llinages=IUCN|data=2015-05-07|editorial=International Union for Conservation of Nature|fechaacceso=2025-08-27|idioma=en|doi=10.2305/iucn.uk.2015-4.rlts.t5953a72477893.en}}</ref><ref>{{Cita lliure|títul=The game animals of Índia, Burma, Malaya, and Tibet; being a new and revised edition of 'The great and small game of Índia, Burma, and Tibet,'|url=http://archive.org/details/gameanimalsofind00lyde|editorial=London, R. Ward, limited|data=1907|fechaacceso=2025-08-27|llinages=Smithsonian Libraries|nomene=Richard}}</ref> a on el seu ranc està molt fragmentat, en múltiples àrees protegides. La subespecie es troba en una situació crítica, atrapada en una ret d'amenaces interconectadas: la pèrdua de la seua llar per la deforestación per a plantacions agrícoles, la consegüent disminució dels seus assuts i el risc de malalties transmeses per gossos.

== Taxonomia ==
La classificació del cuón de Sumatra com subespecie va ser proposta per Hardwicke en 1821. No obstant, l'estatus taxonómico de les diverses subespecies de ''Cuon alpinus'' ha segut històricament una font de considerable debat en la comunitat científica. Si be algunes fonts reconeixen a '''''C. a. sumatrensis''''' com una subespecie vàlida, unes atres senyalen una discrepància significativa: la consideren un sinònim de ''[[Cuon alpinus lepturus]]''.<ref>{{Cita web|url=http://www.departments.bucknell.edu/biology/resources/msw3/browse.asp|títul=Mammal Species of the World - Browse|fechaacceso=2025-08-27|sitioweb=www.departments.bucknell.edu}}</ref>

''C. a. javanicus'' és a voltes considerat un sinònim de '''''C. a. sumatrensis''''', encara que l'estatus de subespecie dels Cuones en Indonèsia no està clar i requerix més estudi.<ref name=":8" />

Esta ambigüitat no és un simple error en les senyes, sino el reflex d'una complexa història de classificació. Inicialment, es varen reconéixer fins a 11 subespecies de ''Cuon alpinus'' basades en variacions morfològiques com el color i la llongitut del pelaje. No obstant, estudis genètics posteriors han qüestionat la validea de moltes d'estes distincions, trobant que no existixen separacions clares entre elles. L'incertitut persistix, i la necessitat de més investigació per a aclarir les diferències genètiques i morfològiques, especialment entre les poblacions del nort i del sur, seguix sent un punt crític. La conservació d'estes poblacions requeriria estratègies diferents si es confirma la seua distinció genètica.<ref name=":0">{{Cita publicació|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/15969714|títul=Phylogeography, genetic structure, and diversity in the dhole (Cuon alpinus)|llinages=Iyengar|nom=A.|llinages2=Babu|nomene2=V. N.|data=2005-07|publicació=Molecular Ecology|volum=14|número=8|pàgines=2281–2297|fechaacceso=2025-08-27|issn=0962-1083|doi=10.1111/j.1365-294X.2005.02582.x|pmid=15969714|llinages3=Hedges|nomene3=S.|llinages4=Venkataraman|nomene4=A. B.|llinages5=Maclean|nomene5=N.|llinages6=Morin|nomene6=P. A.}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.canids.org/species/view/prekqw171301|títul=Dhole {{!}} Canids|fechaacceso=2025-08-27|sitioweb=www.canids.org}}</ref>

== Història Evolutiva i la Dispersió Geogràfica ==
L'història evolutiva de l'espècie ''Cuon alpinus'' és particularment intrigant. L'evidència genètica sugerix que el cuón modern no és el resultat d'una evolució llineal, sino d'un procés d'[[Híbrit (biologia)|hibridació]] antic i complex, conegut com [[evolució reticulada]]. Es postula que l'espècie va sorgir d'una mescla genètica entre un linaje estretament relacionat en el gènero ''[[Canis]]'' i un atre propenc al gos salvage africà (''[[Lycaon pictus]]''). Esta hibridació va ocórrer en un passat remot, quan els rancs d'abdós espècies se superponien en el [[Pleistoceno]].

L'orige de les poblacions insulars del cuón, com les de [[Sumatra]] i [[Java (illa)|Java]], ha segut un "enigma" en la comunitat científica. Una de les hipòtesis plantejades sugerix que estos animals varen poder haver segut introduïts en les illes per humans en algun moment de l'història.<ref>{{Cita web|url=http://eprints.iisc.ac.in/3543/1/phylogeography_genetic.pdf|títul=Wayback Machine|fechaacceso=2025-08-27|sitioweb=eprints.iisc.ac.in|urlarchivo=http://web.archive.org/web/20230809211552/http://eprints.iisc.ac.in/3543/1/Phylogeography_genetic.pdf|fechaarchivo=2023-08-09}}</ref><ref>{{Cita publicació|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1365-294X.2005.02582.x|títul=Phylogeography, genetic structure, and diversity in the dhole ( Cuon alpinus )|llinages=Iyengar|nom=A.|llinages2=Babu|nomene2=V. N.|data=2005-07|publicació=Molecular Ecology|volum=14|número=8|pàgines=2281–2297|fechaacceso=2025-08-27|idioma=en|issn=0962-1083|doi=10.1111/j.1365-294X.2005.02582.x|llinages3=Hedges|nomene3=S.|llinages4=Venkataraman|nomene4=A. B.|llinages5=Maclean|nomene5=N.|llinages6=Morin|nomene6=P. A.}}</ref> No obstant, esta teoria es veu directament contradita per una evidència paleontológica crucial: la troballa de [[Fòssil|fòssils]] de cuón en Java que daten del [[Pleistoceno enjorn]].<ref name=":1">{{Cita web|url=https://handwiki.org/wiki/Biology:Sumatran_dhole|títul=Biology:Sumatran dhole - HandWiki|fechaacceso=2025-08-27|sitioweb=handwiki.org|idioma=en}}</ref><ref name=":0" />

Este descobriment refuta l'idea d'una introducció humana i establix que la presència del cuón en estes illes és el resultat d'una [[colonisació natural]]. Esta revelació és de suma importància, ya que canvia la nostra comprensió de la biogeografía del cuón. En lloc de ser una població artificial o recent, demostra que la subespecie de Sumatra ha conseguit dispersar-se i persistir en el seu entorn insular a lo llarc d'un periodo de temps geològic significatiu. Este enteniment és vital per a qualsevol estratègia de conservació que busque protegir la viabilitat a llarc determini d'una població naturalment aïllada, demostrant la resiliencia inherent de la subespecie, que ara es veu amenaçada per pressions antrópicas.<ref>{{Cita publicació|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0016699518301773|títul=When did Cuon reach Java? – Reinvestigation of canid fossils from Homo erectus #fauna|llinages=Volmer|nom=Rebekka|llinages2=van der Geer|nomene2=Alexandra A.I.|data=2019-09|publicació=Geobios|volum=55|pàgines=89–102|fechaacceso=2025-08-27|idioma=en|doi=10.1016/j.geobios.2019.06.004|llinages3=Cabrera|nomene3=Patricia Andrea|llinages4=Wibowo|nomene4=Unggul Prasetyo|llinages5=Kurniawan|nomene5=Iwan}}</ref>

== Distribució ==
El cuón és originari d'Indonèsia, específicament de les illes de Sumatra i Java. Històricament, es distribuïen per abdós illes, pero la seua distribució actual està molt reduïda i fragmentada.'''''<ref name=":8" />'''''

* En Sumatra, se'ls troba a lo llarc de la cordillera de Barisan, des del nort fins al sur (Parcs Nacionals de Gunung Leuser, Kerinci Seblat i Bukit Barisan Selatan). També viuen en vàries àrees protegides de les terres baixes en la part centre-oriental de l'illa (Parcs Nacionals de Tesso Nilo i Bukit Tigapuluh, Bosc Plujós de Harapan i Bosc de Protecció de Batang Hari).
* En Java, solament es troben en parcs nacionals de l'extrem oest (Parcs Nacionals de Gunung Gede Pangrango, Ujung Kulon i Gunung Halimun Salak) i de l'est (Parc Nacional de Baluran i Parc Nacional d'Ales Purwo). És provable que hagen segut extirpats d'atres regions de l'illa.
En 2014, els videos de cambres trampa en els boscs tropicals del Parc Nacional Kerinci Seblat en Sumatra varen revelar la presència contínua de cuones (dholes) en la zona.<ref>{{Cita web|url=http://www.fauna-flora.org/sumatran-secrets-revealed-high-altitude-camera-trapping/|títul=Sumatran secrets start to be revealed by high altitude camera trapping {{!}} Fauna & Flora International|fechaacceso=2025-08-27|sitioweb=www.fauna-flora.org|idioma=en-gb|urlarchivo=http://web.archive.org/web/20170709203715/http://www.fauna-flora.org/sumatran-secrets-revealed-high-altitude-camera-trapping/|fechaarchivo=2017-07-09}}</ref>

== Morfologia i Fisiologia ==
Dins de la variabilitat morfològica de l'espècie, el cuón de Sumatra es distinguix per vàries traces particulars. És considerat la subespecie més menuda del cuón, una adaptació al seu hàbitat de selva tropical. El seu pelaje és d'un vibrant "roig lluent" i, a diferència de les subespecies de climes més frets, carix d'un subpelo lanoso, #lo que és apropiat per al clima humit de l'illa. Ademés, el cuón de Sumatra es caracterisa per tindre una notable cantitat de pèl negre en l'esquena i bigots obscurs.

Este cánido de gran tamany, pero de contextura esvelta, té una llongitut corporal d'entre 80 i 91,4 cm en machos i de fins a 91,4 cm en femelles, en un pes que oscila entre els 10 i 16 kg. Les seues orelles són triangulars i de puntes redonejades, mentres que la seua hocico és curt, convexo i normalment negruzco. La coa, de 29,2 a 34,3 cm de llarc, és negra en la seua mitat final. Presenta poc dimorfisme sexual, encara que les femelles tenen de 6 a 7 parells de mames. El seu pelaje varia del rojós herrumbroso al marró leonado, en tons més clars en la pancha i les pates, i el seu llom s'enfosquix per l'ennegriment de les puntes dels pèls.'''''<ref name=":8" />'''''<ref name=":2">{{Cita web|url=https://ninos.kiddle.co/Cu%C3%B3n|títul=Deprendre senyes sobre Cuón per a chiquets|fechaacceso=2025-08-27|sitioweb=ninos.kiddle.co|idioma=és}}</ref><ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.thainationalparks.com/species/dhole|títul=Cuon alpinus, Dhole, Asiatic wild dog|fechaacceso=2025-08-27|sitioweb=Thai National Parks|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita lliure|títul=Dogs, jackals, wolves, and foxes: a monograph of the Canidae. With woodcuts, and 45 coloured plates drawn from nature by J.G. Keulemans and hand-coloured|url=http://archive.org/details/dogsjackalswolve00mivauoft|editorial=London R.H. Porter|data=1890|fechaacceso=2025-08-27|llinages=Gerstein - University of Toronto|nomene=St George Jackson}}</ref><ref name=":1" />

==== Taula: Comparació Morfològica de Subespecies de Cuón Seleccionades ====
{| class="wikitable"
|'''Subespecie'''
|'''Autoritat i Any'''
|'''Ranc Geogràfic'''
|'''Pelaje i Característiques'''
|-
|''C. a. sumatrensis''
|Hardwicke, 1821
|Illa de Sumatra i Java, Indonèsia
|Pelaje roig lluent, bigots obscurs, carix de subpelo lanoso i té pèl negre en l'esquena. Considerada la més menuda.
|-
|''C. a. alpinus''
|Pallas, 1811
|Est de Rússia (montanyes Sayán orientals) i noreste d'Àsia
|Pelaje espés i dens de color roig leonado. Hocico ocre i coll grisáceo.
|-
|''C. a. laniger''
|Pocock, 1936
|Sur del Tibet, Himalaya de Nepal, Sikkim, Bhutan i Cachemira
|Pelaje dens de color gris groguenc. La coa no és negra, sino del mateix color que el cos.
|-
|''C. a. hesperius'' †
|Afanasjev i Zolotarev, 1935
|Cordilleres d'Altai, Tian Shan i Pamir
|Pelaje llarc, d'un color groc teñir, en la pancha blanca. Més menut que ''C. a. alpinus''. Extint des de 1946.
|}

== Ecologia i Comportament ==

=== Hàbitat ===
El cuón de Sumatra és un animal que ha coevolucionado en els complexos boscs tropicals de l'illa. Els cuones són generalistes d'hàbitat, #lo que significa que poden viure en una varietat d'entorns de vegetació. El seu hàbitat preferit inclou [[Selva|selves]] denses, [[Bosc de coníferes|boscs de coníferes]] i àrees d'[[Pasturages i xares templades|estepa forestal]]. Se li troba en clars de la selva, llits de rius i camins, a on sol descansar durant el dia. A pesar de la vasta destrucció del seu hàbitat, la presència del cuón de Sumatra ha segut confirmada en múltiples àrees protegides de l'illa, com el [[Parc nacional de Kerinci Seblat|Parc Nacional Kerinci Seblat]] i els paisages de [[Parc nacional de Bukit Tigapuluh|Rimbang Baling]] i [[Parc nacional de Tesso Nilo|Tesso Nilo]]. El seu ranc de caça promig és d'aproximadament 40 km² (15 el meu2). Eviten les zones alterades per l'activitat humana.<ref name=":2" /><ref name=":1" /><ref name=":4">{{Cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/342409522_preliminary_assessment_of_abundance_and_distribution_of_dholes_cuon_alpinus_in_rimbang_baling_and_tesso_nilo_landscapes_sumatra|títul=Preliminary assessment of abundance and distribution of Dholes Cuon alpinus in Rimbang Baling and Tesso Nilo landscapes, Sumatra}}</ref><ref name=":8" /><ref name=":5">{{Cita web|url=https://animaldiversity.org/accounts/Cuon_alpinus/|títul=Cuon alpinus (dhole)|fechaacceso=2025-08-27|sitioweb=Animal Diversity Web|idioma=en}}</ref>

=== Reproducció ===

La reproducció dels cuones té un periodo de gestació de 60 a 63 dies, en ventrades que varien d'1 a 12 crío. El desmame ocorre entre els 42 i 58 dies de vida, i alcancen la madurea sexual als 12 mesos. La seua esperança de vida en captivitat és d'aproximadament 15 anys. L'época d'crío principal és de giner a maig en l'est de Java, i construïxen els seus caus baixe roques en múltiples entrades, a sovint prop de fonts d'aigua i assuts; en ocasions, inclús poden utilisar els caus de puercoespines.<ref name=":8" />

=== Comportament social ===
Viuen en grups de 5 a 12 animals, encara que ocasionalment poden viure #solo, com s'ha observat en el Parc Nacional de Gunung Leuser. En els boscs tropicals de full perenne del surest asiàtic, formen manades més menudes i, presumiblement, tenen ventrades menys numeroses, provablement per la baixa biomassa d'assuts i al menut tamany dels ungulats en estos hàbitats.<ref name=":8" />

=== Dieta ===
Són casi exclusivament carnívors (hipercarnívoros), i la seua dieta varia des de menuts rosegadors i llebres fins a ungulats de gran tamany com el banteng, el búfalo o el cérvol de Russa. La seua activitat és crepuscular i diürna, encara que també poden caçar de nit.<ref name=":8" />

== Dinàmica Interespecífica ==

=== L'Ecosistema de Depredadors Àpiç en Sumatra ===
El cuón de Sumatra compartix el seu hàbitat en atres grans carnívors, en els que se solapa en la cadena trófica. El competidor més prominent és el tigre de Sumatra (''[[Panthera tigris sumatrae]]''), la subespecie de tigre més menuda del món. Abdós depredadors s'alimenten d'ungulats de tamany mijà i gran, com [[Els seus scrofa|javalins]], [[Cervidae|cérvols]] i [[Tapirus|tapires]], #lo que genera una superposició dietètica substancial.<ref name=":3" /><ref name=":6">{{Cita web|url=https://www.nationalgeographic.com.es/mundo-animal/tigre-de-sumatra-senyes-basicos-del-tigre-mes-pequeno-del-món_25618|títul=Tigre de Sumatra, senyes bàsiques del tigre més menut del món|fechaacceso=2025-08-27|data=2025-07-23|sitioweb=National Geographic Espanya|idioma=és}}</ref>

=== Superposició de Dietes i Casetes Ecològiques ===
A pesar de la competència pels mateixos assuts, la coexistència entre el cuón i el tigre en els [[Bosc tropical|boscs tropicals]] de Sumatra és un eixemple notable de cóm les espècies coevolucionan per a mitigar el conflicte directe. Els cuones són caçadors diürns , #lo que els diferència del tigre, que és un caçador principalment nocturn. Esta especialisació de caseta basada en el temps reduïx la provabilitat de trobades directes en les zones de caça i el risc de [[cleptoparasitismo]], a on el tigre podria furtar l'assut de la manada de cuones. Ademés, el cuón és més adaptable i pot complementar la seua dieta en assuts més menuts, com [[Rodentia|rosegadors]] i [[Lacertilia|fardachos]], aixina com en [[Fruta|frutes]] , #lo que li oferix una ventaja flexible front a la dieta més estrictament [[Carnívor|carnívora]] del tigre.<ref name=":6" /><ref name=":2" /><ref name=":5" /><ref>{{Cita web|url=https://animalia.bio/sumatran-dhole|títul=Sumatran dhole - Facts, Diet, Habitat & Pictures on Animalia.bio|fechaacceso=2025-08-27|sitioweb=animalia.bio}}</ref>

No obstant, este delicat [[equilibri ecològic]] és fràgil. La pèrdua d'hàbitat i la disminució de les poblacions d'assuts són les principals amenaces per a abdós espècies. A mida que els boscs són talats i els assuts es tornen escasses, la competència pels recursos s'intensifica. Esta és una dinàmica perillosa que desestabilisa les interaccions fonamentals de l'ecosistema. La pressió sobre els recursos alimenticis obliga als depredadors a expandir els seus rancs en busca de menjar, #lo que inevitablement conduïx a un major conflicte entre ells. En este context, la [[deforestación]] i la [[caça furtiva]] no solament representen una amenaça directa per a les poblacions de cuones i tigres, sino que també actuen com a catalisadors d'una competència més feroç que posa en risc la supervivència a llarc determini d'abdós en l'illa.<ref name=":7">{{Cita web|url=https://wildlife.cornell.edu/our-work/wild-carnivores/dhole-health-and-conservation|títul=Dhole Health and Conservation {{!}} Cornell K. Lisa Yang Center for Wildlife Health {{!}} Cornell University|fechaacceso=2025-08-27|sitioweb=wildlife.cornell.edu|idioma=en}}</ref>

== Amenaces ==

La subespecie de Sumatra enfronta pressions que són exacerbadas pel seu entorn insular i l'intensa activitat humana. Les amenaces principals són:

* '''Pèrdua i Fragmentació de l'Hàbitat:''' Esta és l'amenaça més crítica i el factor principal que determina la distribució del cuón en Sumatra. La deforestación massiva en l'illa, impulsada per l'expansió de les plantacions de [[palma #setrill]] i [[polpa de fusta]], ha tingut un impacte devastador. El 56% dels boscs naturals de Sumatra varen desaparéixer en 31 anys, reemplaçats per monocultivos d'[[acacia]] i palma #setrill. Un estudi en cambres trampa en Sumatra va revelar que la "cobertura del sol" era el factor més important que influïa en la presència del cuón, contribuint en un 83.3%.<ref name=":1" /><ref name=":4" /><ref>{{Cita web|url=https://environmentalpaper.org/2023/11/sumatra-burning-the-legacy-of-throw-away-packaging/|títul=Sumatra burning, the legacy of throw-away packaging {{!}} Environmental Paper Network|fechaacceso=2025-08-27|data=2025-08-19|idioma=en-US}}</ref>
* '''Disminució d'Assuts:''' La deforestación no solament destruïx la llar del cuón, sino que també reduïx dràsticament les poblacions d'[[ungulats]] de les que depén per a la seua subsistència. Açò intensifica la competència en atres depredadors i en els humans pels recursos alimenticis, espentant als cuones a àrees més menudes i aïllades.<ref name=":4" /> <ref name=":7" />
* '''Malalties i Persecució:''' Els cuones són susceptibles a malalties transmeses per [[Canis familiaris|gossos domèstics]], com el [[moquillo canino]] i la [[ràbia]]. El contacte en les poblacions humanes en les vores de les àrees protegides aumenta el risc de transmissió. Històricament, també han segut perseguits per la depredación de ganado. <ref name=":7" /><ref name=":4" />
* '''Contaminació Ambiental:''' L'expansió de les plantacions de palma #setrill i l'agricultura intensiva associada en elles comporta l'us d'[[Agroquímico|agroquímicos]] com el [[malatión]]. Estos químics poden contaminar els sols i els cursos d'aigua, afectant no solament la salut de la vida selvada sino també la fertilitat del sol, creant un ambient biològicament empobrit a on la vegetació nativa no pot créixer.<ref>{{Cita web|url=http://www.uab.cat/web/sala-de-prensa/detalle-notícia/les-plantacions-de-palma-#setrill-provoquen-la-infertilitat-de-els-sols-tropicals-1345667994339.html?noticiaid=1345727879056|títul=Les plantacions de palma #setrill provoquen l'infertilitat dels sols tropicals|fechaacceso=2025-08-27|llinage=Barcelona|nomene=UAB-Universitat Autònoma de|sitioweb=UAB Barcelona|idioma=és}}</ref>

==== Taula: Amenaces i la seua Conexió Causa-Efecte en el Cuón de Sumatra ====
{| class="wikitable"
|'''Tipo d'Amenaça'''
|'''Causes Subjacents'''
|'''Efecte Directe'''
|'''Conseqüència Ecològica'''
|-
|'''Pèrdua d'Hàbitat i Fragmentació'''
|Plantacions de palma #setrill i polpa de fusta; tala illegal; expansió agrícola
|Reducció dràstica del ranc de distribució; aïllament de poblacions.
|Pèrdua de recursos; intensificació de la competència inter-específica; reducció de la diversitat genètica i vulnerabilitat.
|-
|'''Disminució de Preses'''
|Deforestación; caça furtiva per part d'humans; competència en atres depredadors.
|Escassea d'aliment per al cuón; desnutrición; reducció de la capacitat reproductiva.
|Pressió sobre la caseta alimentícia; aument del conflicte en tigres i lleoparts; canvi en la dinàmica de depredación.
|-
|'''Malalties'''
|Contacte en gossos domèstics en els llímits de les àrees protegides.
|Transmissió de patógenos (moquillo, ràbia); epidèmies que diezman les poblacions de cuón.
|Colapse de poblacions locals; obstàcul per a la recuperació de l'espècie; interrupció del fluix genètic.
|-
|'''Contaminació'''
|Use de agroquímicos en plantacions de palma #setrill.
|Degradació del sol i calitat de l'aigua; afectació a la flora i fauna local.
|Creació d'ecosistemes empobrits; toxicitat en la cadena alimentícia; reducció del soport ecològic per al cuón.
|}

== Estat de Conservació ==

La subespecie de cuón descrita en el text està classificada com En Perill. Segons la CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades), es troba en l'Apèndix II. Es desconeix la seua població exacta, pero s'estima que provablement és inferior a 250 individus, #lo que la convertix en la subespecie de cuón més amenaçada.<ref name=":8" />

== Proyectes de Conservació i Perspectives Futures ==
La supervivència del cuón de Sumatra està intrínsecament lligada al destí d'atres grans carnívors de l'illa. Donada l'escassa atenció que ha rebut històricament, la conservació del cuón s'ha beneficiat en gran mida d'un efecte de "paraigües", a on la protecció d'espècies més carismàtiques com el tigre de Sumatra, el [[elefant]] i el [[orangutà]] salvaguarda indirectament el seu hàbitat i les seues poblacions d'assuts. Proyectes com els que busquen protegir el Parc Nacional Kerinci Seblat, en patrulles actives contra la [[caça furtiva]], brinden un benefici secundari vital per al cuón.<ref>{{Cita web|url=https://wwf.colla.org/discover/knowledge_hub/where_we_work/sumatra|títul=Sumatra|fechaacceso=2025-08-27|sitioweb=wwf.colla.org|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.orangutans-sos.org/|títul=Protect wild orangutans and their rainforests|fechaacceso=2025-08-27|sitioweb=SOS – Sumatran Orangutan Society|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://conservewildcats.org/tag/kerinci-seblat-national-park/|títul=Kerinci Seblat National Park Archives|fechaacceso=2025-08-27|sitioweb=WildCats Conservation Alliance|idioma=en-GB}}</ref><ref name=":7" /><ref>{{Cita web|url=https://fundacionbioparc.org/des de-fundacion-reforcem-el nostre-compromís-en-la-conservacion-del-tigre-de-sumatra-en-indonèsia-espècie-que-ya-protegim-en-bioparc-fuengirola/|títul=Conservació del Tigre de Sumatra 2024 Fundació BIOPARC|fechaacceso=2025-08-27|llinage=Casla|nom=Nuria|data=2024-11-26|sitioweb=Fundació BIOPARC|idioma=és}}</ref>

No obstant, esta dependència de la conservació indirecta és insuficient per a la supervivència a llarc determini de la subespecie. Les amenaces específiques que enfronta el cuón, com les malalties transmeses per gossos i la fragmentació de l'hàbitat, no són abordades completament pels programes centrats en els [[Felinae|felinos]] i elefants. Existix una urgència crítica per a l'investigació directa sobre l'ecologia bàsica del cuón de Sumatra. L'us de cambres trampa ha segut un alvanç crucial per a confirmar la seua presència en àrees clau i per a començar a evaluar l'abundància de les seues poblacions. <ref name=":4" /> <ref name=":1" />

Per a assegurar el futur d'esta subespecie, es requerix un enfocament de conservació multifacético:

* '''Investigació Dirigida:''' Es necessiten estudis centrats exclusivament en el cuón per a entendre la seua dinàmica poblacional, dieta i adaptacions, aixina com per a omplir els buits de coneiximent. <ref>{{Cita publicació|url=https://threatenedtaxa.org/index.php/JoTT/article/view/6415|títul=Reappearance of Dhole Cuon alpinus (Mammalia: Carnivora: Canidae) in Gujarat after 70 years|llinages=Kazi|nom=A.A.|llinages2=Rabari|nomene2=D.N.|data=2021-05-28|publicació=Journal of Threatened Taxa|volum=13|número=6|fechaacceso=2025-08-27|idioma=en|issn=0974-7907|urlarchivo=http://web.archive.org/web/20240907035628/https://threatenedtaxa.org/index.php/JoTT/article/view/6415|fechaarchivo=2024-09-07|llinages3=Dahya|nomene3=M.I.|llinages4=Lyngdoh|nomene4=S.}}</ref>
* '''Mitigació de Conflictes:''' Es deuen implementar programes que treballen en les comunitats locals per a reduir el conflicte entre la vida selvada i el ganado, i per a controlar la transmissió de malalties de gossos domèstics a la població selvada.
* '''Pressió sobre l'Indústria:''' És essencial continuar pressionant a les grans corporacions per a que complixquen els seus compromisos de "zero deforestación" i per a monitorear la degradació de l'hàbitat, que és la causa raïl de la majoria de les amenaces.<ref>{{Cita web|url=https://www.eyesontheforest.or.id/backgrounderssumatra|títul=Sumatra|fechaacceso=2025-08-27|sitioweb=Eyes On The Forest}}</ref>

== Referències ==
<references />

[[Categoria:Mamífers d'Àsia]]