Cuon alpinus - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:21:13Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:21 8 jul 2026
Llínea 97:		Llínea 97:

	* Autoritat: Pallas, 1811.		* Autoritat: Pallas, 1811.
	* Descripció: Esta subespecie, la nominal, presenta un pelage espés de color roig leonado, un coll grisáceo i un ~~hocico~~ ocre.		* Descripció: Esta subespecie, la nominal, presenta un pelage espés de color roig leonado, un coll grisáceo i un morro ocre.
	* Distribució: Es troba a l'est de les montanyes Sayán orientals, en l'est de Rússia i en el noreste d'Àsia.		* Distribució: Es troba a l'est de les montanyes Sayán orientals, en l'est de Rússia i en el noreste d'Àsia.

Llínea 153:		Llínea 153:

	=== Pelaje ===		=== Pelaje ===
	El to general és de color rojós, tornant-se més intens durant l'hivern. Quan presenten el pelage d'hivern, l'esquena presenta un color roig oxidado en zones pardas en la part superior del cap, el coll i els muscles. La gola, el pit, els costats, la pancha i la part superior de les extremitats són de color menys intens, d'un to més be groguenc. Les parts inferiors de les extremitats són de color blanc, en franges de color pardo obscur en la part frontal de les extremitats anteriors. La #front i el ~~hocico~~ són grisos rojosos. La coa és molt exuberante i esponjosa, i principalment de color roig ocre, en una punta de color pardo obscur. El pelage d'estiu és més curt, més gros i més obscur. Els pèls de cobertura dorsals i laterals medixen de 2 a 3 cm de llongitut. Els cuones del zoo de Moscou muden el pèl una volta a l'any, de març a maig.		El to general és de color rojós, tornant-se més intens durant l'hivern. Quan presenten el pelage d'hivern, l'esquena presenta un color roig oxidado en zones pardas en la part superior del cap, el coll i els muscles. La gola, el pit, els costats, la pancha i la part superior de les extremitats són de color menys intens, d'un to més be groguenc. Les parts inferiors de les extremitats són de color blanc, en franges de color pardo obscur en la part frontal de les extremitats anteriors. La #front i el morro són grisos rojosos. La coa és molt exuberante i esponjosa, i principalment de color roig ocre, en una punta de color pardo obscur. El pelage d'estiu és més curt, més gros i més obscur. Els pèls de cobertura dorsals i laterals medixen de 2 a 3 cm de llongitut. Els cuones del zoo de Moscou muden el pèl una volta a l'any, de març a maig.

	== Comportament ==		== Comportament ==
Llínea 172:		Llínea 172:


	Quan capturen a un assut gran, un dels cuones s'agarra al ~~hocico~~ de l'assut, mentres que el restant de la manada derriba a l'animal pels flancs i els quartos atrassers. No utilisen un mordisco mortal en la gola. En ocasions ceguen als seus assuts atacant als ulls. Els [[Capricornis\|seraus]] són dels pocs [[Ungulata\|ungulats]] que es defenen de forma efectiva contra atacs de cuones, degut a que posseïxen pelages grossos i banyes curtes i aguts que poden travessar fàcilment a un cuon. Els cuones esgarren els costats del seu assut i la destripan, menjant el cor, el fege, els pulmons i algunes seccions dels intestins. L'estòmec i rumen per lo general no són consumits. Els assuts de menys de 50 kg generalment moren als dos minuts, mentres que els cérvols de gran tamany poden tardar 15 minuts en morir. Una volta que l'assut està assegurat, els gossos jaros arranquen péntols de la carcassa i mengen per separat. A diferència de les manades de llops, en les que la parella reproductora té preferència per a alimentar-se, els cuones donen prioritat als cadells quan apleguen a la matança, #lo que els permet menjar primer. Per lo general són tolerants en els carroñeros.		Quan capturen a un assut gran, un dels cuones s'agarra al morro de l'assut, mentres que el restant de la manada derriba a l'animal pels flancs i els quartos atrassers. No utilisen un mordisco mortal en la gola. En ocasions ceguen als seus assuts atacant als ulls. Els [[Capricornis\|seraus]] són dels pocs [[Ungulata\|ungulats]] que es defenen de forma efectiva contra atacs de cuones, degut a que posseïxen pelages grossos i banyes curtes i aguts que poden travessar fàcilment a un cuon. Els cuones esgarren els costats del seu assut i la destripan, menjant el cor, el fege, els pulmons i algunes seccions dels intestins. L'estòmec i rumen per lo general no són consumits. Els assuts de menys de 50 kg generalment moren als dos minuts, mentres que els cérvols de gran tamany poden tardar 15 minuts en morir. Una volta que l'assut està assegurat, els gossos jaros arranquen péntols de la carcassa i mengen per separat. A diferència de les manades de llops, en les que la parella reproductora té preferència per a alimentar-se, els cuones donen prioritat als cadells quan apleguen a la matança, #lo que els permet menjar primer. Per lo general són tolerants en els carroñeros.

	=== Relacions en atres depredadors ===		=== Relacions en atres depredadors ===

Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

2026-07-08T23:07:02Z

"Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:07 8 jul 2026
Llínea 31:		Llínea 31:
	}}		}}

	El '''cuon''', també conegut com '''dole''', '''gos roig''', '''gos jaro''', '''gos salvage asiàtic''' o '''gos salvage indi''' (''Cuon alpinus''), és una espècie de mamífer carnívor de la família [[Canidae]]. És l'únic membre viu del gènero '''''Cuon''''', el qual es distinguix del gènero ''[[Canis]]'' per un número menor d'molar (l'absència d'un tercer molar inferior), un major número de peçons i un cràneu de perfil convexo en lloc de cóncau. És similar en tamany i aspecte al [[Canis latrans\|coyot]], pero es diferencia pel seu ~~pelaje~~ rojós i la seua naturalea social.		El '''cuon''', també conegut com '''dole''', '''gos roig''', '''gos jaro''', '''gos salvage asiàtic''' o '''gos salvage indi''' (''Cuon alpinus''), és una espècie de mamífer carnívor de la família [[Canidae]]. És l'únic membre viu del gènero '''''Cuon''''', el qual es distinguix del gènero ''[[Canis]]'' per un número menor d'molar (l'absència d'un tercer molar inferior), un major número de peçons i un cràneu de perfil convexo en lloc de cóncau. És similar en tamany i aspecte al [[Canis latrans\|coyot]], pero es diferencia pel seu pelage rojós i la seua naturalea social.

	El cuon és un animal molt social que viu en grans clans sense #jerarquia de dominancia estrictes i en múltiples femelles reproductores. Estos clans solen consistir en uns 12 individus, encara que s'han documentat grups de més de 40. Per a caçar, a voltes es dividixen en grups més menuts. Són caçadors diürns que s'especialisen en ungulats de tamany mijà i gran, als que perseguixen i maten per persistència. A diferència de la majoria dels cánidos socials, els cuones permeten que les seues crío mengen primer despuix d'una cacera, una característica que compartixen en els [[Lycaon pictus\|gossos salvages africans]]. Encara que són generalment temerosos del ser humà, un grup de cuones pot atacar a animals grans i perillosos com [[Els seus scrofa\|javalins]], [[Bubalus bubalis\|búfalos d'aigua]] i inclús [[Panthera tigris\|tigres]]. En els boscs tropicals, competixen en el tigre i el [[Panthera pardus\|lleopart]], encara que a sovint s'enfoquen en assuts llaugerament diferents.		El cuon és un animal molt social que viu en grans clans sense #jerarquia de dominancia estrictes i en múltiples femelles reproductores. Estos clans solen consistir en uns 12 individus, encara que s'han documentat grups de més de 40. Per a caçar, a voltes es dividixen en grups més menuts. Són caçadors diürns que s'especialisen en ungulats de tamany mijà i gran, als que perseguixen i maten per persistència. A diferència de la majoria dels cánidos socials, els cuones permeten que les seues crío mengen primer despuix d'una cacera, una característica que compartixen en els [[Lycaon pictus\|gossos salvages africans]]. Encara que són generalment temerosos del ser humà, un grup de cuones pot atacar a animals grans i perillosos com [[Els seus scrofa\|javalins]], [[Bubalus bubalis\|búfalos d'aigua]] i inclús [[Panthera tigris\|tigres]]. En els boscs tropicals, competixen en el tigre i el [[Panthera pardus\|lleopart]], encara que a sovint s'enfoquen en assuts llaugerament diferents.
Llínea 97:		Llínea 97:

	* Autoritat: Pallas, 1811.		* Autoritat: Pallas, 1811.
	* Descripció: Esta subespecie, la nominal, presenta un ~~pelaje~~ espés de color roig leonado, un coll grisáceo i un hocico ocre.		* Descripció: Esta subespecie, la nominal, presenta un pelage espés de color roig leonado, un coll grisáceo i un hocico ocre.
	* Distribució: Es troba a l'est de les montanyes Sayán orientals, en l'est de Rússia i en el noreste d'Àsia.		* Distribució: Es troba a l'est de les montanyes Sayán orientals, en l'est de Rússia i en el noreste d'Àsia.

Llínea 103:		Llínea 103:

	* Autoritat: Pocock, 1936.		* Autoritat: Pocock, 1936.
	* Descripció: El seu ~~pelaje~~ és abundant i d'un color roig groguenc, en una esquena més obscura i el coll gris.		* Descripció: El seu pelage és abundant i d'un color roig groguenc, en una esquena més obscura i el coll gris.
	* Distribució: Habita en l'oest de Sichuan, China, i Mongòlia, aixina com en el sur de Myanmar, Tailàndia, Laos, Camboya, Vietnam, Malàsia i l'illa de Java en Indonèsia.		* Distribució: Habita en l'oest de Sichuan, China, i Mongòlia, aixina com en el sur de Myanmar, Tailàndia, Laos, Camboya, Vietnam, Malàsia i l'illa de Java en Indonèsia.
	* Sinònims: ''infuscus'' i ''javanicus''.		* Sinònims: ''infuscus'' i ''javanicus''.
Llínea 110:		Llínea 110:

	* Autoritat: Afanasjev i Zolotarev, 1935.		* Autoritat: Afanasjev i Zolotarev, 1935.
	* Descripció: El seu ~~pelaje~~ era llarc, d'un color groc teñir, en la pancha blanca i els bigots pàlits. Era més menut que el ''C. a. alpinus'', pero en un cràneu més ample i un ~~pelaje~~ d'hivern més clar.		* Descripció: El seu pelage era llarc, d'un color groc teñir, en la pancha blanca i els bigots pàlits. Era més menut que el ''C. a. alpinus'', pero en un cràneu més ample i un pelage d'hivern més clar.
	* Distribució: Es trobava en les cordilleres d'Altai, Tian Shan i Pamir. Actualment es considera extint des de 1946.		* Distribució: Es trobava en les cordilleres d'Altai, Tian Shan i Pamir. Actualment es considera extint des de 1946.
	* Sinònim: ''jason''.		* Sinònim: ''jason''.
Llínea 117:		Llínea 117:

	* Autoritat: Pocock, 1936.		* Autoritat: Pocock, 1936.
	* Descripció: Presenta un ~~pelaje~~ dens i de color gris groguenc. La seua coa no és negra, sino del mateix color que el restant del cos.		* Descripció: Presenta un pelage dens i de color gris groguenc. La seua coa no és negra, sino del mateix color que el restant del cos.
	* Distribució: Habita en el sur del Tibet, el Himalaya de Nepal, Sikkim, Bhutan i Cachemira.		* Distribució: Habita en el sur del Tibet, el Himalaya de Nepal, Sikkim, Bhutan i Cachemira.
	* Sinònims: ''grayiformis'' i ''primaevus''.		* Sinònims: ''grayiformis'' i ''primaevus''.
Llínea 125:		Llínea 125:
	* Autoritat: Heude, 1892.		* Autoritat: Heude, 1892.

	* Descripció: Es caracterisa per un ~~pelaje~~ roig uniforme en una grossa capa de subpelo.		* Descripció: Es caracterisa per un pelage roig uniforme en una grossa capa de subpelo.
	* Distribució: Viu al sur del riu Yangtsé, en China.		* Distribució: Viu al sur del riu Yangtsé, en China.
	* Sinònims: ''clamitans'', ''rutilans'' i ''sumatrensis''.		* Sinònims: ''clamitans'', ''rutilans'' i ''sumatrensis''.
Llínea 132:		Llínea 132:

	* Autoritat: Hardwicke, 1821.		* Autoritat: Hardwicke, 1821.
	* Descripció: Posseïx un ~~pelaje~~ roig i bigots obscurs.		* Descripció: Posseïx un pelage roig i bigots obscurs.
	* Distribució: Es troba en l'illa de Sumatra, Indonèsia, a on el seu ranc està molt fragmentat, en múltiples àrees protegides.		* Distribució: Es troba en l'illa de Sumatra, Indonèsia, a on el seu ranc està molt fragmentat, en múltiples àrees protegides.

Llínea 153:		Llínea 153:

	=== Pelaje ===		=== Pelaje ===
	El to general és de color rojós, tornant-se més intens durant l'hivern. Quan presenten el ~~pelaje~~ d'hivern, l'esquena presenta un color roig oxidado en zones pardas en la part superior del cap, el coll i els muscles. La gola, el pit, els costats, la pancha i la part superior de les extremitats són de color menys intens, d'un to més be groguenc. Les parts inferiors de les extremitats són de color blanc, en franges de color pardo obscur en la part frontal de les extremitats anteriors. La #front i el hocico són grisos rojosos. La coa és molt exuberante i esponjosa, i principalment de color roig ocre, en una punta de color pardo obscur. El ~~pelaje~~ d'estiu és més curt, més gros i més obscur. Els pèls de cobertura dorsals i laterals medixen de 2 a 3 cm de llongitut. Els cuones del zoo de Moscou muden el pèl una volta a l'any, de març a maig.		El to general és de color rojós, tornant-se més intens durant l'hivern. Quan presenten el pelage d'hivern, l'esquena presenta un color roig oxidado en zones pardas en la part superior del cap, el coll i els muscles. La gola, el pit, els costats, la pancha i la part superior de les extremitats són de color menys intens, d'un to més be groguenc. Les parts inferiors de les extremitats són de color blanc, en franges de color pardo obscur en la part frontal de les extremitats anteriors. La #front i el hocico són grisos rojosos. La coa és molt exuberante i esponjosa, i principalment de color roig ocre, en una punta de color pardo obscur. El pelage d'estiu és més curt, més gros i més obscur. Els pèls de cobertura dorsals i laterals medixen de 2 a 3 cm de llongitut. Els cuones del zoo de Moscou muden el pèl una volta a l'any, de març a maig.

	== Comportament ==		== Comportament ==
Llínea 172:		Llínea 172:


	Quan capturen a un assut gran, un dels cuones s'agarra al hocico de l'assut, mentres que el restant de la manada derriba a l'animal pels flancs i els quartos atrassers. No utilisen un mordisco mortal en la gola. En ocasions ceguen als seus assuts atacant als ulls. Els [[Capricornis\|seraus]] són dels pocs [[Ungulata\|ungulats]] que es defenen de forma efectiva contra atacs de cuones, degut a que posseïxen ~~pelajes~~ grossos i banyes curtes i aguts que poden travessar fàcilment a un cuon. Els cuones esgarren els costats del seu assut i la destripan, menjant el cor, el fege, els pulmons i algunes seccions dels intestins. L'estòmec i rumen per lo general no són consumits. Els assuts de menys de 50 kg generalment moren als dos minuts, mentres que els cérvols de gran tamany poden tardar 15 minuts en morir. Una volta que l'assut està assegurat, els gossos jaros arranquen péntols de la carcassa i mengen per separat. A diferència de les manades de llops, en les que la parella reproductora té preferència per a alimentar-se, els cuones donen prioritat als cadells quan apleguen a la matança, #lo que els permet menjar primer. Per lo general són tolerants en els carroñeros.		Quan capturen a un assut gran, un dels cuones s'agarra al hocico de l'assut, mentres que el restant de la manada derriba a l'animal pels flancs i els quartos atrassers. No utilisen un mordisco mortal en la gola. En ocasions ceguen als seus assuts atacant als ulls. Els [[Capricornis\|seraus]] són dels pocs [[Ungulata\|ungulats]] que es defenen de forma efectiva contra atacs de cuones, degut a que posseïxen pelages grossos i banyes curtes i aguts que poden travessar fàcilment a un cuon. Els cuones esgarren els costats del seu assut i la destripan, menjant el cor, el fege, els pulmons i algunes seccions dels intestins. L'estòmec i rumen per lo general no són consumits. Els assuts de menys de 50 kg generalment moren als dos minuts, mentres que els cérvols de gran tamany poden tardar 15 minuts en morir. Una volta que l'assut està assegurat, els gossos jaros arranquen péntols de la carcassa i mengen per separat. A diferència de les manades de llops, en les que la parella reproductora té preferència per a alimentar-se, els cuones donen prioritat als cadells quan apleguen a la matança, #lo que els permet menjar primer. Per lo general són tolerants en els carroñeros.

	=== Relacions en atres depredadors ===		=== Relacions en atres depredadors ===

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T15:21:23Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Mostrar els canvis