Cultura de Lituània - Historial de revisions

Reval en 12:16 29 gin 2026

2026-01-29T12:16:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 29 gin 2026
Llínea 21:		Llínea 21:

	La primera universitat va ser fundada en [[Vilna]] en [[1556]] pel rei de [[Polònia]] i Gran Duc de [[Lituània]] [[Esteban I Báthory]]. El primer llibre en idioma lituà va ser imprés en [[1562]] en [[Königsberg]] ([[Kaliningrat]]).		La primera universitat va ser fundada en [[Vilna]] en [[1556]] pel rei de [[Polònia]] i Gran Duc de [[Lituània]] [[Esteban I Báthory]]. El primer llibre en idioma lituà va ser imprés en [[1562]] en [[Königsberg]] ([[Kaliningrat]]).

	[[Categoria:Cultura de Lituània\| ]]		[[Categoria:Cultura de Lituània\| ]]

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:45:41Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:45 28 ago 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea\|homogénea]] dels [[països bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble bielorrús\|bielorrús]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà.		Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea\|homogénea]] dels [[països bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble bielorrús\|bielorrús]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà.

	El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija\|aukstaitijanos]], [[Dzūkija\|dzukijanos]] i [[lituans prussos]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són ~~cridats~~ lituans en forma general.		El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija\|aukstaitijanos]], [[Dzūkija\|dzukijanos]] i [[lituans prussos]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són nomenats lituans en forma general.

	La composició ètnica dels lituans ha canviat significativament a lo llarc de la seua història. Un dels canvis més importants ha segut l'extermini del [[poble judeu]] durant el [[Holocaust]]. Abans de la [[Segona Guerra Mundial]] casi el 7,5% de la població lituana era d'orige judeu i li'ls coneixia com [[judeus lituans\|litvaks]]. El 30% de la població de [[Vilna]] era judeua. Casi tots els lituans judeus varen ser assessinats pels [[Nazisme\|nazis]] o varen emigrar i el cens de [[2001]] solament va contabilisar 4007 judeus.		La composició ètnica dels lituans ha canviat significativament a lo llarc de la seua història. Un dels canvis més importants ha segut l'extermini del [[poble judeu]] durant el [[Holocaust]]. Abans de la [[Segona Guerra Mundial]] casi el 7,5% de la població lituana era d'orige judeu i li'ls coneixia com [[judeus lituans\|litvaks]]. El 30% de la població de [[Vilna]] era judeua. Casi tots els lituans judeus varen ser assessinats pels [[Nazisme\|nazis]] o varen emigrar i el cens de [[2001]] solament va contabilisar 4007 judeus.

Valencian: Text reemplaça - 'bielorús' a 'bielorrús'

2023-08-20T17:40:09Z

Text reemplaça - 'bielorús' a 'bielorrús'

← Revisió anterior		Revisió de 17:40 20 ago 2023
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Composició ètnica ==		== Composició ètnica ==
	Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea\|homogénea]] dels [[països bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble ~~bielorús~~\|~~bielorús~~]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà.		Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea\|homogénea]] dels [[països bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble bielorrús\|bielorrús]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà.

	El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija\|aukstaitijanos]], [[Dzūkija\|dzukijanos]] i [[lituans prussos]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són cridats lituans en forma general.		El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija\|aukstaitijanos]], [[Dzūkija\|dzukijanos]] i [[lituans prussos]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són cridats lituans en forma general.

Valencian: Text reemplaça - 'rusos' a 'russos'

2023-08-20T17:28:21Z

Text reemplaça - 'rusos' a 'russos'

← Revisió anterior		Revisió de 17:28 20 ago 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea\|homogénea]] dels [[països bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble bielorús\|bielorús]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà.		Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea\|homogénea]] dels [[països bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble bielorús\|bielorús]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà.

	El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija\|aukstaitijanos]], [[Dzūkija\|dzukijanos]] i [[lituans ~~prusos~~]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són cridats lituans en forma general.		El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija\|aukstaitijanos]], [[Dzūkija\|dzukijanos]] i [[lituans prussos]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són cridats lituans en forma general.

	La composició ètnica dels lituans ha canviat significativament a lo llarc de la seua història. Un dels canvis més importants ha segut l'extermini del [[poble judeu]] durant el [[Holocaust]]. Abans de la [[Segona Guerra Mundial]] casi el 7,5% de la població lituana era d'orige judeu i li'ls coneixia com [[judeus lituans\|litvaks]]. El 30% de la població de [[Vilna]] era judeua. Casi tots els lituans judeus varen ser assessinats pels [[Nazisme\|nazis]] o varen emigrar i el cens de [[2001]] solament va contabilisar 4007 judeus.		La composició ètnica dels lituans ha canviat significativament a lo llarc de la seua història. Un dels canvis més importants ha segut l'extermini del [[poble judeu]] durant el [[Holocaust]]. Abans de la [[Segona Guerra Mundial]] casi el 7,5% de la població lituana era d'orige judeu i li'ls coneixia com [[judeus lituans\|litvaks]]. El 30% de la població de [[Vilna]] era judeua. Casi tots els lituans judeus varen ser assessinats pels [[Nazisme\|nazis]] o varen emigrar i el cens de [[2001]] solament va contabilisar 4007 judeus.

Jose2: Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

2021-07-11T11:15:18Z

Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 11:15 11 jul 2021
Llínea 15:		Llínea 15:
	Es considera que l'idioma lituà ha retengut, en pocs canvis, la mayor part dels elements del [[idioma protoindoeuropeu]]. Existixen varis dialectes del lituà, com el [[Aukštaitija\|aukstaitijano]] o alt lituà i el [[Samogitios\|samogiti]] o baix lituà.		Es considera que l'idioma lituà ha retengut, en pocs canvis, la mayor part dels elements del [[idioma protoindoeuropeu]]. Existixen varis dialectes del lituà, com el [[Aukštaitija\|aukstaitijano]] o alt lituà i el [[Samogitios\|samogiti]] o baix lituà.

	Durant el periodo de la [[censura de la prensa lituana]] ([[1864]]–[[1904]]), l'us de l'idioma lituà fon censurat pels russos i solament podia ser escrit en una [[Variants de l'alfabet cirilic\|variant de l'alfabet cirilic]]. La lliteratura lituana era cremada i es va prohibir la seua publicació. Les escoles, iglésies, corts, periòdics que durant estos anys exhibiren texts en [[Alfabet llatí\|caràcters llatins]] s'enfrontaven a severes represàlies, ~~i fins i tot~~ s'envie a varis trangressors a [[Sibèria]].		Durant el periodo de la [[censura de la prensa lituana]] ([[1864]]–[[1904]]), l'us de l'idioma lituà fon censurat pels russos i solament podia ser escrit en una [[Variants de l'alfabet cirilic\|variant de l'alfabet cirilic]]. La lliteratura lituana era cremada i es va prohibir la seua publicació. Les escoles, iglésies, corts, periòdics que durant estos anys exhibiren texts en [[Alfabet llatí\|caràcters llatins]] s'enfrontaven a severes represàlies, e inclús s'envie a varis trangressors a [[Sibèria]].

	== Lliteratura ==		== Lliteratura ==

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T12:29:24Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 12:29 22 feb 2018
Llínea 13:		Llínea 13:
	El [[idioma lituà]] és [[Idioma oficial\|oficial]] en Lituània. Pertany a la branca [[llengües bàltiques\|bàltica]] de la família de [[llengües indoeuropees]] i s'utilisa l'[[alfabet llatí]] per a la seua escritura. És parlat per casi quatre millons de persones, principalment en [[Lituània]].		El [[idioma lituà]] és [[Idioma oficial\|oficial]] en Lituània. Pertany a la branca [[llengües bàltiques\|bàltica]] de la família de [[llengües indoeuropees]] i s'utilisa l'[[alfabet llatí]] per a la seua escritura. És parlat per casi quatre millons de persones, principalment en [[Lituània]].

	Es considera que l'idioma lituà ha ~~retingut~~, en pocs canvis, la mayor part dels elements del [[idioma protoindoeuropeu]]. Existixen varis dialectes del lituà, com el [[Aukštaitija\|aukstaitijano]] o alt lituà i el [[Samogitios\|samogiti]] o baix lituà.		Es considera que l'idioma lituà ha retengut, en pocs canvis, la mayor part dels elements del [[idioma protoindoeuropeu]]. Existixen varis dialectes del lituà, com el [[Aukštaitija\|aukstaitijano]] o alt lituà i el [[Samogitios\|samogiti]] o baix lituà.

	Durant el periodo de la [[censura de la prensa lituana]] ([[1864]]–[[1904]]), l'us de l'idioma lituà fon censurat pels russos i solament podia ser escrit en una [[Variants de l'alfabet cirilic\|variant de l'alfabet cirilic]]. La lliteratura lituana era cremada i es va prohibir la seua publicació. Les escoles, iglésies, corts, periòdics que durant estos anys exhibiren texts en [[Alfabet llatí\|caràcters llatins]] s'enfrontaven a severes represàlies, i fins i tot s'envie a varis trangressors a [[Sibèria]].		Durant el periodo de la [[censura de la prensa lituana]] ([[1864]]–[[1904]]), l'us de l'idioma lituà fon censurat pels russos i solament podia ser escrit en una [[Variants de l'alfabet cirilic\|variant de l'alfabet cirilic]]. La lliteratura lituana era cremada i es va prohibir la seua publicació. Les escoles, iglésies, corts, periòdics que durant estos anys exhibiren texts en [[Alfabet llatí\|caràcters llatins]] s'enfrontaven a severes represàlies, i fins i tot s'envie a varis trangressors a [[Sibèria]].

Jose2: Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

2016-09-20T11:49:03Z

Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

← Revisió anterior		Revisió de 11:49 20 set 2016
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Composició ètnica ==		== Composició ètnica ==
	Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea\|homogénea]] dels [[~~paisos~~ bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble bielorús\|bielorús]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà.		Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea\|homogénea]] dels [[països bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble bielorús\|bielorús]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà.

	El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija\|aukstaitijanos]], [[Dzūkija\|dzukijanos]] i [[lituans prusos]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són cridats lituans en forma general.		El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija\|aukstaitijanos]], [[Dzūkija\|dzukijanos]] i [[lituans prusos]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són cridats lituans en forma general.

Jose2: /* Composició ètnica */

2015-12-10T12:49:07Z

Composició ètnica

← Revisió anterior		Revisió de 12:49 10 dec 2015
Llínea 7:		Llínea 7:
	El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija\|aukstaitijanos]], [[Dzūkija\|dzukijanos]] i [[lituans prusos]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són cridats lituans en forma general.		El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija\|aukstaitijanos]], [[Dzūkija\|dzukijanos]] i [[lituans prusos]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són cridats lituans en forma general.

	La composició ètnica dels lituans ha canviat significativament a lo llarc de la seua història. Un dels canvis més importants ha segut l'extermini del [[poble judeu]] durant el [[Holocaust]]. Abans de la [[Segona Guerra Mundial]] casi el 7,5% de la població lituana era d'orige judeu i li'ls coneixia com [[judeus lituans\|litvaks]]. El 30% de la població de [[Vilna]] era judeua. Casi tots els lituans judeus varen ser assessinats pels [[Nazisme\|nazis]] o varen emigrar i el cens de 2001 solament va contabilisar 4007 judeus.		La composició ètnica dels lituans ha canviat significativament a lo llarc de la seua història. Un dels canvis més importants ha segut l'extermini del [[poble judeu]] durant el [[Holocaust]]. Abans de la [[Segona Guerra Mundial]] casi el 7,5% de la població lituana era d'orige judeu i li'ls coneixia com [[judeus lituans\|litvaks]]. El 30% de la població de [[Vilna]] era judeua. Casi tots els lituans judeus varen ser assessinats pels [[Nazisme\|nazis]] o varen emigrar i el cens de [[2001]] solament va contabilisar 4007 judeus.

	== Idioma ==		== Idioma ==

Jose2: /* Idioma */

2015-12-10T12:46:12Z

Idioma

← Revisió anterior		Revisió de 12:46 10 dec 2015
Llínea 15:		Llínea 15:
	Es considera que l'idioma lituà ha retingut, en pocs canvis, la mayor part dels elements del [[idioma protoindoeuropeu]]. Existixen varis dialectes del lituà, com el [[Aukštaitija\|aukstaitijano]] o alt lituà i el [[Samogitios\|samogiti]] o baix lituà.		Es considera que l'idioma lituà ha retingut, en pocs canvis, la mayor part dels elements del [[idioma protoindoeuropeu]]. Existixen varis dialectes del lituà, com el [[Aukštaitija\|aukstaitijano]] o alt lituà i el [[Samogitios\|samogiti]] o baix lituà.

	Durant el periodo de la [[censura de la prensa lituana]] (~~1864–1904~~), l'us de l'idioma lituà fon censurat pels russos i solament podia ser escrit en una [[Variants de l'alfabet cirilic\|variant de l'alfabet cirilic]]. La lliteratura lituana era cremada i es va prohibir la seua publicació. Les escoles, iglésies, corts, periòdics que durant estos anys exhibiren texts en [[Alfabet llatí\|caràcters llatins]] s'enfrontaven a severes represàlies, i fins i tot s'envie a varis trangressors a [[Sibèria]].		Durant el periodo de la [[censura de la prensa lituana]] ([[1864]]–[[1904]]), l'us de l'idioma lituà fon censurat pels russos i solament podia ser escrit en una [[Variants de l'alfabet cirilic\|variant de l'alfabet cirilic]]. La lliteratura lituana era cremada i es va prohibir la seua publicació. Les escoles, iglésies, corts, periòdics que durant estos anys exhibiren texts en [[Alfabet llatí\|caràcters llatins]] s'enfrontaven a severes represàlies, i fins i tot s'envie a varis trangressors a [[Sibèria]].

	== Lliteratura ==		== Lliteratura ==

Jose2: /* Lliteratura */

2015-12-10T12:42:57Z

Lliteratura

← Revisió anterior		Revisió de 12:42 10 dec 2015
Llínea 20:		Llínea 20:
	Els més destacats escritors varen ser [[Adam Mickiewicz\|Vincas Krèvè-Mickevicius]], noveliste i dramaturc; [[Alfonsas Nyka-Niliunas]], poeta i noveliste i el narrador [[Marius Katiliskis]]. Destaca també el llingüiste [[Algirdas Julius Greimas]] i el compositor i pintor Mikalojus Konstantinas Ciurlionis.		Els més destacats escritors varen ser [[Adam Mickiewicz\|Vincas Krèvè-Mickevicius]], noveliste i dramaturc; [[Alfonsas Nyka-Niliunas]], poeta i noveliste i el narrador [[Marius Katiliskis]]. Destaca també el llingüiste [[Algirdas Julius Greimas]] i el compositor i pintor Mikalojus Konstantinas Ciurlionis.

	La primera universitat va ser fundada en [[Vilna]] en 1556 pel rei de [[Polònia]] i Gran Duc de [[Lituània]] [[Esteban I Báthory]]. El primer llibre en idioma lituà va ser imprés en 1562 en [[Königsberg]] ([[Kaliningrat]]).		La primera universitat va ser fundada en [[Vilna]] en [[1556]] pel rei de [[Polònia]] i Gran Duc de [[Lituània]] [[Esteban I Báthory]]. El primer llibre en idioma lituà va ser imprés en [[1562]] en [[Königsberg]] ([[Kaliningrat]]).

	[[Categoria:Cultura de Lituània\| ]]		[[Categoria:Cultura de Lituània\| ]]

← Revisió anterior		Revisió de 15:45 28 ago 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea\|homogénea]] dels [[països bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble bielorrús\|bielorrús]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà.		Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea\|homogénea]] dels [[països bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble bielorrús\|bielorrús]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà.

	El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija\|aukstaitijanos]], [[Dzūkija\|dzukijanos]] i [[lituans prussos]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són ~~cridats~~ lituans en forma general.		El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija\|aukstaitijanos]], [[Dzūkija\|dzukijanos]] i [[lituans prussos]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són nomenats lituans en forma general.

	La composició ètnica dels lituans ha canviat significativament a lo llarc de la seua història. Un dels canvis més importants ha segut l'extermini del [[poble judeu]] durant el [[Holocaust]]. Abans de la [[Segona Guerra Mundial]] casi el 7,5% de la població lituana era d'orige judeu i li'ls coneixia com [[judeus lituans\|litvaks]]. El 30% de la població de [[Vilna]] era judeua. Casi tots els lituans judeus varen ser assessinats pels [[Nazisme\|nazis]] o varen emigrar i el cens de [[2001]] solament va contabilisar 4007 judeus.		La composició ètnica dels lituans ha canviat significativament a lo llarc de la seua història. Un dels canvis més importants ha segut l'extermini del [[poble judeu]] durant el [[Holocaust]]. Abans de la [[Segona Guerra Mundial]] casi el 7,5% de la població lituana era d'orige judeu i li'ls coneixia com [[judeus lituans\|litvaks]]. El 30% de la població de [[Vilna]] era judeua. Casi tots els lituans judeus varen ser assessinats pels [[Nazisme\|nazis]] o varen emigrar i el cens de [[2001]] solament va contabilisar 4007 judeus.

← Revisió anterior		Revisió de 17:28 20 ago 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea\|homogénea]] dels [[països bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble bielorús\|bielorús]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà.		Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea\|homogénea]] dels [[països bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble bielorús\|bielorús]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà.

	El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija\|aukstaitijanos]], [[Dzūkija\|dzukijanos]] i [[lituans ~~prusos~~]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són cridats lituans en forma general.		El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija\|aukstaitijanos]], [[Dzūkija\|dzukijanos]] i [[lituans prussos]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són cridats lituans en forma general.

	La composició ètnica dels lituans ha canviat significativament a lo llarc de la seua història. Un dels canvis més importants ha segut l'extermini del [[poble judeu]] durant el [[Holocaust]]. Abans de la [[Segona Guerra Mundial]] casi el 7,5% de la població lituana era d'orige judeu i li'ls coneixia com [[judeus lituans\|litvaks]]. El 30% de la població de [[Vilna]] era judeua. Casi tots els lituans judeus varen ser assessinats pels [[Nazisme\|nazis]] o varen emigrar i el cens de [[2001]] solament va contabilisar 4007 judeus.		La composició ètnica dels lituans ha canviat significativament a lo llarc de la seua història. Un dels canvis més importants ha segut l'extermini del [[poble judeu]] durant el [[Holocaust]]. Abans de la [[Segona Guerra Mundial]] casi el 7,5% de la població lituana era d'orige judeu i li'ls coneixia com [[judeus lituans\|litvaks]]. El 30% de la població de [[Vilna]] era judeua. Casi tots els lituans judeus varen ser assessinats pels [[Nazisme\|nazis]] o varen emigrar i el cens de [[2001]] solament va contabilisar 4007 judeus.

← Revisió anterior		Revisió de 12:29 22 feb 2018
Llínea 13:		Llínea 13:
	El [[idioma lituà]] és [[Idioma oficial\|oficial]] en Lituània. Pertany a la branca [[llengües bàltiques\|bàltica]] de la família de [[llengües indoeuropees]] i s'utilisa l'[[alfabet llatí]] per a la seua escritura. És parlat per casi quatre millons de persones, principalment en [[Lituània]].		El [[idioma lituà]] és [[Idioma oficial\|oficial]] en Lituània. Pertany a la branca [[llengües bàltiques\|bàltica]] de la família de [[llengües indoeuropees]] i s'utilisa l'[[alfabet llatí]] per a la seua escritura. És parlat per casi quatre millons de persones, principalment en [[Lituània]].

	Es considera que l'idioma lituà ha ~~retingut~~, en pocs canvis, la mayor part dels elements del [[idioma protoindoeuropeu]]. Existixen varis dialectes del lituà, com el [[Aukštaitija\|aukstaitijano]] o alt lituà i el [[Samogitios\|samogiti]] o baix lituà.		Es considera que l'idioma lituà ha retengut, en pocs canvis, la mayor part dels elements del [[idioma protoindoeuropeu]]. Existixen varis dialectes del lituà, com el [[Aukštaitija\|aukstaitijano]] o alt lituà i el [[Samogitios\|samogiti]] o baix lituà.

	Durant el periodo de la [[censura de la prensa lituana]] ([[1864]]–[[1904]]), l'us de l'idioma lituà fon censurat pels russos i solament podia ser escrit en una [[Variants de l'alfabet cirilic\|variant de l'alfabet cirilic]]. La lliteratura lituana era cremada i es va prohibir la seua publicació. Les escoles, iglésies, corts, periòdics que durant estos anys exhibiren texts en [[Alfabet llatí\|caràcters llatins]] s'enfrontaven a severes represàlies, i fins i tot s'envie a varis trangressors a [[Sibèria]].		Durant el periodo de la [[censura de la prensa lituana]] ([[1864]]–[[1904]]), l'us de l'idioma lituà fon censurat pels russos i solament podia ser escrit en una [[Variants de l'alfabet cirilic\|variant de l'alfabet cirilic]]. La lliteratura lituana era cremada i es va prohibir la seua publicació. Les escoles, iglésies, corts, periòdics que durant estos anys exhibiren texts en [[Alfabet llatí\|caràcters llatins]] s'enfrontaven a severes represàlies, i fins i tot s'envie a varis trangressors a [[Sibèria]].