Ctenomys torquatus - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

2026-07-08T16:40:17Z

Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 8 jul 2026
Llínea 8:		Llínea 8:
	=== Morfologia ===		=== Morfologia ===

	El llarc total des del hocico fins al naiximent de la coa és d'aproximadament 23,5 cm i el llarc de la coa és de 6,8 cm; un pes aproximat de 300 g.<ref>{{Cita web\|url=https://contenidoseducativosdigitales.edu.uy/contingut/tucu-tucu/\|títul=Tucu tucu {{!}} Continguts educatius digitals\|fechaacceso=2024-12-23\|idioma=és}}</ref><ref>{{Cita web\|url=https://www.fundacionazara.org.ar/img/libros/ctenomys.pdf\|títul=TAXONOMIA, DISTRIBUCIÓ I ESTAT ACTUAL DEL CONEIXIMENT BIOECOLÓGICO DE LES ESPÈCIES DEL GÈNERO Ctenomys (MAMMALIA, RODENTIA, OCTODONTIDAE)\|fechaacceso=6 giner 2025\|autor=Contreras Roqué, Juliol Rafael. 2021 . Versió comentada per Federico Agnolin i Sergio Lucero\|data=2021\|editorial=Fundació d'Història Natural Félix de Azara. Centre de Ciències Naturals, Ambientals i Antropològiques Universitat Maimónides Hidalgo 775 P. 7º - Llibre digital, PDF\|pàgines=147}}</ref>Presenten [[dimorfisme sexual]] sent el macho més gran que la femella. Posseïxen adaptacions anatòmiques a la vida ~~baixe~~ terra: cos cilíndric, membres curts i robusts, coa relativament curta, ulls i orelles menuts; cràneu fort i compacte, grans incisius de coloració anaranjada en la seua part frontal.<ref>{{Cita web\|url=https://www.ecoregistros.org/ficha/ctenomys-pearsoni\|títul=Tucu Tucu de Pearson (Ctenomys pearsoni)\|fechaacceso=2024-12-23\|sitioweb=www.ecoregistros.org}}</ref>'''C.''' '''''torquatus''''' té pelaje dorsal castany anaranjado i castany anaranjado clar en la zona ventral.<ref>{{Cita web\|url=https://www.mna.gub.uy/innovaportal/file/12406/1/cz129.pdf\|títul=Les espècies uruguayanes del Gènero Ctenomys (Rodentia Octodontidae)\|fechaacceso=23 de decembre de 2024\|autor=Langguth Alfredo i Abella Álvaro\|any=1970\|editor=Comunicacions Zoológicas del Museu d'Història Natural de Montevideo, número 129, Volum X\|pàgines=1-15}}</ref>Presenten un patró de pelaje blanc en forma de collar que rodeja el coll, d'ahí el seu nom de '''''Tucu Tucu de collar'''.''<ref name=":0" />Les poblacions de Brasil presenten [[Polimorfisme (biologia)\|polimorfisme]] [[Cromosoma\|cromosòmic]] ( 2n = 44 i 46).<ref>{{Cita publicació\|url=https://academic.oup.com/jmammal/article-abstract/65/4/637/951549?redirectedFrom=fulltext\|títul=Cytogenetics and Morphology of Ctenomys torquatus (Rodentia: Octodontidae)\|llinages=Freitas\|nom=Thales Renato O.\|llinages2=Lessa\|nomene2=Enrique P.\|data=1984-11-30\|publicació=Journal of Mammalogy\|volum=65\|número=4\|pàgines=637–642\|fechaacceso=2025-01-07\|issn=0022-2372\|doi=10.2307/1380845}}</ref> Existixen individus [[Melanina\|melánicos]] (de pelaje més obscur) en algunes localitats de Brasil: [[Cachoeira do Sul]] i [[Candiota]], aixina com variacions en el color del pelaje en algunes poblacions propenques a la ciutat d'[[Alegrete]]. Estes poblacions presenten tant variabilitat [[Cromosoma\|cromosòmica]] com de coloració del pelaje.<ref name=":4" />		El llarc total des del hocico fins al naiximent de la coa és d'aproximadament 23,5 cm i el llarc de la coa és de 6,8 cm; un pes aproximat de 300 g.<ref>{{Cita web\|url=https://contenidoseducativosdigitales.edu.uy/contingut/tucu-tucu/\|títul=Tucu tucu {{!}} Continguts educatius digitals\|fechaacceso=2024-12-23\|idioma=és}}</ref><ref>{{Cita web\|url=https://www.fundacionazara.org.ar/img/libros/ctenomys.pdf\|títul=TAXONOMIA, DISTRIBUCIÓ I ESTAT ACTUAL DEL CONEIXIMENT BIOECOLÓGICO DE LES ESPÈCIES DEL GÈNERO Ctenomys (MAMMALIA, RODENTIA, OCTODONTIDAE)\|fechaacceso=6 giner 2025\|autor=Contreras Roqué, Juliol Rafael. 2021 . Versió comentada per Federico Agnolin i Sergio Lucero\|data=2021\|editorial=Fundació d'Història Natural Félix de Azara. Centre de Ciències Naturals, Ambientals i Antropològiques Universitat Maimónides Hidalgo 775 P. 7º - Llibre digital, PDF\|pàgines=147}}</ref>Presenten [[dimorfisme sexual]] sent el macho més gran que la femella. Posseïxen adaptacions anatòmiques a la vida baix terra: cos cilíndric, membres curts i robusts, coa relativament curta, ulls i orelles menuts; cràneu fort i compacte, grans incisius de coloració anaranjada en la seua part frontal.<ref>{{Cita web\|url=https://www.ecoregistros.org/ficha/ctenomys-pearsoni\|títul=Tucu Tucu de Pearson (Ctenomys pearsoni)\|fechaacceso=2024-12-23\|sitioweb=www.ecoregistros.org}}</ref>'''C.''' '''''torquatus''''' té pelaje dorsal castany anaranjado i castany anaranjado clar en la zona ventral.<ref>{{Cita web\|url=https://www.mna.gub.uy/innovaportal/file/12406/1/cz129.pdf\|títul=Les espècies uruguayanes del Gènero Ctenomys (Rodentia Octodontidae)\|fechaacceso=23 de decembre de 2024\|autor=Langguth Alfredo i Abella Álvaro\|any=1970\|editor=Comunicacions Zoológicas del Museu d'Història Natural de Montevideo, número 129, Volum X\|pàgines=1-15}}</ref>Presenten un patró de pelaje blanc en forma de collar que rodeja el coll, d'ahí el seu nom de '''''Tucu Tucu de collar'''.''<ref name=":0" />Les poblacions de Brasil presenten [[Polimorfisme (biologia)\|polimorfisme]] [[Cromosoma\|cromosòmic]] ( 2n = 44 i 46).<ref>{{Cita publicació\|url=https://academic.oup.com/jmammal/article-abstract/65/4/637/951549?redirectedFrom=fulltext\|títul=Cytogenetics and Morphology of Ctenomys torquatus (Rodentia: Octodontidae)\|llinages=Freitas\|nom=Thales Renato O.\|llinages2=Lessa\|nomene2=Enrique P.\|data=1984-11-30\|publicació=Journal of Mammalogy\|volum=65\|número=4\|pàgines=637–642\|fechaacceso=2025-01-07\|issn=0022-2372\|doi=10.2307/1380845}}</ref> Existixen individus [[Melanina\|melánicos]] (de pelaje més obscur) en algunes localitats de Brasil: [[Cachoeira do Sul]] i [[Candiota]], aixina com variacions en el color del pelaje en algunes poblacions propenques a la ciutat d'[[Alegrete]]. Estes poblacions presenten tant variabilitat [[Cromosoma\|cromosòmica]] com de coloració del pelaje.<ref name=":4" />

	=== Hàbitat ===		=== Hàbitat ===

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:19:39Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Ctenomys torquatus.png|miniatura|tucu-tucu collarado (''Ctenomys torquatus'')]]

El '''tucu-tucu collarado''' ('''''Ctenomys torquatus''' Lichtenstein, 1830'') és una [[espècie]] de [[rosegador]] subterràneu de la [[família (biologia)|família]] [[Ctenomyidae]], [[Endemisme|endèmics]] de [[Sudamérica]]. La seua distribució comprén el surest de [[Brasil]], noreste i centre del [[Uruguay]] i noreste de la [[Argentina]].<ref>{{Cita publicació|url=https://brill.com/view/journals/ctoz/87/1/article-p11_2.xml|títul=Spatial and temporal divergence of the torquatus species group of the subterranean rodent Ctenomys|llinages=Caraballo|nom=D. A.|llinages2=Rossi|nomene2=M. S.|data=2018-03-12|publicació=Contributions to Zoology|volum=87|número=1|pàgines=11–24|fechaacceso=2024-12-22|issn=1875-9866|doi=10.1163/18759866-08701002}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.gbif.org/es/species/2439610|títul=Ctenomys torquatus Lichtenstein, 1830|fechaacceso=2024-12-22|sitioweb=www.gbif.org|idioma=és}}</ref>Posseïx una de les majors distribucions geogràfiques del gènero (dins del [[Pampa (geobotánica)|Bioma Pampa]]).<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.ufrgs.br/faunadigitalrs/mamiferos/ordem-rodentia/família-ctenomyidae/tuco-tuco-ctenomys-torquatus/|títul=Tuco-tuco (Ctenomys torquatus)|fechaacceso=2024-12-22|sitioweb=FAUNA DIGITAL DO RIO GRAN DO SUL|idioma=pt-BR}}</ref>El seu nom comú és una [[onomatopeya]] de les vocalisacions que produïxen per a comunicar-se entre ells.<ref>{{Cita publicació|url=https://www.colibri.udelar.edu.uy/jspui/handle/20.500.12008/1351|títul=Anàlisis morfològic de l'aparat excavador en rosegadors subterràneus del gènero Ctenomys Blainville, 1826 (Rodentia: Ctenomyidae)|llinages=Ruiz Rodríguez|nomene=María Del Carmen|data=2011|publicació=Tesis de grau. Universitat de la República (Uruguay). Facultat de Ciències.Orientador: Dr. Alejandro D´Anatro.|editorial=Repositori COLIBRI|fechaacceso=2024-12-23}}</ref>

== Característiques ==

=== Morfologia ===

El llarc total des del hocico fins al naiximent de la coa és d'aproximadament 23,5 cm i el llarc de la coa és de 6,8 cm; un pes aproximat de 300 g.<ref>{{Cita web|url=https://contenidoseducativosdigitales.edu.uy/contingut/tucu-tucu/|títul=Tucu tucu {{!}} Continguts educatius digitals|fechaacceso=2024-12-23|idioma=és}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.fundacionazara.org.ar/img/libros/ctenomys.pdf|títul=TAXONOMIA, DISTRIBUCIÓ I ESTAT ACTUAL DEL CONEIXIMENT BIOECOLÓGICO DE LES ESPÈCIES DEL GÈNERO Ctenomys (MAMMALIA, RODENTIA, OCTODONTIDAE)|fechaacceso=6 giner 2025|autor=Contreras Roqué, Juliol Rafael. 2021 . Versió comentada per Federico Agnolin i Sergio Lucero|data=2021|editorial=Fundació d'Història Natural Félix de Azara. Centre de Ciències Naturals, Ambientals i Antropològiques Universitat Maimónides Hidalgo 775 P. 7º - Llibre digital, PDF|pàgines=147}}</ref>Presenten [[dimorfisme sexual]] sent el macho més gran que la femella. Posseïxen adaptacions anatòmiques a la vida baixe terra: cos cilíndric, membres curts i robusts, coa relativament curta, ulls i orelles menuts; cràneu fort i compacte, grans incisius de coloració anaranjada en la seua part frontal.<ref>{{Cita web|url=https://www.ecoregistros.org/ficha/ctenomys-pearsoni|títul=Tucu Tucu de Pearson (Ctenomys pearsoni)|fechaacceso=2024-12-23|sitioweb=www.ecoregistros.org}}</ref>'''C.''' '''''torquatus''''' té pelaje dorsal castany anaranjado i castany anaranjado clar en la zona ventral.<ref>{{Cita web|url=https://www.mna.gub.uy/innovaportal/file/12406/1/cz129.pdf|títul=Les espècies uruguayanes del Gènero Ctenomys (Rodentia Octodontidae)|fechaacceso=23 de decembre de 2024|autor=Langguth Alfredo i Abella Álvaro|any=1970|editor=Comunicacions Zoológicas del Museu d'Història Natural de Montevideo, número 129, Volum X|pàgines=1-15}}</ref>Presenten un patró de pelaje blanc en forma de collar que rodeja el coll, d'ahí el seu nom de '''''Tucu Tucu de collar'''.''<ref name=":0" />Les poblacions de Brasil presenten [[Polimorfisme (biologia)|polimorfisme]] [[Cromosoma|cromosòmic]] ( 2n = 44 i 46).<ref>{{Cita publicació|url=https://academic.oup.com/jmammal/article-abstract/65/4/637/951549?redirectedFrom=fulltext|títul=Cytogenetics and Morphology of Ctenomys torquatus (Rodentia: Octodontidae)|llinages=Freitas|nom=Thales Renato O.|llinages2=Lessa|nomene2=Enrique P.|data=1984-11-30|publicació=Journal of Mammalogy|volum=65|número=4|pàgines=637–642|fechaacceso=2025-01-07|issn=0022-2372|doi=10.2307/1380845}}</ref> Existixen individus [[Melanina|melánicos]] (de pelaje més obscur) en algunes localitats de Brasil: [[Cachoeira do Sul]] i [[Candiota]], aixina com variacions en el color del pelaje en algunes poblacions propenques a la ciutat d'[[Alegrete]]. Estes poblacions presenten tant variabilitat [[Cromosoma|cromosòmica]] com de coloració del pelaje.<ref name=":4" />

=== Hàbitat ===
Habita en [[Bosc en galeria|boscs de galeria]] i praderies o pasturages, típics del [[Pampa (geobotánica)|Bioma Pampa]]; en sols arenencs a on construïx les seues galeries o caus.<ref name=":0" />

==== Galeries, túnels o "tuqueras" ====

Els túnels o "tuqueras" (terme en que se'ls designa en Uruguay i Argentina) consistixen en una galeria principal llineal en vàries ramificacions que terminen en cambres utilisades com a niu o per a arreplega d'aliments. Les galeries presenten ademés numerosos túnels en eixides accessòries . La profunditat de les galeries oscila entre 6 i 70 cm; en ramificacions entre 9 i 15 m aproximadament, el diàmetro aproximat dels túnels és de 5 cm. Quan hi ha activitat en l'exterior del cau s'observen montículs de terra, restants de menjar i/o heces en l'entrada. No obstant, quan l'individu es troba dins del cau, obstruïx la seua entrada en terra. El manteniment de les galeries és fonamental per a evitar l'acumulació de [[diòxit de carbono]] i atres gasos tòxics, aixina com per a mantindre la humitat i la temperatura; per a això el tucu assegura la ventilació utilisant substrats porosos i poc compactar en les entrades als túnels, aixina com en restants de vegetació i heces, de manera de permetre o evitar l'ingrés de corrents d'aire.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.ecoregistros.org/ficha/ctenomys-torquatus|títul=Tuco de Collar (Ctenomys torquatus)|fechaacceso=2025-01-06|sitioweb=www.ecoregistros.org}}</ref><ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.mnhn.gub.uy/innovaportal/file/118664/1/boletin-del-museu-nacional-de-història-natural-num-26-1979.pdf|títul=Wayback Machine|fechaacceso=2025-01-06|sitioweb=www.mnhn.gub.uy}}</ref>La galeria està ocupada per un sol individu, no se'ls observa freqüentment fòra d'elles.<ref name=":2">{{Cita web|url=https://contenidoseducativosdigitales.edu.uy/contingut/tucu-tucu/|títul=Mamífers Tucu tucu Ctenomys pearsoni|fechaacceso=2025-01-27|editor=Continguts educatius digitals|idioma=és}}</ref><ref name=":3" />

== Hàbits ==
Desenrollen activitat tant diürna com a nocturna; ixen a la superfície per a alimentar-se i realisar arreplega d'aliment, tant per a consum, almagasenament o construcció de nius.<ref name=":1" />

=== Dieta ===
Són herbívors generalistes, consumixen vegetació leñosa arbustiva, raïls, i [[Poaceae|poáceas]].<ref name=":3" />També consumixen raïls i tubèrculs des de l'interior dels seus túnels a mida que excaven, i en les boques dels caus, a on se sol observar vegetació en marques d'incisius.<ref name=":3" />Els tucu-tucu ampren menys del 1% del seu temps en l'exterior dels caus; generalment es tracten d'excursions per a alimentar-se o de [[forrajeo]] i es llimiten a les rodalies dels forats del cau (entre 0,3 – 4m).<ref>{{Cita publicació|url=https://academic.oup.com/biolinnean/article-lookup/doi/10.1111/j.1095-8312.2008.01057.x|títul=Evolution of morphological adaptations for digging in living and extinct ctenomyid and octodontid rodents: ADAPTATIONS FOR DIGGING IN CTENOMYIDS AND OCTODONTIDS|llinages=Lessa|nom=Enrique P.|llinages2=Vassallo|nomene2=Aldo I.|data=2008-10-02|publicació=Biological Journal of the Linnean Society|volum=95|número=2|pàgines=267–283|fechaacceso=2025-01-29|idioma=en|doi=10.1111/j.1095-8312.2008.01057.x|llinages3=Verzi|nomene3=Diego H.|llinages4=Mora|nomene4=Matías S.}}</ref>

=== Reproducció ===
És una espècie solitària, l'interacció en atres individus es llimita a la busca de parella. El corteig i la còpula ocorren dins de les galeries i ocorre en primavera. La gestació dura aproximadament 105 dies; la femella dona a llum de 4 a 5 crío. Les crío són alletades durant els primers mesos de vida.<ref name=":1" /><ref name=":2" /><ref name=":3" />

Depredadors (pres de Rossi, I. 2021):<ref name=":3" />"Aus: Lechuza comú (''[[Tyto furcata]]''), lechucita de les vizcacheras (''[[Athene cunicularia]]''), lechuzón de camp (''[[Asio flammeus]]''), àguila mora (''[[Geranoaetus melanoleucus]]''), aguiletes (gèneros ''[[Buteo]]'' i ''[[Geranoaetus]]'') i falcons (gènero ''[[Falco]]'')"."Mamífers: rabosot gris (''[[Lycalopex gymnocercus]]''), el furó menor (''[[Galictis cuja]]''), comadreja overa (''[[Didelphis albiventris]]''), zorrino comú (''[[Conepatus chinga]]''), huroncito (''[[Lyncodon patagonicus]]'').Ofidis: gènero ''[[Bothrops]]"'' .<ref name=":3" />

=== Rol com bio-indicadors ===

La distribució de ''C. torquatus'' en el sur de Brasil coincidix en els jaciments de carbó , que són explotats en [[Mina a cel obert|mines a cel obert]].<ref name=":4">{{Cita publicació|url=https://www.scielo.br/j/bjb/a/qs5fnbz6ytmrrvd5btqncbb/?lang=en|títul=The conservation status of the tuco-tucos, genus Ctenomys (Rodentia: Ctenomyidae), in southern Brazil|llinages=Fernandes|nomene=F. A.|llinages2=Fernández-Stolz|nomene2=G. P.|data=2007-12|publicació=Brazilian Journal of Biology|volum=67|pàgines=839–847|fechaacceso=2025-01-07|idioma=en|issn=1519-6984|doi=10.1590/S1519-69842007000500006|llinages3=Lopes|nomene3=C. M.|llinages4=Freitas|nomene4=T. R. O.}}</ref> L'indústria del carbó causa impactes ambientals negatius des de la seua extracció fins a la seua combustió.<ref name=":5" /> Tant la pols de carbó com a diversos subproductes contaminen l'atmòsfera, l'aigua i el sol . Els elements inorgànics (metals) i els [[Hidrocarbur aromàtic policíclic|hidrocarburs aromàtics policíclics]] (HAP), que es troben en el carbó, poden induir dany en el [[Àcit desoxirribonucleico|ADN]] en introduir un [[Estrés oxidativo|desequilibri oxidativo celular]] per mig de la generació de vàries [[Espècie reactiva d'oxigen|espècies reactives d'oxigen]]" .<ref name=":5" />Pels seus hàbits de vida, els individus i poblacions de ''C. torquatus'' són extremadament suceptibles a totes les formes de contaminació provinents del carbó.<ref name=":4" />Per eixemple, s'ha observat vegetació contaminada en alts nivells d'elements inorgànics en les rodalies de [[Candiota]].<ref name=":5">{{Cita publicació|url=https://www.nature.com/articles/s41598-019-42804-8|títul=Anthropogenic Effects on Natural Mammalian Populations: Correlation Between Telomere Length and Coal Exposure|llinages=Matzenbacher|nom=Cristina A.|llinages2=Da Silva|nomene2=Juliana|data=2019-04-19|publicació=Scientific Reports|volum=9|número=1|pàgines=6325|fechaacceso=2025-01-07|idioma=en|issn=2045-2322|doi=10.1038/s41598-019-42804-8|pmc=PMC6474877|pmid=31004106|llinages3=Garcia|nomene3=Ana Leticia H.|llinages4=Cappetta|nomene4=Mónica|llinages5=de Freitas|nomene5=Thales R. O.}}</ref>També s'ha demostrat danys en el [[Àcit desoxirribonucleico|ADN]] de plantes com en "carqueja" (''[[Baccharis trimera]]''), caragols ([[Helix aspersa]]) i sanc de treballadors del carbó.<ref name=":5" />Estudis han demostrat dany de l'ADN en adults i jovenils de tuco-tucos de Candiota, que varen tindre major dany en l'ADN que els rosegadors del mateix grup d'edat de llocs lluntans a les fonts de contaminació.<ref name=":5" /> ''C. torquatus'' ha segut propost com a organisme bioindicador de contaminació.<ref name=":4" />

== Referències ==
<references />
*

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]