Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

2026-07-08T23:06:28Z

"Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:06 8 jul 2026
Llínea 19:		Llínea 19:
	De la mateixa manera que atres espècies del gènero ''Ctenomys'', el tuco-tuco colonial és un rosegador menut, de cos rechoncho i cilíndric, cap gran i robusta, ulls relativament poc desenrollats, pabelló auricular molt reduït, coll i coa curts, i en els quatre membres ben desenrollats, especialment els anteriors, proveïts de fortes garres que utilisa per a excavar i crear els sistemes de caus subterràneus en els quals habita. Com la majoria de les espècies del gènero, les dents incisives tenen esmalt de color taronja en la seua cara anterior (externa).		De la mateixa manera que atres espècies del gènero ''Ctenomys'', el tuco-tuco colonial és un rosegador menut, de cos rechoncho i cilíndric, cap gran i robusta, ulls relativament poc desenrollats, pabelló auricular molt reduït, coll i coa curts, i en els quatre membres ben desenrollats, especialment els anteriors, proveïts de fortes garres que utilisa per a excavar i crear els sistemes de caus subterràneus en els quals habita. Com la majoria de les espècies del gènero, les dents incisives tenen esmalt de color taronja en la seua cara anterior (externa).

	En el context del gènero, es tracta d'una espècie relativament gran (massa corporal 180-234 g.); com en atres tuco-tucos, els machos solen ser més grans. La coloració del ~~pelaje~~ és dorsalmente ocráceo-leonada, en pèls negres dispersos en la mitat anterior del cos, i ventralmente alguna cosa més clara. El tuco tuco colonial presenta una distintiva taca de pèls rojós-anaranjados als costats del nas, i una taca pàlida entre els ulls i el nas, que no sempre és visible.<ref>{{Cita publicació\|url=https://www.nahuelhuapi.gov.ar/multimedios/macroscopia.html\|títul=El tuco tuco colonial (Ctenomys sociabilis): una espècie endèmica del Parc Nacional Nahuel Huapi\|llinages=Tammone\|nom=Mauro N.\|llinages2=Lacey\|nomene2=Eileen A.\|data=2011\|publicació=Macroscopia 2 (2): 1-4\|fechaacceso=21/7/21}}</ref>		En el context del gènero, es tracta d'una espècie relativament gran (massa corporal 180-234 g.); com en atres tuco-tucos, els machos solen ser més grans. La coloració del pelage és dorsalmente ocráceo-leonada, en pèls negres dispersos en la mitat anterior del cos, i ventralmente alguna cosa més clara. El tuco tuco colonial presenta una distintiva taca de pèls rojós-anaranjados als costats del nas, i una taca pàlida entre els ulls i el nas, que no sempre és visible.<ref>{{Cita publicació\|url=https://www.nahuelhuapi.gov.ar/multimedios/macroscopia.html\|títul=El tuco tuco colonial (Ctenomys sociabilis): una espècie endèmica del Parc Nacional Nahuel Huapi\|llinages=Tammone\|nom=Mauro N.\|llinages2=Lacey\|nomene2=Eileen A.\|data=2011\|publicació=Macroscopia 2 (2): 1-4\|fechaacceso=21/7/21}}</ref>

	== Comportament ==		== Comportament ==

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:01:46Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

El '''tuco-tuco colonial o social''' és una [[espècie]] de [[Rodentia|rosegador]] [[Hystricomorpha|histricomorfo]] de la [[família (biologia)|família]] [[Ctenomyidae]] que viu en caus subterràneus en la comarca del [[parc nacional Nahuel Huapi]],<ref>{{Cita publicació|títul=Els tuco-tucos (Genere Ctenomys) dels Parcs Nacionals Lanín i Nahuel Huapi, Argentina|llinages=Pearson|nom=Oliver P.|llinages2=Christie|nomene2=Miguel I.|publicació=Història Natural 5 (37): 337-343}}</ref> en la [[Patagonia]] [[argentina]], i es caracterisa per presentar complexa estructura social,<ref name=":0">{{Cita publicació|url=https://doi.org/10.2307/1382907|títul=Burrow Sharing by Colonial Tuco-Tucos (Ctenomys sociabilis)|llinages=Lacey|nom=Eileen A.|llinages2=Braude|nomene2=Stanton H.|data=1997-05-21|publicació=Journal of Mammalogy|volum=78|número=2|pàgines=556–562|fechaacceso=2021-07-20|issn=0022-2372|doi=10.2307/1382907|llinages3=Wieczorek|nomene3=John R.}}</ref> excepcional entre les més de 60 espècies de [[Ctenomys|tuco-tuco]] que són principalment solitàries. En esta espècie, vàries femelles compartixen un cau i cada una cuida a les crío de les atres,<ref name=":1">{{Cita publicació|url=https://doi.org/10.1016/j.mambio.2007.09.007|títul=Effects of group size on nest attendance in the communally breeding colonial tuco-tuco|llinages=Esquerre|nom=Graciela|llinages2=Lacey|nomene2=Eileen A.|data=2008-11-01|publicació=Mammalian Biology|volum=73|número=6|pàgines=438–443|fechaacceso=2021-07-20|idioma=en|issn=1618-1476|doi=10.1016/j.mambio.2007.09.007}}</ref> ademés els machos també participen activament en el conte de les crío.

La biòloga Elizabeth Hadly afirma que l'adopció d'un estil de vida comunitari hauria segut la clau per a la supervivència del rosegador, ya que segons l'investigació de Yvonne Chan, fa uns 2600 anys esta espècie va estar al punt de l'extinció per una combinació de factors que inclouen l'expansió de la seua competidora de major tamany ''[[Ctenomys haigi]]'' junt en canvis geològics i climàtics.<ref name=":2">{{Cita publicació|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/pmc1626362/|títul=Ancient DNA reveals Holocene loss of genetic diversity in a South American rodent|llinages=Chan|nomene=Yvonne L|llinages2=Lacey|nomene2=Eileen A|data=2005-12-22|publicació=Biology Letters|volum=1|número=4|pàgines=423–426|fechaacceso=2021-07-20|issn=1744-9561|doi=10.1098/rsbl.2005.0354|pmc=1626362|pmid=17148223|llinages3=Pearson|nomene3=Oliver P|llinages4=Hadly|nomene4=Elizabeth A}}</ref><ref>{{Cita publicació|url=https://doi.org/10.1644/1545-1542(2003)0842.0.CO;2|títul=Ancient DNA Evidence of Prolonged Population Persistence with Negligible Genetic Diversity in an Endemic Tuco-Tuco (Ctenomys sociabilis)|llinages=Hadly|nom=Elizabeth A.|llinages2=van Tuinen|nom2=Marcel|data=2003-05-30|publicació=Journal of Mammalogy|volum=84|número=2|pàgines=403–417|fechaacceso=2021-07-20|issn=0022-2372|doi=10.1644/1545-1542(2003)084<0403:ADEOPP>2.0.CO;2|llinages3=Chan|nomene3=Yvonne|llinages4=Heiman|nomene4=Kimberly}}</ref>

Com atres tuco-tucos, els seus sentits de l'oït i de l'olfat estan molt desenrollats i té com a principal depredador als [[muçol]]s.

Donada la seua complexa estructura social i la seua distribució endèmica i restringida, esta espècie ha segut categorizada com "en perill" per a Argentina,<ref name=":3">{{Cita web|url=https://cma.sarem.org.ar/index.php/és/espècie-nativa/ctenomys-sociabilis|títul=Ctenomys sociabilis {{!}} Categorisació dels mamífers d'Argentina|fechaacceso=2021-07-20|sitioweb=cma.sarem.org.ar}}</ref> mentres que la UICN la considera "en perill crític".<ref>{{Cita web|url=https://www.iucnredlist.org/en|títul=IUCN Ret List of Threatened Species: Ctenomys sociabilis|fechaacceso=2021-07-20|llinage=Bidau|nom=Claudio J.|data=2016-06-20|sitioweb=IUCN Ret List of Threatened Species}}</ref>

== Etimologia ==
El [[epítet específic]] prové del llatí i significa “sociable”.<ref>{{Cita web|url=https://www.etymonline.com/word/sociable|títul=sociable {{!}} Origin and meaning of sociable by Online Etymology Dictionary|fechaacceso=2021-07-21|sitioweb=www.etymonline.com|idioma=en}}</ref>

== Nom comú ==

Tuco tuco colonial o social.<ref name=":4">{{Cita web|url=http://cma.sarem.org.ar/es/especie-nativa/ctenomys-sociabilis|títul=Ctenomys sociabilis {{!}} Categorisació dels mamífers d'Argentina|fechaacceso=2021-07-21|sitioweb=cma.sarem.org.ar|doi=10.31687/saremlr.19.393}}</ref>

== Característiques ==
De la mateixa manera que atres espècies del gènero ''Ctenomys'', el tuco-tuco colonial és un rosegador menut, de cos rechoncho i cilíndric, cap gran i robusta, ulls relativament poc desenrollats, pabelló auricular molt reduït, coll i coa curts, i en els quatre membres ben desenrollats, especialment els anteriors, proveïts de fortes garres que utilisa per a excavar i crear els sistemes de caus subterràneus en els quals habita. Com la majoria de les espècies del gènero, les dents incisives tenen esmalt de color taronja en la seua cara anterior (externa).

En el context del gènero, es tracta d'una espècie relativament gran (massa corporal 180-234 g.); com en atres tuco-tucos, els machos solen ser més grans. La coloració del pelaje és dorsalmente ocráceo-leonada, en pèls negres dispersos en la mitat anterior del cos, i ventralmente alguna cosa més clara. El tuco tuco colonial presenta una distintiva taca de pèls rojós-anaranjados als costats del nas, i una taca pàlida entre els ulls i el nas, que no sempre és visible.<ref>{{Cita publicació|url=https://www.nahuelhuapi.gov.ar/multimedios/macroscopia.html|títul=El tuco tuco colonial (Ctenomys sociabilis): una espècie endèmica del Parc Nacional Nahuel Huapi|llinages=Tammone|nom=Mauro N.|llinages2=Lacey|nomene2=Eileen A.|data=2011|publicació=Macroscopia 2 (2): 1-4|fechaacceso=21/7/21}}</ref>

== Comportament ==
Esta espècie es destaca entre unes atres del mateix gènero pel seu comportament social. Els grups, formats principalment per femelles i jovenils, són estables i ben definits; els individus participen en tasques cooperatives tals com l'excavació dels túnels, compartir el niu i cuidar a les crío durant l'época reproductiva.<ref name=":1" /><ref name=":0" />

== Distribució ==
L'espècie és endèmica d'[[Argentina]], en poblacions puntuals en la vall superior del riu Limay en la província de [[Província del Neuquén|Neuquén]], dins del [[parc nacional Nahuel Huapi]].<ref name=":2" /><ref name=":4" />

== Ecologia ==
Habita ambients terrestres oberts incloent estepas, pasturages i arbustales.<ref name=":3" />

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
{{wikispecies}}
{{commonscat}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Ctenomys sociabilis - Historial de revisions

Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer