<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="vlc">
	<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Crocuta_crocuta_spelaea</id>
	<title>Crocuta crocuta spelaea - Historial de revisions</title>
	<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Crocuta_crocuta_spelaea"/>
	<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crocuta_crocuta_spelaea&amp;action=history"/>
	<updated>2026-07-08T11:34:11Z</updated>
	<subtitle>Historial de revisions per a esta pàgina en la wiki</subtitle>
	<generator>MediaWiki 1.45.1</generator>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crocuta_crocuta_spelaea&amp;diff=494213&amp;oldid=prev</id>
		<title>ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crocuta_crocuta_spelaea&amp;diff=494213&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2026-07-08T05:36:42Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Bot: Creant artícul sobre el mamífer&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;b&gt;Pàgina nova&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;[[Archiu:MHNT - Crocuta crocuta spelaea - 2011-10-29.jpg|miniatura|hiena de les cavernes (&amp;#039;&amp;#039;Crocuta crocuta spelaea&amp;#039;&amp;#039;)]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;hiena de les cavernes&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Crocuta crocuta spelaea&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;) és una [[subespecie]] [[Extinció|extinta]] de la [[hiena tacada]] (&amp;#039;&amp;#039;Crocuta crocuta&amp;#039;&amp;#039;) nativa d&amp;#039;[[Eurasia]], comprenent des del nort de [[China]] a [[Espanya]] i també les [[illes britàniques]]. Encara que va ser en principi descrita com una espècie separada de l&amp;#039;hiena tacada per les grans diferències en les seues extremitats anteriors i posteriors, els primers anàlisis genètics no varen indicar diferències notables en el [[ADN]] de l&amp;#039;hiena cavernaria del [[Pleistoceno]] i l&amp;#039;actual hiena tacada.&amp;lt;ref name=&amp;quot;crocuta&amp;quot;&amp;gt;{{Cita web|url=http://www.oeaw.ac.at/kfq/hyaenas/thesis.pdf|títul=Comparison of Crocuta crocuta crocuta and Crocuta crocuta spelaea through computertomography|obra=Dockner, Martin|editorial=Department of Paleontology, University of Vienna|fechaacceso=20 de giner de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110522090237/http://www.oeaw.ac.at/kfq/hyaenas/thesis.pdf|fechaarchivo=22 de maig de 2011}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;Rohland, N., J. L. Pollack, D. Nagel, C. Beauval, J. Airvaux, S. Paabo, and M. Hofreiter. 2005. The Population History of Extant and Extinct Hyenas. &amp;#039;&amp;#039;Molecular Biology and Evolution&amp;#039;&amp;#039; 22:2435-2443.&lt;br /&gt;
&amp;lt;/ref&amp;gt;; anàlisis posteriors han dut a que alguns autors sugerixquen que la subespecie siga reclasificada com dos espècies, &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Crocuta spelaea&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; i &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Crocuta ultima&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.&amp;lt;ref name=&amp;quot;HyenaPalaeogenomes&amp;quot;/&amp;gt; Esta hiena és coneguda a partir de varis restants [[fòssil]]és i també en el [[art prehistòric]]. En la desaparició de les praderies fa 12&amp;amp;nbsp;500 anys, Europa va experimentar una massiva pèrdua d&amp;#039;hàbitats de terres baixes que eren preferits per les hienes de les cavernes, i en això un corresponent increment de boscs mixts. Les hienes de les cavernes, baixe estes circumstàncies, varen poder haver segut superades pels [[llop gris|llops]] i els [[humà]]s, els quals habitaven tant en els boscs com en terrenys oberts, i en les terres altes com en les terres baixes. Les poblacions de l&amp;#039;hiena de les cavernes varen començar a reduir-se fa aproximadament 20&amp;amp;nbsp;000 anys, per a desaparéixer completament d&amp;#039;[[Europa Occidental]] fa entre 14&amp;amp;nbsp;000 i 11&amp;amp;nbsp;000 anys, i abans en algunes àrees.&amp;lt;ref name=&amp;quot;hyenawolf&amp;quot;&amp;gt;{{Cita web|url=http://www.u.arizona.edu/mstiner/pdf/Stiner2004a.pdf|títul=Comparative ecology and taphonomy of spotted hyenas, humans, and wolves in Pleistocene Italy|obra=C. Stiner, Mary|editorial=Revue de Paléobiologie, Genève|fechaacceso=16 de setembre de 2008}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Història del seu descobriment i classificació==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Encara que el primer reporte complet de l&amp;#039;hiena de les cavernes va ser realisat per [[Georges Cuvier]] en 1812, fragments de l&amp;#039;esquelet de l&amp;#039;hiena de les cavernes ya havien segut descrits en la lliteratura científica des de el {{sigle|XVIII||s}}, encara que era freqüentment identificats de forma errònea. La primera menció registrada de l&amp;#039;hiena apareix en l&amp;#039;obra de Kundmann de 1737 &amp;#039;&amp;#039;Rariora Naturæ et Artis&amp;#039;&amp;#039;, en el qual l&amp;#039;autor va pensar que el [[mandíbula|ram mandibular]] d&amp;#039;este animal era d&amp;#039;un vedell. En 1774, [[Eugenius Johann Christoph Esper]] va descriure erròneament a les dents d&amp;#039;una hiena descoberts com a pertanyents a un lleó, i en 1784, Cossimo Collini va descriure un [[cràneu]] de hiena de les cavernes com d&amp;#039;una [[foca]]. La presència en el passat de hienes en [[Gran Bretanya]] va ser revelada despuix de l&amp;#039;examen de [[William Buckland]] dels continguts de la [[Caverna Kirkdale]], la qual s&amp;#039;ha mostrat que és un lloc ple d&amp;#039;antics cubiles de hienes. Les troballes de Buckland  varen ser seguits pels descobriments de Clift i Whidbey en [[Oreston]], [[Plymouth]].&amp;lt;ref name=&amp;quot;dawkins1866&amp;quot;&amp;gt;Dawkins, William Boyd; Sanford, W. Ayshford; Reynolds, Sydney Hugh. (1866). [http://archive.org/details/monographofbriti214dawk &amp;#039;&amp;#039;A monograph of the British pleistocene mammalia&amp;#039;&amp;#039;]. Palaeontographical Society (Great Britain). pp. 1-6.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En el seu propi reporte de 1812, Cuvier va mencionar algunes localitats europees a on s&amp;#039;havien trobat restants de hienes cavernarias, i la va considerar una espècie diferent de l&amp;#039;hiena tacada prenent en conte el seu tamany superior. Ell va desenrollar les seues idees en la seua obra &amp;#039;&amp;#039;Ossemens Fossiles&amp;#039;&amp;#039; (1823), notant com les extremitats digitals de l&amp;#039;hiena cavernaria eren més curtes i grosses que les de l&amp;#039;hiena tacada. El seu punt de vista va ser àmpliament acceptat durant la primera mitat de el {{sigle|XIX||s}}, sent recolzat per [[Henri Marie Ducrotay de Blainville]] i [[Richard Owen]], entre uns atres. Atres justificacions per a separar a abdós hienes inclouen diferències en la part tubercular de la dent [[carnasial]] inferior. [[William Boyd Dawkins]] va ser el primer en expressar els seus dubtes sobre eixa separació entre l&amp;#039;hiena tacada i la cavernaria en un escrit de 1865, establint que la ya mencionada característica dental era consistent en la simple variació individual. En un anàlisis posterior de 1877, ell va reafirmar açò despuix de comparar els cràneus d&amp;#039;abdós animals sense aplegar a trobar cap característica que poguera ser una diferència a nivell d&amp;#039;espècie.&amp;lt;ref name=&amp;quot;dawkins1866&amp;quot; /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Genètica ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Anàlisis realisats en el [[genoma]]&amp;lt;ref&amp;gt;{{cite journal| doi=10.1098/rspb.2012.0358|pmid=22456883|pmc=3367792|title= Coprolites as a source of information on the genome and diet of the cave hyena|journal= Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences| volume=279| issue=1739| pages=2825–2830| year=2012| last1=Bon |first1=C. |last2=Berthonaud |first2=V. |last3=Maksud |first3=F. |last4=Labadie |first4=K. |last5=Poulain |first5=J. |last6=Artiguenave |first6=F. |last7=Wincker |first7=P. |last8=Aury |first8=J.-M. |last9=Elalouf |first9=J.-M.}}&amp;lt;/ref&amp;gt; i de [[Seqüència d&amp;#039;ADN|seqüències d&amp;#039;ADN]] dels gens del [[Citocromo|citocromo b]] [[mitocondria]]l&amp;lt;ref name=&amp;quot;rholand2005&amp;quot;&amp;gt;Rohland, N, Pollack, JL, Nagel, D, Beauval, C, Airvaux J, Paabo, S &amp;amp; Hofreiter, M, 2005. The population history of extant and extinct hyenas. &amp;#039;&amp;#039;[[Molecular Biology and Evolution]],&amp;#039;&amp;#039;. 22: 2435-2443.&amp;lt;/ref&amp;gt; de les hienes cavernarias varen indicar que no tenien una separació clara en les hienes tacades africanes i en lloc de ser una espècie separada serien un representant euroasiàtic de les hienes tacades del Pleistoceno. No obstant, un anàlisis de genomes nuclears complets de hienes tant europees com d&amp;#039;Àsia oriental publicat en 2020 sugerix que les poblacions tant africanes com a euroasiàtiques de &amp;#039;&amp;#039;Crocuta&amp;#039;&amp;#039; estaven majorment separades, havent-se estimat que varen divergir entre sí al voltant de fa 2.5 millons d&amp;#039;anys, acostant-se a l&amp;#039;edat corresponent als més antics #espècimen de &amp;#039;&amp;#039;Crocuta&amp;#039;&amp;#039; en Eurasia, els quals daten de fa uns 2 millons d&amp;#039;anys, en China. Els resultats del genoma nuclear també varen sugerir que les poblacions europees i d&amp;#039;Àsia oriental (freqüentment assignades a les subespecies separades &amp;#039;&amp;#039;C. crocuta ultima&amp;#039;&amp;#039;) divergien genèticament de forma notable entre elles, pero al mateix temps estaven més cercanamente relacionades entre sí en general que en les poblacions africanes de &amp;#039;&amp;#039;Crocuta&amp;#039;&amp;#039;. Els anàlisis del genoma nuclear ademés sugerixen que va haver entrecreuat entre estes poblacions per algun temps despuix de la seua divergència, la qual cosa provablement explica la discordança entre els resultats del genoma nuclear i el mitocondrial, i els genomes mitocondrials dels &amp;#039;&amp;#039;Crocuta&amp;#039;&amp;#039; africans i europeus estarien més cercanamente relacionats que en els de els &amp;#039;&amp;#039;Crocuta&amp;#039;&amp;#039; asiàtics, #lo que sugerix que va haver un fluix genètic continuat entre abdós grups despuix de la separació de les poblacions europees i asiàtiques.&amp;lt;ref name=&amp;quot;HyenaPalaeogenomes&amp;quot;&amp;gt;{{Cite journal |last1=Westbury |first1=Michael V. |last2=Hartmann |first2=Stefanie |last3=Barlow |first3=Axel |last4=Preick |first4=Michaela |last5=Ridush |first5=Bogdan |last6=Nagel |first6=Doris |last7=Rathgeber |first7=Thomas |last8=Ziegler |first8=Reinhard |last9=Baryshnikov |first9=Gennady |last10=Sheng |first10=Guilian |last11=Ludwig |first11=Arne |last12=Wiesel |first12=Ingrid |last13=Dalen |first13=Love |last14=Bibi |first14=Faysal |last15=Werdelin |first15=Lars |dona&amp;#039;t=2020-03-13 |title=Hyena paleogenomes reveal a complex evolutionary history of cross-continental gene flow between spotted and cave hyena |journal=[[Science Advances]] |volume=6 |issue=11 |pages=eaay0456 |doi=10.1126/sciadv.aay0456 |issn=2375-2548 |pmc=7069707 |pmid=32201717|bibcode=2020SciA....6..456W }}&amp;lt;/ref&amp;gt; Alguns autors han sugerit que les dos subespecies deurien ser elevades a nivell d&amp;#039;espècie en els noms de &amp;#039;&amp;#039;Crocuta spelaea&amp;#039;&amp;#039; i &amp;#039;&amp;#039;Crocuta ultima&amp;#039;&amp;#039;.&amp;lt;ref name=&amp;quot;:1&amp;quot;&amp;gt;{{Cite journal |last1=Lewis |first1=Margaret I. |last2=Werdelin |first2=Lars |dona&amp;#039;t=2022-04-14 |title=A revision of the genus Crocuta (Mammalia, Hyaenidae) |url=http://www.schweizerbart.de/papers/pala/detail/322/101138/a_revision_of_the_genus_crocuta_mammalia_hyaenidae?af=crossref |journal=Palaeontographica Abteilung A |volume=322 |issue=1–4 |pages=1–115 |doi=10.1127/pala/2022/0120 |bibcode=2022PalAA.322....1L |issn=0375-0442}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Un estudi de 2024 del genoma d&amp;#039;una hiena de les cavernes de Sicília va trobar, com en l&amp;#039;estudi de 2020, que hi havia una forta separació genètica entre les hienes cavernarias euroasiàtiques i les hienes tacades africanes, pero a diferència d&amp;#039;eixe estudi anterior, no hi havia un respal fort per a l&amp;#039;idea d&amp;#039;una separació basal entre les hienes cavernarias europees i les d&amp;#039;Àsia oriental i Siberia, mentres que es va trobar que l&amp;#039;hiena de Sicília era dels primers linajes que varen divergir de les hienes cavernarias, en menys entrecreuat en les hienes africanes que atres hienes cavernarias&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
europees.&amp;lt;ref name=&amp;quot;:2&amp;quot;&amp;gt;{{Cite journal |last1=Catalano |first1=Giulio |last2=Iurino |first2=Dawid Adam |last3=Modi |first3=Alessandra |last4=L.A. Paijmans |first4=Johanna |last5=Sardella |first5=Raffaele |last6=Sineo |first6=Luca |last7=Caramelli |first7=David |last8=Barlow |first8=Axel |dona&amp;#039;t=September 2024 |title=Palaeogenomic data from a Clapix Pleistocene coprolite clarifies the phylogenetic position of Sicilian cave hyena |url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0277379124003603 |journal=Quaternary Science Reviews |volume=340 |pages=108859 |doi=10.1016/j.quascirev.2024.108859|bibcode=2024QSRv..34008859C }}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Mamífers d&amp;#039;Europa]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>ValBOT</name></author>
	</entry>
</feed>