Crit de Lares - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:15Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 34:		Llínea 34:

	== Desbandament final de l'eixercite revolucionari ==		== Desbandament final de l'eixercite revolucionari ==
	Posterior a la derrota en la [[Batalla del Pepino (1868)\|Batalla del Pepino]], el liderat revolucionari es va reunir en la facenda de Mayaguez del [[Manuel Rojas (revolucionari)\|General Rojas]]. Ací es prenc la determinació d'ordernar el desbandament de les forces rebels en bandes menudes. Estes bandes ~~menudes~~ devien amagar-se en l'interior de l'Illa en espera d'atres alçaments revolucionaris espontàneus. Una d'estes bandes d'insurrectes, liderada pel lloctinent [[Joaquín Barbacoa]], va ser sitiada per militars de l'eixèrcit espanyol. Durant el lloc, els militars varen demanar als insurrecte la rendició, a lo que el lloctinent Barbacoa va contestar: "Barbacoa no es rendix". Immediatament es va produir un tiroteig i la totalitat de la tropa sublevada va ser eliminada. Despuix d'una orde del [[Anex:Governadors de Puerto Rico#Governadors baix la corona espanyola\|governador]], Julián Pavía, la milícia portorriquenya i l'eixercite espanyol va rodejar als rebels i ràpidament l'insurrecció va aplegar al seu fi.		Posterior a la derrota en la [[Batalla del Pepino (1868)\|Batalla del Pepino]], el liderat revolucionari es va reunir en la facenda de Mayaguez del [[Manuel Rojas (revolucionari)\|General Rojas]]. Ací es prenc la determinació d'ordernar el desbandament de les forces rebels en bandes menudes. Estes bandes chicotetes devien amagar-se en l'interior de l'Illa en espera d'atres alçaments revolucionaris espontàneus. Una d'estes bandes d'insurrectes, liderada pel lloctinent [[Joaquín Barbacoa]], va ser sitiada per militars de l'eixèrcit espanyol. Durant el lloc, els militars varen demanar als insurrecte la rendició, a lo que el lloctinent Barbacoa va contestar: "Barbacoa no es rendix". Immediatament es va produir un tiroteig i la totalitat de la tropa sublevada va ser eliminada. Despuix d'una orde del [[Anex:Governadors de Puerto Rico#Governadors baix la corona espanyola\|governador]], Julián Pavía, la milícia portorriquenya i l'eixercite espanyol va rodejar als rebels i ràpidament l'insurrecció va aplegar al seu fi.

	Com a part de l'esforç de suprimir el tumult, les autoritats espanyoles varen arrestar a més de huitcents sospitosos. D'estos huitcents, més de cent varen morir pel mal estat de les carceles sobrepobladas. El restant dels arrestats varen rebre un indult general de part del recentment nomenat Governador [[José Laureano Sanz i Posse\|Jose Laureano Sanz]] el [[26 de giner]] [[1869]] (el governador Julían Pavía havia dimitit el seu lloc en decembre 1868). Un d'estos press polítics exonerats va ser [[Juan Rius Rivera]], qui més tart es va convertir en el Comandant en Cap del [[Eixèrcit Llibertador (Cuba)\|Eixèrcit de Lliberació]] [[Guerra d'Independència cubana#La guerra\|en l'occident de Cuba]].		Com a part de l'esforç de suprimir el tumult, les autoritats espanyoles varen arrestar a més de huitcents sospitosos. D'estos huitcents, més de cent varen morir pel mal estat de les carceles sobrepobladas. El restant dels arrestats varen rebre un indult general de part del recentment nomenat Governador [[José Laureano Sanz i Posse\|Jose Laureano Sanz]] el [[26 de giner]] [[1869]] (el governador Julían Pavía havia dimitit el seu lloc en decembre 1868). Un d'estos press polítics exonerats va ser [[Juan Rius Rivera]], qui més tart es va convertir en el Comandant en Cap del [[Eixèrcit Llibertador (Cuba)\|Eixèrcit de Lliberació]] [[Guerra d'Independència cubana#La guerra\|en l'occident de Cuba]].

Valencian: Text reemplaça - 'Carib' a 'Carip'

2022-08-30T23:26:15Z

Text reemplaça - 'Carib' a 'Carip'

← Revisió anterior		Revisió de 23:26 30 ago 2022
Llínea 24:		Llínea 24:
	Este tumult ocorre el mateix any de la [[Revolució de 1868\|Revolució Gloriosa]] en Espanya ([[17 de setembre]] de 1868) i del [[Crit de Yara]] en [[Cuba]] (10 d'octubre). Este acontenyiment té els seus antecedents més pròxims en la [[Guerra de la Restauració\|guerra restauradora Dominicana]] que en [[1865]] va terminar definitivament en el domini colonial espanyol en Santo Domingo.<ref group='nota'>Nota: La bandera revolucionària de Lares és similar a la dominicana. Fon dissenyada per Ramón Emeterio Betances i teixida per Mariana Bracetti, coneguda com a "Braç d'Or"</ref>		Este tumult ocorre el mateix any de la [[Revolució de 1868\|Revolució Gloriosa]] en Espanya ([[17 de setembre]] de 1868) i del [[Crit de Yara]] en [[Cuba]] (10 d'octubre). Este acontenyiment té els seus antecedents més pròxims en la [[Guerra de la Restauració\|guerra restauradora Dominicana]] que en [[1865]] va terminar definitivament en el domini colonial espanyol en Santo Domingo.<ref group='nota'>Nota: La bandera revolucionària de Lares és similar a la dominicana. Fon dissenyada per Ramón Emeterio Betances i teixida per Mariana Bracetti, coneguda com a "Braç d'Or"</ref>

	El Crit de Lares es va emmarcar dins del sentiment anticolonialista que es va apoderar del ~~Carib~~ hispà i que va ser abortat per la [[Guerra Hispano-Estadounidenca]] en la que [[Estats Units]] va resultar victoriós, despullant a Espanya de les [[Filipines]], [[Guam]], [[Cuba]] i Puerto Rico.		El Crit de Lares es va emmarcar dins del sentiment anticolonialista que es va apoderar del Carip hispà i que va ser abortat per la [[Guerra Hispano-Estadounidenca]] en la que [[Estats Units]] va resultar victoriós, despullant a Espanya de les [[Filipines]], [[Guam]], [[Cuba]] i Puerto Rico.

	== Génesis del moviment ==		== Génesis del moviment ==

Valencian: Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

2021-05-26T13:42:26Z

Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 13:42 26 maig 2021
Llínea 43:		Llínea 43:
	Atres factors sense dubte varen contribuir a movilisar als insurrecto. Un d'ells, és la personalitat de líders com [[Ramón Emeterio Betances]] (que estava en Chile buscant armes per a la revolució, pero que mai varen aplegar perque les autoritats de St. Thomas les varen confiscar) que va quedar exiliat, [[Segon Ruiz Belvis]] (mort en Chile en 1867 —per tant, abans del Crit de Lares— buscant respal per a la causa independentiste) i [[Francisco Basora]].		Atres factors sense dubte varen contribuir a movilisar als insurrecto. Un d'ells, és la personalitat de líders com [[Ramón Emeterio Betances]] (que estava en Chile buscant armes per a la revolució, pero que mai varen aplegar perque les autoritats de St. Thomas les varen confiscar) que va quedar exiliat, [[Segon Ruiz Belvis]] (mort en Chile en 1867 —per tant, abans del Crit de Lares— buscant respal per a la causa independentiste) i [[Francisco Basora]].

	== ~~Notes~~ ==		== Referències ==
	<references group="nota"/>		<references group="nota"/>

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història colonial de Puerto Rico]]		[[Categoria:Història colonial de Puerto Rico]]

Jose2: Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet'

2017-01-03T16:43:37Z

Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet'

← Revisió anterior		Revisió de 16:43 3 gin 2017
Llínea 29:		Llínea 29:
	Dr. [[Ramón Emeterio Betances]] i l'advocat [[Segon Ruiz Belvis]], havien eixit de Puerto Rico cap a la [[República Dominicana]] per a organisar un alçament independentiste en l'illa. Ruiz Belvis va seguir cap a Chile, puix el govern d'eixe país havia oferit ajuda a la causa separatista, ajuda que no va aplegar a donar. Allà l'advocat va morir en forma sospitosa. Betances va crear el [[Comité Revolucionari de Puerto Rico]] i va organisar juntes i llegacións revolucionàries. Els principals dirigents de l'illa eren [[Matías Brugman]] (revolucionari), [[Manuel Rojas (revolucionari)\|Manuel Rojas]], [[Manuel María González]], [[Carlos Lacroix]] i [[Manuel Cebollero]].		Dr. [[Ramón Emeterio Betances]] i l'advocat [[Segon Ruiz Belvis]], havien eixit de Puerto Rico cap a la [[República Dominicana]] per a organisar un alçament independentiste en l'illa. Ruiz Belvis va seguir cap a Chile, puix el govern d'eixe país havia oferit ajuda a la causa separatista, ajuda que no va aplegar a donar. Allà l'advocat va morir en forma sospitosa. Betances va crear el [[Comité Revolucionari de Puerto Rico]] i va organisar juntes i llegacións revolucionàries. Els principals dirigents de l'illa eren [[Matías Brugman]] (revolucionari), [[Manuel Rojas (revolucionari)\|Manuel Rojas]], [[Manuel María González]], [[Carlos Lacroix]] i [[Manuel Cebollero]].

	El govern dominicà a través del General [[Gregorio Luperón]] i el President havia recolzat a Betances. Li havia permés reclutar i armar un ~~menut~~ eixèrcit i li va facilitar un barco armat. Quan casi tot estava llest per a portar a terme l'expedició contra l'illa, el govern espanyol va conseguir que el President Báez prohibira l'eixida dels expedicionaris de territori dominicà, i que les autoritats en [[Saint Thomas]], on estava fondejat el barco, ho ocuparen.		El govern dominicà a través del General [[Gregorio Luperón]] i el President havia recolzat a Betances. Li havia permés reclutar i armar un chicotet eixèrcit i li va facilitar un barco armat. Quan casi tot estava llest per a portar a terme l'expedició contra l'illa, el govern espanyol va conseguir que el President Báez prohibira l'eixida dels expedicionaris de territori dominicà, i que les autoritats en [[Saint Thomas]], on estava fondejat el barco, ho ocuparen.

	Mentres els plans de Betances quedaven aixina desbaratats, en Puerto Rico l'Eixèrcit va detindre a un dels principals dirigents de la conspiració i va ocupar documents comprometedors. Els demés líders, tement ser arrestats, varen decidir alvançar la data senyalada per a iniciar la revolució sense esperar per Betances.		Mentres els plans de Betances quedaven aixina desbaratats, en Puerto Rico l'Eixèrcit va detindre a un dels principals dirigents de la conspiració i va ocupar documents comprometedors. Els demés líders, tement ser arrestats, varen decidir alvançar la data senyalada per a iniciar la revolució sense esperar per Betances.

Chabi: /* Referències */

2016-09-26T08:11:06Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 08:11 26 set 2016
Llínea 43:		Llínea 43:
	Atres factors sense dubte varen contribuir a movilisar als insurrecto. Un d'ells, és la personalitat de líders com [[Ramón Emeterio Betances]] (que estava en Chile buscant armes per a la revolució, pero que mai varen aplegar perque les autoritats de St. Thomas les varen confiscar) que va quedar exiliat, [[Segon Ruiz Belvis]] (mort en Chile en 1867 —per tant, abans del Crit de Lares— buscant respal per a la causa independentiste) i [[Francisco Basora]].		Atres factors sense dubte varen contribuir a movilisar als insurrecto. Un d'ells, és la personalitat de líders com [[Ramón Emeterio Betances]] (que estava en Chile buscant armes per a la revolució, pero que mai varen aplegar perque les autoritats de St. Thomas les varen confiscar) que va quedar exiliat, [[Segon Ruiz Belvis]] (mort en Chile en 1867 —per tant, abans del Crit de Lares— buscant respal per a la causa independentiste) i [[Francisco Basora]].

	== ~~Referències~~ ==		== Notes ==
	<references group="nota"/>		<references group="nota"/>

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història colonial de Puerto Rico]]		[[Categoria:Història colonial de Puerto Rico]]

Chabi en 08:09 26 set 2016

2016-09-26T08:09:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:09 26 set 2016
Llínea 24:		Llínea 24:
	Este tumult ocorre el mateix any de la [[Revolució de 1868\|Revolució Gloriosa]] en Espanya ([[17 de setembre]] de 1868) i del [[Crit de Yara]] en [[Cuba]] (10 d'octubre). Este acontenyiment té els seus antecedents més pròxims en la [[Guerra de la Restauració\|guerra restauradora Dominicana]] que en [[1865]] va terminar definitivament en el domini colonial espanyol en Santo Domingo.<ref group='nota'>Nota: La bandera revolucionària de Lares és similar a la dominicana. Fon dissenyada per Ramón Emeterio Betances i teixida per Mariana Bracetti, coneguda com a "Braç d'Or"</ref>		Este tumult ocorre el mateix any de la [[Revolució de 1868\|Revolució Gloriosa]] en Espanya ([[17 de setembre]] de 1868) i del [[Crit de Yara]] en [[Cuba]] (10 d'octubre). Este acontenyiment té els seus antecedents més pròxims en la [[Guerra de la Restauració\|guerra restauradora Dominicana]] que en [[1865]] va terminar definitivament en el domini colonial espanyol en Santo Domingo.<ref group='nota'>Nota: La bandera revolucionària de Lares és similar a la dominicana. Fon dissenyada per Ramón Emeterio Betances i teixida per Mariana Bracetti, coneguda com a "Braç d'Or"</ref>

	El Crit de Lares es va emmarcar dins del sentiment anticolonialista que es va apoderar del Carib hispà i que va ser abortat per la [[Guerra ~~Hispà~~-~~Nortamericà~~]] en la que [[Estats Units]] va resultar victoriós, despullant a Espanya de les [[Filipines]], [[Guam]], [[Cuba]] i Puerto Rico.		El Crit de Lares es va emmarcar dins del sentiment anticolonialista que es va apoderar del Carib hispà i que va ser abortat per la [[Guerra Hispano-Estadounidenca]] en la que [[Estats Units]] va resultar victoriós, despullant a Espanya de les [[Filipines]], [[Guam]], [[Cuba]] i Puerto Rico.

	== Génesis del moviment ==		== Génesis del moviment ==

Jose2 en 08:05 26 set 2016

2016-09-26T08:05:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:05 26 set 2016
Llínea 22:		Llínea 22:
	El '''Crit de Lares''' va ser una insurrecció armada ocorreguda el [[23 de setembre]] de [[1868]] que va pretendre l'independència de [[Puerto Rico]] del govern colonial de [[Espanya]] .		El '''Crit de Lares''' va ser una insurrecció armada ocorreguda el [[23 de setembre]] de [[1868]] que va pretendre l'independència de [[Puerto Rico]] del govern colonial de [[Espanya]] .

	Este tumult ocorre el mateix any de la [[Revolució de 1868\|Revolució Gloriosa]] en Espanya (17 de setembre de 1868) i del [[Crit de Yara]] en Cuba (10 d'octubre). Este acontenyiment té els seus antecedents més pròxims en la [[Guerra de la Restauració\|guerra restauradora Dominicana]] que en 1865 va terminar definitivament en el domini colonial espanyol en Santo Domingo.<ref group='nota'>Nota: La bandera revolucionària de Lares és similar a la dominicana. Fon dissenyada per Ramón Emeterio Betances i teixida per Mariana Bracetti, coneguda com a "Braç d'Or"</ref>		Este tumult ocorre el mateix any de la [[Revolució de 1868\|Revolució Gloriosa]] en Espanya ([[17 de setembre]] de 1868) i del [[Crit de Yara]] en [[Cuba]] (10 d'octubre). Este acontenyiment té els seus antecedents més pròxims en la [[Guerra de la Restauració\|guerra restauradora Dominicana]] que en [[1865]] va terminar definitivament en el domini colonial espanyol en Santo Domingo.<ref group='nota'>Nota: La bandera revolucionària de Lares és similar a la dominicana. Fon dissenyada per Ramón Emeterio Betances i teixida per Mariana Bracetti, coneguda com a "Braç d'Or"</ref>

	El Crit de Lares es va emmarcar dins del sentiment anticolonialista que es va apoderar del Carib hispà i que va ser abortat per la [[Guerra Hispà-Nortamericà]] en la que Estats Units va resultar victoriós, despullant a Espanya de les Filipines, Guam, Cuba i Puerto Rico.		El Crit de Lares es va emmarcar dins del sentiment anticolonialista que es va apoderar del Carib hispà i que va ser abortat per la [[Guerra Hispà-Nortamericà]] en la que [[Estats Units]] va resultar victoriós, despullant a Espanya de les [[Filipines]], [[Guam]], [[Cuba]] i Puerto Rico.

	== Génesis del moviment ==		== Génesis del moviment ==
Llínea 36:		Llínea 36:
	Posterior a la derrota en la [[Batalla del Pepino (1868)\|Batalla del Pepino]], el liderat revolucionari es va reunir en la facenda de Mayaguez del [[Manuel Rojas (revolucionari)\|General Rojas]]. Ací es prenc la determinació d'ordernar el desbandament de les forces rebels en bandes menudes. Estes bandes menudes devien amagar-se en l'interior de l'Illa en espera d'atres alçaments revolucionaris espontàneus. Una d'estes bandes d'insurrectes, liderada pel lloctinent [[Joaquín Barbacoa]], va ser sitiada per militars de l'eixèrcit espanyol. Durant el lloc, els militars varen demanar als insurrecte la rendició, a lo que el lloctinent Barbacoa va contestar: "Barbacoa no es rendix". Immediatament es va produir un tiroteig i la totalitat de la tropa sublevada va ser eliminada. Despuix d'una orde del [[Anex:Governadors de Puerto Rico#Governadors baix la corona espanyola\|governador]], Julián Pavía, la milícia portorriquenya i l'eixercite espanyol va rodejar als rebels i ràpidament l'insurrecció va aplegar al seu fi.		Posterior a la derrota en la [[Batalla del Pepino (1868)\|Batalla del Pepino]], el liderat revolucionari es va reunir en la facenda de Mayaguez del [[Manuel Rojas (revolucionari)\|General Rojas]]. Ací es prenc la determinació d'ordernar el desbandament de les forces rebels en bandes menudes. Estes bandes menudes devien amagar-se en l'interior de l'Illa en espera d'atres alçaments revolucionaris espontàneus. Una d'estes bandes d'insurrectes, liderada pel lloctinent [[Joaquín Barbacoa]], va ser sitiada per militars de l'eixèrcit espanyol. Durant el lloc, els militars varen demanar als insurrecte la rendició, a lo que el lloctinent Barbacoa va contestar: "Barbacoa no es rendix". Immediatament es va produir un tiroteig i la totalitat de la tropa sublevada va ser eliminada. Despuix d'una orde del [[Anex:Governadors de Puerto Rico#Governadors baix la corona espanyola\|governador]], Julián Pavía, la milícia portorriquenya i l'eixercite espanyol va rodejar als rebels i ràpidament l'insurrecció va aplegar al seu fi.

	Com a part de l'esforç de suprimir el tumult, les autoritats espanyoles varen arrestar a més de huitcents sospitosos. D'estos huitcents, més de cent varen morir pel mal estat de les carceles sobrepobladas. El restant dels arrestats varen rebre un indult general de part del recentment nomenat Governador [[José Laureano Sanz i Posse\|Jose Laureano Sanz]] el 26 de giner 1869 (el governador Julían Pavía havia dimitit el seu lloc en decembre 1868). Un d'estos press polítics exonerats va ser [[Juan Rius Rivera]], qui més tart es va convertir en el Comandant en Cap del [[Eixèrcit Llibertador (Cuba)\|Eixèrcit de Lliberació]] [[Guerra d'Independència cubana#La guerra\|en l'occident de Cuba]].		Com a part de l'esforç de suprimir el tumult, les autoritats espanyoles varen arrestar a més de huitcents sospitosos. D'estos huitcents, més de cent varen morir pel mal estat de les carceles sobrepobladas. El restant dels arrestats varen rebre un indult general de part del recentment nomenat Governador [[José Laureano Sanz i Posse\|Jose Laureano Sanz]] el [[26 de giner]] [[1869]] (el governador Julían Pavía havia dimitit el seu lloc en decembre 1868). Un d'estos press polítics exonerats va ser [[Juan Rius Rivera]], qui més tart es va convertir en el Comandant en Cap del [[Eixèrcit Llibertador (Cuba)\|Eixèrcit de Lliberació]] [[Guerra d'Independència cubana#La guerra\|en l'occident de Cuba]].

	== Causes ==		== Causes ==
Llínea 46:		Llínea 46:
	<references group="nota"/>		<references group="nota"/>

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història colonial de Puerto Rico]]		[[Categoria:Història colonial de Puerto Rico]]

Chabi: /* Referències */

2016-09-23T09:44:02Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 09:44 23 set 2016
Llínea 44:		Llínea 44:

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references group="nota"/>

	[[Categoria:Història colonial de Puerto Rico]]		[[Categoria:Història colonial de Puerto Rico]]

Chabi: /* Causes */

2016-09-23T09:43:26Z

Causes

← Revisió anterior		Revisió de 09:43 23 set 2016
Llínea 42:		Llínea 42:

	Atres factors sense dubte varen contribuir a movilisar als insurrecto. Un d'ells, és la personalitat de líders com [[Ramón Emeterio Betances]] (que estava en Chile buscant armes per a la revolució, pero que mai varen aplegar perque les autoritats de St. Thomas les varen confiscar) que va quedar exiliat, [[Segon Ruiz Belvis]] (mort en Chile en 1867 —per tant, abans del Crit de Lares— buscant respal per a la causa independentiste) i [[Francisco Basora]].		Atres factors sense dubte varen contribuir a movilisar als insurrecto. Un d'ells, és la personalitat de líders com [[Ramón Emeterio Betances]] (que estava en Chile buscant armes per a la revolució, pero que mai varen aplegar perque les autoritats de St. Thomas les varen confiscar) que va quedar exiliat, [[Segon Ruiz Belvis]] (mort en Chile en 1867 —per tant, abans del Crit de Lares— buscant respal per a la causa independentiste) i [[Francisco Basora]].

			== Referències ==
			<references/>

	[[Categoria:Història colonial de Puerto Rico]]		[[Categoria:Història colonial de Puerto Rico]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «{| border=1 align=right cellpadding=4 cellspacing=0 width=180 style="margin: 0.5em 0 1em 1em; background: #FAEBD7; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: c...»

2016-09-23T09:41:54Z

Pàgina nova, en el contingut: «{| border=1 align=right cellpadding=4 cellspacing=0 width=180 style="margin: 0.5em 0 1em 1em; background: #FAEBD7; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: c...»

Pàgina nova

{| border=1 align=right cellpadding=4 cellspacing=0 width=180 style="margin: 0.5em 0 1em 1em; background: #FAEBD7; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
| align=center colspan="2" |
{| style="background:#FAEBD7;" border="0" cellpadding="2" cellspacing="0"
|[[Archiu:Lares Revolutionary Flag (original).jpg|80px|center]]
|-
|-align=center
| <center>'''Bandera Revolucionària de Lares (Original)'''</center>
|-
|- align=center
|[[Archiu:1868 Lares Revolutionay Flag.svg|80px|center]]
|-
|- align=center
| <center>'''Bandera Revolucionària de Lares'''</center>
|
|-align=center
|
|- align=center
|
|}
|-
|}
El '''Crit de Lares''' va ser una insurrecció armada ocorreguda el [[23 de setembre]] de [[1868]] que va pretendre l'independència de [[Puerto Rico]] del govern colonial de [[Espanya]] .

Este tumult ocorre el mateix any de la [[Revolució de 1868|Revolució Gloriosa]] en Espanya (17 de setembre de 1868) i del [[Crit de Yara]] en Cuba (10 d'octubre). Este acontenyiment té els seus antecedents més pròxims en la [[Guerra de la Restauració|guerra restauradora Dominicana]] que en 1865 va terminar definitivament en el domini colonial espanyol en Santo Domingo.<ref group='nota'>Nota: La bandera revolucionària de Lares és similar a la dominicana. Fon dissenyada per Ramón Emeterio Betances i teixida per Mariana Bracetti, coneguda com a "Braç d'Or"</ref>

El Crit de Lares es va emmarcar dins del sentiment anticolonialista que es va apoderar del Carib hispà i que va ser abortat per la [[Guerra Hispà-Nortamericà]] en la que Estats Units va resultar victoriós, despullant a Espanya de les Filipines, Guam, Cuba i Puerto Rico.

== Génesis del moviment ==
Dr. [[Ramón Emeterio Betances]] i l'advocat [[Segon Ruiz Belvis]], havien eixit de Puerto Rico cap a la [[República Dominicana]] per a organisar un alçament independentiste en l'illa. Ruiz Belvis va seguir cap a Chile, puix el govern d'eixe país havia oferit ajuda a la causa separatista, ajuda que no va aplegar a donar. Allà l'advocat va morir en forma sospitosa. Betances va crear el [[Comité Revolucionari de Puerto Rico]] i va organisar juntes i llegacións revolucionàries. Els principals dirigents de l'illa eren [[Matías Brugman]] (revolucionari), [[Manuel Rojas (revolucionari)|Manuel Rojas]], [[Manuel María González]], [[Carlos Lacroix]] i [[Manuel Cebollero]].

El govern dominicà a través del General [[Gregorio Luperón]] i el President havia recolzat a Betances. Li havia permés reclutar i armar un menut eixèrcit i li va facilitar un barco armat. Quan casi tot estava llest per a portar a terme l'expedició contra l'illa, el govern espanyol va conseguir que el President Báez prohibira l'eixida dels expedicionaris de territori dominicà, i que les autoritats en [[Saint Thomas]], on estava fondejat el barco, ho ocuparen.

Mentres els plans de Betances quedaven aixina desbaratats, en Puerto Rico l'Eixèrcit va detindre a un dels principals dirigents de la conspiració i va ocupar documents comprometedors. Els demés líders, tement ser arrestats, varen decidir alvançar la data senyalada per a iniciar la revolució sense esperar per Betances.

== Desbandament final de l'eixercite revolucionari ==
Posterior a la derrota en la [[Batalla del Pepino (1868)|Batalla del Pepino]], el liderat revolucionari es va reunir en la facenda de Mayaguez del [[Manuel Rojas (revolucionari)|General Rojas]]. Ací es prenc la determinació d'ordernar el desbandament de les forces rebels en bandes menudes. Estes bandes menudes devien amagar-se en l'interior de l'Illa en espera d'atres alçaments revolucionaris espontàneus. Una d'estes bandes d'insurrectes, liderada pel lloctinent [[Joaquín Barbacoa]], va ser sitiada per militars de l'eixèrcit espanyol. Durant el lloc, els militars varen demanar als insurrecte la rendició, a lo que el lloctinent Barbacoa va contestar: "Barbacoa no es rendix". Immediatament es va produir un tiroteig i la totalitat de la tropa sublevada va ser eliminada. Despuix d'una orde del [[Anex:Governadors de Puerto Rico#Governadors baix la corona espanyola|governador]], Julián Pavía, la milícia portorriquenya i l'eixercite espanyol va rodejar als rebels i ràpidament l'insurrecció va aplegar al seu fi.

Com a part de l'esforç de suprimir el tumult, les autoritats espanyoles varen arrestar a més de huitcents sospitosos. D'estos huitcents, més de cent varen morir pel mal estat de les carceles sobrepobladas. El restant dels arrestats varen rebre un indult general de part del recentment nomenat Governador [[José Laureano Sanz i Posse|Jose Laureano Sanz]] el 26 de giner 1869 (el governador Julían Pavía havia dimitit el seu lloc en decembre 1868). Un d'estos press polítics exonerats va ser [[Juan Rius Rivera]], qui més tart es va convertir en el Comandant en Cap del [[Eixèrcit Llibertador (Cuba)|Eixèrcit de Lliberació]] [[Guerra d'Independència cubana#La guerra|en l'occident de Cuba]].

== Causes ==
Entre les causes que varen motivar este tumult es troben l'indiferència del govern peninsular a les demandes de reforma política dels portorriquenys, llavors (últims anys del regnat de [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]]) ocupat pels [[Partit Moderat|moderats]]: [[Ramón María Narváez]] i [[Luis González Bravo]]. En lloc de mostrar-se conciliador, intentava resoldre la situació en major repressió, desterros i presó.

Atres factors sense dubte varen contribuir a movilisar als insurrecto. Un d'ells, és la personalitat de líders com [[Ramón Emeterio Betances]] (que estava en Chile buscant armes per a la revolució, pero que mai varen aplegar perque les autoritats de St. Thomas les varen confiscar) que va quedar exiliat, [[Segon Ruiz Belvis]] (mort en Chile en 1867 —per tant, abans del Crit de Lares— buscant respal per a la causa independentiste) i [[Francisco Basora]].

[[Categoria:Història colonial de Puerto Rico]]